Marina Pedrós: ‘És més senzill entrar al món audiovisual als Estats Units que a Europa’

09/11/18
Comparteix aquesta informació

Entrevistem l’alumna de tercer de Comunicació Audiovisual que està fent un intercanvi a la Southern Utah University, on cursarà cinc assignatures durant un semestre. Amb ella parlem de la seva experiència acadèmica i de la vida americana.

Marina Pedrós: ‘És més senzill entrar al món audiovisual als Estats Units que a Europa’

Marina Pedrós és una alumna de tercer de Comunicació Audiovisual de la Facultat que ha decidit embarcar-se en l’aventura americana. Durant un semestre, cursarà cinc assignatures en la Southern Utah University, on està descobrint un model educatiu, però també una experiència de vida. Hem parlat de les seves expectatives de futur, de les rutines en un campus nord-americà i dels viatges. 

Pregunta: Per què vas triar aquesta universitat de Utah? 
Resposta: La Universitat em va agradar molt i era la que s’ajustava més bé al meu pla d’estudi.

P: Quines similituds hi ha entre la teva vida a Barcelona i en aquesta ciutat?
R: Les similituds serien el tracte personal que et brinden els professors, malgrat ser una universitat relativament gran. Els professors tenen un tracte molt proper i això em recorda molt UIC Barcelona.

P: I quines diferències són les més remarcables? 
R: En primer lloc, d’una ciutat gran on ho tens tot passes a una ciutat petita en la qual amb prou feines hi ha Ubers; les persones no et miren per sobre de l’espatlla i t’ofereixen el seu ajut. I per acabar, el menjar. És un estil de vida molt diferent i escassegen els productes de qualitat sans. 

P: En l’àmbit acadèmic, quines assignatures estàs cursant en aquesta universitat? 
R: Estic cursant cinc assignatures: Practicum TV Lab, Practicum Radio Lab, Audio Production, Video Production i US Narrative Film.

P: Què és el que t’està agradant més del model americà? 
R: Jo estudio Comunicació Audiovisual, una carrera més dedicada a l’art audiovisual i a la creativitat i m’encanta que el model americà doni tanta importància a l’art, ja sigui audiovisual, musical, escènic o plàstic.

P: Com és la vida al campus?
R: La vida al campus és com si visquessis dins d’una pel·lícula nord-americana. Hi ha moltes activitats diàries, clubs, partits dels diferents equips esportius, etc. A més a més, en aquesta universitat hi ha bastants estudiants internacionals.

P: Et quedaries a treballar en algun mitjà de comunicació o empresa local? A quin? 
R: La resposta és que no, no em quedaria a treballar en cap mitjà d’aquí, almenys pel que he vist fins ara. No em tanco cap porta però m’agrada més la manera de treballar dels mitjans a Europa que aquí.

P: Quines singularitats has vist al món audiovisual d’aquesta ciutat en concret i del país en general?
R: El que més em va sorprendre és com canvien els rols de feina d’aquí a Europa. Per exemple, a la televisió espanyola el director és una persona, el realitzador, una altra, l’ajudant de realització, una altra, i el mesclador de vídeo, una altra. Als Estats Units, el director és el que a Espanya seria el realitzador, i la feina de l’ajudant de realització i del mesclador de vídeo queda col·lapsada. No és que no estigui acostumada a aquesta manera de treballar, hem tingut prou pràctiques com per fer-ho bé, però m’agrada molt més com és allà. 

Una altra cosa que em va sorprendre és que és més senzill entrar al món audiovisual als Estats Units que a Espanya o Europa en general. No sé si això es deu a la importància que donen a l’audiovisual i la quantitat de canals de televisió i produccions que hi ha, però és molt fàcil acabar la carrera i començar a treballar en el món audiovisual.

P: Recomanes l’experiència de sortir a fer un Erasmus+ o d’intercanvi? Per què?
R: La resposta sempre serà que sí. Crec fermament que viatjar i conèixer noves cultures i estils de vida et fa créixer com a persona i per a mi és molt important a l’hora de madurar i a l’hora de ser millor en el dia a dia amb els que t’envolten. Amb l’intercanvi aprens a estar fora de la teva zona de confort i a adaptar-te a les circumstàncies com un camaleó —al cap i a la fi, d’això tracta la vida. També viatges lluny de casa i t’adones que no tens els teus familiars o amics a prop per ajudar-te amb els problemes que puguin aparèixer. Veus que has de ser tu mateix qui els faci front, encara que sempre tindràs amics aquí en qui recolzar-te i el mòbil per trucar a casa. 

P: En què t’agradaria treballar quan acabis el grau?
R: M’agradaria treballar com a realitzadora de televisió. A segon de carrera vam fer una assignatura que era un workshop d’un magazín de televisió i em va tocar fer el paper de la realitzadora i em va encantar. És el que m’agradaria fer en un futur, encara que tampoc em tanco a res.

P: Sobre el teu dia a dia… A quins llocs acostumeu a anar després de classe?
R: Sonarà fals però anem a la biblioteca o a l’habitació a estudiar i al gimnàs. Aquesta idea que l’Erasmus+ o l’intercanvi és sinònim de no fer res i només se surt de festa és mentida. Concretament aquí ens estan exigint bastant, la veritat. Però després de fer una mica de feina anem a sopar a la cafeteria i fem molta sobretaula perquè no volem tornar. També anem a jugar a bitlles i passegem molt.

P: I finalment, deus aprofitar l’estada per viatjar i conèixer altres ciutats dels Estats Units… oi?
R: Sí, intentem viatjar encara que pels Estats Units resulta més car que per Europa. De moment hem anat a Los Angeles, a Las Vegas, a Bryce Canyon, a Salt Lake City, a St. George i a Zion National Park. Depenent del pressupost es pot viatjar més o menys, però amb la quantitat de treballs que ens posen resulta complicat organitzar una escapada. Per sort, aquí hi ha fall break i Thanksgiving break que, sumats als caps de setmana, ens permeten trobar un pont per escapar-nos