La dependència, a debat

03/06/16
Comparteix aquesta informació

Un centenar de professionals del sector sanitari i assistencial dimecres van participar al seminari “Dependència, família i societat”, organitzat per l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de UIC Barcelona amb el suport de l’Aula de Polítiques Familiars Joaquim Molins Figueras. El seminari va abordar els grans reptes del nostre estat del benestar i la situació de l’envelliment demogràfic.

La dependència, a debat

A l’acte d’inauguració, hi va assistir Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, que va afirmar que l’atenció de la dependència no és només residencial i que les veritables polítiques socials s’han de centrar en les persones i en les famílies. “El 10 % de la població consumeix el 40 % dels recursos sanitaris i hem de treballar conjuntament per integrar l’atenció sociosanitària d’aquestes persones”, va comentar. Per la seva banda, Belén Zárate, vicerectora de Comunitat Universitària, va recordar que la família és la que aporta el 80 % de la cura i que, per això, cal fer-ne més visible el paper i la importància social. Montserrat Gas, directora de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, va contextualitzar el seminari dins de les activitats de l’Aula i va animar els assistents a aprofitar la jornada i a intercanviar experiències.

El bloc de conferències del matí es va centrar en l’envelliment poblacional i els consegüents dilemes pressupostaris i de cura. Jeroen Spijker, investigador Ramón i Cajal del Centre d’Estudis Demogràfics, va abordar una nova realitat: els centenaris. Segons les previsions que va presentar Spijker, el nombre de centenaris a Espanya passarà de 14.000 (2015) a 170.000 (2050). “No obstant això, el més important no són els anys que tens, sinó els que et queden de vida i en quines condicions estàs per viure’ls”, va afirmar.

Des de la perspectiva sanitària, el Dr. Sebastià Santaeugènia, cap del servei de Geriatria i Cures Pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, va assenyalar la importància de la transició epidemiològica a la dependència, les seves implicacions, i els canvis en els patrons de morbiditat i discapacitat. Aquest expert va destacar que s’ha passat d’una situació en què les malalties agudes habitualment infeccioses eren la primera causa de mort a una situació molt diferent, en la qual el càncer i les malalties cardiovasculars són les causes de mort més comunes. En un informe de l’Organització Mundial de la Salut fet l’any 2005 ja es va vaticinar que el 60 % de les morts que es produïen en el món eren conseqüència de malalties cròniques. D’altra banda, les altes taxes d’obesitat infantil poden canviar el paradigma de l’esperança de vida.

Des del punt de vista econòmic, i analitzant la situació de l’estat del benestar, Concepció Patxot, professora titular de Teoria Econòmica de Universitat de Barcelona, ​​va presentar un estudi europeu realitzat arran de l’anàlisi de les balances de pagament dels països. En va destacar la necessitat d’equilibrar la despesa pública entre persones grans i nens i va subratllar la ineficiència a llarg termini d’aquest desequilibri. “En la majoria dels països la gent gran consumeixen la majoria dels recursos públics i oblidem els nens, que seran la població activa del futur”.

Rafael Sánchez-Ostiz, geriatra i director d’IDEA, xarxa de serveis d’atenció a la tercera edat en l’entorn assistencial, va presentar un índex de qualitat residencial a partir de 34 indicadors recollits en una publicació elaborada en col·laboració amb l’Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra.

Després de les conferències, es van succeir les taules rodones. La primera taula rodona, moderada per Lluís Viguera, director gerent de la Fundació Finestrelles, va tenir com a fil conductor les noves formes de viure i ser atès a casa. Neus Méndez, cuidadora experta del Programa Cuidador Expert Catalunya, va presentar la seva experiència com a cuidadora experta i va llegir un decàleg elaborat per l’equip de cuidadors que coordina, que incloïa punts com: cuidar-se per cuidar, establir una comunicació eficaç amb el pacient, demanar ajuda i expressar-se. Per la seva part, Esther Sarquella, educadora social i membre del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària de la Generalitat de Catalunya (PIAISS), va emfatitzar la necessitat d’una mirada integrada en aquesta realitat que inclogui la sinergia entre tots els agents: estat, família i entorn sociosanitari. D’altra banda, Sergi García, psicòleg de la Fundació Pere Tarrés, va presentar el programa de cuidadors no professionals i els vint grups de suport anuals impulsats per aquesta institució. García va destacar el gran pes que recau sobre el cuidador principal, la manca de suport institucional, i també la manca de suport familiar.

La segona taula rodona del seminari, sota el lema “Els centres residencials del futur”, moderada per Francesc Ortiz, president d’Icària Iniciatives Socials, va abordar tres conceptes residencials innovadors i diferents. Es va parlar de la Residència i Centre de dia Feixa Llarga, que coordina el treball entre residències geriàtriques i centres d’assistència primària. Aquest sistema ja ha estalviat un 75 % de les derivacions a urgències. En paraules del Dr. Jesús Alburquerque, coordinador mèdic del centre, una de les prioritats dels centres residencials ha de ser l’atenció al final de la vida, de manera que cada vegada més residents morin a la residència en lloc de l’hospital. En aquest sentit, la Mariona Rustullet, directora tècnica de SUMAR, empresa pública d’acció social integrada en una àmplia xarxa de centres residencials, va exposar un programa pilot, “Tu decideixes”, basat en els interessos i les preferències de les persones residents que tenen dret a mantenir els seus hàbits i evitar així una fractura institucional més gran que la que ja suposa passar de casa a una residència. “A la nostra residència poden escollir l’hora de llevar-se, hi ha assemblees setmanals en què decideixen aspectes de la vida diària de la residència, els professionals no van amb uniforme i cada usuari té una persona de referència”, va declarar. Finalment, Vicente Botella, president d’UPIMIR (Unió de Petites i Mitjanes Residències), es va endinsar en la residència del futur com un centre social, no substitutori de la llar, però on l’usuari ha de decidir cada vegada més.

Aquest seminari s’ha plantejat com una activitat de formació en polítiques familiars amb el suport de l’Aula de Polítiques Familiars Joaquim Molins Figueras, en continuïtat amb edicions anteriors: el Seminari d’avaluació de polítiques públiques de família (20 de maig de 2014) i la Jornada Família i Dependència (2 d’octubre de 2015).

Els objectius de l’Aula Joaquim Molins Figueras, pel que fa a la línia de la dependència, són augmentar el grau de coneixement del context general, demogràfic, epidemiològic i socioeconòmic en què s’evidenciaran les necessitats d’atenció de les persones, amb especial atenció a l’entorn familiar i els cuidadors; fomentar una major coresponsabilitat i sinergia entre les famílies i els serveis socials i sanitaris; contribuir a incrementar el coneixement sobre les millors formes de promocionar la salut i el benestar i la qualitat de vida de les persones i de les famílies; promoure el coneixement necessari per facilitar a les famílies una utilització òptima dels recursos socials i sanitaris disponibles; il·lustrar les millors pràctiques per assegurar una resposta adequada, personalitzada i adaptada a les necessitats de les persones i de les famílies que millori de manera contínua la qualitat i efectivitat del servei ofert, i promocionar el desenvolupament d’una nova mentalitat general, que reconegui que les persones han de ser agents de canvi i protagonistes de la seva pròpia vida, amb l’imprescindible suport del seu entorn familiar i comunitari per a les persones en situació de dependència o discapacitat.

En el seminari, hi han col·laborat el PIAISS , UPIMIR i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.