Universitat Internacional de Catalunya
Filosofia del Derecho
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Jueves de 12-13 hrs, previa cita por correo electrónico.
Presentació
Requisits previs
No es requereixen requisits previs
Objectius
1. Proporcionar a l'alumne una dimensió més profunda dels seus coneixements jurídics i de la seva comprensió del dret;
2. Que l'alumne adquireixi el coneixement crític de les respostes que s'han donat en la filosofia als interrogants sobre les causes últimes del fet jurídic y la justícia.
3. Ser capaç de reflexionar críticament sobre els nous reptes jurídics que es plantejen a la societat actual valent-se del bagatge conceptual que ofereix l'estudi dels principals filòsofs del dret.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 03 - Ser capaç d'expressar idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita (tècniques d'expressió oral i escrita)
- 04 - Cuidar els estàndards de pulcritud i qualitat formal en la presentació de documents
- 08 - Desenvolupar mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic
- 09 - Desenvolupar mecanismes que afavoreixin la sensibilitat envers temes relacionats amb els drets fonamentals i el respecte cap a altres cultures i costums
- 13 - Desenvolupar el raonament crític
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Haurà desenvolupat la capacitat de reflexionar sobre l'adequada solució a nous problemes jurídics.
- Serà capaç de realitzar valoracions crítiques sobre les solucions jurídiques adoptades pel nostre ordenament jurídic.
- Coneixerà i comprendrà el sentit del Dret.
- Haurà desenvolupat hàbits de pulcritud en la presentació personal i de documents.
- Haurà adquirit habilitats en la comunicació oral i escrita.
- Haurà desenvolupat la capacitat d'analitzar i sintetitzar la informació obtinguda en les classes presencials i del material complementari aportat pel professor.
- Coneixerà i comprendrà les bases filosòfiques del Dret i com aquestes incideixen en la llibertat i la responsabilitat humana en el Dret.
- Distingirà allò que és just i allò que és injust i adquirirà capacitat crítica que li permeti valorar allò que ès just.
- Observarà les conseqüències pràctiques a les quals porten els diversos plantejaments filosòfics.
Continguts
A. Aproximació sistemàtica
1. Filosofia i dret. Naturalesa de la filosofia. Les parts de la filosofia: l'estudi de l'ésser de les coses (metafísica) i de la persona. Els fonaments filosòfics del dret: la persona humana i les seves dimensions. La filosofia del dret. Què es el dret? Sentit etimològic del dret. El concepte de dret. Arrels antropològiques i socials del dret: el dret com a factor de socialització.
2. La filosofia del dret. Concepions i conceptes propis. Visions del dret: dret natural i iusnaturalisme; positivisme jurídic. Els conceptes del dret: concepte de persona; concepte de justícia; concepte de normativitat.
B. Aproximació històrica
B1) El pensament jurídic a l'antiguetat
3. El pensament jurídic en l'antiguetat. La desacralització del dret a Grècia. Sòcrates, la justícia i les lleis democràtiques d'Atenes. Sòcrates contra la llei natural? L'argumentació iusnaturalista en el Gorgias de Plató.
4. Per a què serveixen les lleis? Aristòtil i la finalitat etica i educativa del dret. De la ètica a la felicitat passant per la polis: la virtut de la prudència i l'activitat legislativa. Classes de justícia segons Aristòtil. *Apèndix sobre la noció de naturalesa i la justificació aristotèlica de la virtut.
5. Roma i el procés civilitzador. La llei de les 12 taules. Elements fonamentals del pensament jurídic romà. Ciceró: la naturalesa de les lleis i el dert com a factor polític constitutiu. L'aparició del cristianisme. El llegat del pensament jurídic hebreu. La trobada de la cultira clàssica amb el cristianisme: justícia i llei natural en els escrits dels pares de l'Església. Influències del fet cristià en el dret romà.
B2) Justícia i llei en la teologia medieval
6. Agustí d'Hipona. Ciutat dels homes i ciuta de Déu; la teoria agustiniana de la justícia i de la legitimació de l'ordre jurídic-polític. Precedents del conflicte modern entre Església i Estat.
7. Tomàs d'Aquino. Sobre els fonaments del dret i la naturalesa de les lleis. Llei divina, llei humana i llei natural: àmbits d'aplicació o modes de relació.
B3) Llei i llibertat. La transformació del món medieval i el sorgiment de la Modernitat.
8. La Reforma Protestant. Del voluntarisme teocràtic dels primers reformadors al protestantisme racionalista.
9. La segona escolàstica. L'escola de Salamanca i els orígens del dret internacional.
B4) Dret, justícia i llei en el contexte de l'Estat Modern.
10. Hugo Grocio i el naixement del iusnaturalisme modern. La naturalesa com a criteri racional del bé i el mal.
11. Thomas Hobbes. De la llei natural a la llei de l'estat absolut. Estat de naturalesa, pacte social i origen de l'Estat. Poder i autoritat. La reducció de la justícia al dictat de la llei. John Locke. De l'estat de naturalesa a la societat civil. Funció i límits de la llei. Separació de poders i legitimitat del règim polític. La teoria dels drets individuals i el dret nautral de propietat.
12. Moral i dret en I. Kant. Moral, deure i llibertat. La definció kantiana del dret. Diferència i relació entre els principis del dret i els de la moral. ¿Iusnaturalisme kantià?
B5) El pensament contemporani sobre el dret
13. L'emergència del positivisme jurídic en el segle XIX. John Austin. La ciència jurídica particular i la general. Tipus de normes. La moral positiva i els límits interns del dret.
14. K. Marx. Treball, mitjans de producció i alienació. La història de la humanitat com la història de la lluita de classes. El sistema de producció i les superestructures polítiques i jurídiques. La crítica de l'economia política clásica i la superació de l'Estat i el dret.
15. La crisi del positivisme i les noves corrents de pensament jurídic. La teoria pura del dret de Hans Kelsen. La teoria analítica del dret Herbert L. A. Hart. Dret i democràcia en N. Bobbio. La teoria de la justícia de J. Rawls. La "posició original". Els principis i la seva fonamentació. L'igualitarisme.
16. La declaració universal dels drets humans com a repte filosòfic i jurídic.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES |
---|---|
Activitats a l'aula per al seguiment dels alumnes (individuals i en grup) | 03 08 09 |
Presentació a l'aula dels conceptes i l'aplicació pràctica que tenen | 13 |
Estudi i treball independent de l'alumne | 04 |
Bibliografia i recursos
- Michel Villey, Filosofía del Derecho , Scire Universitaria, 2ª edición, 2003.
- AAVV, Filosofía del derecho: las concepciones jurídicas a través de la historia', 5ª ed., UNED, Madrid, 2000.
- Jesús Ballesteros, Sobre el sentido del Derecho, Ed. Tecnos, Madrid, 1986.
- Javier Hervada, Historia de la ciencia del derecho natural, Ed. Eunsa, Pamplona 1999.
- Javier Hervada, Lecciones propedeúticas de Filosofía del Derecho, Ed. Eunsa, Pamplona, 1995.
- José María Rodriguez Paniagua, Historia del Pensamiento Jurídico, Tomo 1 y 2, 9ª ed., Ed. Univ.Complutense, Madrid, 1997.