Cristina Martorell: “Les xarxes socials s’integraran progressivament en altres esferes de la nostra vida quotidiana”

16/07/20
Comparteix aquesta informació

Repassem amb la professora de les assignatures Comunitats en Línia i Màrqueting Digital de la Facultat de Ciències de la Comunicació l’impacte que han tingut les xarxes socials en la crisi del coronavirus.

Cristina Martorell: “Les xarxes socials s’integraran progressivament en altres esferes de la nostra vida quotidiana”

No hi ha dubte que les xarxes socials han tingut un paper clau durant aquest confinament. La informació –i moltes vegades la desinformació– s’ha canalitzat en gran part a través de les xarxes, que també han funcionat com una gran palanca d’acompanyament enmig de la crisi sanitària. La professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació Cristina Martorell explica que han sorgit tot tipus d’iniciatives des de les xarxes que han facilitat “el contacte amb altres persones” i que han permès “sentir-nos més acompanyats”.

De fet, les xarxes han permès realitzar videotrucades amb amics i familiars, assistir de forma virtual a concerts, a diferents esdeveniments culturals i formar grups de suport o d’ajuda, entre d’altres activitats. Martorell assegura que les xarxes han ofert suport emocional a moltes persones durant el confinament: “Som éssers socials i les diferents plataformes han ajudat a pal·liar la solitud, especialment entre els col·lectius més vulnerables”. En aquest sentit, la professora ha destacat la iniciativa de donació de tauletes a les persones grans en residències que va impulsar l’Estat perquè els més grans poguessin parlar i veure les seves famílies de manera telemàtica durant el confinament.

Riscos i evolució

Tot i això, les xarxes socials continuen sent una arma de doble tall. Han estat grans transmissores de notícies falses, i la pàgina de referència especialitzada a desmentir-les, Maldita.es, n’ha comptabilitzat més de 600 durant aquesta crisi sanitària. D’altra banda, Cristina Martorell apunta la privacitat com un altre dels focus a tenir en compte: “Les xarxes han de vetllar per protegir la privacitat dels usuaris especialment entre els nens i adolescents”. La professora remarca que l’educació és “clau per lluitar contra el ciberassetjament, l’addicció a les xarxes o la desinformació: uns problemes que tot i no ser inherents a les xarxes es poden haver amplificat a partir de les diferents plataformes”.

Pel que fa al futur, Martorell explica que “és difícil preveure l’evolució de les xarxes, perquè tenen cicles de vida molt curts i cada vegada en sorgeixen de noves que desbanquen les anteriors”. Així mateix, preveu un canvi de tendència que s’anirà consolidant cada vegada més en el futur: “Fa poc més de deu anys, les xarxes socials només servien per comunicar-nos amb els nostres amics i avui hi podem comprar, compartir arxius, retransmetre en directe, cercar recomanacions. A poc a poc, les xarxes s’integraran cada vegada més en altres esferes de la nostra vida quotidiana”.