Universitat Internacional de Catalunya
Música, Expressió Plàstica i Corporal 2
Altres llengües d'impartició: castellà,
Professorat
Expressió Plàstica. Carmen Arrufat
carrufat@uic.es
Presentació
L'assignatura de Música, Expressió Plàstica i Corporal 2 consta de tres mòduls corresponents a les tres àrees de coneixement del Departament: expressió musical, expressió plàstica i expressió corporal. Tot i la seva relació i coordinació, s'impartiran de manera independent per tres docents diferents. Els objectius generals són comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social en els aspectes plàstic, audiovisual, i musical; conèixer el currículum escolar; adquirir recursos per fomentar al llarg de la vida activitats artístiques dins i fora de l'escola; desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats. Així i tot cada assignatura té uns objectius i una programació més específica que es detallarà a continuació.
Expressió Plàstica 2 (10631)
Dins el context de l'educació infantil es fa necessari un replantejament del què és l'educació artística dels infants i de les futures mestres. Aquesta assignatura pretén facilitar un replantejament personal del què suposa ensenyar art a l'escola infantil. Partint d'una introducció al panorama de l'educació artística actual[1] reflexionarem sobre les possibilitats que ofereix l'educació artística per poder així posicionar-nos de manera crítica i reflexiva davant la nostra tasca educativa i decidir quin tipus d'ensenyament artístic volem oferir als infants.
Paral·lelament a aquest espai reflexiu, també volem oferir recursos pràctics: tècniques, procediments, coneixement sobre els materials, estratègies organitzatives, recursos bibliogràfics i d'Internet, etc. que permetin un apropament al món de l'art i de l'educació artística tant des del vessant de la comprensió com de la seva producció.
Considerem que per poder apropar els nens al llenguatge artístic és imprescindible un apropament previ personal al món de l'art i al llenguatge visual. En aquesta direcció, l'assignatura pretendrà un desenvolupament del pensament artístic i un apropament als elements propis del llenguatge artístic: tècniques, procediments, coneixement dels materials, recursos interpretatius de la imatge visual
A més de la tradicional consideració de l'educació artística com a eina d’expressió és també una important eina de coneixement i transformació de la realitat exterior i interior.
[1] : maneres de fer habituals, continguts plàstics, concepcions de l'art subjacents, prejudicis, tendències, etc.
Requisits previs
No hi ha cap requisit previ.
Objectius
Expressió Plàstica Com a objectiu general, proporcionar els recursos conceptuals i procedimentals que permetin replantejar-se els fonaments de l'educació artística i afrontar les diverses situacions pedagògiques de manera creativa i personal, no només reproductiva
- Valorar l’educació artística com a matèria portadora de coneixement i no com un àrea encaminada exclusivament a potenciar les habilitats manuals. L'aula de plàstica no és només un lloc on es fan manualitats
- Reflexionar sobre l'art no com un talent exclusiu dels artistes, sinó com una capacitat que podem millorar i que ens permet accedir a el món amb una mirada diferent.
- Entendre l'educació artística com un lloc privilegiat per treballar valors i formar persones valorant l'educació visual i l'expressió artística com a elements claus en el desenvolupament infantil.
- Conèixer i analitzar de forma crítica els enfocaments més freqüents en educació artística.
- Ajudar a valorar i gaudir de l'art estimulant la sensibilitat artística.
- Compartir criteris, recursos, idees per a dissenyar i desenvolupar projectes a l'aula.
- Proporcionar recursos organitzatius que facilitin la gestió d'una aula de plàstica.
- Adquirir destresa en la utilització de tècniques bàsiques i coneixements sobre els materials.
- Promoure el coneixement i valoració de l’art contemporani com a espai de comprensió de la societat actual. Reflexionar i qüestionar-se temes com la bellesa, l’art, l’artista, el compromís social, el talent, el geni, etc.
- Introduir alguns aspectes de la interpretació de la imatge visual
- Aprendre maneres de fer més creatives per desenvolupar la pròpia tasca docent (dinàmiques, maneres d'introduir les sessions, display...)
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-53 - Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
- CEM-54 - Conèixer i fer servir cançons per promoure l'educació auditiva, rítmica i vocal.
- CEM-55 - Saber utilitzar el joc com a recurs didàctic i dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
- CEM-56 - Elaborar propostes didàctiques que fomentin la percepció i l'expressió musicals, les habilitats motrius, el dibuix i la creativitat.
- CEM-57 - Analitzar els llenguatges audiovisuals i les seves implicacions educatives.
- CEM-58 - Promoure la sensibilitat relativa a l'expressió plàstica i a la creació artística.
- CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
- CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
- CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho duna manera contemporània, professional i sistemàtica.
- CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
- CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
- CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
- CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
- CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
- CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
- CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
- CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Expressió Plàstica
- S’interessa per l’art. Entén els mecanismes de simbolització artística i intenta entendre l’art i expressar-se artísticament. Manté una actitud oberta envers l’art valorant-lo com a vehicle de comprensió de la societat.
- S’apropa críticament a les imatges i coneix diferents metodologies d’interpretació de la imatge visual.
- Coneix els diferents models d’educació artística (academicista, autoexpressió creativa, llenguatge visual, cultura visual, projectes de treball, etc. ); es capaç de valorar-los críticament i escollir el model o models que considera més adequat a les circumstàncies.
- Coneix alguns artistes, tendències artístiques, obres,... que pugui utilitzar com a referents i, sobretot, sap cercar informació sobre art que pugui fonamentar els seus projectes i que apropin els nens al món de l’art.
- Es capaç d’elaborar projectes de plàstica que utilitzin artistes com a referents i que, en definitiva, tinguin un objectiu artístic i no només un interès manipulatiu o decoratiu.
- Coneix els materials i les tècniques plàstiques necessàries per poder portar a terme projectes de plàstica i té cura en la realització i presentació dels treballs plàstics.
- Coneix les característiques pròpies del llenguatge plàstic dels infants i la seva evolució.
- Coneix recursos organitzatius per a l’aula
- Pren consciència de la importància del treball en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, l’equitat i el respecte als drets humans.
Continguts
EXPRESSIÓ PLÀSTICA
És important remarcar que els continguts teòrics són tan importants com els continguts tècnics ja que no es tracta d’una matèria estrictament procedimental.
|
CONTINGUTS |
|
|
1. L'ART |
TALLERS i ACTIVITATS |
|
1.1. Què és l'art? 2 vessants (forma/contingut) Llenguatges artístics Pensament artístic Exemples d'artistes Influència de la forma en el significat (qualitats formals) |
Autorretrat amb cadira. Projecte. "If I were..." per treballar al llarg de tot el curs. Cadira simbòlica. Exercici "Tipus d'amor" |
|
1.2. LA CREATIVITAT Factors que afavoreixen o dificulten la creativitat |
Taller Komagata Idear un taller de creativitat per a fer amb nens Jocs de creativitat |
|
2. L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA A L'ESCOLA |
TALLERS i ACTIVITATS |
|
2.1. Art o manualitats Art, manualitats. Procés, resultat. Propostes habituals. Prejudicis comuns Què s'hauria d'ensenyar i aprendre a l'escola infantil? |
INFOGRAFÍA POSTAL Imatge metafòrica que expressi què és per a tu ensenyar art |
|
2.2. Estructura i Processos artístics bàsics L'observació L'experimentació L'expressió El pensament artístic La creació artística La interpretació |
Modelatge d'un taller que compleixi l'estructura i els ingredients bàsics. Taller de refugis Disseny d'una proposta d'educació artística |
|
2.3. Objetius de l'EA Programació, documentació |
Taller de display La documentació per a mostrar objectius d'aprenentatge |
|
2.4. Rol docent La mirada sobre el nen. Concepte d'infància. El treball previ i preparació de la proposta. El docente com a guia Avaluació i autoevaluació del procés creatiu. La Documentació Postproducció i exposició |
Visita Atelier Fer una documentació |
|
2.5. EA en el 1er CICLE Protagonisme de l'infant Importància de l'espai |
Experimentar per aprendre, no per jugar. Disseny d'un aula Imágenes de espacios educativos |
|
2.6. EA en el 2º CICLO |
TALLERS i ACTIVITATS |
|
3. L'ORGANIZACIÓ DE L'AULA |
|
|
3.1. Organizació de la docència en un aula convencional. Organizació grups Organizació espais Estructura de la sessió/Temps Materials Tipus de projectes. 3.2. Organizació de la docència per Espais d'aprenentatge. Organizació grups Organizació espais Estructura de la sessió/Temps Materials Tipus de projectes. |
Preparar la propia aula i treballar segons la metodologia del Espais d'Aprenentatge. |
|
4. ARTISTES I ESTILS ARTÍSTICS A L'ÀMBIT ESCOLAR |
TALLERS i ACTIVITATS |
|
Artistes habituals L'art contemporani Artefactes visuals. La Cultura Visual.Imatge i identitat. |
Preparar una caja de artista |
|
5. TEMAS Y PROYECTOS EN LA EDUCACIÓN ARTÍSTICA |
|
|
Criteris per a l'elaboració de propostes Treballar a partir d'artistes i/o corrents artístics Treballar a partir de temàtiques Treballar a partir de llenguatges artístics i/o materials Treballar a partir de tècniques |
|
|
6. AVALUACIÓ DEL TREBALL ARTÍSTIC |
|
|
Avaluació de les propostes Avaluació dels aprenentatges Autoevaluació y avaluació compartida |
|
|
7. PROCEDIMENTS DE TREBALL ARTÍSTIC |
|
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Expressió Plàstica. Les sessions estaran dividides en dos mòduls, un estarà més orientat a l'introducció dels fonaments bàsics de l'assignatura i l'altre als aprenentatges tècnics i de materials. En totes dues parts farem referència a aspectes propis de la didàctica i de l'escola infantil. De tota manera, no serà una divisió estanca i procurarem que en ambdues parts hi hagi un accés al materials i que els conceptes es treballin sempre d'una manera pràctica, sense reduir-los a classes magistrals.
Les sessions s'organitzaran, sempre que sigui possible, a partir del visionat d'imatges, activitats pràctiques, presentacions dels alumnes dels textos bibliogràfics, debats, etc. De tota manera, en alguns casos també es pot fer necessària la introducció més teòrica d'alguns temes. Es donarà molta importància a la posada en comú de la informació trobada i dels materials o projectes concebuts pels alumnes. Es valorarà la capacitat d'aprenentatge a partir del treball dels companys i companyes.
L’ordre dels continguts exposat a l’apartat de continguts no té perquè coincidir exactament, alguns apartats es poden treballar simultàniament o es pot alterar l’ordre en funció de les necessitats de l’alumnat o de la programació d’alguna visita a alguna exposició o escola.
A l'inici del curs es proporcionarà un cronograma orientatiu de l'assignatura, tenint en compte que no tot pot estar previst i que algunes decisions les prendrem en funció dels interessos de l'alumnat. Aquest cronograma s’anirà actualitzant en funció del ritme a que avanci el curs i dels canvis que puguin fer-se.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
La presència i participació és necessària als diferents blocs (música, expressió corporal i expressió plàstica). Per aprovar l'assignatura cal aprovar tots els blocs i la nota serà resultat conjunt de tots ells.
Expressió plàstica
Es necessària una assistència mínima al 60 % de les classes amb una participació activa i enriquidora a les classes:
Exercicis parcials, presentacions, etc. (entrega puntual i contingut)
Els elements bàsic d’avaluació són: assistència, participació activa, exercicis parcials i/o presentacions, cooperació en el manteniment dels materials i responsabilitat, portfoli final.
L’avaluació és continuada tot i que s’ha de tenir present que la suma de les notes parcials no dóna lloc automàticament a la nota final. En aquest sentit, l’elaboració del portafoli final (no diari de classe) cobra una gran importància perquè apart de contenir els exercicis treballats durant el curs també dóna l’oportunitat de reflexionar sobre ells enriquint-los i projectant una mirada crítica sobre la feina feta que reflecteixi la maduració i interiorització dels continguts i competències. Aquest portafoli inclourà algun apartat nou que ajudi a avaluar l’autonomia i capacitat reflexiva de l’alumnat enfront un text o activitat no treballada a classe.
Així mateix, el respecte envers l’aula i els materials és fonamental, no està permès endur-se materials a casa i la responsabilitat en el manteniment i ordre dels materials forma part dels criteris d’avaluació.
La pauta de qualificacions serà l’habitual a la Facultat d'Educació (excel·lent, notable, aprovat, insuficient, deficient, NP). La nota final serà numèrica i globalitzarà tots els blocs.
Qualsevol plagi (còpia d’un company, utilització de fragments extrets d’Internet o d’altres recursos bibliogràfics) sense ressaltar entre cometes i sense citar correctament serà considerat una falta greu i pot ser motiu suficient per considerar suspesa l’assignatura. Traduir o canviar algunes paraules al redactar també es considera plagi. Sempre que s’inclouen idees, textos, exemples, imatges d’altres persones s’ha d’especificar la procedència.
L'atenció a l'ortografia, la correcció al redactar i l'ús correcte de les normes de citació són aspectes fonamentals per superar l'assignatura.
PORTFOLI
El portfoli final constarà de manera orientativa dels següents apartats: (Està explicat de manera més concreta al Moodle)
- Treball fet als espais
- Tallers i reflexió sobre els continguts teòrics de l'assignatura
- Quadern artístic de viatge
Tot i que els paràmetres d’avaluació es compartiran i explicaran detingudament durant el curs, es preveu tenir en compte els següents aspectes:
- Dedicació i esforç. Evidències que hi ha hagut un esforç i que es reflecteixen en: realització i presentació dels esbossos, compartir les idees prèvies, els intents fallits, fotografies de procés ...
- Progrés. Capacitat d'aprendre dels errors. Evidències que reflecteixin la capacitat d'autocrítica per descobrir els nostres errors, els nostres encerts i com podríem millorar la feina feta. Ser conscient de en què hem millorat. Evidències d’aquest aspecte són: repetir alguna cosa quan no ens surt en lloc de canviar d'objecte o de tema; acceptar els comentaris entenent que són per ajudar i es refereixen a la peça, mai a la persona; incorporar millores; aprendre del que fan les companyes, del seu model i dels comentaris dels altres encara que no vagin dirigits a mi mateixa. .
- Actitud. Assistència, participació, dialogar amb les idees de les altres des del respecte i aportant coses valuoses a el grup amb els nostres comentaris. Evidències en l'actitud a classe i en la llibreta
- Capacitat de prendre risc. No anar a l'objecte més fàcil, no calcar, no prendre models d'il·lustració que ja donen el treball d'observació elaborat.
- Observació. Demostrar l'esforç d'observació amb detalls, textures, ombres, gammes de tons d'un mateix color
- Presentar bones fotos del que hem fet tenint en compte el fons, la il·luminació, les ombres, l’enfocament, l’enquadrament, la presentació, etc.
- Consciència dels aprenentatges fets. Capacitat de descobrir i interioritzar les Idees, tècniques, conceptes que es treballen.
- Concepte d’art més enllà de la decoració. Intentar dir alguna cosa amb l'art, no només fer alguna cosa decorativa. Pot ser una idea, un record, un sentiment ...
- Qualitat artística de la peça.
- Creativitat. Esforç en ser creatiu i anar més enllà de la primera idea o dels tòpics.
Com es pot observar amb aquests paràmetres d’avaluació, no és valora únicament el “talent” artístic o la creativitat, part important de l’assignatura s’enfoca en la capacitat d’aprendre i millorar basada en evidències i en la capacitat de reflexió sobre el propi procés.
Bibliografia i recursos
Expressió Plàstica. Cadascun dels temes especificats a l’apartat de continguts anirà acompanyat d’un text de lectura obligatòria que estarà disponible a la Intranet i que treballarem a classe. Els textos subratllats són els de lectura obligatòria.
ABELLEIRA, Ángeles; ABELLEIRA, Isabel (2016). Los hilos de infantil. Londres / Nueva York: Routledge.
ACASO, María (et al.) (2007). "conocer, jugar y crear con el arte contemporáneo" en Manuel BELVER; Ana Mª ULLAN. La creatividad a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
ACASO, María; MEGÍAS, Clara (2017). Art Thinking. Barcelona: Paidós
ACASO, María (2009). La educación artística no son manualidades. Madrid: Catarata
AGIRRE ARRIAGA, Imanol (2000).Teorías y prácticas en educación artística : ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética . Pamplona: Universidad Pública de Navarra
AGIRRE, Imanol (2009). "Sobre los usos del arte", Infancia: educar de 0 a 6 años. Barcelona: Asociación de maestros Rosa Sensat.
AGIRRE, Imanol; GIRÁLDEZ, Andrea (2009). "Fundamentos curriculares de la educación artística". En Lucina JIMÉNEZ, Imanol AGIRRE; Lucia G. PIMENTEL (coords.). Educación artística, cultura y ciudadanía. Metas Educativas 2021: la educación que queremos para la generación de los Bicentenario. Madrid: OEI/Santillana, págs. 75-88.
AGIRRE, Imanol (2015a). "Repensar las relaciones entre artes e infancia en la educación escolar".
proyecto vaca: https://proyectovaca.wordpress.com/
AGRA, Mª Jesús (et al.) (2007). La educación artística en la escuela. Barcelona: Grao.
ALVÁREZ RODRÍGUEZ, Dolores (2003). "Esto no es una pipa" en Marín Viadel, R. Didáctica de la educación artística (pp.359-395). Madrid: Pearson Prentice Hall.
BAMFORD, Anne (2009). El factor ¡wuau! Barcelona. Octaedro
BATALLA, Gregoria (2009). "Escuchando al niño. El arte en la escuela". Figuras retóricas del arte contemporáneo
http://www.mrpmenorca.cat/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=83&Itemid=31
BELVER, Manuel H / ULLÁN, Ana Mª (eds.) (2007). El arte a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
BELVER, Manuel H/ ACASO, María/ MERODIO,I (eds)(2005). Arte infantil y cultura visual. Madrid: Eneida
BERDICHEVSKY, Patricia (2009). Primeras huellas. El lenguaje plástico visual en el jardín maternal. Rosario: Homo Sapiens.
BERGER, Warren (2020). “Preguntas para desencadenar la creatividad”. El libro de las grandes preguntas. Planeta México.
BERROCAL, Marta (et al.) (eds.)(2005): Menús de educación visual y plàstica, Graó, Barcelona. Hay 2 capítulos que me interesan:"Introducción" y "Orientaciones didácticas y metodológicas". En Menús de educación visual y plástica: siete propuestas para desarrollar en el aula. Barcelona: Graó.
CABANELLAS, Isabel y HOYUELOS, Alfredo (1996). "Bebés y expresión plástica", Cuadernos de Pedagogía, 247
CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999) Formació de la imatge plàstica del nen: didàctica i desenvolupament del sentit del espai. Pamplona: Diputació Foral de Navarra, Direcció d´Educació.
CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999). "Fichas, libros de texto y otras incoherencias escolares". Infancia núm 55. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
CAÑETE PULIDO, M. (2010). Evolución de la Expresión Plástica en los niños y niñas de Educación Infantil Elementos básicos del lenguaje plástico. Objetivos, contenidos, materiales, estrategias metodológicas y de evaluación de la Expresión Plástica. Modelos y estereotipos. Revista digital: Innovación y experiencias educativas, (nº 26).
CAJA, J (coordinador) (2001) La Educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento. Barcelona: Graó.
COLELL, Sandra; CIVIT , Lurdes (2005). "¿Plástica o manualidades?: educar a través de la expresión plástica", Sandra Colell, Lurdes Civit, Aula de innovación educativa, núm. 138
COLS, Carme (2002) "El ambiente". En Hacer plástica, un proceso de diálogos y situaciones. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
DÍEZ NAVARRO, Mari Carmen (2018).Arte en la escuela infantil. Barcelona: Graó.
EDWARDS, Carolyn/ GANDINI, Lella/ FORMAN, George (1998) The hundred languages of children. The Reggio Emilia approach. London: Ablesh Publishing.
EISNER, Elliot (2002). “La enseñanza de las artes plásticas”. En El arte y la creación de la mente. Barcelona: Paidós.
EISNER; Elliot (2002). “Ocho importantes condiciones para la enseñanza y el aprendizaje en las artes visuales”. Arte, Individuo y Sociedad. Anejo I, 47-55
GOLEMAN, Daniel (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
GREENE, Maxime (2005). Liberar la imaginación. Barcelona: Graó.
HERNANDEZ, Fernando (2000). Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro
HERNÁNDEZ, Fernando (2002). “Los proyectos de trabajo. Mapa para navegantes en mares de incertidumbre”, Cuadernos de pedagogía nº 310. Barcelona: Wolters Kluwer.
ISALT, Carme (2010) “La construcció del saber compartit” (un recorregut biogràfic de canvi), Infància : educar de 0 a 6 anys ,núm:172. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
LOWENFELD, Viktor, Desarrollo de la capacidad creadora, Buenos Aires, Kapelusz
MARIN VIADEL, Ricardo (coordinador)(2003). Didáctica de la educació artística. Madrid: Prentice Hall.
MARÍN VIADEL, Ricardo (2003). “Aprender a dibujar para aprender a vivir”, Didáctica de la educación artística. Madrid: Pearson- Prentice Hall.
MESONERO, Antonio y TORIO LÓPEZ, Susana (1996). Didáctica de la expresión plástica en educación infantil. Oviedo: Universidad de Oviedo.
NAVARRO DÍEZ, Mari Carmen (2016). El oficio del arte. Soñar con el lápiz en la mano. Barcelona: Graó.
SANS, Soledat/ Balada, Marta, Col·lecció Fragments. Barcelona: El carrau blau i Rosa sensat.
SPRAVKIN, Mariana (2009). Educación plástica en la escuela: un lenguaje en acción. Madrid: Editorial CEP.
SPRAVKIN, Mariana et al. (2009). Artes plásticas. Caminos para crear, apreciar y expresar. Madrid: Editorial CEP.
TRUEBA, Beatriz (2015). Espacios de armonía. Barcelona: Octaedro.
TRUEBA, Beatriz (2015). “Desde la necesidad a la forma: principios de filosofía educativa y organización del espacio, una propuesta decoherencia”. Espacios de armonía. Barcelona: Octaedro.
WILD, Rebeca (2011) Etapas del desarrollo. Barcelona: Herder