Universitat Internacional de Catalunya
Música, Expressió Plàstica i Corporal 2
Altres llengües d'impartició: castellà,
Professorat
Expressió Plàstica. Carmen Arrufat
carrufat@uic.es
Presentació
L'assignatura de Música, Expressió Plàstica i Corporal 2 consta de tres mòduls corresponents a les tres àrees de coneixement del Departament: expressió musical, expressió plàstica i expressió corporal. Tot i la seva relació i coordinació, s'impartiran de manera independent per tres docents diferents. Els objectius generals són comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social en els aspectes plàstic, audiovisual, i musical; conèixer el currículum escolar; adquirir recursos per fomentar al llarg de la vida activitats artístiques dins i fora de l'escola; desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats. Així i tot cada assignatura té uns objectius i una programació més específica que es detallarà a continuació.
Expressió Plàstica 2 (10631)
Dins el context de l'educació infantil es fa necessari un replantejament del què és l'educació artística dels infants i de les futures mestres. Aquesta assignatura pretén facilitar un replantejament personal del què suposa ensenyar art a l'escola infantil. Partint d'una introducció al panorama de l'educació artística actual[1] reflexionarem sobre les possibilitats que ofereix l'educació artística per poder així posicionar-nos de manera crítica i reflexiva davant la nostra tasca educativa i decidir quin tipus d'ensenyament artístic volem oferir als infants.
Paral·lelament a aquest espai reflexiu, també volem oferir recursos pràctics: tècniques, procediments, coneixement sobre els materials, estratègies organitzatives, recursos bibliogràfics i d'Internet, etc. que permetin un apropament al món de l'art i de l'educació artística tant des del vessant de la comprensió com de la seva producció.
Considerem que per poder apropar els nens al llenguatge artístic és imprescindible un apropament previ personal al món de l'art i al llenguatge visual. En aquesta direcció, l'assignatura pretendrà un desenvolupament del pensament artístic i un apropament als elements propis del llenguatge artístic: tècniques, procediments, coneixement dels materials, recursos interpretatius de la imatge visual
A més de la tradicional consideració de l'educació artística com a eina d’expressió és també una important eina de coneixement i transformació de la realitat exterior i interior. L'assignatura, tot i que oferirà un panorama general de les diverses tendències i fomentarà un posicionament personal lliure, s'enquadra dins el marc de la Cultura Visual i considera que una important funció de l'educació artística és dotar l'alumnat d'eines que li permetin abordar la realitat visual (en un sentit ampli) de forma crítica i conscient del seu transfons.
[1] : maneres de fer habituals, continguts plàstics, concepcions de l'art subjacents, prejudicis, tendències, etc.
Requisits previs
No hi ha cap requisit previ.
Objectius
Expressió Plàstica Com a objectiu general, proporcionar els recursos conceptuals i procedimentals que permetin replantejar-se els fonaments de l'educació artística i afrontar les diverses situacions pedagògiques de manera creativa i personal, no només reproductiva
- Valorar l’educació artística com a matèria portadora de coneixement i no com un àrea encaminada exclusivament a potenciar les habilitats manuals. L'aula de plàstica no és només un lloc on es fan manualitats
- Reflexionar sobre l'art no com un talent exclusiu dels artistes, sinó com una capacitat que podem millorar i que ens permet accedir a el món amb una mirada diferent.
- Entendre l'educació artística com un lloc privilegiat per treballar valors i formar persones valorant l'educació visual i l'expressió artística com a elements claus en el desenvolupament infantil.
- Conèixer i analitzar de forma crítica els enfocaments més freqüents en educació artística.
- Ajudar a valorar i gaudir de l'art estimulant la sensibilitat artística.
- Compartir criteris, recursos, idees per a dissenyar i desenvolupar projectes a l'aula.
- Proporcionar recursos organitzatius que facilitin la gestió d'una aula de plàstica.
- Adquirir destresa en la utilització de tècniques bàsiques i coneixements sobre els materials.
- Promoure el coneixement i valoració de l’art contemporani com a espai de comprensió de la societat actual. Reflexionar i qüestionar-se temes com la bellesa, l’art, l’artista, el compromís social, el talent, el geni, etc.
- Introduir alguns aspectes de la interpretació de la imatge visual.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-53 - Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
- CEM-54 - Conèixer i fer servir cançons per promoure l'educació auditiva, rítmica i vocal.
- CEM-55 - Saber utilitzar el joc com a recurs didàctic i dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
- CEM-56 - Elaborar propostes didàctiques que fomentin la percepció i l'expressió musicals, les habilitats motrius, el dibuix i la creativitat.
- CEM-57 - Analitzar els llenguatges audiovisuals i les seves implicacions educatives.
- CEM-58 - Promoure la sensibilitat relativa a l'expressió plàstica i a la creació artística.
- CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
- CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
- CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho duna manera contemporània, professional i sistemàtica.
- CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
- CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
- CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
- CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
- CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
- CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
- CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
- CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Expressió Plàstica
- S’interessa per l’art. Entén els mecanismes de simbolització artística i intenta entendre l’art i expressar-se artísticament. Manté una actitud oberta envers l’art valorant-lo com a vehicle de comprensió de la societat.
- S’apropa críticament a les imatges i coneix diferents metodologies d’interpretació de la imatge visual.
- Coneix els diferents models d’educació artística (academicista, autoexpressió creativa, llenguatge visual, cultura visual, projectes de treball, etc. ); es capaç de valorar-los críticament i escollir el model o models que considera més adequat a les circumstàncies.
- Coneix alguns artistes, tendències artístiques, obres,... que pugui utilitzar com a referents i, sobretot, sap cercar informació sobre art que pugui fonamentar els seus projectes i que apropin els nens al món de l’art.
- Es capaç d’elaborar projectes de plàstica que utilitzin artistes com a referents i que, en definitiva, tinguin un objectiu artístic i no només un interès manipulatiu o decoratiu.
- Coneix els materials i les tècniques plàstiques necessàries per poder portar a terme projectes de plàstica i té cura en la realització i presentació dels treballs plàstics.
- Coneix les característiques pròpies del llenguatge plàstic dels infants i la seva evolució.
- Coneix recursos organitzatius per a l’aula
- Pren consciència de la importància del treball en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, l’equitat i el respecte als drets humans.
Continguts
EXPRESSIÓ PLÀSTICA
És important remarcar que els continguts teòrics són tan importants com els continguts tècnics ja que no es tracta d’una matèria estrictament procedimental.
Continguts teòrics Expressió Plàstica
1. INTRODUCCIÓ. L'educació artística. Preconceptes sobre l'educació artística. Què s'hauria d'ensenyar i què s'hauria d'aprendre a l'escola infantil? Què s'hauria d'ensenyar i aprendre a una facultat d'educació?
2. CONCEPTES PRELIMINARS. Els nostres objectius, continguts, estrategies didàctiques... reflecteixen unes determinades concepcions -sovint inconscients- sobre la infància, l'educació... que no són neutres i tenen efectes sobre dels nens i l'educació.
- Concepte d'infància
- Concepte d'educació
- Concepte d'art
3. L'ORGANITZACIÓ DE L'AULA/TALLER
- Organització espacial
- Dinàmica de la sessió
- Materials
- Rol del docent. Interaccions entre els companys.
4. L'ART
- Llenguatges artístics
- Tècniques
- Materials
- L'art contemporani
- Artefactes visuals. La Cultura Visual. Imatge i identitat.
5. PROCESSOS ARTÍSTICS BÀSICS
- L'observació
- L'experimentació
- L'expressió
- El pensament artístic
- La creació artística
- La interpretació
6. PROPOSTES DE TREBALL
- Criteris per a l'elaboració de propostes
- Treballar a partir d'artistes i/o corrents artístics
- Treballar a partir de temàtiques
- Treballar a partir de llenguatges artístics i/o materials
- Treballar a partir de tècniques
- Alguns models pedagògics en relació a l'art (Reggio Emilia, Projectes de treball...)
7. AVALUACIÓ
- Avaluació de les propostes
- Avaluació dels aprenentatges
- Autoavaluació i avaluació compartida
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
Expressió Plàstica.
Les sessions, a l’igual que a les classes presencials, estaran dividides en dos mòduls: un més orientat a la introducció dels fonaments bàsics de l'assignatura (aspectes teòrics, qüestionament de paradigmes habituals, presentació de models didàctics, etc.) i un altre més orientat a la pràctica d’aprenentatges tècnics i coneixement de materials. Com són sessions de 3h dedicarem aproximadament 1h a la part conceptual i 1.5h a la part pràctica i de feedback i posada en comú del treball de les alumnes. La part de posada en comú i feedback grupal té un especial èmfasi en la modalitat “blended” i/o totalment online ja que les alumnes no sempre podran veure “in situ” el treball de les companyes i l’aprenentatge dels altres és un element fonamental de l’assignatura i es valorarà la capacitat d'aprenentatge a partir del treball dels companys i companyes.
A les dues parts de cada sessió es farà referència als aspectes propis de la didàctica i de l'escola infantil.
Les sessions (també les teòriques) s'organitzaran, sempre que sigui possible, a partir del visionat d'imatges, activitats pràctiques, presentacions dels alumnes dels textos bibliogràfics, debats, etc. De tota manera, en alguns casos també es pot fer necessària la introducció més teòrica d'alguns temes.
L’ordre dels continguts exposat a l’apartat de continguts no té perquè coincidir exactament, alguns apartats es poden treballar simultàniament, es pot alterar l’ordre o introduir canvis en funció de les necessitats de l’alumnat o de la programació d’alguna visita a alguna exposició o escola.
A l'inici del curs es proporcionarà un cronograma orientatiu de l'assignatura, tenint en compte que no tot pot estar previst i que algunes decisions les prendrem en funció dels interessos de l'alumnat. Aquest cronograma s’anirà actualitzant en funció del ritme a que avanci el curs i dels canvis que puguin fer-se.
Tot i que l’accés als materials es més fàcil si s’està presencialment a la universitat, a la modalitat “blended” també es preveu treball plàstic des de casa ja que si no 3h de classe resulten excessives i considero que convé alternar aquests dos tipus de treball (un més teòric i un més pràctic). Es procurarà que els materials que es facin servir a casa siguin bàsics i no suposin una despesa important per als alumnes, però tothom hauria de tenir un “kit” bàsic de material plàstic.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat semipresencial (blended)
Es necesaria una asistencia mínima (presencial o virtual) del 60%, así como una participación activa y enriquecedora en las clases:
Los elementos básico de evaluación son: asistencia (presencial o virtual), participación activa, ejercicios parciales y / o presentaciones, cooperación en el mantenimiento de los materiales y responsabilidad, portfolio final.
La evaluación es continua aunque la suma de las notas parciales no da lugar automáticamente a la nota final. En este sentido, la elaboración del portafolio final cobra una gran importancia porque aparte de contener los ejercicios trabajados durante el curso también da la oportunidad de reflexionar sobre ellos enriqueciéndolos y proyectando una mirada crítica sobre el trabajo realizado que refleje la maduración y interiorización de los contenidos y competencias.
Asimismo, el respeto hacia el aula y los materiales es fundamental, no está permitido llevarse materiales en casa y la responsabilidad en el mantenimiento y orden de los materiales forma parte de los criterios de evaluación. En la modalidad "blended" y "online" será necesario tener un kit de material personal para trabajar en casa. Se procurará que sean materiales básicos y no supongan un gasto importante para los alumnos, pero no se podrán coger de la universidad.
La pauta de calificaciones será el habitual en la Facultad de Educación (excel ente, notable, aprobado, insuficiente, deficiente, NP). La nota final será numérica y globalizará todos los bloques.
Cualquier plagio (copia de un compañero, utilización de fragmentos extraídos de Internet o de otros recursos bibliográficos) sin resaltar entre comillas y sin citar correctamente será considerado una falta grave y puede ser motivo suficiente para considerar suspendida la asignatura. Traducir o cambiar algunas palabras al redactar también se considera plagio. Siempre que se incluyen ideas, textos, ejemplos, imágenes de otras personas se debe especificar la procedencia.
La atención a la ortografía, la corrección al redactar y el uso correcto de las normas de citación son aspectos fundamentales para superar la asignatura
Portafolio
El portafolio final constará de manera orientativa de los siguientes apartados:
- Fotografías de todos los trabajos realizados (hay que ir fotografiando todo lo que se hace, prestando atención a la calidad de las fotografías) y fotografías de proceso. Las fotografías irán acompañadas de una descripción de cada una de las piezas especificando título, técnica, significado y principales aprendizajes técnicos y / o conceptuales.
- Reflexión sobre los aprendizajes que han adquirido a lo largo de la asignatura. Se proporcionará unas temáticas y parámetros de evaluación en función de los contenidos que se trabajen durante el curso.
- Propuesta de trabajo dirigida a Infantil.
Aunque los parámetros de evaluación se compartirán y explicarán detenidamente durante el curso, se prevé tener en cuenta los siguientes aspectos:
- Dedicación y esfuerzo. Evidencias que ha habido un esfuerzo y que se reflejan en: realización y presentación de los bocetos, compartir las ideas previas, los intentos fallidos, fotografías de proceso ...
- Progreso. Capacidad de aprender de los errores. Evidencias que reflejen la capacidad de autocrítica para descubrir nuestros errores, nuestros aciertos y cómo podríamos mejorar el trabajo hecho. Ser consciente de lo que hemos mejorado. Evidencias de este aspecto son: repetir algo cuando no nos sale en lugar de cambiar de objeto o de tema; aceptar los comentarios entendiendo que son para ayudar y ver la pieza, nunca a la persona; incorporar mejoras; aprender de lo que hacen las compañeras, de su modelo y los comentarios de los demás aunque no vayan dirigidos a mí misma. .
- Actitud. Asistencia, participación, dialogar con las ideas de las otras desde el respeto y aportando cosas valiosas a el grupo con nuestros comentarios. Evidencias en la actitud en clase y en la libreta
- Capacidad de tomar riesgo. No ir al objeto más fácil, no calcar, no tomar modelos de ilustración que ya dan el trabajo de observación elaborado.
- Observación. Demostrar el esfuerzo de observación con detalles, texturas, sombras, gamas de tonos de un mismo color
- Fotografías. Presentar buenas fotos de lo que hemos hecho teniendo en cuenta el fondo, la iluminación, las sombras, el enfoque, el encuadre, la presentación, etc.
- Conciencia de los aprendizajes hechos. Capacidad de descubrir e interiorizar las Ideas, técnicas, conceptos que se trabajan.
- Concepto de arte más allá de la decoración. Intentar decir algo con el arte, no sólo hacer algo decorativa. Puede ser una idea, un recuerdo, un sentimiento ...
- Calidad artística de la pieza.
- Creatividad. Esfuerzo en ser creativo e ir más allá de la primera idea o de los tópicos.
Como se puede observar a partir de estos parámetros, no se valora únicamente el "talento" artístico o la creatividad, sino que parte importante de la asignatura se centra en la capacidad de aprendizaje y mejora reflejada en evidencias y en la capacidad de reflexión sobre el propio proceso.
Bibliografia i recursos
Expressió Plàstica. Cadascun dels temes especificats a l’apartat de continguts anirà acompanyat d’un text de lectura obligatòria que estarà disponible a la Intranet i que treballarem a classe. Paral·lelament es proporcionarà una bibliografia recomanada, però no obligatòria.
ABELLEIRA, Ángeles; ABELLEIRA, Isabel (2016). Los hilos de infantil. Londres / Nueva York: Routledge.
ACASO, María (et al.) (2007). "conocer, jugar y crear con el arte contemporáneo" en Manuel BELVER; Ana Mª ULLAN. La creatividad a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
ACASO, María; MEGÍAS, Clara (2017). Art Thinking. Barcelona: Paidós
ACASO, María (2009). La educación artística no son manualidades. Madrid: Catarata
AGIRRE ARRIAGA, Imanol (2000).Teorías y prácticas en educación artística : ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética . Pamplona: Universidad Pública de Navarra
AGIRRE, Imanol (2009). "Sobre los usos del arte", Infancia: educar de 0 a 6 años. Barcelona: Asociación de maestros Rosa Sensat.
AGIRRE, Imanol; GIRÁLDEZ, Andrea (2009). "Fundamentos curriculares de la educación artística". En Lucina JIMÉNEZ, Imanol AGIRRE; Lucia G. PIMENTEL (coords.). Educación artística, cultura y ciudadanía. Metas Educativas 2021: la educación que queremos para la generación de los Bicentenario. Madrid: OEI/Santillana, págs. 75-88.
AGIRRE, Imanol (2015a). "Repensar las relaciones entre artes e infancia en la educación escolar".
proyecto vaca: https://proyectovaca.wordpress.com/
AGRA, Mª Jesús (et al.) (2007). La educación artística en la escuela. Barcelona: Grao.
ALVÁREZ RODRÍGUEZ, Dolores (2003). "Esto no es una pipa" en Marín Viadel, R. Didáctica de la educación artística (pp.359-395). Madrid: Pearson Prentice Hall.
BAMFORD, Anne (2009). El factor ¡wuau! Barcelona. Octaedro
BATALLA, Gregoria (2009). "Escuchando al niño. El arte en la escuela". Figuras retóricas del arte contemporáneo
http://www.mrpmenorca.cat/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=83&Itemid=31
BELVER, Manuel H / ULLÁN, Ana Mª (eds.) (2007). El arte a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
BELVER, Manuel H/ ACASO, María/ MERODIO,I (eds)(2005). Arte infantil y cultura visual. Madrid: Eneida
BERDICHEVSKY, Patricia (2009). Primeras huellas. El lenguaje plástico visual en el jardín maternal. Rosario: Homo Sapiens.
BERROCAL, Marta (et al.) (eds.)(2005): Menús de educación visual y plàstica, Graó, Barcelona. Hay 2 capítulos que me interesan:"Introducción" y "Orientaciones didácticas y metodológicas". En Menús de educación visual y plástica: siete propuestas para desarrollar en el aula. Barcelona: Graó.
CABANELLAS, Isabel y HOYUELOS, Alfredo (1996). "Bebés y expresión plástica", Cuadernos de Pedagogía, 247
CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999) Formació de la imatge plàstica del nen: didàctica i desenvolupament del sentit del espai. Pamplona: Diputació Foral de Navarra, Direcció d´Educació.
CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999). "Fichas, libros de texto y otras incoherencias escolares". Infancia núm 55. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
CAÑETE PULIDO, M. (2010). Evolución de la Expresión Plástica en los niños y niñas de Educación Infantil Elementos básicos del lenguaje plástico. Objetivos, contenidos, materiales, estrategias metodológicas y de evaluación de la Expresión Plástica. Modelos y estereotipos. Revista digital: Innovación y experiencias educativas, (nº 26).
CAJA, J (coordinador) (2001) La Educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento. Barcelona: Graó.
COLS, Carme (2002) "El ambiente". En Hacer plástica, un proceso de diálogos y situaciones. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
DÍEZ NAVARRO, Mari Carmen (2018).Arte en la escuela infantil. Barcelona: Graó.
EDWARDS, Carolyn/ GANDINI, Lella/ FORMAN, George (1998) The hundred languages of children. The Reggio Emilia approach. London: Ablesh Publishing.
EISNER, E. W. (2002). El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia. Barcelona: Paidós.
GOLEMAN, Daniel (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
GREENE, Maxime (2005). Liberar la imaginación. Barcelona: Graó.
HERNANDEZ, Fernando (2000). Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro
HERNÁNDEZ, Fernando (2002). “Los proyectos de trabajo. Mapa para navegantes en mares de incertidumbre”, Cuadernos de pedagogía nº 310. Barcelona: Wolters Kluwer.
ISALT, Carme (2010) “La construcció del saber compartit” (un recorregut biogràfic de canvi), Infància : educar de 0 a 6 anys ,núm:172. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
LOWENFELD, Viktor, Desarrollo de la capacidad creadora, Buenos Aires, Kapelusz
MARIN VIADEL, Ricardo (coordinador)(2003). Didáctica de la educació artística. Madrid: Prentice Hall.
MARÍN VIADEL, Ricardo (2003). “Aprender a dibujar para aprender a vivir”, Didáctica de la educación artística. Madrid: Pearson- Prentice Hall.
MESONERO, Antonio y TORIO LÓPEZ, Susana (1996). Didáctica de la expresión plástica en educación infantil. Oviedo: Universidad de Oviedo.
NAVARRO DÍEZ, Mari Carmen (2016). El oficio del arte. Soñar con el lápiz en la mano. Barcelona: Graó.
SANS, Soledat/ Balada, Marta, Col·lecció Fragments. Barcelona: El carrau blau i Rosa sensat.
SPRAVKIN, Mariana (2009). Educación plástica en la escuela: un lenguaje en acción. Madrid: Editorial CEP.
SPRAVKIN, Mariana et al. (2009). Artes plásticas. Caminos para crear, apreciar y expresar. Madrid: Editorial CEP.
TRUEBA, Beatriz (2015). Espacios de armonía. Barcelona: Octaedro.
WILD, Rebeca (2011) Etapas del desarrollo. Barcelona: Herder