Sergi Pérez estrena el seu primer llargmetratge: 'El camí més llarg per tornar a casa'

29/05/15
Comparteix aquesta informació

Sergi Pérez, professor del Grau en Comunicació Audiovisual de UIC Barcelona i l’ESCAC, estrena el divendres 29 de maig el seu primer llargmetratge en cinemes: El camí més llarg per tornar a casa.

Sergi Pérez estrena el seu primer llargmetratge: 'El camí més llarg per tornar a casa'

Una pel·lícula que tracta sobre el dolor, el dol i la pèrdua, tal com afirma el seu director en una entrevista per a l’Acadèmia del Cinema: “La pel·lícula està plena de metàfores perquè vam decidir que no hi hagués gaire diàleg, que no fos una reflexió en text sobre la mort”. El camí més llarg per tornar a casa està protagonitzada per l’actor Borja Espinosa, conegut pels seus papers en sèries de televisió com Plats Bruts, Gran Nord o Porca Misèria, de TV3; La que se avecina, de Telecinco; Un paso adelante, d’Antena 3, o Pelotas, de TVE.

“Una pel·lícula rodada des de l’estómac. Aquesta seria, per mi, una gran definició del resultat d’El camí més llarg per tornar a casa, un procés creatiu llarg i poc ortodox. Es va rodar en tres parts, en rodatges de pocs dies durant un any, que van sumar exactament un total de 16 dies. El guió es va anar gestant observant en Borja, modificant la història a favor de to que s’anava creant i tenint temps per reescriure-la per anar transformant el protagonista, un Joel cada vegada més fosc, més salvatge, si és possible, atès el conflicte intern que porta a sobre.”

Pel que fa a l’estètica de la pel·lícula, Sergi Pérez comenta que “el treball de la tensió dramàtica era molt especial perquè jugava amb una energia passiva agressiva de cocció lenta, que va ser dramatitzada des d’uns plans seqüència llargs en muntatge intern i zooms d’apropament molt lents, combinats amb una càmera de seguiment més nerviosa i dinàmica. Aquest contrast el vaig utilitzar per respondre estèticament al viatge emocional del protagonista i potser a aquesta tensió que pugui viure l’espectador”.

El film ha estat finançat a través de la plataforma demicromecenatge Verkami i produït per Niu d’Indi. Segons declara Pérez en una entrevista pel Diario de Sevilla: “Estar fora del sistema implica patir molt. Vius en la precarietat, això és el que més desgasta. Tot i que hi havia un equip, jo finançava el projecte i organitzava el micromecenatge. Vaig arribar a aprimar-me 16 quilos. El trauma va ser el procés logístic: com que rodes a diferents llocs no sempre està disponible la mateixa gent, has d’aconseguir una localització gratis perquè no en pots pagar una... Volem entrar en el sistema, no ens agrada la marginació.”

Tot i les dificultats econòmiques per assumir les despeses del rodatge, el resultat final ha estat brillant. La pel·lícula ha estat l’única espanyola present en la secció oficial del Festival de Cinema Europeu de Sevilla 2014 i seleccionada pel Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona (D’A), el Festival Internacional de Cinema de Tarragona (REC), la 18a edició del Festival de Màlaga (en la secció Focus Zonazine) i el Crossing Europe Film Festival Linz.

L’estrena comercial de la pel·lícula és el divendres 29 de maig del 2015, i es passa a les sales Zumzeig, Cinemes Boliche, Cinemes Balmes i, a la ciutat de Girona, al Cinema Truffaut.

 

Sinopsi:

Joel (Borja Espinosa) és un home que travessa un estat de depressió profunda després de la mort de la seva dona en un accident automobilístic. Sense ganes de fer res, es tanca i passa les hores a casa seva, el seu únic refugi. Un dia clareja i troba l’Elvis, el seu gos, deshidratat i en un estat lamentable. Disposat a desfer-se’n, decideix sortir de casa i abandonar-lo, sense adonar-se que s’ha deixat les claus a dins. El camí més llarg per tornar a casa suposa el debut en la direcció de llargmetratges del curtmetratgista i director de videoclips Sergi Pérez.

La crítica la qualifica:

“Sobresurt per la seva contundència, solidesa formal i manca de concessions”, Carles Matamoros (Caimán Cuadernos de Cine)

“Una de les pel·lícules espanyoles més brillants, opressives, devastadores i enlluernadores de l’any”, Luis Martínez (El Mundo)

“Tensa, hostil, radical”, Sergi Sánchez (Fotogramas)

“Magnífica òpera prima. Una impactant meditació sobre el dolor causat per la pèrdua”, Nando Salvà (El Periódico)

“Amb l’ai al cor i pràcticament sense descans, un acaba per tornar a casa amb l’estimulant sensació d’haver ‘patit’ (en el millor dels sentits) un dels debuts més prometedors i sorprenents del cinema espanyol recent”, Joan Sala (Filmin)

 

Sobre Sergi Pérez:

Sergi Pérez és llicenciat en Belles Arts i graduat a l’ESCAC. Es va especialitzar en Direcció amb el seu projecte de final de carrera, El buen aviador (2005), seleccionat en festivals com el Festival de Cinema de Sant Sebastià. El 2007 va estrenar Vestido nuevo, amb una premiada carrera per festivals com el de Màlaga o el Certamen de Sòria, el premi Versió Espanyola SGAE i una nominació als Oscars en la categoria d’escoles de cinema.

Ha realitzat múltiples videoclips per a grups com Manel, Mishima i Joan Dausà, amb diversos premis al millor videoclip de Cinemad o Rockdelux. El seu treball en publicitat també ha estat reconegut amb un premi FIAP Sol de Plata i una selecció al Young Talent de Canes el 2008.

Des del 2006 fa classes en el Grau i Màsters de l’ESCAC, i des del 2012 en el Grau de Ciències de la Comunicació de la UIC Barcelona.

 

El camí més llarg per tornar a casa és el seu primer llargmetratge.