Universitat Internacional de Catalunya
Gestió del Patrimoni Cultural
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Presentació
L’assignatura se centra, dins l’àmbit cultural, en el sector del patrimoni, entenent per patrimoni no tant sols les manifestacions tangibles del passat que gaudeixen d’un reconeixement oficial, sinó tot allò que remet a la identitat dels pobles: l’entorn, el paisatge, el llenguatge, les tradicions, els costums...
El patrimoni és un concepte dinàmic, que evoluciona i es transforma. Avui en dia el concebem com el resultat d’una dialèctica que s’estableix entre l’ésser humà i el medi, entre la comunitat i el territori. Això ens porta a considerar el patrimoni com una unitat, en la qual tots els diferents elements que la conformen estan interrelacionats; i d’aquesta manera hem de parlar de la unió entre el patrimoni cultural i el mediambiental.
Gràcies a aquesta concepció integradora, que ha estat potenciada per la UNESCO[1], considerem que les obres humanes i de la natura són un únic patrimoni per a la humanitat i que la riquesa natural és inseparable de la història i del nostre futur.
El patrimoni té un valor en sí mateix que el distingeix de la resta de béns, un valor social i cultural que és diferent al de mercat. Dins del camp de la cultura, el sector del patrimoni presenta la singularitat de trobar-se condicionat per unes finalitats prioritàries específiques com són la preservació i la transmissió a les generacions futures, la qual cosa ha provocat un necessari protagonisme de les institucions públiques, obligades a intervenir i assumir unes obligacions que no poden defugir, ni cedir a la lliure concurrència del mercat.
Alhora, el sector viu sempre en una constant confrontació entre la necessitat de conservar, per una banda, i de l’altra, la de difondre i, en conseqüència, facilitar el màxim ús social dels béns patrimonials. En aquest sentit, cal atendre les demandes d’ús públic que poden abastar des d’interessos personals (delectació, lleure, formació individual...) fins a necessitats col·lectives (educació, identificació i perpetuació cultural...). Cal tenir presents els reptes fonamentals que cal afrontar i donar respostes, en quant a la gestió i l’ús del patrimoni. Aquests es troben condicionats per les circumstàncies que en els darrers anys estan incidint en el context socioeconòmic i cultural del patrimoni:
- Des del segle XIX la societat occidental ha posat en marxa un procés de conversió d’elements tangibles i intangibles (edificis, oficis, tradicions, paisatges, etc.) en objectes patrimonials, aquest procés es coneix com “patrimonialització”, és a dir, la nostra societat ha inventat, en el sentit de descobert, el patrimoni.
- Actualment hi ha un augment de l’interès de la societat i una major conscienciació pels temes patrimonials, i això comporta l’augment del seu ús social.
- Augmenten les categories de béns susceptibles de gaudir de protecció i difusió cultural, a conseqüència de l’augment, tant qualitatiu com quantitatiu, del concepte de patrimoni.
- Les estructures, equipaments i serveis culturals que s’encarreguen de la preservació, documentació, estudi i divulgació patrimoni creixen i es multipliquen, alhora que podem comprovar una polivalència d’aquestes estructures, les quals acullen un gran ventall d’activitats.
- En aquest entorn, es plantegen noves necessitats relatives a la gestió, organització i finançament del patrimoni, i a la demanda de respostes adients als nous requeriments d’ús social, educatiu, cultural i turístic del patrimoni.
Cada vegada hi ha més persones que estan motivades en conèixer cultures i territoris i plantegen noves demandes a les quals hem de donar respostes adequades i imaginatives. No hem d’oblidar el paper especial que el turisme cultural està tenint en el desenvolupament del patrimoni i com està afavorint l’aparició de nous models de gestió i noves vies de finançament.
En l’actualitat el patrimoni s’està integrant en la planificació territorial i a partir dels recursos culturals i naturals es promouen programes globals d’ocupació i de desenvolupament. Un dels reptes fonamentals plantejats, ara per ara, és aquesta fusió entre patrimoni i territori. Les institucions responsables de l’administració i gestió del patrimoni han de donar respostes imminents i eficaces a les exigències plantejades per una societat en constant evolució: les relacions amb la planificació territorial i l’economia, la necessitat d’implantar nous sistemes de gestió i d’organització, la diversificació de les formes de finançament, el desenvolupament del turisme cultural, etc... I tots aquests aspectes tenen cada vegada més sentit en el context territorial. És sobre la base de projectes de desenvolupament territorial on tenen cabuda les noves propostes estratègiques d’organització i de funcionament orientades a aconseguir una bona qualitat dels serveis patrimonials, beneficis indirectes i induïts per als municipis, i un correcte compliment de les tasques de conservació, documentació, investigació i difusió del llegat cultural.
Cal reconèixer, doncs, que l’entorn organitzatiu del patrimoni es troba en ple procés d’evolució i de canvi, i els professionals del sector cal que siguin capaços de jugar un paper actiu en aquest procés.
[1] Cfr. Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural, UNESCO, 1972.
Requisits previs
Els del Màster
Objectius
- Donar a conèixer als alumnes els reptes i els aspectes fonamentals que incideixen avui en dia en la gestió del patrimoni mitjançant un procés formatiu que combini aspectes teòrics relatius a les noves tendències en la concepció, planificació i gestió patrimonial, amb la presentació de casos reals i l’aplicació concreta d’una metodologia de planificació del projectes territorials de patrimoni i turisme cultural.
- Adequar la formació als canvis i noves exigències que s’estan produint en relació a l’ús social i la gestió del patrimoni. Debatre els aspectes controversials que aquests canvis estan aportant.
- Incidir en les novetats que la tecnologia aporta a la gestió i interpretació del patrimoni cultural.
- Analitzar exemples de bones pr`sctiques en l'ús social del patrimoni.
- Promoure l'ús de la interpretació com a eina de gestió i comunicació del patrimoni.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
Competències bàsiques
- Posseir i comprendre coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació.
- Saber aplicar els coneixements assolits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
Competències generals
- Saber comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o servei cultural.
- Actuar de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat.
Competències transversals
- Dissenyar, dirigir, produir i avaluar projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.
Competència específica
- Identificar les estructures del sistema del patrimoni cultural a escala nacional i mundial i gestionar els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L’estudiant
- Dissenya, dirigeix, produeix i avalua projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.
- Identifica les estructures de negoci de les indústries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni cultural a escala nacional i mundial i gestiona els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.
- Actua de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat.
- Sap comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o servei cultural.
- Sap aplicar els coneixements assolits i té la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
- Posseeix i comprèn els coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació.
Continguts
1. LA GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL
1.1. Introducció a la gestió i ús social del patrimoni.
1.2. Patrimoni, turisme i desenvolupament territorial. El turisme cultural i creatiu.
1.3. Metodologia per a la creació de Rutes Culturals.
1.4. Estudi de casos de casos de planificació i gestió de patrimoni.
1.5. L'adequació tecnològica dels museus i els llocs patrimonials.
1.6. Del patrocini tòxic a la precarietat laboral: conflictes actuals de la gestió del patrimoni.
1.7. La dimensió econòmica del patrimoni i el debat sobre la gratuïtat.
2. METODOLOGIA I DISSENY DE PROJECTES DE POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI
2.1. Programació del patrimoni: de la idea al projecte, de l'objecte al producte.
2.2. Elaboració i implementació de projectes patrimonials.
2.3. Anàlisi de casos.
3. LA INTERPRETACIÓ COM A EINA PER A LA GESTIÓ I LA COMUNICACIÓ DEL PATRIMONI
3.1. El desenvolupament històric de la interpretació del patrimoni.
3.2. Plans Estratègics dInterpretació del Patrimoni. Metodologia i pràctica.
3.3. La interpretació del patrimoni com a eina de comunicació (taller pràctic).
3.4. L´animació del patrimoni i les recreacions Històriques.
3.5. El vessant professional de la interpretació del patrimoni: productes culturals, educatius i turístics.
4. EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES
4.1. Bones pràctiques en projectes dactivació del patrimoni.
4.2. Desenvolupament al medi rural en base al patrimoni.
4.3. Posicionament urbà sobre la base del patrimoni.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Es combina l’aprenentatge de teories i coneixements abstractes amb el de tècniques i coneixements instrumentals. S’incideix de la presentació de casos i exemples i en l’aplicació per part dels alumnes d’una metodologia per a la planificació del patrimoni a un cas concret, amb dimensió territorial.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Assistència i participació: A l'aula ia la Plataforma Moodle (30%): Avaluació contínua, control de signatures i seguiment dels informes d'activitat a la Plataforma Moodle.
Exercici escrit individual núm. 1: Visita crítica a un lloc patrimonial (30%): Es valorarà l‟adequació de l‟exercici realitzat conforme a pautes d‟observació (30%), capacitat d‟anàlisi (30%), identificació de les qüestions rellevants (40%),
Exercici escrit en grup núm. 2. Pla estratègic dinterpretació del patrimoni dun territori (40%):
Es valorarà en primer lloc la capacitat d'identificar els aspectes rellevants de la posada en valor del patrimoni, saber identificar i valorar el potencial dels recursos patrimonials i avaluar-ne la dificultat d'adequació.
En segon lloc, es valorarà la capacitat creativa en definir el criteri dinterpretació del territori.
En tercer lloc, es valorarà la bona aplicació de la metodologia de plkanificació estratègica interpretativa.
Bibliografia i recursos
-
ALONSO, J. y M. CASTELLANO (coord.) (2008) La gestión del patrimonio cultural. Apuntes y casos en el contexto rural andaluz.Granada: Asociación para el desarrollo rural de Andalucía (ARA)
BANDARIN, Francesco (2024): Changing Heritage. How Internal Tensions and External Pressures are Threatening Our Cultural and Natural Legacy.
BLAKE, Janet E. (2023): Safeguarding Intangible Cultural Heritage. A Practical Interpretation of the 2003 UNESCO Convention.
CANTONI, Lorenzo; DE ASCANIIS, Silvia (2022): Handbook on Heritage, Sustainable Tourism and Digital Media.
CARTER, J. (2001) A Sense of Place: An interpretive planning handbook. Tourism and Environment Initiative. 2nd Edition. Inverness: Tourism and Environment Initiative.
FONT, J. (ed.) (2004) Casos de turismo cultural. Barcelona: Editorial Ariel.
GARCÍA, J.M., MIRÓ, M., PADRÓ, J. y B. ULLOA (2002) Territorio Museo de Udías: el Valle de la Memoria. Un ejemplo de aplicación de la interpretación del patrimonio a la planificación del desarrollo sostenible de un territorio. En GUTIERREZ-CORTINES, C. (ed.) Desarrollo sostenible y patrimonio histórico y natural. Tomo II. Santander: Fundación Marcelino Botín.
GARCÍA ESPINOSA DE LOS MONTEROS, Catalina Aída (2023): Patrimonialización y constitución sociotécnica. El Complejo Hidroeléctrico Necaxa como dispositivo reticular.
GASCÓN, Margarita (2020): Patrimonios. Experiencias en debate.
GONZÁLEZ MOLINA, Pilar (2020): Interpretación del patrimonio como estrategia de comunicación y gestión.
MARISCAL OROZCO, José Luis; RUCKER, Ursula (2021): Conceptos clave de la gestión cultural. Volumen II. Enfoques desde Latinoamérica.
MIRÓ ALAIX, Manel (2024): “Outlook for heritage interpretation in Europe and future prospects” en Heritage Interpretation: a look from Europe. Handbook of Best Practices. Editores María Elvira Lezcano González, Isabel Luque Ceballos, María Victoria Madrid Díaz, Maribel Rodríguez Achútegui, Ángel Alegre Marco. Publicado por TEHIC. 2022-1-SE01-KA220-HED-000085564.
MIRÓ ALAIX, Manel (2022): “La planificación de la interpretación del patrimonio en la época digital” en Guía digital de la interpretación del patrimonio cultural y natural Coordinadoras Ed. Isabel Luque Ceballos y Maribel Rodríguez Achútegui, editado por la Consejería de Turismo, Cultura y Deporte. Junta de Andalucía, Sevilla 2022, Colección: e-ph cuadernos; ISBN:978-84-9959-434-7.
MIRÓ ALAIX, Manel (2023): “Más que comunicación. La interpretación como disciplina para planificar los usos del patrimonio” en Boletín de Interpretación Número 46 2022 Publicado por la Asociación de Interpretación del Patrimonio ISSN 1886-8274.
MIRÓ ALAIX, Manel (2020): “Interpretación, museografía y comunicación: reflexiones sobre el espacio museográfico en partir de tres museos cubanos” en El patrimonio cultural en la provincia de Ciego de Ávila (Cuba): Análisis de propuestas de ida y vuelta / coord. por Antonio Ortega Ruiz, 2020, ISBN 978-84-7993-355-5, págs. 273-298
MIRÓ ALAIX, Manel (2020): “El relat de l’espoli arqueològic als museus”, en la Revista d’Arqueologia de Ponent núm. 30, año 2020.
MIRÓ ALAIX, Manuel (2020): “Interpretación, museografía y comunicación: reflexiones sobre el espacio museográfico a partir de tres museos cubanos” en ORTEGA, Antonio (ed): El patrimonio cultural en la provincia de Ciego de Ávila (Cuba)Análisis de propuestas de ida y vuelta, pags. 273-298, Universidad Internacional de Andalucía, 2020.
MIRÓ ALAIX, Manel (2020): “Evolución de las réplicas de arte parietal, un equipamiento museístico singular”, Revista de Patrimonio de la Universidad de Granada. e-r ph nº 25, enero 2020, pp. 55-77. DOI: htpp://dx.doi.org/10.30827/erph.v25i5.
MIRÓ ALAIX, Manel (2018): “Aprender de los errores para pensar el futuro del patrimonio” en Cuadiernu: difusión, investigación y conservación del patrimonio cultural, nº 6, 2018 Ecomuseo La Ponte.
MIRÓ ALAIX, Manel (2017): “La interpretació del patrimoni a l’època de les apps”, Actas del Iº Simposi Internacional d’Arqueologia del Born Centre de Cultura i Memòria «Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni». Ajuntament de Barcelona, 2017.
MORALES, J. (1998) Guía práctica para la interpretación del patrimonio. El arte de acercar el legado natural y cultural al público visitante. Sevilla: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura.
PADRÓ, J. (2002) La interpretació del patrimoni i l’elaboració de projectes de turisme cultural. A “Territori i paisatge. Natura i Art”. (d’Humanitats, núm. 15) Girona: Universitat de Girona, Ajuntament de Girona.
PADRÓ, J. (2001) Estrategias de desarrollo cultural y turístico del patrimonio local: El Puerto de Santa María. En AA.VV. Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos. Barcelona: Editorial Ariel.
PALOTÁS, János (2020): Traditional Settlements, Cultural Heritage and Sustainable Development.
RICHARDS, G. (ed.) (1995) Cultural Tourism in Europe. Oxford: CAB International. Tourisme et culture. Cahiers Espaces, núm. 37, Paris, juin 94.
RUHANEN, Lisa ; WHITFORD, Michelle (2021): Indigenous Heritage.
SLACK, S. (2021): Interpreting Heritage: A Guide to Planning and Practice.
TIMOTHY, Dallen J. (2020): Cultural Heritage and Tourism: An Introduction.
VARINE, H. de (2002) Les racines du futur. Le patrimoine au service du développement local. Chalon sur Saône : ASDIC.
VEVERKA, J.A. (2023): Heritage Economics: A Workbook for Interpreters, Planners, Managers, and Educators.