Universitat Internacional de Catalunya
Tendències Audiovisuals
Professorat
Presentació
Des d'una perspectiva artística i multidisciplinària, aquesta assignatura promou la reflexió sobre la narrativa i expressió audiovisual contemporània.
Requisits previs
No existeixen requisits previs
Objectius
Pensada per a alumnes/as de l'itinerari de ficció i de no ficció de 3r del Grau en Comunicació Audiovisual, Tendències Audiovisuals arrenca dels coneixements específics de cada especialitat per a establir nous punts de trobada artístics que permetin potenciar el sentit crític de l'estudiant, així com oferir-li eines teòriques per al desenvolupament i anàlisi de diferents tipus de projectes audiovisuals.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques )
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
- 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
- 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
- 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
- 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
- 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
- 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
- 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
- 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Adoptar nous criteris d'anàlisis.
Augmentar la capacitat reflexiva i crítica.
Trobar nous referents teòrics i artístics.
Continguts
BLOQUE 1 (a cargo de Lourdes Domingo)
1. VIDEOARTE. De Nam June Paik a Bill Viola. El videoarte atraviesa el arte, el cine, el museo y se convierte en mediación.
2. MODA. El fashion film. Directores, actores y marcas. Eventos: el espacio es espectáculo. La evanescencia del mercado en la Instastory.
3. MECANISMOS DRAMÁTICOS EN LA ERA DE LA IMAGEN-EXCESO. Fractura y fragmentación en un discurso globalizador: espacio y tiempo.
4. IMAGEN OMNIPRESENTE Y FUNCIONAL. Usar y crear, participar y ser absorbido. Creación de sentido o inmanencia de la experiencia en la pantalla social.
5. FIGURACIÓN FANTASMAL EN LA SOCIEDAD LÍQUIDA. Consistencia figurativa en cine, series y publicidad.
BLOQUE 2 (a cargo de Andreu Arribas)
Ser crítico:
El objetivo de esta segunda parte del curso es proponer un recorrido sobre algunas líneas teóricas y metodológicas que el alumnado utilice para historizar e interpretar las tendencias audiovisuales contemporáneas. Con tal fin, se brindan herramientas que facilitan a los estudiantes adoptar nuevos criterios de estudio y análisis para aplicar en su trabajo final.
El curso partirá del concepto de «historia crítica» de Nietzsche y se verá su aplicación práctica a la cristología, a la historia del arte y a la imagen antes de aplicarlo, finalmente, y en profundidad, al cine; en concreto, a una década, a un género y a una historiografía concretas.
Tema 1
La filosofía de la historia para la historización de las tendencias audiovisuales
El concepto de «historia crítica» de Nietzsche: lo histórico (historia monumental e historia anticuaria); lo ahistórico y suprahistórico (historia crítica). La aplicación de la «historia crítica» nietzscheana a la cristología por Joseph Ratzinger/Benedicto XVI: la interpretación incluye el componente histórico y la relación del pasado con el presente. La aplicación de la «historia crítica» nietzscheana a la historia del arte por Georges Didi-Huberman: Panofsky lee a Kant (el documento), Didi-Huberman lee a Freud (el síntoma); la reconfiguración del pasado en la imagen (anacronismo).
Visionados de fragmentos de American Sniper (Clint Eastwood, 2014), The Deer Hunter (Michael Cimino, 1978), Fort Apache (John Ford, 1948) y They Died with Their Boots On (Raoul Walsh, 1941) e interpretación de cada una de ellas desde las otras.
Tema 2
Los motivos visuales como herramienta crítica desde la que leer el cine
La memoria visual. Formas del argumento. El reconocimiento del espectador. Escenas con temporalidad. Ante la tumba: recorrer el cine de Ford desde el motivo de la tumba (de She Wore a Yellow Ribbon [1949] a The Searchers [1956] pasando por Straight Shooting [1917], Judge Priest [1934] y Young Mr. Lincoln [1939]) pasando por Sófocles (Edipo en Colono), la tradición cristiana pictórica del Noli me tangere, Novalis y la literatura romántica del XVIII, Hitchcock (Vertigo, 1958), Mankiewicz (The Barefoot Contesa, 1954), Leone (Il buono, il brutto, il cattivo, 1966), Eastwood (Unforgiven, 1992) y Tarantino (Kill Bill Vol. 2, 2004).
Tema 3
De la crisis de la imagen-acción a la imagen-energía: la relectura crítica del cine estadounidense de los años 70 de Jean-Baptiste Thoret
La imagen-movimiento de Deleuze. Dos tesis del movimiento de Bergson. La imagen-percepción, la imagen-afección y la imagen-acción. La crisis de la imagen-acción. La imagen-energía de Jean-Baptiste Thoret en su relectura crítica del cine estadounidense de los años 70: rasuramiento del cine clásico y necesidad estética, histórica y política de mostrar la violencia. Visionado de fragmentos de The Big Shave (Scorsese, 1967), Bonnie and Clyde (Penn, 1967), The Graduate (Nichols, 1967), The Wild Bunch (Peckinpah, 1969), Woodstock (Wadleigh, 1970), Two-Lane Blacktop (Monte Hellman, 1971), Mean Streets (Scorsese, 1973), Taxi Driver (Scorsese, 1976), The Deer Hunter (Cimino, 1978) y We Blew It (Thoret, 2017).
Tema 4
El héroe trágico, la filosofía del límite y la supervivencia de la imagen en la relectura crítica del western de Fran Benavente
La aplicación de la «historia crítica» nietzscheana a un género cinematográfico. Filiación cinematográfica vs modernidad (Histoire(s) du cinéma). Transmisión del legado (Deadwood). El cuerpo que retorna (C’era una volta il west, Kill Bill Vol. I y II). El héroe trágico (Shane, My Darling Clementine). Explosividad, temporalidad y amortajamiento del género (The Wild Bunch; Per qualche dollare in più; The Shooting, Ride the Whirlwind). La recuperación del héroe desde la tumba (Unforgiven, The Outlaw Josey Wales, Pale Rider). Las cenizas del género (Dead Man).
Tema 5
El mito del sujeto «herido» estadounidense
La aplicación de la «historia crítica» nietzscheana a la historia del cine estadounidense. Constatación de una herida (The Searchers). Mitos fracturados (A History of Violence). La solicitación de la imagen mnémica (True Detective III, Zero Dark Thirty, Paris, Texas). Genealogía de la herida (The Last of the Mohicans, The Birth of a Nation, Gone with the Wind, They Died With Their Boots on, Fort Apache, Heaven’s Gate, The Assassination of Jesse James by the coward Robert Ford). La confrontación con el horror como escisión (The Searchers, The Deer Hunter, Heat, True Detective). Fracturas contemporáneas (Sicario, Wind River). Constación de la no-clausura de la herida (Mississippi Burning, BlacKkKlansman) o propuesta de clausura (Major Dundee, News of the World).
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1.5 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.5 |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.5 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Per a superar l'assignatura s'haurà de realitzar un videoassaig sobre un motiu visual transversal a tendències audiovisuals, a més d'una memòria escrita que doni suport a la fonamentació desenvolupada en la peça audiovisual. El treball es fa en grup i estarà tutoritzat pels docents. Compta el 60% de la nota final.
En tots els treballs, s'aplica la normativa ortogràfica i l'antiplagi de la universitat.
Per a aprovar, és necessari haver obtingut un mínim de 5 al bloc de pràctiques i un altre mínim de 5 al videoassaig.
La resta de l'avaluació es reparteix entre:
|
25% - Prácticas |
Análisis textual: individual (10%) Buscar y analizar una realidad conectada con la revolución del sonido: individual (7,5) Micro prácticas de participación en clase: 7,5%
|
|
15% - Prácticas |
Propuesta de ensayo (7,5%) Desarrollo de ensayo (7,5%)
|
|
60% - Videoensayo
|
Texto (30%) Vídeo (30%)
|
En la segunda convocatoria, la evaluación consistirá en la elaboración del videoensayo con su memoria (100% de la nota). Esta vez, el análisis será individual y los docentes de la asignatura validarán, previamente, el motivo visual objeto de estudio que proponga el estudiante.
En terceras y siguientes convocatorias, hay dos opciones:
- El alumno/a que asistió al 80% o más de las clases puede escoger evaluación única. Entonces, tendrá que presentar el videoensayo y memoria, para lo cual regirán los mismos criterios que en la 2ª convocatoria.
- El alumno/a que NO asistió al 80% o más de las clases tiene que asistir y realizar la evaluación continuada.
Bibliografia i recursos
Balló, Jordi. Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine. Barcelona: Anagrama, 1995.
Balló, Jordi y BERGALA, Alain (eds). Motivos visuales del cine. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2016.
Benavente, Fran. El héroe trágico en el western: el género y sus límites. Sevilla: Athenaica Ediciones, 2017.
Deleuze, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1986.
DIDI-HUBERMAN, Georges. «Pregunta formulada». En: Ante la imagen. Pregunta formulada a los fines de la historia del arte. Murcia: Cendeac, 2010, pp. 11-19.
DIDI-HUBERMAN, Georges. «Apertura: La historia del arte como disciplina anacrónica». En: Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes. Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2011, pp. 29-97. Elena, A. (1999). Los cines Periféricos. Paidós: Barcelona.
Elsaesser, T. (2006) “Early Film History and Multi-Media. An Archaeology of Possible Futures?” en Hui Kyong, W & Keenan T. (Eds.) New Media Old Media., Routledge: Nueva York.
Foucault, Michel. «Nietzsche, Freud, Marx». En: Nietzsche, Freud, Marx. Barcelona: Anagrama, 1981, pp. 27-50.
Guerra, C., Steyerl, H., Fernandes, J. (2015). Hito Steyerl. Duty-free art. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
Jameson, F. (1995). La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Paidós: Barcelona.
Jullier, L. (2004). La imagen digital. De la tecnología a la estética. La Marca: Buenos Aires.
Kuspit, D. (2006). Arte digital y videoarte. Transgrediendo los límites de la representación. Círculo de Bellas Artes: Madrid.
Lipovetsky, G., Serroy, J. (2009). La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Anagrama: Barcelona. Col. Argumentos
Meigh-Andrews, C. (2006). A History of Video Art. The Development of Form and Function. Berg: Oxford and New York.
Nietzsche, Friedrich. Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida (Intempestiva II). Madrid: Biblioteca Nueva, 1999.
Oudart, Jean-Pierre. «La sutura». En: Banda aparte, nº 6, 1997, pp. 51-63.
Pinto Veas, I. (2010). La imagen simulacro, laFuga, 11.
Quintana, A. (2011). Después del cine. Imagen y realidad en la era digital. Acantilado: Barcelona.
Ratzinger, Joseph/Benedicto XVI. La infancia de Jesús. Barcelona: Planeta, 2012.
Rosenbaum, J. y Martin, A. (2011). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae: Madrid.
Russo, E. (2009). “Lo viejo y lo nuevo, ¿qué es del cine en la era del post-cine?” en Jorge La Ferla (comp.), Artes y medios audiovisuales: Un estado de situación II. Las prácticas mediáticas pre digitales y post analógicas, Buenos Aires, Aurelia Rivera, Nueva Librería, 2008.
Sánchez, S. (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Ediciones de la Universidad de Oviedo: Oviedo.
Sedeño Valdellós, A. (2011). Historia y estética del videoarte en España. Comunicación Social: Zamora.
Steyerl, H. (2014). Los condenados de la pantalla. Caja Negra: Buenos Aires. Col. Futuros próximos.
Stoichita, V. (2006). Simulacros. El efecto Pigmalion: de Ovidio a Hitchcock. Ed. Siruela: Madrid.
Thoret, Jean-Baptiste. Le cinéma américain des annés 70. París: Cahiers du cinéma, 2009.
Weinrichter, A. (ed.) (2007). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Festival Punto de Vista: Navarra.