L'estel de Judea s'ha aturat definitivament sobre Betlem: ja és Nadal!

25/12/12
Comparteix aquesta informació

Aquesta matinada ha tornat a fer-se realitat: Nadal ja és aquí. Després de més de dos mil anys, el Fill de Déu és nat i la UIC no ha pogut faltar a la cita anual. Ho hem anat preparant i ja hi hem arribat... Heus aquí la particular visió d'aquest 25 de desembre de 2012, a la nostra universitat.

L'estel de Judea s'ha aturat definitivament sobre Betlem: ja és Nadal!

“Ha
estat com una carrera de fons” deien els més matiners de la UIC... Fa
uns dies que van rebre la notícia a través d’un xat molt especial: deien
que era un Àngel que escrivia del Cel estant, i que un Nen havia de
néixer en un petit forat que hi havia sota del pont de la ciutat.
“Desseguida ens vam adonar que devia ser el Nen promès –afirmava el més
viu–; és per això que ens vam espavilar per preparar el millor regal que
teníem”.

Així ho van fer: alguns van començar a escriure uns contes i van pensar fer-ne un concurs.

Els tres millors serien llegits davant de l’Infant. Abans, però, van celebrar la bona nova amb uns esmorzars, que n’hi havia per llepar-se els dits. A tot arreu van anar escampant la notícia d’aquell xat tant especial.

Per
suposat n’hi havia uns quants d’engrescats que es van posar a escriure
immediatament els contes. D’altres, van preferir cantar cançons. Però,
perquè no fossin com sempre, van pensar que havien de ser una mica més
originals. “Què me’n dieu, de cantar les nadales de sempre, però a ritme
de jazz”, digué el que sempre està amb el timbal lligat al coll.
“Perfecte!”, va cridar qui, tot i no tenir gens d’oïde –la seva àvia li
deia que tenia una espardenya a cada orella–, es passava tot el dia
cantant: era rar que no plogués, encara que tothom pensa que va ser el
culpable de la nevada d’aquell any...

Dit
i fet. Van decidir cantar les nadales de sempre, però a ritme de jazz.
Van convidar a un director que en sap un munt, d’això i es van posar a preparar les cançons: “El noi de la Mare”, el “Fum, fum, fum”, el “Dimoni escuat”... Quin goig que feien! Amb baterira, piano i contrabaix i tot!

El
d’ànim més periodístic, va dir que, lluny, uns mags havien començat el
seu camí cap al lloc on era el Nen, també per adorar-lo. I no només
això, eh! “M’ho va dir un dels patges que va venir i va passar per aquí”, deia el de vocació periodista que, de tanta emoció, se li va escapar la font...

Així,
doncs, es van posar tots en camí. I arribaren al lloc, i ho veieren tal
com els ho havia dit l’Àngel pel xat. Es van quedar tant contents, que
no van poder estar-se’n i, tot just van marxar, van començar a explicar a
tothom el que havien vist.

I ho cridaven ben fort: que tingueu tots un molt bon Nadal!!!