La fisioteràpia pediàtrica és una ciència en continua evolució. Els avenços en les investigacions relacionades amb la neurofisiologia, la biomecànica, el control i l’aprenentatge motriu, el desenvolupament de les habilitats i la pràctica psicomotriu han produït una gran evolució les dues darreres dècades produint canvis importants en la pràctica pediàtrica i oferint noves perspectives teòriques i pràctiques.

 El fisioterapeuta pediàtric pot tractar nens de diferents edats, des de recent nascuts fins a gairebé adults. I amb afectacions severes i de mal pronòstic (tetraparèsia espàstica, patologies neuromusculars, espina bífida, pluridiscapacitat, ...) o més lleus (torticolis muscula congènita, monoparèsia, retard en el desenvolupament motriu, etc).

 Per a estar suficientment preparat cal un coneixement adequat del creixement i el desenvolupament del nen en tots els aspectes, com la formació i evolució del cos, desenvolupament motriu i psicomotriu, aspectes emocionals i motivacions del nen, aspectes de la relació del nen amb l’entorn (espai, objectes i adults).

 A més cal conèixer les afectacions, patologies i discapacitats més freqüents a cada edat; el pronòstic de futur de cadascuna; l’abordatge terapèutic més adient en base a l’evidencia científica actual; les estratègies de intervenció que tenen en compte al nen en la seva globalitat i  l’assessorament a la família.

 Des de la vessant preventiva i assistencial cal saber realitzar una acurada valoració de cada cas per a fixar els objectius i les estratègies d’intervenció, tenint en compte el diagnòstic, l’edat i les circumstàncies personals, familiars i socioeconòmiques.

 L’objectiu final sempre serà potenciar el màxim nivell de funcionalitat i autonomia del nen per a la seva vida adulta. Una intervenció adequada en cada moment del desenvolupament serà fonamental per a assolir aquest objectiu.

 També cal entendre la funció del fisioterapeuta pediàtric dins d’equips interdisciplinaris i la coordinació amb altres professionals implicats en l’atenció a la infància, importants per a poder oferir una adequada atenció.