Alberto T. Estévez reivindica el paper de l'arquitectura biodigital en la solució de la crisi social i mediambiental

07/11/19
Comparteix aquesta informació

El professor de UIC Barcelona School of Architecture participa com a autor en el llibre Sustaining Resources for Tomorrow, de la prestigiosa editorial Springer

Alberto T. Estévez reivindica el paper de l'arquitectura biodigital en la solució de la crisi social i mediambiental
Prototip de vivenda solar passiva. ©Alberto T. Estévez, 2014

Un model arquitectònic més natural, sostenible, econòmic i, fins i tot, més democràtic, basat en tècniques d'avantguarda biològica i digital i en l'ús de materials renovables i ecològics. És el que planteja el professor de UIC Barcelona School of Architecture Alberto T. Estévez en el capítol "Sustainable Living? Biodigital Future!", integrat en el llibre Sustaining Resources for Tomorrow, publicat recentment per l'editorial Springer. 

En aquest volum, Alberto T. Estévez comença per reconèixer les contradiccions del capitalisme, basades en l'impuls d'acumulació de capital i en la sobreexplotació del nostre medi natural. Així, el professor adverteix que “la realitat del nostre temps, i això és amb el que hem de bregar, és que si tots continuéssim vivint així en els anomenats països desenvolupats, necessitaríem els recursos de dos planetes sencers, i resulta que a curt termini en tenim només un”. I apel·la al terme d’“ecologia integral", és a dir, abordar l'actual crisi climàtica des d'un enfocament integrat que permeti, alhora, protegir la naturalesa i combatre la pobresa. 

En el seu capítol, Alberto T. Estévez insisteix igualment en la urgència de continuar investigant per aconseguir l'aplicació en l'arquitectura de les noves tècniques d'avantguarda biològica i digital, que permetin garantir la sostenibilitat dels nostres habitatges. 

Estévez qualifica, en aquest sentit, la construcció ideal com a autosuficient i apel·la al principi de baixa tecnologia que, segons ell, ofereix una manera d’habitar “més natural, més sostenible, més econòmica i fins i tot més democràtica”. D'altra banda, formula la necessitat d'aplicar la intel·ligència artificial perquè els mòduls d'habitatge administrin els seus propis recursos. 

De manera general, l'article no pretén només impulsar una arquitectura medioambientalment responsable, sinó que convida també a la reflexió, apel·lant a la consciència i a aquesta responsabilitat inalienable que com a humans no podem delegar de salvaguardar el futur del nostre planeta i, per tant, el nostre.