Filosofia de les ciències, la vida i la salut
Des de la perspectiva plural de l’antropologia
filosòfica, de la bioètica, de la filosofia de les ciències i de la filosofia
de la pràctica mèdica, s’aborden els models i els conceptes de la ciència, de la
naturalesa, de la vida i de l’ésser humà. Aquestes perspectives es troben
subjacents en la praxi biomèdica, amb una finalitat crítica i orientadora.
Equip
- Dr. Josep Corcó Juviñá
- Dr. Xavier Escribano López
- Dra. M. Victoria Roqué Sánchez
Col·laboradors
- Dr. Albert Balaguer
Santamaría
- Sra. Montserrat Girabent
Farrés
Línies de recerca
- Fonaments filosòfics en les Ciències de la Salut.
- El concepte de bé del pacient en Medicina.
- Antropologia de la dependència i vulnerabilitat.
- Ciències de la Salut i religions.
- Cos i persona. La formació de la mirada mèdica sobre el cos humà.
Grup de recerca Nóesis. Investigadora: María Victoria Roqué
-
Projecte
PB/26/FS/02, de la Conselleria de Cultura i
Educació de la Regió
de Múrcia.
Tema de recerca: “La construcción cognitiva y social
del sinsentido de la vida”. Investigador responsable: Alfonso García Marqués,
trianual: 2003, 2004 i 2005.
Ha tingut com a resultats la publicació del llibre Cultura Juvenil y sentido de la vida. Múrcia: Isabor, 2006.
- Projecte
SEJ 2005-02902.8383, del pla Nacional I+D, CICYT/FEDER.
Tema de recerca: “Sentirse europeo. Un estudio para la educación”.
Investigador responsable: Lourdes Gordillo Álvarez-Valdés, trianual (de l'1.01.06 a l'01.01.08).
- Projecte
Manual de Bioètica en Odontologia (UIC 2006-2008).
Directora: María Victoria Roqué
Es tracta d’un treball interdisciplinar amb què es pretén indagar, des d’una perspectiva teoricopràctica,
sobre els temes específics d’odontologia que requereixen un tractament ètic i
una visió antropològica. El projecte agrupa el treball de professionals que
estan relacionats amb la pràctica i la docència en odontologia i aporten la
seva experiència.
- Projecte Territoris humans de la Salut (UIC 2005-2007).
Director: Xavier Escribano
Projecte de
recerca interdisciplinar que tindrà per fruit l’elaboració i la publicació d’un
manual universitari de Ciències Humanes i Socials aplicades a les Ciències de la Salut.
Les àrees
principals de l’investigació són: història de la ciència, filosofia de la ciència,
filosofia de la medicina, tecnoètica, antropologia filosòfica, antropologia
cultural, psicologia, economia i sociologia de la salut.
Impulsa la relació
i col·laboració entre els camps humanístics i el científic, posa en primer lloc
els temes que preocupen a la societat i la sensibilitat contemporània.
Publicacions
María Victoria Roqué
- Médico y paciente:
el lado humano de la Medicina. Barcelona: Dux, 2006.
- “Significado del dolor en la existencia humana”. A: GARCÍA MARQUÉS; GUERRERO MUÑOZ (eds.) Cultura
Juvenil y sentido de la vida. Múrcia: Isabor, 2006.
- FERNÁNDEZ CAPO, M.; ROQUÉ, M.V.; GUAL, P.; CRUZ-SÁNCHEZ, F. “Diseño de un
cuestionario para cuidadores principales y familiares de pacientes con
enfermedad de Alzheimer”. A: Revista Multidisciplinar de Gerontología. Ediciones Nexus, vol. 12, 2003, p. 190-199.
- “Relación de beneficencia en la medicina antigua”. A: PASTOR, L.M. [et al], La Bioética en el milenio tecnológico. Múrcia: Sociedad
Murciana de Bioética, 2001.
- “Bioética geriátrica”. A: Revista Multidisciplinar de
Gerontología. Ediciones Nexos, vol. 12, 2002, p.26-36.
-
“La calidad de vida, un mensaje cifrado”, Persona y
Bioética, Revista Internacional de Bioética. Universidad de La Sabana, vol. 11 -12,
2000-2001, p. 72- 91.
- “La relaçao pessoal como acesso privilegiado para o
doente mental grave”, Revista de Bioética e Ética médica. Brasil: Conselho Federal de
Medicina, vol. 9, 2001, p. 53- 63.
Xavier Escribano
- “El cuerpo y la enfermedad: una antropología filosófica de la
salud”. A: ÁLVAREZ GÓMEZ, Á. [et al] (eds.), Paideia,
Actas del II Congreso de la Sociedad Académica de Filosofía. Universidad de Santiago de Compostela: Servizo de
Publicacións e intercambio científico.
- “Aprender de nuevo a ver el cuerpo. Consideraciones
preliminares para el desarrollo de una bioética”. A: PASTOR GARCÍA, L. M. i FERRER COLOMER, M. (eds.), La
bioética en el milenio biotecnológico. Múrcia: Sociedad murciana de Bioética, 2001, p. 343-354.
- “Gesto y palabra: la esencia emocional del lenguaje”. A: MARTÍNEZ-FREIRE [et al]
(eds.) Emociones, Thémata, Revista de
Filosofía, Sevilla, n. 24 (2000), p. 175-185.
- “El ojo y el espíritu”. A: CHOZA, J. i PIULATS, O.
(eds.) Identidad humana y fin de milenio, Thémata,
Revista de Filosofia, Sevilla, n. 23 (1999), p. 239-246.)
- “Merleau-Ponty: el anclaje corpóreo en el mundo”. A: ARREGUI,
J. V.; DOMÍNGUEZ CANEDA, M. J.; GARCÍA GONZÁLEZ, J. A. (eds.)
Concepciones y narrativas del yo, Thémata,
Revista de Filosofía, Sevilla, n. 22 (1999), p. 147-154.
-
X. Escribano, “Fenomenología y ciencias del hombre en Merleau-Ponty”. A:
CHOZA, J. (ed.) Pensar lo humano
(Actas del II Congreso Nacional de Antropología Filosófica). Madrid:
Iberoamericana-SHAF, 1997, p.147-154.
Josep Corcó
- “The Emergent
Character of Life”. A: JARVIE, I.; MILFORD, K.; MILLER, D. (eds.) Karl Popper: A Centenary Assessment. Volum
III. Science, Ashgate 2006, p. 123-130.
- “Autoridad, razón y verdad” A: OLIVES, J. (coord.), La autoridad revisitada. Barcelona: Prohom
Edicions, 2005, p. 29-52.
- “¿Qué es la vida? Las respuestas de Erwin Schrödinger y Karl
Popper”. A: RIVADULLA; A. (ed.) Hipótesis y
verdad en ciencia. Ensayos sobre la filosofía de Karl R. Popper. Madrid: Ed.
Complutense, 2004, p. 89-98.
- “El pensamiento científico y su impacto en la cultura
contemporánea. La tercera cultura”. A: MARÍN, H. (coord.), Hacia una nueva cultura cristiana, Universidad Católica de
Murcia/Pontificio Consejo de Cultura de la Santa Sede 2002, p.
47-56.
- “El arte de los beneficios”. A: PASTOR, L. M.; FERRER, M. (eds.), La bioética en el milenio biotecnológico. Múrcia:
Sociedad murciana de Bioética, 2001, p. 373-380.
- CERVÓS, J.; CORCÓ, J, “Científicos españoles en la República de Weimar”. A: DE SALAS,
J.; BRIESEMEISTER, D. (eds.), Las
influencias de las culturas académicas alemana y española desde 1898 hasta 1936. Madrid: Vervuert/Iberoamericana, 2000, p. 37-42.