Ferran Tarradellas: «La prioritat de la UE amb els refugiats és evitar el màxim de morts i donar-los un tracte digne»

04/10/16
Comparteix aquesta informació

El representant de la Unió Europea a Barcelona ha participat, juntament amb altres experts i un estudiant que va arribar en pastera, en la jornada “La crisi dels refugiats a Europa”, organitzada per l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus.

Ferran Tarradellas: «La prioritat de la UE amb els refugiats és evitar el màxim de morts i donar-los un tracte digne»

Durant la jornada, que va tenir lloc el 30 de setembre passat a UIC Barcelona, ​​diferents experts van aportar una visió holística de la situació actual i la previsió del futur dels refugiats i les crisis migratòries a Europa. 

Entre els experts hi va participar Ferran Tarradellas, representant de la Unió Europea a Barcelona. Tarradellas va parlar de les diferents respostes que s’han donat des de la Unió al gran nombre de refugiats que han arribat en aquests últims anys. D’una banda, fins al moment s’han destinat 5 mil milions de euros d’ajuda humanitària i se n’han compromès 3 mil milions més de futurs. L’ajuda s’ha ofert especialment a Síria i als països on hi ha un major nombre de refugiats: Líban, Jordània i Turquia. Una altra resposta que també ha plantejat la UE és la creació d’un mecanisme per a la redistribució de refugiats. També s’ha treballat en la creació de vies perquè l’arribada de refugiats sigui de forma legal i segura i que no hagin d’acudir a les màfies per entrar a la UE. En resum, com el mateix Tarradellas va afirmar: “La prioritat de la UE ha estat evitar el màxim de morts possibles i donar un tracte digne als refugiats”. 

La jornada va començar amb el testimoni d’Ousman Umar, estudiant universitari que va arribar fa deu anys en pastera des de Ghana a Barcelona buscant un futur millor. Umar va compartir la seva experiència com a exemple de la història que viuen milers de persones al dia en tot el món. L’estudiant va afirmar: “La majoria de gent que comença el viatge cap a Europa no hi arriba, acaba al fons del mar o al desert”. També va afegir que “la falta d’informació és actualment el càncer d’Àfrica”. Per aquest motiu, ha fundat l’ONG Nasco IT, que envia ordinadors de segona mà a Ghana i habilita al país aules d’informàtica per a joves ghanesos. 

Per la seva banda, el catedràtic de la UB Andreu Olesti va parlar sobre els problemes que aquest flux migratori massiu de persones està portant als països de la UE. D’una banda, cada país respon d’una manera diferent i alguns estats membres s’han mostrat més oberts a rebre a aquestes persones que altres. Al seu torn, aquests països “més solidaris” estan rebent més pressions internes de la seva població que els ha portat en última instància a haver de reforçar la seva frontera, precisament per evitar aquesta arribada massiva de refugiats. Olesti també va criticar que, d’altra banda, “Els estats que es mostren poc solidaris, reticents a rebre o a proporcionar recursos, no pateixen aparentment de cap tipus de sanció”. 

També va intervenir en la jornada Montserrat Nebrera, professora de la Facultat de Dret de UIC Barcelona. Nebrera va exposar la resposta que està donant Espanya. Segons Nebrera, un dels problemes pràctics més importants de l’Estat espanyol es deu al sistema que hi ha actualment en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE) on es pot demanar asil. Als CIE no només arriben estrangers a la recerca d’un futur millor, sinó també persones que han comès delictes en el nostre país i que en sortir de la presó demanen de nou l’asil. El sistema es veu col·lapsat perquè ha de respondre a totes les peticions. La solució passaria per detallar millor la llei d’asil en aquest sentit. Per tant, com Nebrera va afirmar: “La no resposta espanyola està propiciada per una sèrie de circumstàncies. Algunes són per voluntat política. L’estat de dret no està preparat”. 

Per la seva banda, Xavier Baró va aportar la visió dels Balcans, un dels territoris on majorment es dirigeixen els refugiats. En la seva opinió, aquesta destinació presenta tres problemes: “Els Balcans viuen massa lluny de l’Europa occidental i viceversa; hi ha un gran desordre i caos en l’economia postcomunista i, finalment, es veu els Balcans com a frontera d’Europa, quan són part d’aquesta”. 

Per acabar, també hi va intervenir Carmen Mendoza, subdirectora de la School of Architecture i directora del Master International Cooperation: Sustainable Emergency Architecture. En el màster treballa actualment en un projecte de recerca per la integració urbana de refugiats i millores en els camps de refugiats. En la seva opinió, la millora de la qualitat de vida dels refugiats passa per un sistema d’integració d’aquests en la societat, en habitatges socials dins de les mateixes ciutats, per exemple, per evitar la creació de guetos que es creen en els camps. “Els camps són llocs d’amuntegament on la gent no acaba de desenvolupar-se com persones”, va afirmar.