Un estudi recent demostra que disminueix la bretxa entre homes i dones en la criança dels fills

21/11/19
Comparteix aquesta informació

L’informe, elaborat per l’expert de la Universitat de Frankfurt Tomás Cano, demostra que els pares passen cada vegada més temps de qualitat amb els nens, tot i que les dones en continuen assumint la cura bàsica. Els resultats s’han donat a conèixer durant el 3r. Simposi Internacional “Cura i negligència en l’entorn familiar” organitzat per UIC Barcelona

Un estudi recent demostra que disminueix la bretxa entre homes i dones en la criança dels fills

Un estudi elaborat per l’expert de la Universitat de Frankfurt Tomás Cano constata que s’està reduint la bretxa entre homes i dones en el temps que dediquen a la criança dels fills.

L’informe “Una qüestió de temps: La implicació del pare i el desenvolupament cognitiu del menor”, que es va presentar a UIC Barcelona durant el 3r. Simposi Internacional “Cura i negligència en l’entorn familiar”, demostra que “des dels anys 90 fins a l’any 2000 s’ha anat intensificant la criança, que ha passat de ser autoritària a democràtica, amb més acostament de caràcter emocional”.

Segons Cano, aquesta situació s’ha donat “en tots els països europeus, excepte a França” i està portant a una “convergència de gèneres i al fet que cada vegada hi hagi menys desigualtats en el temps que es dedica als fills”. “Facilitar la implicació paterna hauria de generar millores en la funció cognitiva dels fills, la salut mental de les mares, així com un més bon funcionament de la família”, ha afegit.

No obstant això, l’investigador ha deixat clar que aquesta convergència es produeix especialment pel que fa “al temps de qualitat: lectura, els deures o els jocs educatius”, mentre que en el cas del temps dedicat a les cures bàsiques continua sent la dona qui assumeix aquesta tasca en més gran mesura.

En aquest sentit, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) facilitades per l’investigador Marc Grau, de la Childcare and Family Policies Chair (Fundació Joaquim Molins Figueras), els pares dediquen en general 118 minuts diaris als fills, enfront de 208 minuts de les mares. D’aquest temps, els homes passen 57,8 minuts diaris amb els nens dedicats a la cura bàsica, enfront dels 123 minuts que hi dediquen les dones. La xifra s’iguala més però entre els dos sexes pel que fa al temps de qualitat, que se situa en 33,4 minuts en els pares, molt proper als 35,95 de les mares.

Una altra dada destacable de l’estudi és que els pares que no treballen no milloren aquests indicadors respecte als que treballen, ja que passen 85 minuts amb els seus fills cada dia, davant dels 148 minuts de les mares desocupades.

Desenvolupament cognitiu del menor

L’informe elaborat per l’investigador Tomás Cano també assenyala que els fills de pares implicats en la criança “tenen desenvolupament cognitiu més gran”, ja que “estan exposats a més varietat d’estímuls i tenen un vocabulari més ric en l’interactuar amb dues persones diferents, dues personalitats diferents i comportaments diferents”.

Els pares amb estudis universitaris són a priori, segons Cano, “els que cada vegada dediquen més temps als fills”. “Són famílies estables, que tenen més fills; en canvi, les famílies amb menys estudis els dediquen menys temps, es divorcien més i són famílies més febles”. No obstant això, aquest expert ha afegit que també els pares amb rendes més baixes quan s’impliquen igual que els que tenen rendes més altes, el resultat en el desenvolupament cognitiu dels seus fills seria el mateix”.

En el cas de les famílies més desfavorides, l’investigador ha assegurat que “ja neixen més en desavantatge per les condicions en què, en moltes ocasions, viuen durant els nou mesos de gestació”, de manera que quan els menors comencen el col·legi “aquesta bretxa ja existeix” i l’escola “ni l’augmenta ni la redueix”. Segons la seva opinió, aquesta situació “constata el paper essencial que juga la família en el desenvolupament cognitiu, ja que els nens només passen a l’escola un 13,2% del seu temps i el 86,8% restant el gaudeixen amb la família”.

Fam de temps

Per la seva banda, l’investigador Marc Grau ha assegurat que a Espanya existeix el que ell anomena “fam de temps”, una situació que provoca “alts nivells d’estrès, dificultat per tenir cura de persones vulnerables, tenir menys fills dels desitjats i un alt nivell d’esgotament “. En aquest sentit, ha destacat que només un 32,9 % dels espanyols està satisfet amb la manera que compagina vida familiar i laboral davant d’un 56 % dels noruecs. A més a més, ha afegit que un 49 % dels espanyols assegura patir alts nivells d’estrès.

En la seva opinió, el cost d’aquesta “fam de temps” té conseqüències en les nostres relacions. Així, segons un estudi dut a terme per la Universitat de Harvard, “a la fi de la vida, quan preguntes a les persones què els fa sentir bé, responen que mantenir relacions de qualitat amb la família, amb els amics… amb les persones que estimem”.