Barbara Arrowsmith, creadora d’un mètode d’aprenentatge cognitiu: “Vaig aprendre a llegir un rellotge als 26 anys”

20/06/19
Comparteix aquesta informació

La fundadora del programa Arrowsmith assegura a UIC Barcelona que es pot canviar el funcionament cognitiu d’un individu

Barbara Arrowsmith, creadora d’un mètode d’aprenentatge cognitiu: “Vaig aprendre a llegir un rellotge als 26 anys”

La directora del programa educatiu que porta el seu nom, Barbara Arrowsmith, ha impartit a UIC Barcelona la conferència: “Un enfocament neurocientífic per abordar les dificultats d’aprenentatge”. En la conferència ha explicat com va canviar la seva vida en el moment en què l’estimulació cognitiva la va ajudar a superar les seves dificultats d’aprenentatge. “Vaig aprendre a llegir un rellotge als 26 anys”, ha assegurat l’educadora en la seva visita a la Universitat. 

Arrowsmith ha detallat que, des de petita, els metges i els professors advertien la seva mare que tindria dificultats per aprendre. Li resultava molt difícil des de llegir un rellotge fins a prendre decisions o entendre l’espai tridimensional. “Em passava més temps tallant fils que cosint, perquè em costaven aquest tipus de construccions”. Però va ser als 26 anys quan va aconseguir obrir-se camí a l’escola de postgrau on va conèixer el treball de recerca del científic i neuropsicòleg rus Aleksandr Luria, que va estudiar les lesions traumàtiques i el dany cerebral.

Un segon estudi, el del psicòleg i investigador Mark Richard Rosenzweig, també la va ajudar a superar els problemes d’aprenentatge que tenia. “Vaig assumir el repte que es pot canviar l’aprenentatge humà”, tal com ha explicat, convidada per la Facultat d’Educació. 

Amb tot, va crear una sèrie d’exercicis cognitius que fa més de 40 anys que duu a terme amb nombrosos alumnes a l’Escola Arrowsmith de Toronto, i posteriorment en el Programa Arrowsmith, amb dinou funcions cognitives. 

Aquesta metodologia, basada en recerca neurocientífica, demostra que els estudiants poden ajudar a superar les disfuncions d’aprenentatge.

“El treball que fem no entra en els continguts ni en les habilitats, sinó en la funció cognitiva per reforçar-la”. En aquesta línia, ha apuntat que “les escoles haurien d’incloure exercicis cognitius” i ha culminat la seva ponència assegurant que “si els estudiants tenen problemes, deixen de somiar. El que fa aquest treball és canviar la funció cognitiva. Així poden somiar i adonar-se que poden viure els seus somnis”.