Una jornada de l'IESF considera que el menor ha de ser el focus principal de les polítiques socials

18/11/14
Comparteix aquesta informació

“El menor hauria de ser el focus principal de les polítiques socials perquè és el capital social més desprotegit. Nombrosos estudis demostren que, a més, és ell qui pateix de manera més aguda les conseqüències de l’atur, els maltractaments, la pobresa i la desestructuració familiar”, ha afirmat la directora de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família (IESF) de la Universitat internacional de Catalunya (UIC), la Dra. Montserrat Gas, amb motiu de l’obertura de la Jornada “Interès del menor i acolliment familiar: present i futur”.

Una jornada de l'IESF considera que el menor ha de ser el focus principal de les polítiques socials

La jornada s’ha organitzat en el marc de l’Aula de Polítiques Familiars Joaquim Molins Figueras conjuntament amb la Facultat de Dret de la UIC, amb motiu del 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant promulgada l’any 1989 per l’ONU, que se celebra el 20 de novembre, i també, arran de la pròxima llei de protecció a la infància prevista per a principi de l’any 2015. La trobada s’ha orientat a mediadors familiars, advocats i entitats que treballen amb les famílies.

La jornada ha tractat la qüestió de la regulació de la mesura de l’acolliment familiar. Aquest recurs es concep com una mesura de protecció de caràcter alternatiu a la vida del menor en un centre de protecció. L’acolliment familiar pot ser permanent (amb caràcter estable) o simple (temporal). L’acolliment està enfocat en tot moment a proporcionar al menor un ambient adequat davant de l’existència d’una situació familiar anòmala de caràcter transitori que fa incompatible la permanència del menor a la llar de la seva família biològica. “En el cas de l’acolliment de caràcter temporal— ha explicat Encarnación Abad Arenas, professora de la UNED a Nou Barris— es pretén proporcionar al menor una experiència familiar, sempre amb vista a aconseguir integrar-lo de nou a mitjà o llarg termini en seva família d’origen, un cop restablerta la situació que impossibilitava la convivència”. Encarnación Abad ha parlat de la situació de l’acolliment en primera persona, com a mare d’acollida.

La professora de la Universitat de les Illes Balears Maria Luisa Santamaría ha explicat els canvis proposats per l’avantprojecte de Llei de protecció a la infància que, presumiblement, s’ha d’aprovar durant el primer semestre de l’any 2015. A més, ha exposat les millores que encara admet la llei per al complet respecte als drets de la infància i l’adolescència, així com de les persones implicades en la protecció de la infància, pares i acollidors principalment, que posa de manifest la inexistència de rols paternofilials, atès que aquests menors ja tenen les seves pròpies famílies. “Cal aclarir algunes de les preguntes i els dubtes que tenen les famílies acollidores durant el període en què tenen a casa acollits els menors”.

La visió i l’experiència del jutge de menors ha anat a càrrec de Jesús del Cacho, magistrat a Tarragona des del 1999 i amb àmplia experiència en aquestes situacions, que els últims anys no han fet més que créixer. En la seva intervenció ha abordat els problemes judicials de l’acolliment amb el suport de l’experiència del dia a dia. “Mantinc una estreta col·laboració i intercanvi d’experiències sobre responsabilitat penal de menors amb diversos països, en concret amb Guatemala, a través d’una delegació composta per dos fiscals, una psicòloga i un tècnic assessor criminòleg del Ministeri de Justícia d’aquest país. Aquesta situació requereix cada vegada més una intervenció integral i orgànica en la qual col·laborin diversos especialistes”.

La visió acadèmica ha anat a càrrec del catedràtic de la Universitat de Saragossa, Carlos Martínez de Aguirre, que ha enquadrat l’acolliment en el marc del sistema legal de protecció de menors. La seva exposició s’ha centrat a situar l’acolliment, com a institució de protecció de menors, tal com el dissenyen la legislació estatal i la catalana. També se n’ha abordat la doble funcionalitat, com a mesura temporal i instrumental, per una banda; i per l’altra, com a mesura de protecció definitiva i n’ha detallat les diverses classes, així com la finalitat específica de cada un dels tipus d’acolliment legalment reconeguts. Finalment, el professor ha fet un breu apunt sobre les previsions de reforma de la figura.

Carmen M. Lázaro, professora de la Facultat de Dret de la UIC, ha destacat així mateix en la seva ponència que “el comitè dels drets de l’infant en les seves últimes observacions a Espanya retreu la falta d’un procés uniforme per determinar l’interès superior de l’infant, però al mateix temps lloa el foment de programes d’acollida especialment a menors estrangers i la cooperació internacional en aquesta matèria. El II Pla Nacional elaborat pel govern basat en les recomanacions del comitè pretén potenciar les solucions familiars sobre les institucionals”.

La directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció de la Generalitat de Catalunya, Núria Canal, ha tancat l’anàlisi i el debat sobre una qüestió que avui en dia, no només per l’aniversari que commemorem sinó per les xifres que es manegen actualment, revesteix urgència i sensibilització en tot l’entorn social. “No entrem en les causes per les quals hem arribat a aquesta situació. La situació de les famílies d’origen és una cosa que afecta la Direcció General d’Atenció a la Infància, que és un altre organisme amb competències diferents de les nostres. Estem interessats a explicar i a fer difusió d’una necessitat social, parlar de les tipologies d’acolliment i detallar una manera específica d’acollida, l’UCAE, que implica formació específica a les famílies d’acollida”.