La direcció de comunicació ha anat adquirint en els últims anys gran rellevància dins de les organitzacions. Tant les institucions de caràcter públic com privat, compten cada vegada més amb la figura del professional de la comunicació per transmetre la seva missió i identitat corporativa. Els darrers estudis sobre aquest àmbit confirmen que la comunicació institucional s'ha convertit en els últims anys en una àrea essencial de les organitzacions.

Al mateix temps, no sempre s'entén correctament aquesta professió. Aquest fet es deu, entre altres factors, al fet que hi ha una gran diversitat de termes per referir-se a aquest camp d'activitat. Nocions com a propaganda, publicity, comunicació corporativa, assumptes públics, publicitat institucional, comunicació organitzacional i comunicació empresarial, entre d'altres, han tractat d'explicar l'objecte i fins d'aquesta funció. D'altra banda, el nivell de desenvolupament és molt diferent entre els diferents països i també s'observen encara notables mancances en algunes companyies i organitzacions. Alhora, la presència d'aquests continguts a les escoles d'administració i direcció d'empreses continua sent insuficient.

D'altra banda, la direcció de comunicació està vivint un nou cicle amb la incorporació de les noves tecnologies. Així, la necessitat de comunicar-se amb el conjunt dels stakeholders (empleats, clients, públic, usuaris, accionistes, proveïdors, socis, periodistes, associacions d'usuaris, organitzacions sectorials, etc.) s'ha vist augmentada amb l'explosió de les xarxes socials i les plataformes de publicació online. Al final, la relació amb les marques s'està construint d'una manera més participativa que en èpoques passades.