Universitat Internacional de Catalunya

Psicopatologia Forense en l'àmbit Civil-Família i Canònic

Psicopatologia Forense en l'àmbit Civil-Família i Canònic
5
11668
1
Anual
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Horari d'atenció: a convenir mitjançant correu electrònic.

El coordinador de l'assignatura:

Gabriel Martí Agustí 

gmartia@uic.es

 

 

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L’assignatura Psicopatologia en l’Àmbit Civil i Família, pretén aconseguir amb el seu programa i mitjançant activitats de pràctiques i tallers que l’alumnat del Màster en Psicopatologia Legal, Forense i Criminològica assoleixi els coneixements teòrics i pràctics per poder desenvolupar de manera eficaç una activitat pericial als fòrums del dret civil i de família.

Així com en dret penal el concepte de culpabilitat és sobre el qual pivoten totes les perícies dels professionals que exerceixen al fòrum penal, en l’àmbit del dret civil i de família totes les perícies giren entorn de la capacitat d’obrar.

S’aborden d’una forma interdisciplinària els conceptes de capacitat jurídica versus capacitat civil en els processos tutelars, de successions, obligacionals, de separació, de divorci i de guarda i custòdia.

Requisits previs

N/A

Objectius

GENERALS

1. Proveir de perfil acadèmic els alumnes mitjançant l’adquisició d’un cos de coneixements conceptuals, procedimentals, tècnics i aptitudinals que permetin als professionals moure’s en l’àmbit civil i familiar.

2. Adquirir i/o consolidar les competències generals i específiques per exercir l’activitat professional forense en l’àrea de família i civil.

3. Contribuir al desenvolupament d’un perfil investigador que permeti la creació de coneixement a l’avaluació en família, en els seus diferents vessants i processos.

ESPECÍFICS

4. Contribuir a la qualitat de l’avaluació de la família en crisi mitjançant la consolidació d’actituds, valors i hàbits professionals relatius a les bones pràctiques.

5. Proporcionar formació aplicada, avançada i especialitzada que permeti actuar com a pèrit i expert davant dels jutjats i tribunals d’ordre civil.

6. Capacitar per planificar i dur a terme avaluacions i actuacions en l’àmbit familiar forense.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CB2 - Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio.
  • CB3 - Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios.
  • CE1 - Redactar e interpretar los informes periciales forenses en los ámbitos Civil, de Familia, Penal, Social, Laboral, Contencioso-Administrativo y Canónico y realizar la defensa e interrogatorio del informe pericial psicopatológico-forense en el acto de Juicio Oral delante de la Sala del Tribunal en los juzgados competentes.
  • CG1 - Describir, identificar, reconocer y clasificar los conceptos de la psicopatología aplicada al ámbito forense y responder sobre qué, quién, cómo, cuándo, dónde y porqué del caso objeto de estudio en el ámbito forense.
  • CT1 - Adecuar el lenguaje y la forma de comunicar, en forma oral o por escrito, a los conocimientos científico-técnicos psicopatológico-forenses y/o jurídicos en relación con aspectos psicopatológicos en el ámbito jurídico.
  • CT2 - Evaluar e interpretar documentos con relevancia jurídico-penal relativos a aspectos psicopatológicos (sentencias, autos, informes médico-forenses y periciales).
  • CT3 - Aplicar las categorías jurídicas abstractas a casos concretos, de forma que se relacionen adecuadamente los conocimientos científico-técnicos y jurídicos en la materia.

Continguts

















Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • Classes magistrals amb suport tècnic de PowerPoint
  • Estudi d’informes pericials
  • Assistència a judicis en l’àmbit dels jutjats de família i civil
  • Es faran pràctiques (estudi dirigit de casos) en consultoris privats, incloent-hi assistència a visites, elaboració d’històries clíniques, tests i elaboració d’informes medicopericials, amb especial interès per als aspectes familiars i laborals del dret. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



1. Assistència a classe. S’exigeix un mínim del 80% d’assistència a les sessions presencials per poder ser avaluat i superar satisfactòriament l’assignatura. Amb una mitjana global d’assistència a classe inferior al 80%, però superior al 60%, el professor coordinador de l’assignatura pot exigir a l’alumne, com a requisit per poder accedir a ser avaluat, l’elaboració d’algun treball o pràctica addicional de suficiència. En cap cas, amb una mitjana d’assistència a classe inferior al 60% cap alumne pot ser avaluat i l’assignatura es considera no superada, amb la qual cosa s’ha de presentar a la segona convocatòria.

2. Avaluació continuada. La valoració de les pràctiques externes (estudi dirigit de casos) i dels eventuals treballs i pràctiques de l’assignatura suposa un 30% de la nota final de l’assignatura. 

3. Treball o examen final de l’assignatura. Consisteix en un exercici examen aplicat dividit en dues parts i que suposa el 70% de la nota final de l’assignatura.

(i) La primer part (amb un valor del 50% de la nota final) consisteix en un cas pràctic del qual se sol·licita una anàlisi a l’alumne d’acord amb els continguts treballats en l’assignatura. Així mateix, es planteja a l’alumne que raoni un disseny d’intervenció a partir de les dades de què disposi.

En el plantejament de l’exercici s’inclouen 11 criteris relacionats amb el que s’espera que l’alumne percebi. La presència de cada un d’aquests criteris en l’exercici resolt per l’alumne suma un punt en la nota de l’exercici. El màxim de punts és, per tant, 11, cosa que equivaldria a una matrícula d’honor.

(ii) Addicionalment, en la segona part (amb un valor del 20% de la nota final), se sol·licita a l’alumne que, després del visionament d’un vídeo (ja sigui d’un judici o d’un fragment de pel·lícula) en el qual es plantegi alguna situació civil o familiar treballada a classe, se’n faci una anàlisi. Es valora l’encert quant a la situació plantejada i el desenvolupament correcte del raonament.

Bibliografia i recursos

S’adjunten a continuació referències bibliogràfiques útils respecte dels temes tractats durant l’assignatura. Es tracta de bibliografia recomanada.
IMPORTANT: la bibliografia obligatòria és únicament la que es facilita als alumnes en els materials de suport de l’assignatura.


General

  • AINSWORTH, M. Patterns of attachment: A psychological study of the strange situation. Hillsdale, NJ: Eribaum, 1978.
  • AMAYA, J.; PRADO, E. Padres obedientes, hijos tiranos: una generación más preocupada por la amistad que por su papel como padres. Sevilla: Trillas, 2005.
  • BERGER, M. Les séparations parents-enfant à but thérapeutique. Paris: Dunod, 1992.
  • BERGER, M. El niño hiperactivo y con trastornos de atención: un enfoque clínico y terapéutico. Madrid: Síntesis, 1999.
  • BOWLBY, J. A secure base: Parent-child attachment and healthy human development. New York: Basic Books, 1988.
  • BOWLBY, J. Vínculos afectivos. Barcelona: Paidós, 1993.
  • CIRILLO, S. El cambio en los contextos no terapéuticos. Barcelona: Paidós, 1994.
  • CIRILLO, S. La familia del toxicodependiente. Barcelona: Paidós, 1999.
  • CLAUSEN, J. Socialization and Society. Boston: Little Brown, 1968.
  • COONTZ, S. The social origins of private life. London: Verso, 1988.
  • CYRULNIK, B. Bajo el signo del vínculo. Barcelona: Gedisa.
  • DÍAZ, J.; BLÁNQUEZ, M. P. “El vínculo y psicopatología en la infancia: evaluación y tratamiento”. Revista de psiquiatría y psicología del niño y del adolescente 4, núm. 1 (2004), pàg. 82-90.
  • GARRIDO, L.; GIL, E. Estrategias familiares. Madrid: Alianza Universidad, 1997.
  • GESELL, A. Diagnóstico del desarrollo normal y anormal del niño. Barcelona: Paidós.
  • KÖNIG, K. Hermanos y hermanas: el orden de nacimiento en la familia. Rudolf Stëiner, 2001.
  • LINARES, J. J. Identidad y narrativa. Argentina: Paidós Ibérica, 1996.
  • MAGANTO; AMADOR; GONZÁLEZ. Evaluación psicológica en la infancia y adolescencia.
  • MUSITU, G. Familia y adolescencia: Un modelo de análisis e intervención psicosocial. Madrid: Síntesis, 2001.
  • ROGERS, C. El proceso de convertirse en persona. Argentina: Paidós, 1961.
  • SELVINI, M. El mago sin magia. Barcelona: Paidós.
  • SELVINI, M. Los juegos psicóticos en la familia. Barcelona: Paidós.
  • STEINGLASS, L. A. [et al.]. La familia alcohólica. Barcelona: Gedisa.
  • STIERLIN, H. Terapia de familia: la primera entrevista. Barcelona: Gedisa, 1981.
  • WATZLAWICK, P. [et al.]. Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas. Barcelona: Herder, 1997.
  • WINICOTT, D. W. Los procesos de maduración y el ambiente facilitador. Barcelona: Paidós.

 

Manuals

  • CLEMENTE, M. (coord). Fundamentos de Psicología Jurídica. Madrid: Pirámide.
  • CLEMENTE, M.; RÍOS, J. (coord.). Guía jurídica del psicólogo. Madrid: Pirámide Psicología, 1995.
  • DAVIS, R.; MILLON, T. Trastornos de la personalidad en la vida moderna. Barcelona: Masson, 2001.
  • DE AJURIAGUERRA, J. Manual de Psiquiatría Infantil. 4a ed. Barcelona: Masson, 1983.
  • DE PAÚL, J.; ARRUABARRENA, M. I. Manual de protección a la infancia. Barcelona: Masson, 1996.
  • FARIÑA [et al.]. Psicología jurídica de la familia: Intervención de casos de separación y divorcio. Barcelona: Cedacs, 2002.
  • JIMÉNEZ, F.; SÁNCHEZ, G. Evaluación psicológica forense. Vol. 2 (Familia) i 4 (Contribución de las técnicas de Minnesota y Millon). Salamanca: Amarú, 2001.
  • LEBOVICI, S.; DIATKINE, R.; SOULÉ, M. Tratado de psiquiatría del niño y del adolescente. Tom VI. Madrid: Biblioteca Nueva. (1993).
  • MARRERO, J. L. (ed). Psicología jurídica de la familia. Madrid: Fundación Universidad Empresa, 1998.
  • MARTÍN, S. “Criterios preventivos para la protección psicológica del menor en los procesos de separación y divorcio”. Papeles del Psicólogo 48 (1991).
  • MONTERO, J. Guarda y custodia de los hijos. València: Tirant lo Blanch, 2001.
  • OCHOTORENA, J.; ARRUABARRENA, M. I. Manual de protección infantil. Barcelona: Masson, 2005.
  • RODRIGO, M. J.; PALACIOS, J. (comp.). Familia y desarrollo humano. Madrid: Alianza.
  • RAMÍREZ, M. Cuando los padres se separan: alternativas de custodia para los hijos. Guía práctica. Madrid: Biblioteca nueva, 2003.
  • RAMÍREZ, M. “El peritaje psicológico en el ámbito del derecho de familia”. A: SIERRA, J.; JIMÉNEZ, E.; BUELA-CASAL, G. (ed). Psicología forense: Manual de técnicas y aplicaciones. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006.
  • SIERRA, J. C.; JIMÉNEZ, E. M.; BUELA-CASAL, G. (coord.). Psicología forense: manual de técnicas y aplicaciones. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006.
  • SOBRAL, J., ARCE, R.; PRIETO, A. Manual de psicología jurídica. Barcelona: Paidós.
  • URRA, J. (comp.). Tratado de psicología forense. Madrid: Siglo XXI, 2002.
  • VÁZQUEZ, B. Manual de psicología forense. Madrid: Síntesis, 2005.

Parentalitat 

  • ABERASTURY, A. La paternidad. Ed. Kargieman.
  • BENEDEKT, T. “Parenthood as a Developmental Phase”. Journal of American Psychology Association 7 (1959).
  • BORSNSTIEN, M. (ed.). Handbook of parenting. New Jersey: Lawrence Erlbaum Asso. Publ., 1995.
  • BRUEL, A.; [et al.]. De la parenté à la parentalité. Ramonville-Saint-Agne: Érès, 2001.
  • BUEHLER, C.; GERARD, J. M. “Marital conflict, inneffective parenting and children’ ans adolescents maladjustement”. Journal of marriage and the family 64 (2002), pàg. 78-92.
  • CADORET, A. Placement d’enfants et appartenance familiale: Une pluriparentalité nécessaire. Paris: PUF, 2001.
  • CEBOTAREV, N. Familia, socialización y nueva paternidad. Comunicació presentada a la University of Guelp (Canadà).
  • DOHERTY, W. J.; KOUNESKI, E. F.; ERICSSON, M. F. “Responsable fathering: an owerview and conceptual framework”. Journal of Marriage and the family 60 (1998), pàg: 277-292.
  • GOODY, E. Parenthood and reproduction: Fostering and ocupational role in west Africa. Cambridge: University Press, 1982.
  • HETHERINGTON, E. M.; DEUR, J. L. “Effects of father absence in child development”. Young children 26 (1971), pàg. 233-242.
  • LAMB, M. E. (ed.). The father’s role. Cross cultural perspectives. Hillsdale, N.J.: Lawrence Erlbaum, 1987.
  • LAMB, M. E. (ed.). The role of the father in child development. New York: Wiley, 1997.
  • MACCOBY, E. E. “The role of parents in the socialization of children”. Developmental Psychology 28 (1992), pàg. 1006-1017.
  • MANZANO, J.; PALACIO, F.; ZILKHA, N. Los escenarios narcisistas de la parentalidad. Altxa.
  • MARSIGLIO, W. “Paternal engagement activities with minor children”. Journal of Marriage and the family 53 (1991), pàg. 973-986.
  • MARTIN, C. La parentalité en questions. Perspectives sociologiques. Rapport pour le Haut Conseil de la population et de la famille, web de La Documentation Française, 2003.
  • YÁRNOZ, S. “¿Seguimos descuidando a los padres? El papel del padre en la dinámica familiar y su influencia en el bienestar psíquico de sus componentes”. A: Anales de Psicología vol. 22 (2) (2006), pàg. 175-185.
  • ZEANAH, C. H. [et al.]. “Representations of attachment in mothers and their one-year-old-infants”. Journal of american academy of child and adolescent psychiatry 32, núm. 2 (1993), pàg. 278-286.

Legislació

  • Codi de família
  • Codi civil
  • Constitució espanyola (27 de desembre de 1978)
  • Llei d’enjudiciament civil

Conflicte, separació i divorci

  • ACKERMAN, N. W. Diagnóstico y tratamiento de las relaciones familiares. Psicodinamismos de la vida familiar. Buenos Aires: Lumenhorme, 1994.
  • AGUILAR, J. M. Con mamá y con papá. Almuzara, 2006.
  • BELLIDO, C. [et al.]. “Proceso psicojurídico de separación y divorcio”. II Congreso del Colegio Oficial de Psicólogos. València, 1990.
  • BOYD, H. Nuevas familias. Océano
  • BRICKLIN, B. The Custody Evaluation Handbook: Research-Based Solutions and Applications. New York: Brunner/Mazel, 1995.
  • BUEHLER, C.; GERARD, J. M. “Marital conflict, inneffective parenting and children and adolescents maladjustement”. Journal of marriage and the family 64 (2002), pàg. 78-92.
  • COPPER, B. Los niños no son adultos. Mensajero.
  • DOLTO, F. Cuando los padres se separan. Barcelona: Paidós, 2001.
  • FRANCESCATO, D. Hijos felices de parejas rotas. Barcelona: Ariel, 1995.
  • GIMENO, A. La familia: el desafío de la diversidad. Barcelona: Ariel, 1999.
  • GROSSMAN, C.; MARTÍNEZ, I. Familias ensambladas: nuevas uniones después del divorcio; ley y creencias; problemas y soluciones legales. Buenos Aires: Universidad Buenos Aires, 2000.
  • ISAAC [et al.]. Divorcio difícil. Buenos Aires: Amorrortu, 1998.
  • KLETT, E. Matrimonio, separación y divorcio. Pamplona: Aranzadi, 1984.
  • MACCOBY, E.; MNOOKIN, R. H. Dividing the Child: The Social and Legal Dilemmas of Custody. Cambridge, MA: Harvard University Press, 1992.
  • MARAFIOTE, R. A. The Custody of Children: A Behavioral Assessment Model. New York: Plenum Press, 1985.
  • RAMÍREZ, M. Cuando los padres se separan. Alternativas de custodia para los hijos. Guía práctica. Madrid: Biblioteca Nueva, 2003.
  • SALZBERG, I. Los niños no se divorcian. Barcelona: Logos, 1992.
  • SARIEGO, J. L. Guía para la separación matrimonial. Tecnos , 1998.
  • WALLERSTEIN, J. S.; BLAKESLEE, S. Padres e hijos después del divorcio. Vegara, 1989.
  • WALLERSTEIN, J. S.; KELLY, J. B. Surviving the break-up. How children and parents cope with divorce. New York: Bosia Book, 1975.

Protecció de menors

  • BARUDY, J. El dolor invisible de la infancia. Una lectura ecosistémica del maltrato infantil. Barcelona: Paidós, 1998.
  • BARUDY, J.; DANTAGNAN, M. Los buenos tratos a la infancia. Parentalidad, apego y resiliencia. Barcelona: Gedisa, 2005.
  • CANTÓN, J.; CORTÉS, M. R. Guía para la evaluación del abuso sexual infantil. Madrid: Pirámide Psicología, 2003.
  • CIRILLO, S.; DI BLASIO, P. Niños maltratados. Diagnóstico y terapia familiar. Barcelona: Paidós, 1991.
  • CYRULNIK, B. Los alimentos afectivos. Buenos Aires: Nueva Visión, 1994.
  • CYRULNIK, B. Los patitos feos. La resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona: Gedisa, 2002.
  • ECHEBURÚA, E.; GARRICAECHEVERRÍA, C. Abuso sexual en la infancia: víctimas y agresores. Barcelona: Ariel.
  • EZPELETA, L. Factores de riesgo en psicopatología del desarrollo. Barcelona: Masson, 2005.
  • FUNES, J. El lugar de la infancia: Criterios para ocuparse de los niños y niñas de hoy. Barcelona: Grao, 2008.
  • GARBARINO, J.; ECKERRODE, J. ¿Por qué las familias abusan de sus hijos? Barcelona: Granica, 1999.
  • INTEBI, I. Abuso sexual infantil en las mejores familias. Barcelona: Granica Editorial.
  • JIMÉNEZ, F. (coord.). Evaluación psicológica forense: Matrimonio y procesos de protección con el menor. Salamanca: Amarú Ediciones. Colección Psicología, 2001.
  • MARTÍNEZ ROIG, A.; DE PAUL, J. Maltrato y abandono en la infancia. Barcelona: Martínez Roca, 1993.
  • MÉNDEZ, J. El acogimiento de menores. Barcelona: Bosch, 1991.
  • SANMARTÍN, J. (ed.). Violencia contra niños. Barcelona: Ariel, 1999.
  • STEVENSON, O. (comp.). La atención al niño maltratado. Política pública y práctica profesional. Barcelona: Paidós, 1992.
  • Jornada de victimologia del desenvolupament. Barcelona, UB. htpp//www.blocs.gencat.cat/gestioconeixement/

Adopció 

  • AMORÓS, C. “Poniéndole voz al niño en situación de desamparo”. Ponència presentada en el marc de les III Jornades de Jutges de Família, d’Incapacitats i de tuteles. Escola Judicial, Vallvidrera, Barcelona, 2006.
  • AMORÓS, P. La adopción y el acogimiento familiar. Marcea.
  • CADORET, A. Padres como los demás. Homosexualidad y parentesco. Barcelona: Gedisa.
  • DEL BURGO, M. La adopción. Madrid: Acento Editorial, 2000.
  • FRÍAS, M. D.; PASCUAL, J.; MONTEVERDE, H. Hijos de padres homosexuales: qué les diferencia. Interpsiquis, 2004 .
  • GIBERTI, E. Adopción para padres. Lumen Humanitas, 2001.
  • KATH, W. Las familias que elegimos. Lesbianas, gays y parentesco. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2003.
  • MARRE, D.; BESTAD, J. La adopción y el acogimiento. Presente y perspectivas. Barcelona: UB, Estudis d’Antropologia Social i Cultural, 2004.
  • MARTIN, A. The lesbian and gay parenting handbook. New York: Harper Collins, 1993.
  • MATEO, M. ¿Quién soy yo? Identidad, diversidad y adopción. Barcelona: Cies, 2004.
  • MIRABENT, V. “Nous perfils de famílies adoptives”. A: L’adopció. Aspectes psicològics de la filiació adoptiva. COPC .
  • ROSENBOOM, L. “Recientes resultados de la investigación en torno a la adopción”. Infancia y Sociedad 12 (1991), pàg. 95-104.

SAP

  • AGUILAR, J. M. SAP: Síndrome de Alienación Parental. Córdoba: Almuzara, 2004.
  • BOLAÑOS, I. Estudio descriptivo del Síndrome de Alienación Parental. Diseño y aplicación de un programa piloto de mediación familiar. Tesis doctoral no publicada. Barcelona: UAB, 2000.
  • BOLAÑOS, I. “El Síndrome de Alienación Parental. Descripción y abordajes psicolegales”. Revista de Psicopatología Clínica, Legal y Forense vol. 2, núm. 3 (2002), pàg. 25-45.
  • BOLAÑOS, I. “Hijos alineados y padres alienados. Asesoramiento e intervención en las rupturas conflictivas”. I Congreso de Psicología Jurídica en Red. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid, 2004.
  • BOSZORMENYI-NAGY, I. Lealtades invisibles. Buenos Aires: Amorrortu, 1973.
  • CARTIÉ, M. [et al.]. “Síndrome de Alienación Parental: Unidad sintomática discriminante. III”. Congreso de Psicología Jurídica y Forense. València, 2006.
  • CARTIÉ, M. [et al.]. “Análisis descriptivo de las características asociadas al Síndrome de Alienación Parental”. Psicopatología Clínica, Legal y Forense vol. 5 (2005), pàg. 5-29.
  • CARTIÉ, M. [et al.]. “Sintomatología presente en los menores implicados en el Síndrome de Alienación Parental”. IV Congreso de Psicología Jurídica y Forense. Oviedo, 2007.
  • CARTIÉ, M. [et al.]. Síndrome d’Alienació Parental (SAP). Aproximació al perfil de competències parentals del progenitor alienat. Elaboració d’una guia d’exploració tècnica. CEJFE, 2008.
  • CARTWRIG, G. F. “Expanding the parameters of Parental Alienation Syndrome”. American Journal of Family Therapy 21, núm. 3 (1993), pàg. 205-215.
  • CLAWAR, S .S.; RIVLIN, B. V. Children held hostage: Dealing with programmed and brainwashed children. Chicago: American Bar Association, 1991.
  • DUNNE, J.; HEDRICK, M. “The parental alienation syndrome: An analysis of sixteen selected cases”. Journal of divorce and remarriage 21 (1994), pàg. 21-38.
  • GARDNER, R. A. “Differentiating between Parental Alienation Syndrome and bona fide abuse-neglect”. The American Journal of Family Therapy 27 (1999), pàg. 97-107.
  • GARDNER, R. A. The parental alienation syndrome: A guide for mental health and legal professionals. 2a ed. Cresskill, New Jersey: Creative Therapeutics, 1998.
  • GARDNER, R. A. “Recent trends in divorce and custody litigation”. Academy Forum 29, núm. 2 (1985), pàg. 3-7.
  • GOLDFRIED, M.; D’ZURILLA, T. J. “A behavioral analytic model for assessing competence”. Journal of Consulting and Clinical Psychology 33 (1969), pàg. 448-457.
  • JOHNSTON, J.; ROSEBY, V. In the name of the child: A developmental approach to understanding and helping children of conflicted and violent divorce. New York: Free Press, 1997.
  • LUENGO, D.; COCA, A. Hijos manipulados tras la separación: Cómo detectar y tratar la alienación parental. Barcelona: Viena, 2007.
  • LUND, M. “A therapist’s view of parental alienation syndrome”. Family and conciliation courts review vol. 33, núm. 3 (1995), juliol 1995, pàg. 308-316.
  • TEJEDOR, A. El síndrome de alienación parental. Una forma de maltrato. Madrid: Eos, 2006.
  • WALDRON, K. H.; JOANIS, D. E. “Understanding and collaboratively treating Parental Alienation Syndrome”. American Journal of Family Law 10 (1996), pàg. 121-133.

Violència domèstica 

  • Atención a los niños y niñas víctimas de la violencia de género. Análisis de la atención a los hijos e hijas de mujeres víctimas de violencia de género en el sistema de protección a la mujer. Save the children.  Madrid, 2006.
  • AA. VV. Maltrato y abuso en el ámbito doméstico: Fundamentos teóricos para el estudio de la violencia en las relaciones familiares. Paidós Argentina, 2003.
  • BALLONGA, J. [et al.]. “Estudio descriptivo de familias con dinámicas de violencia doméstica en un contexto judicial de orden civil”. Anuario de Psicología Jurídica (2007).
  • CANTERA, L. Te pego porque te quiero. La violencia en la pareja. Barcelona: UAB, 1999.
  • CARTIÉ, M.; BALLONGA, J.; GIMENO, J. Estudi comparatiu sobre competències parentals de famílies amb dinàmiques violentes vs. famílies amb dinàmiques no-violentes ateses al SATAF. CEJFE, 2008.
  • CORSI, J. Violencia masculina en la pareja: Una aproximación al diagnóstico y a los modelos de intervención. Buenos Aires: Paidós, 1995.
  • ECHEBURÚA, E.; FERNÁNDEZ-MONTALVO, J. Celos en la pareja: una emoción destructiva. Barcelona: Ariel, 2001.
  • ECHEBURÚA, E.; CORRAL, P. Manual de violencia familiar. Madrid: Síntesis, 1995.
  • ECHEBURÚA, E.; AMOR, P.; CORRAL, P. “Mujeres maltratadas en convivencia prolongada con el agresor: variables relevantes”. Acción Psicológica 2 (2002); pàg. 135-150.
  • FOLLINGSTAD, D. [et al.]. “Identification of patterns of wife abuse”. Journal of Interpersonal Violence vol. 6, núm. 2 (1991), pàg. 187-204.
  • GIMENO, J.; BALLONGA, J.; CARTIÉ, M. Fills adolescents de famílies amb dinàmiques violentes: Afectació i repercussions. Una perspectiva des del SATAF. CEJFE, 2009 .
  • LABRADOR, F. [et al.]. Mujeres víctimas de la violencia doméstica. Madrid: Pirámide, 2004.
  • LORENTE, M. Mi marido me pega lo normal. Agresión a la mujer: Realidades y mitos. Crítica, 2003 .
  • LORENTE, M. El rompecabezas, anatomía del maltratador. 2004.
  • Manual de peritaje sobre malos tratos psicológicos. Madrid: Junta de Castilla y León, Dirección General de la Mujer.
  • SANMARTÍN, J. La mente de los violentos. Barcelona: Ariel.
  • Violence within the couple and it’s consequences upon the infant. Centro Nacional de Información sobre la violencia en la familia. Canada, 1995.
  • WALKER, L. “Terapia para supervivientes con mujeres golpeadas”. Revista Argentina de Clínica Psicológica (1999).

 

CINEMATOGRAFIA (família disfuncional)

  • American Beauty
  • An American Crime
  • Around the Bend (A la cantonada)
  • Welcome to the Dollhouse (Bienvenido a la casa de muñecas)
  • Birds of America
  • Capturing the Friedmans (Capturant els Friedman)
  • Cien veces no debo
  • When a Man Loves a Woman (Quan un home estima una dona)
  • Donnie Darko
  • Esperando la carroza
  • Garage Days (Días de garaje)
  • Garden State (Alguna cosa en comú)
  • Ghost World
  • Happiness
  • Humboldt County
  • In the Bedroom (A l’habitació)
  • King of Kalifornia (El rey de California)
  • L’heure d’été (L’hora d’estiu)
  • Festen (Celebración)
  • La faute à Fidel! (La culpa la tiene Fidel)
  • Life Aquatic
  • Life as a House (Construyendo la vida)
  • Little Children (Jocs secrets)
  • Little Miss Sunshine (Petita miss Sunshine)
  • Me, You And Everyone We Know (Tú, yo y todos los demás)
  • My Big Fat Greek Wedding (Mi gran boda griega)
  • Muriel’s Wedding (La boda de Muriel)
  • Nights in Rodanthe (Nits de tempesta)
  • Numb
  • Ordinary People (Gent corrent)
  • Parenthood (Dulce hogar… ¡A veces!)
  • Pieces Of April (Retrato de April)
  • Ricordati di me
  • Running with Scissors (Retalls de la meva vida)
  • The Chumscrubber (Història d’un segrest)
  • The Ice Storm (La tempesta de gel)
  • The Royal Tenenbaums (Los Tenenbaums. una familia de genios)
  • The Safety of Objects (La seguridad de los objetos)
  • The Savages (La familia Savages)
  • The Secret Life of Bees (La vida secreta de las abejas)
  • The Squib and the Whale (Una història de Brooklyn)
  • Thumbsucker
  • Towelhead (Nada es privado)
  • Transamerica (Transamérica)
  • You Can’t Take It with You (Vive como quieras)
  • Vorske Menesker
  • What’s Eating Gilbert Grape (A qui estima, en Gilbert Grape?)

 
Divorci

  • Trolösa (Infiel), Ingmar Bergman
  • Kramer versus Kramer (Kramer contra Kramer)
  • The war of the Roses (La guerra dels Rose)
  • Kindergarten Cop (Poli de guardería)
  • Mrs. Doubtfire (Sra. Doubtfire)
  • The Squib and the Whale (Una història de Brooklyn)

Maltractament infantil

  • El bola, 2000
  • Radio Flyer (La força de la il·lusió), 1993
  • All the Invisible Children, 2005
  • Au revoir, les enfants (Adiós muchachos), 1987
  • Ali Zaoua prince de la rue (Alí Zaoua, príncipe de Casablanca),
  • Under Suspicion (Sota sospita), Stephen Hopkins
  • Capturing the Friedmans (Capturant els Friedman), Andrew Jarecki
  • Cidade de Deus (Ciudad de Dios), Fernando Meirelles
  • The Butcher Boy (Contracorriente), Neil Jordan
  • El florido pensil,
  • Pink Floyd. The Wall (El muro)
  • The Kid (El chico), Charles Chaplin
  • The Boy Who Cried Bitch (El niño que gritó puta)
  • Little Man Tate (El petit Tate), Jodie Foster.
  • The Zookeeper (el protector), Ralph Ziman
  • Kikujiro no natsu (El verano de Kikujiro), Takeshi Kitano
  • Rabbit-proof Fence (La generación robada), Phillip Noyce
  • Umarete wa Mita Keredo (He nacido, pero...), Yasujiro Ozu
  • Edges of the Lord (Fills d’un mateix déu), Yurek Bogayevicz
  • Huelepega, Elia Schneider
  • The Hurricane (Huracán Carter), Norman Jewison
  • Julien Donkey-Boy, Harmony Korine
  • Kamchatka, Manuel Piñeyro
  • La espalda del mundo, Javier Corcuera
  • La mala educación, Pedro Almodóvar
  • La manzana, Samira Makhmalbaf
  • Reeducant l’Andrew (Taming Andrew), Artie Mandelberg
  • The Cider House Rules (Las normas de la casa de la sidra), Lasse Hallström
  • Takhté Siah (La pizarra), Samira Makhmalbaf
  • La vendedora de rosas, Víctor Gaviria
  • Léolo, Jean-Claude Lauzon
  • Lolita, Stanley Kubrick
  • Les choristes (Los chicos del coro), Christophe Barratier
  • Les 400 coups (Los 400 golpes), François Truffaut
  • Song for a Raggy Boy (Los niños de San Judas), Aisling Walsh
  • The Boys of St. Vincent (Los niños de San Vicente), John N. Smith
  • Los olvidados, Luis Buñuel
  • Major Crime (Luchando por una inocencia violada), Brad Turner
  • A Map of the World (Mi mapa del mundo), Scott Elliot
  • Mitt liv som hund (La meva vida de gos), Lasse Hallström
  • Io non ho paura (No tengo miedo), Gabriele Salvatores
  • Oro diablo, José Ramón Novoa
  • Pelle erobreren (Pelle, el conqueridor), Bille August
  • Pixote: A lei do mais fraco (Pixote, la ley del más débil), Hector Babenco
  • Repulsion (Repulsió), Roman Polanski
  • Salaam Bombay, Mira Nair
  • Salò o le 120 giornate di Sodoma (Saló o los 120 días de Sodoma), Pier Paolo Pasolini
  • Être et avoir, Nicolas Philibert
  • Sicario, la ley de la calle, José Ramón Novoa
  • Sleepers, Barry Levinson
  • Te doy mis ojos, Icíar Bollaín
  • Tam, gdzie zyja Eskimosi (Víctima de guerra), Tomasz Wiszniewski