Universitat Internacional de Catalunya

Psicologia III: Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament

Psicologia III: Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament
6
10626
2
Segon semestre
FB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Dra. PERGOLIZZI, Denise - dpergolizzi@uic.es

Concertar hora via e-mail:

 

Mariana Fuentes

mafuentes@uic.es

 

 

Presentació

Psicologia III: Dificultats d'Aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament a l'etapa de 0-6 anys

Requisits previs

Per a alumnes de segon curs d'Educació Infantil

Objectius

Previ al seguit de competències que l'alumne ha d'assolir al llarg del semestre i els resultats d'aprenentatge que s'espera, fem esment dels objectius que ens fixem segons la organització i la metodologia que es seguirà durant el curs:

  • Fomentar les competències bàsiques d'autonomia personal i l'aprendre a aprendre.
  • Traspassar el control a l'alumnat per tal de cedir el protagonisme dels processos d'ensenyament i aprenentatge i guiar l'autogestió del seu propi aprenentatge.
  • Aprendre a treballar en grup de forma col·laborativa i a través d'un aprenentatge cooperatiu entre iguals.
  • Relacionar la temàtica del curs amb les motivacions acadèmiques i les inquietuds professionals i projectes de futur personals.
  • Aprendre a treballar sobre informació àmplia i complexa, gestionant els processos de documentació científica i de síntesis de la informació més rellevant en cada situació.
  • Promocionar la comunicació oral per tal d'entrenar habilitats comunicatives i la capacitat d'expressar-se de forma senzilla i entenedora.
  • Promocionar la comunicació audiovisual per tal de diversificar els materials de presentació de la informació tractada de forma atractiva i adequada segons la situació.
  • Fomentar la creativitat i el caràcter innovador de l'alumnat a l'hora de plantejar-se solucions davant de reptes acadèmics com a futurs professionals de l'educació.
  • Treballar amb esperit crític i a través de la metacognició analitzant els propis processos d'aprenentatge i mètodes de col·laboració aplicats.
  • Facilitar contextos de discussió grupal i debats per a la reflexió sobre la temàtica del curs i el desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-07 - Identificar dificultats d'aprenentatge i disfuncions cognitives i les relacions amb l'atenció.
  • CEM-08 - Saber informar altres professionals especialistes per tal d'abordar la col·laboració del centre i del mestre en l'atenció a les necessitats educatives especials que es plantegin.
  • CEM-09 - Adquirir recursos per afavorir la integració educativa d'estudiants amb dificultats.
  • CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
  • CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
  • CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • CG-06 - Conèixer els elements que conformen el pensament sistèmic, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-07 - Conèixer els elements que conformen el pensament crític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1-Coneix i identifica els elements simptomàtics de les dificultats d’aprenentatge infantil de les tres àrees: Descoberta d’un mateix, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges (verbal, matemàtic y artístic).

2-Relaciona adequadament circumstàncies psicoemocionals de l’ alumne/a amb les  dificultats que presenta.  

3-Sap dissenyar estratègies d’intervenció per abordar les dificultats d’ aprenentatge  en contextos concrets.

4-Sap gestionar i organitzar optimitzant recursos del centre per solucionar les dificultats d’aprenentatge

5- Coneix i identifica els trastorns del desenvolupament cognitiu i psicomotor.

6-Sap informar a altres professionals especialistes per  abordar la col·laboració del centre i del mestre en l’ atenció a las necessitats educatives especials (NEE) que se plantegin.

7-Sap dissenyar els plans individualitzats per a cada NEE

8-Està ben informat sobre els processos de comunicació,  estils i les particularitats de l’entorn social dels alumnes

9-Sap donar orientacions als seus alumnes, però també donar-los responsabilitat i animar-los a realitzar les seves pròpies aportacions

10-Sap promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d’una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensiones cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.

11-Sap oferir als pares i a altres parts implicades informació sobre els alumnes i sap utilitzar adequadament la informació que n’obté.

12-Sap com arribar a conèixer l’ entorn social dels pares o tutors i el bagatge cultural dels alumnes.

13-Sap como integrar aquests factors en la seva tasca educativa

14-Sap como actuar de forma ètica i responsable en l’esdevenir de les seves funcions.

15-Compren la complexitat de la informació contextual en l’ elaboració dels seus treballs, així com la transferència de les seves intervencions.

16-Representa amb coherència les seves idees i principis amb arguments mitjançant mapes conceptuals o altres procediments comunicant i expressant-se de forma correcta en la llengua d’ensenyament, tant oralment com per escrit

17- Sap diferenciar opinions de diagnòstics abans d’emetre judicis propis.

Continguts

  1. Anàlisis psicopedagògic de la realitat d’ aula i indicadors relacionats amb desenvolupament dels alumnes de 0-6 anys
  2. Detecció de les dificultats i trastorns: criteris i models d’intervenció
  3. Resolució de situacions educatives en una aula d’infantil, atenent a la diversitat: organització i mitjans (estratègies d’intervenció a l’aula: SEP, PI,...)
  4. Identificació, detecció i intervenció en casos de patologies infantils: enuresi, encopresi, terrors nocturns, pors,....
  5. Prevenció i indicadors de risc davant possibles dificultats d’aprenentatge
  6. Identificació i intervenció  en cas de necessitats educatives especials:  Trastorns de conducta i personalitat i  Discapacitats: cognitiu, sensorial, motriu i TGD (TEA) 

  1. El material es facilita al llarg de les classes i es penja en el moodle

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-07 CEM-09 CET-1 CET-6 Mètode expositiu / lliçó magistral
Classes teòriques
CEM-07 CEM-08 CET-2 CET-7 CG-02 CG-04 CG-06 Estudi de casos
Seminaris tallers
CEM-07 CEM-08 CEM-09 CET-1 CET-2 CET-6 CG-02 Estudi de casos
Classes pràctiques
CEM-07 CET-1 CET-7 Aprenentatge orientat a projectes
Tutories
CEM-07 CEM-08 CEM-09 CET-3 CET-6 CG-04 CG-06 CG-07 Aprenentatge cooperatiu
Estudi de casos
Estudi i treball en grup
CEM-07 CET-1 CET-2 CG-02 CG-06 CG-07 Aprenentatge orientat a projectes
Contracte d'aprenentatge
Estudi i treball individual / autònom

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



SISTEMES D'AVALUACIÓ 

1- Prova examen final  50%

2- Treball en grup 25%

3- Participació i treball a l'aula 25% 

 

IMPORTANT: els tres conceptes s’han d’aprovar. Si un dels apartats està suspès no farà mitja amb la resta de notes, sinó que quedarà suspesa tota l’assignatura.

Bibliografia i recursos

  • BIBLIOGRAFIA GENERAL: DIFICULTATS I TRASTORNS
  • AAMR (2006). El retard mental. Definició, classificació i sistemes de suport. Vic: EUMO Editorial
  • DELGADO, M. – GALLÉN, C. (2006). Normalidad y Límite. Construcción e Integración Social del Borderline. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.
  • FLÓREZ, J. i altres (1997). Síndrome de Down: Biología, desarrollo y educación. Barcelona: Masson, S.A.
  • GINÉ, C. i FONT, J. (2007). El alumnado con discapacidad intelectual y del desarrollo. A J. Bonals i M. Sánchez-Cano (Coords.), Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. (pp. 879-914). Barcelona: Graó.
  • GINÉ, C. (comp.); Alomar, E.; Dalmau, M.; Fontanet, A.; García-Díe, M.T.; Palau, R.; Pró, M.; Solé, C. (2005). Educación y Retraso Mental: Crónica de un proceso. Barcelona: EDEBÉ.
  • GINÉ, C., ALOMAR, E., BALCELLS, A., BORRÀS, E., CARASA, P., CARBÓ, M., FONT, J., GARCIA, M., GONZÁLEZ, M., GORDILLO,, C., MAS, J., RUEDA, P., SALVADOR, F. I VIDAL, X. (2007). L’Escala d’Intensitat dels Suports (EIS): Un instrument per promoure el benestar de les persones amb discapacitat intel.lectual. Suports Revista Catalana d’Educació Inclusiva, 10 (2), 66-72.
  • Lou Royo, MªA.,  López Urquízar, N. (Coordinadoras). (1999). Bases psicopedagógicas de la educación especial. Madrid: Ediciones Pirámide.
  • Marchesi, A., Coll, C. i Palacios, J. (2017). Desarrollo psicológico y educación. Vol 3: Respuestas educativas a las dificultades de aprendizaje y del desarrollo. Madrid: Alianza Editorial.
  • Monereo, C. Duran, D. (2001). Entramats: mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Col·lecció Innova. Barcelona: Ed. Edebé.
  • VERDUGO, M.A. (Ed.) (2000). Familias y retraso mental. Madrid: FEAPS.

 

  • BIBLIOGRAFIA TDA (H)
  • ORJALES VILLAR, I. (1999) Déficit de atención con hiperactividad. Manual para padres y educadores. CEPE. Madrid, 3 ED.
  • PRZESMYCKI, H. (2000): La pedagogia de contrato. Barcelona. Graó. Biblioteca de Aula.
  • VALLES ARÀNDIGA ,A. (1994): Modificación de conducta problemática del alumno. Técnicas y programas.Serie Pedagógica. Temas básicos. Marfil Madrid.
  • BAUERMEISTER, JOSE. (2002). Hiperactivo, Impulsivo, Distraído. ¿Me conoces? Guía acerca del déficit atencional para padres, maestros y profesionales. Ed: Grupo ALBOR-COHS División Editorial
  • BARKLEY, A. RUSSELL. (1999). Niños Hiperactivos. Cómo comprender y atender sus necesidades especiales. Barcelona: Paidós Ibérica
  • AVILA, C. y POLAINO-LORENTE, A. (1999). Cómo vivir con un niño hiperactivo.Narcea. Madrid.

 

  • BIBLIOGRAFIA  TGD
  • ALCANTUD MARÍN, Francisco (2004): Intervención psicoeducativa en niños con TGD. Ediciones Pirámide
  • DOYLE, Barbara; ILAND Emily (2005): Los trastornos del espectro de autismo de la A a la Z. Editorial: Emily Iland Inc.
  • HOWLIN P., BARON-COHEN S., HANDWIND J. Howlin P. (2006): Enseñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guía práctica para educadores. Barcelona. Ediciones Ceac.
  • TORRES MONREAL, S. y otros (2001): Sistemas alternativos de comunicación. Manual de comunicación aumentativa y alternativa: sistemas y estrategias. Madrid, Ediciones Aljibe.
  • HARRIS S.L.(2000). Los hermanos de niños con autismo. Su rol específico en las relaciones familiares. Editorial Narcea.
  • THOMAS, George (2002): El síndrome de Asperger. Estrategias prácticas para el aula. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz.
  • RIVIÉRE GÓMEZ, Ángel (2001): Autismo: Orientaciones para la Intervención Educativa. Editorial Trotta. Madrid. 

 

  • BIBLIOGRAFIA  DISCAPACITAT SENSORIAL
  • Lleonhart, M. (1992). El bebé ciego. Barcelona: Ed. Masson
  • Lleonhart, M: Cantavella, F.; Tarragó, R; Tolosa, J.;Trevarthen, C.; Esteban, A.; Morral, M.; Alvarez, M.; Ruiz, M. La iniciación del lenguaje en niños ciegos. Un enfoque preventivo. Madrid: ONCE 
  • Guinea, C; Valls, C. (1993). La integració dels nens cecs a l’escola. Criteris de suport. Barcelona: Rosa Sensat (Perspectiva escolar, 175)
  • Rosa, A.; Ochaita, E. (1993). Psicología de la ceguera. Madrid: Alianza editorial
  • Alonso, P.; Valmaseda, M. (1993). “Los sistemas de comunicación sin ayuda”. A: M. Sotillo (ed). Sistemas alternativos de comunicación. Madrid: Ediciones Trotta.
  • Triadó, C (1991), “El desarrollo de la comunicación en el niño sordo”. Revista de logopedia, foniatría y audiología. Vol. XI, 3, pp. 122- 129
  • Triadó, C i Fernandez – Viader, P. (1997). “Interacción y desarrollo de la comunicación en el niño sordo. La utilización de la deixis”. A: Del Rio, MJ (Ed). Lenguaje y comunicación en personas con necesidades especiales. Barcelona: Martínez Roca
  • Valmaseda, M. (1995), “Las personas con deficiencia auditiva”. En: Verdugo, M.A. (Dir), Personas con discapacidad. Madrid. Siglo XXI, pp. 223 – 271.
  • Valmaseda, M. (1995), “La evaluación y tratamiento en las deficiencias auditivas”. En: Verdugo, M.A. (Dir), Personas con discapacidad. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras. Madrid: Siglo Veintiuno.
  • Virole, B (1996), Psychologie de la surdité. Paris: De Boeck & La Pléyade
  • Marchesi, A. (1987). El desarrollo cognitivo y lingüístico de los niños sordos. Perspectivas educativas. Madrid: Alianza psicología.

 

  • INTEL·LIGENCIES MULTIPLES I ALTES CAPACITATS
  • MARTÍN LOBO, Mª P. (2004). Niños inteligentes. Madrid: Palabra.
  • REYERO, M., TOURÓN, J. (2003). El desarrollo del talento. La aceleración como estrategia educativa. A Coruña: Netbiblo. 
  • PÉREZ,L., DOMÍNGUEZ,P., LÓPEZ, C., ALFARO, E. (2000) Educar hijos inteligentes. Madrid: CCS
  • GOLEMAN, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós  
  • TOURÓN, J., PERALTA, F., REPÁRAZ, C. (1998) La superdotación intelectual: modelos, identificación y estrategias educativas. Pamplona: Eunsa.    
  • ACEREDA, A., SASTRE, S. (1998) La superdotación. Madrid: Síntesis     
  • GADNER, H. (1998). Mentes creativas. Barcelona: Paidós
Versió per imprimir