Òscar Ferrer: “Volia saber què significava viure en un ambient del tot desconegut”

10/05/18
Comparteix aquesta informació

Entrevista a l'estudiant de quart d’Humanitats d’intercanvi a Seül

Òscar Ferrer és un alumne de quart d’Humanitats que ha deixat (per un temps) la seva vida a la ciutat i al Campus UIC Barcelona per endinsar-se a la cultura i la vida de Seül (Corea del Sud) mitjançant un programa d’intercanvi.

Ara, estudia a la Universitat de Corea i viu en una residència d’estudiants sense deixar de banda les seves passions: la història, la música, la literatura i l’art. Passions que ara viu en una ciutat totalment diferent, nova i enriquidora.

P: Què et va fer demanar un intercanvi a Seül? 
R: Volia descobrir una cultura diferent i aprendre’n tot el possible. M’agrada molt Europa, però volia saber què significava viure en un ambient del tot desconegut.

P: Com estàs enfocant els teus estudis d’Humanitats en aquesta ciutat?
R: Centrant-me tant com puc en la cultura asiàtica. No només coreana, també xinesa i japonesa, i la seva història. 

P: I com definiries un dia com a estudiant a Seül?
R: Dependrà de cada persona, però en general els coreans són força estudiosos i cal anar al dia per no quedar-se enrere. Però també gaudeixen molt de la festa i la vida nocturna i es nota. Seül és un bon lloc per rebre una bona educació però també per divertir-se. 

P: Què vas fer per preparar-te per anar a viure a Seül, tan diferent de Barcelona, i adaptar-te a l’idioma, el ritme i els costums?
R: Sobretot preguntar i demanar consell a gent que ja havia estat al país, però la veritat és que m’hi vaig llançar sense gaire preparació. Si estàs disposat a integrar-te i a aprofitar al màxim el que una nova cultura et pot donar, no cal tenir cap por. 

P: I com valores la decisió d’escollir aquest país?
R: Sobretot enriquidora. Estudiar la llengua del país, per difícil que sigui, i començar a utilitzar-la  amb els companys nadius és una experiència única. Les noves amistats, no només amb altres persones occidentals, però sobretot amb orientals, t’ajuden a obrir la ment i plantejar-te coses que mai abans havies fet.

P:Com diries que és la cultura a la capital asiàtica?
R: Pel que fa a la cultura social, tot i que és difícil trencar la barrera amb els estudiants nadius, sobretot pel nivell d’anglès, són gent molt servicial, que mai dubta a ajudar-te si els ho demanes. A més a més, un cop te n’has fet amic són molt empàtics i propers. 

P: I la més tradicional?
R: A Seül hi ha museus i institucions musicals. Per exemple, el memorial de la Guerra de Corea és fonamental per entendre el que va significar —i encara significa— la divisió del país. A més, la música té un paper prou destacat entre els joves. El karaoke i per descomptat el pop coreà són força presents.    

P: Què t’ha cridat més l’atenció de la seva història? 
R: La forta divisió entre els més tradicionalistes i els renovadors. També, els més propers a l’actual president, Moon, partidaris d’un apropament pacífic a Corea del Nord i els que es mostren més reaccionaris a aquests canvis. També la gran presència d’esglésies (sobretot protestants) o la influència que té encara avui en dia el patriarcat confucianista en la mentalitat d’algunes persones, tant grans com joves. 

P: Què creus que aporta una experiència com aquesta a la teva carrera universitària?
R: Una visió del món asiàtic que no tindria si m’hagués quedat a Europa. Només quan te’n vas fora i veus que hi ha més món t’adones que abans et mancaven uns coneixements determinats. He pogut conèixer professors d’altres nacions, amb idees diferents, que m’han donat molt bons consells de cara al doctorat. 

P:Ho recomanaries a altres estudiants de la Facultat d’Humanitats?
R:
A tots els que estiguin disposats a viure una experiència totalment diferent i siguin de ment oberta; gaudiran de la ciutat i sobretot de la seva gent.