Universitat Internacional de Catalunya
Tendències Audiovisuals
Professorat
Presentació
Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.
Requisits previs
No existeixen requisits previs
Objectius
Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques )
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
- 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
- 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
- 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
- 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
- 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
- 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
- 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
- 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Adoptar nous criteris d'anàlisis.
Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.
Trobar nous referents teòrics i artístics.
Continguts
1. VIDEOART De Nam June Paik a Bill Viola. El videoart travessa l'art, el cine, el museo i es converteix en mediació.
2. MODA El fashion film. Directors, actors i marques. Esdeveniments: l'espai és espectacle. L'evanescència del mercat a l'Instastory.
3. MECANISMES DRAMATICS EN L'ERA DE LA IMATGE-EXCÉS Fractura i fragmentació en un discurs globalitzador: espai i temps.
4. IMATGE OMNIPRESENT I FUNCIONAL Usar i crear, participar i ser absorbit. Creació de sentit o immanència de l'experiència en la pantalla social.
5. FIGURACIÓ FANTASMAL EN LA SOCIETAT LÍQUIDA: consistència figurativa en cine, sèries i publicitat
BLOC 2
1. TENDENCIAS DEL CINE CONTEMPORÁNEO: Un recorrido por el cine actual a través del gesto, de la crueldad, de la poética del actor y del cuerpo, de la inmersión y del simulacro.
2. CINES PERIFÉRICOS: Geografías fronterizas prestando especial atención al cine español y al latinoamericano
3. EL MITO DE LA MODERNIDAD Y LA MUERTE DEL CINE: De dónde venimos y a dónde vamos.
4. MOTIVOS VISUALES. Los puentes comparativos de la imagen.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment online
|
Clases Magistrales. En las clases magistrales, el profesor, no sólo transmite contenidos o conocimientos, sino también, y sobre todo, actitudes, motivación, aptitudes, valores, etc. También facilita que los asistentes puedan manifestar sus opiniones y sus argumentos frente al resto de estudiantes. |
1.5 |
|
Focused Praxis. Entrega periódica de ejercicios para aprender la teoría a través de la práctica. Cada ejercicio irá destinado a adquirir conocimientos muy definidos y adaptados a las circunstancias. |
0.5 |
|
Coaching. Seguimiento, individual o en grupos muy reducidos, de cómo los alumnos asimilan los contenidos de la asignatura. En las sesiones de coaching, se corregirán defectos, se aclararán dudas, se propondrán ejercicios y actividades necesarias para conseguir los objetivos fijados. |
0.5 |
|
Seminarios. Esta actividad que consistirá en profundizar monográficamente en temáticas específicas, de especial actualidad en algunos casos, socialmente debatidas, mediante trabajo activo en grupos reducidos. |
1.5 |
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1.5 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.5 |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.5 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment online
Per a superar l'assignatura els alumnes hauran de realitzar un videoassaig sobre l'obra d'un artista o director/a, a més d'un treball escrit que doni suport a la fonamentació desenvolupada en la peça audiovisual. El treball es desenvoluparà en parelles i estarà tutoritzat pels professors. Compta el 60% de la nota final.
La resta de l'avaluació es reparteix entre:
|
25% - Prácticas (Lourdes) |
Análisis textual: individual (10%) Buscar y analizar una realidad conectada con la revolución del sonido: individual (7,5) Micro prácticas de participación en clase: 7,5% |
|
15% - Prácticas (Endika) |
Análisis fílmico: Individual (7,5%) Presentación en clase: por parejas (7,5%) |
|
60% - Vídeo Ensayo (Endika y Lourdes):
|
Texto: por parejas (30%) Vídeo: por parejas (30%) |
Bibliografia i recursos
Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.
Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid.
Lipovetsky, Gilles; Serroy, Jean (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos
Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.
Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora.
Steyerl, Hito. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.
Carles Guerra, Hito Steyerl, João Fernandes (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.
Balló, J., y Pérez, X. (2005). Yo ya he estado aquí: ficciones de la repetición. Anagrama: Barcelona, Anagrama.
Benavente, F. & Salvador, G. (2013). Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Intermedio: Barcelona
Costa, J. (2010). Una risa nueva. Nausícaä: España.
Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.
Font, D. (2012). Cuerpo a cuerpo. Radiografías del cine contemporáneo. Galaxia Gutenberg: Barcelona.
Goffman, E. (2006): Frame analysis. Los marcos de la experiencia. CIS: Madrid.
Jameson, F. (1995) La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.
Losilla, C. (2012). La invención de la modernidad. Cátedra: Barcelona.
Oroz, E. y De Pedro, G. (2009) La Risa Oblicua. Ocho y medio: Madrid.
Quintana, A. (2011) Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.
Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae: Madrid.
Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo.
Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid.
Artículos:
Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11.
Costa, J. (2010): “La (im)posibilidad de una risa” en Costa, J. (Ed.) Una risa nueva. Nausícaä. España.
Losilla, C. (2010): “Historia de una deriva” en Costa, Jordi (Ed.) Una risa nueva. Nausícaä. España
López, J. M. (2009): “It ́s funny because it ́s true: la comedia de situación se abre a lo real”, en Oroz, E. y De Pedro, G. (Eds.) La Risa Oblicua. Ocho y medio. Madrid
Roas, D. (2009): “Humores posmodernos. Hacía una epistemología de la risa en la (supuesta) Era del Vacío”, en Oroz, E. y De Pedro, G. (Eds.) La Risa Oblicua. Ocho y medio. Madrid
Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.
Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.
Brea, K.L. (2002). "Transformaciones contemporáneas de la imagen-movimiento: postfotografía, postcinema, postmedia" en Brea, J.L. La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales, Centro de Arte de Salamanca, Salamanca, 2002.