Així han viscut dues alumnes de Comunicació Audiovisual la producció del thriller Cuerdas

05/03/19
Comparteix aquesta informació

Cristina Fontgivell i Mar Molina ens expliquen en una entrevista com ha estat l'experiència des de la gestió de xarxes socials i la producció de la pel·lícula

Així han viscut dues alumnes de Comunicació Audiovisual la producció del thriller Cuerdas

Cristina Fontgivell i Mar Molina són dues estudiants de Comunicació Audiovisual que han participat, per primera vegada, en un llargmetratge: Cuerdas. La Cristina s'ha encarregat de la gestió de les xarxes socials durant la gravació i la funció principal de la Mar ha estat de meritòria de producció. Totes dues són amants del cinema, de la música i dels concerts. En definitiva, unes apassionades del món audiovisual que estudien a les aules de UIC Barcelona i que ara també han tingut l'oportunitat de viure’l des de dins, i darrere les càmeres, amb la productora Bastian Films, dirigida pel professor Arturo Méndiz. 

Per situar-nos, com definiríeu Cuerdas?
Cristina Fontgivell:
Cuerdas és un thriller que posa l’Elena, la protagonista, en situacions molt extremes. Crec que és una pel·lícula molt cuidada en tots els àmbits, començant pel guió. Encara que pugui semblar una història de terror com qualsevol altra, té un rerefons molt potent que la fa especial. 
Mar Molina: Per mi, Cuerdas és una història de superació, que té un rerefons en el qual tots ens podem veure representats. La lluita per viure malgrat les dificultats.

Com va sorgir la possibilitat de treballar en el projecte Cuerdas?
CF: En el primer semestre de tercer hi ha una assignatura de Producció Cinematogràfica per als estudiants de l'itinerari de ficció. El professor és Arturo Méndiz, productor executiu de Cuerdas, i va ser ell qui em va proposar fer pràctiques a la pel·lícula.
MM: El novembre de 2018, Arturo Méndiz, professor de Producció Audiovisual i un dels productors de la pel·lícula, em va comentar que necessitaven una persona de producció per al rodatge i m’ho va proposar. Vaig acceptar immediatament perquè era, i ha estat, una oportunitat genial. 

Quin ha estat el paper de cadascuna de vosaltres en aquest projecte? 
CF: El meu paper ha estat portar els comptes de Facebook, Twitter, Instagram i YouTube. Rebia un correu electrònic amb contingut del rodatge cada dia i d'aquí seleccionava el que em semblava que podia ser interessant compartir sense revelar la trama. 
MM: Al llarg del projecte vaig tenir diversos papers. Encara que la meva funció principal era la de meritòria de producció, també vaig formar part dels dos càstings donant rèpliques a les aspirants i més tard, vaig ajudar amb el guió en valencià i en la preparació de l'actriu. A part, vaig ser doble de llums de l'actriu principal. 

En el teu cas, Cristina, com era el dia a dia al capdavant de les xarxes socials? 
CF: N’estava bastant pendent per saber què funcionava més bé o quin tipus de continguts interessaven més per continuar per aquesta línia. També intentava guardar material per publicar els caps de setmana, que no es rodava.

I quin tipus de material comparties?
CF: La majoria de vegades imatges del rodatge, de l'equip treballant en el set, dels decorats, etc. Altres dies, compartia vídeos que em passaven des de making of per presentar alguns membres de l'equip, la localització… 

En la gestió de xarxes socials d'una producció com aquesta, quina era la teva prioritat a l'hora d'explicar el treball de l'equip?
CF: La meva prioritat era parlar sobre una cosa rellevant de la jornada: si era de nit, si es rodava a les escales, si hi havia efectes especials, si era en exteriors… Altres dies, es presentava membres o departaments de l'equip i s'explicava la seva feina. Tot això intentant ser molt propers amb els seguidors.

I tu Mar, com vivies els dies de producció d'aquesta pel·lícula? 
MM: La jornada de rodatge (excepte els nocturns) començava a les 7.00 h del matí. Però abans, a les 6.25 h recollia la Paula, l'actriu principal, i anàvem a la localització. Rodàvem durant tot el dia fins a les 18 h de la tarda. 

Una jornada intensa, oi?
MM: Sí, els dies eren molt intensos, i a mesura que anaven passant les setmanes, estàvem més cansats, però l'equip humà era increïble i entre tots es feia tot més suportable. 

Com ha estat l'experiència darrere les càmeres?
MM: He après milions de coses que no sabia i que no s'ensenyen a la carrera, tant professionals com personals. 

Què és el que t'ha sorprès més de treballar en la producció d'aquesta pel·lícula? 
MM: Sobretot les coses que s'han de preveure abans de començar a rodar. Coses en les quals potser no penses a priori, però que sense, seria impossible fer el rodatge. I també el temps que cal prendre's per preparar bé un pla, tant per la càmera com per la il·luminació.

En un futur, amb qui us agradaria treballar?
MM: A mi amb Pedro Almodóvar.
CF: No hi ha ningú en concret amb qui vulgui treballar. El que sí que m'agradaria és entrar en projectes en els què cregui i que m'apassionin.

I finalment, què diríeu que aporta un projecte com el de Cuerdas a la societat?
CF: Cuerdas té una història molt potent darrere, com he comentat abans. L’Elena es troba amb molts obstacles durant la pel·lícula. Crec que podem empatitzar molt amb ella perquè com més temps passa, més coses descobreix sobre ella mateixa. En certa manera això és el que ens passa a tots al llarg de les nostres vides. 
MM: És una espècie de lliçó de vida, de supervivència. És un thriller, amb un personatge amb problemes portats a l'extrem, però amb el qual qualsevol espectadora es pot identificar en major o menor mesura. És una pel·lícula que parla de superar-se i de lluitar fins al final pel que es vol, i penso que històries com aquesta aporten molt a la societat.