Un estudi alerta sobre l’alt risc d’abandonar els pacients amb malalties avançades, sense considerar tots els aspectes de la seva situació

16/04/18
Comparteix aquesta informació

Un estudi de la Facultat de Medicina de Ciències de la Salut de UIC Barcelona conclou que no n’hi ha prou d’acceptar, sense reserves, la decisió voluntària de deixar de menjar i beure dels pacients amb malalties en fase avançada. Cal explorar totes les àrees del sofriment, i atendre’ls segons aquest context.

Un estudi alerta sobre l’alt risc d’abandonar els pacients amb malalties avançades, sense considerar tots els aspectes de la seva situació

L’estudi, realitzat per investigadors de la Càtedra WeCare: atenció al final de la vida, va tenir com a punt de partida un altre estudi realitzat a Holanda sobre l’impacte que té per a metges de família atendre pacients amb malaltia avançada que voluntàriament deixen de menjar i beure (VSED, de les inicials en anglès, voluntarily stopping eating and drinking) com a mitjà per posar fi a la seva vida.

Cristina Monforte, directora de la Càtedra WeCare i una de les autores de l’estudi de UIC Barcelona, explica que “les conclusions a les quals van arribar els holandesos ens va portar a fer una anàlisi de si el VSED podia tenir lloc com un fenomen reactiu al patiment i si es podia considerar desig d’avançar la mort d’acord amb una definició operativa que el nostre grup va consensuar en l’àmbit internacional”.

Segons expliquen els autors d’aquest estudi, el VSED planteja un desafiament ètic clau: entendre què hi ha realment darrere d’un pacient que s’ho planteja com a mitjà per posar fi a la seva vida. Sovint –diuen– suposa una resposta a un patiment molt dur que hauria de portar a analitzar la possible presència de depressió i/o malestar emocional, més que interpretar-lo com un acte deliberat d’expressió de la seva autonomia. “S’haurien d’explorar sempre –assegura Monforte– totes les àrees de sofriment com ara simptomatologia física, psicològica, malestar existencial i factors socials associats”.

Per tot això, l’estudi de UIC Barcelona conclou que es pot arribar a córrer un risc si s’abandona aquests pacients perquè s’entén i s’accepta la seva decisió, sense més ni més, com una decisió lliure de l’exercici de la seva autonomia.

Els resultats i tot el context d’aquest estudi han estat publicats a la revista de primer quartil Psycho-Oncology. Els autors d’aquest estudi són Andrea Rodríguez-Prat, Cristina Monforte-Royo i Albert Balaguer.