Universitat Internacional de Catalunya
Ús Adequat de Proves Diagnòstiques
Professorat
L’alumnat pot consultar dubtes al professorat al final de cada classe. Fora d’aquest horari, cal sol·licitar cita prèvia per correu electrònic:
Dr. Esteve Largués ellargues@uic.es
Dra Elena Vargas Vilardosa: evargas@uic.es
Dr Juan José Sánchez Fernández: jjsanchez@uic.es
Dra María Dolores Cocho Calderón: dcocho@uic.es
Dra Paloma Puyalto De Pablo: ppuyalto@uic.es
Dr Emilio Miguel Gené Tous: emgene@uic.es
Presentació
L'assignatura aportarà a l’alumne els coneixements per a la correcta indicació i ús de les proves diagnostiques (PD) en la pràctica clínica.
Les PD han contribuït a grans avenços a la medicina posant a l’abast del metge informació sensible i específica de gran ajuda en el diagnòstic. Les proves d’imatge aporten un grau de detall anatòmic molt precís, fonamental per a les decisions clíniques i terapèutiques.
La indicació de les PD s’ha de realitzar a partir del raonament clínic que es generi del curós estudi del pacient, observació i exploració física. El metge ha de saber utilitzar amb criteri i moderació les PD i valorar si els resultats modificaran el tractament o beneficiaran al pacient.
Cal conèixer la informació que aporta cada una de les PD, així com les seves limitacions i possibles perjudicis pel pacient.
Requisits previs
L'alumne ha de tenir coneixements dels processos patològics dels diferents òrgans i sistemes, així com conèixer la repercussió sobre l’organisme.
L’alumne ha de conèixer els fonaments bàsics físics i bioquímics dels diferents tipus de PD.
És requisit imprescindible que l'alumne hagi cursat i aprovat les assignatures:
Semiologia i fisiopatogènia
Bioquímica
Objectius
Aprendre la indicació i la valoració de les PD en la pràctica clínica.
Objectius específics:
1. Conèixer els fonaments teòrics de les proves/exploracions complementàries.
2. Conèixer les indicacions de les PD. Situar les PD com a eina de suport en la vessant diagnostica i terapèutica dins la història clínica i l’atenció del pacient.
- Conèixer les indicacions de les diferents PD.
- Conèixer la informació que pot aportar i les limitacions de l’exploració.
- Valorar l’eficiència de cada exploració.
- Reconèixer la importància de la cerca de les millors evidències.
- Conèixer sensibilitat i especificitat de cada exploració.
- Saber interpretar els resultats de les proves i la correlació amb la clínica.
3. Saber informar al pacient.
- Oferir informació als pacients sobre les exploracions a realitzar.
- Obtenir consentiment informat per escrit.
4. Conèixer els condicionants de les exploracions.
- Valorar la idoneïtat del tractament segons la situació del pacient.
- Valorar la limitació esforç diagnòstic - terapèutic.
- Conèixer les limitacions i contraindicacions de les PD.
- Conèixer efectes adversos i secundaris de les PD.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L’estudiant planifica l’estudi de PD (indicació, prioritat i escalonament per complexitat) basat en el raonament clínic i el diagnòstic diferencial.
L’estudiant coneix les PD, informa al pacient del risc – benefici que comporten, i en demana el consentiment informat.
L’estudiant valora les informacions que aporta la prova i en fa un contrast crític amb la clínica.
Continguts
El focus de l'assignatura es dirigirà a les següents àrees de coneixement:
- L’estudi i abordatge terapèutic d’aparells
Cardiovascular
Respiratori
Digestiu - Hepatobiliar
Neurològic
Nefro – urològic
Endocrinologia - metabolisme
Trastorns hematològics i de coagulació
Infeccions
Locomotor
- L’estudi de símptomes i síndromes
Sdr. Febril. Febre d’origen desconegut
Dolor toràcic
Dolor abdominal
Cefalea
Dolor dorsal i de coll. Lumbàlgia
Artràlgia i artritis
Sdr. constitucional
Sdr. Poliadenopàtic
Sdr. confusional
|
Modalitat |
Tema |
Professor/a |
|
CM |
El procés diagnòstic i l’elecció de PD- I. |
E. Llargués |
|
CM |
El procés diagnòstic i l’elecció de PD - II. |
E. Llargués |
|
CM |
Estudi en infeccions i de l’aparell locomotor: aportació de les PD |
E. Vargas |
|
MC |
Sdr. Febril. Febre d’origen desconegut. Sdr. Constitucional. |
E. Vargas |
|
MC |
Lumbàlgia. Artràlgies. Artritis. |
E. Vargas |
|
CM |
Estudi de l’aparell cardiovascular: aportació de les PD. |
E. Llargués |
|
CM |
Estudi de l’aparell respiratori: aportació de les PD |
E. Llargués |
|
MC |
Diagnòstic per la imatge en el tòrax. |
R. Cambra |
|
LH |
Estudi de dolor toràcic. |
E. Llargués |
|
MC |
Hipòxia i cianosi. Tos. Hemoptisi. Dolor en punta de costat. |
E. Llargués |
|
ABP |
Dolor toràcic. Dispnea. |
E. Llargués |
|
CM |
Estudi de trastorns hematològics i de coagulació: aportació de les PD. |
E. Llargués |
|
MC |
Sdr. Anèmica. Policitèmia. Adenopaties. |
E. Llargués |
|
MC |
Edema. Rash cutani. Sdr confusional, deliri. |
E. Vargas |
|
CM |
Estudi del sistema neurològic: aportació de les PD. |
D. Cocho |
|
MC |
Cefalea. Meningisme. Alteracions motores i sensitives. Mareig. Vertigen. |
D. Cocho |
|
MC |
Diagnòstic per la imatge en el crani. |
R. Cambra |
|
CM |
Estudi de l’aparell digestiu - hepatobiliar: aportació de les PD |
E. Gené |
|
MC |
Dolor abdominal. Sdr. Ictèrica. Ascites. Hemorràgia digestiva baixa i alta |
E. Gené |
|
MC |
Disfàgia. Dispèpsia. Nàusea – vòmits. Sdr. Diarreica. Restrenyiment. |
E. Gené |
|
MC |
Diagnòstic per la imatge en l’abdomen |
R. Cambra |
|
CM |
Estudi de l’aparell nefro – urològic i reproductor: aportació de les PD. |
E. Vargas |
|
CM |
Estudi de endocrinològic: aportació de les PD |
E. Llargués |
- Laboratori d’habilitats
- Estudi de dolor toràcic
Dr. Esteve Llargués
- Lliçó Virtual
Dr. Esteve Llargués, Dra. Paloma Puyalto
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, però, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
Guió:
Abordatge de les grans síndromes clíniques de l’aparell / sistema (motiu d’estudi)
- Relació de les proves complementaries que s’utilitzen per a l’estudi de l’aparell/sistema
- Proves d’estudi estructural – Estructura de l’aparell - sistema
- Proves d’estudi funcional - Funció de l’aparell – sistema
- Proves d’estudi estructural i funcional
- Altres proves diagnòstiques.
- Llistat de les principals síndromes que es presenten per estudi i que seran presentades a la classe, forma part del guió de la classe.
- Procés d’estudi a partir del diagnòstic diferencial d’una determinada situació clínica / sindròmica.
- Quines proves emprem i en quin orde/ prioritat. Argumentació, a què obeeix la prioritat.
- Resultats esperats de les proves. Contrastar resultats de les proves complementàries amb la clínica del pacient: interpretació de resultats en el context clínic, falsos positius, falsos negatius,...
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats en grups que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
El professor defineix els objectius d’aprenentatge que vol que assoleixin els alumnes.
Casos clínics. Procés d’anàlisi de la informació clínica del cas. Elaboració del diagnòstic diferencial. Desenvolupament del procés d’estudi d’una determinada situació clínica - sindròmica mitjançant les proves diagnòstiques
L'aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en què es responsabilitza els estudiants de buscar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d'aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. Es realitza en grups reduïts.
El laboratori d'habilitats és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins i casos clínics. Es realitzen amb grups reduïts.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Nota Final del Curs
Per aprovar l’assignatura:
PRIMERA CONVOCATÒRIA (MAIG/ JUNY)
Per aprovar l’assignatura s’ha d’aprovar l’examen, nota ≥ 5 i
a més en Activitats Formatives*(LH, ABP, Exàmens parcials, Lliçó) cal tenir una nota ≥ 5.
Examen tipus test model MIR.
A l’examen s’empraran preguntes tipus test:
4 opcions a escollir
Correcta, suma 1 punt
Incorrecta, resta 0.33 punt
Qualificació de les Activitats Formatives ponderació de les notes de:
|
Laboratori d'habilitats – ABP i valoració dels professors Nota d’exàmens parcials Lliçó No presentat / No assistència = 0 Assistir a l’ABP o LH, havent canviat de grup d’ABP i/o LH sense intercanvi per altre estudiant penalitza, suposa una nota màxima de 5. El canvi de grup s’ha d’haver comunicat i acceptat pel coordinador de l’assignatura. |
Supera l’assignatura si les notes (examen + activitats formatives) son ≥ 5, faran ponderació:
|
Avaluació i ponderació |
|
|
Examen tipus test 1ª convocatòria |
65 % |
|
Laboratori d'habilitats - ABP i valoració dels professors |
20 % |
|
Nota d’exàmens parcials |
10 % |
|
Lliçó |
5 % |
|
Total |
100% |
|
Qualificació sumatòria - VOLUNTARI - : Elaboració de 2 preguntes(1) per a examen degudament raonades. Es valorarà l’originalitat, la contextualització amb casos clínics, i l’ús adequat de proves diagnòstiques. Aquesta puntuació s’obtindrà només en 1a. convocatòria, si la qualificació de l’examen i activitats formatives, ambdues per separat son = ó > 5 |
+ 10% |
Qualsevol altre situació (examen < 5 i/o Activitats Formatives < 5) es va a segona convocatòria.
Situacions ESPECIALS:
NO superar Examen o Activitats formatives a la 1a. convocatòria:
1- EXAMEN Primera Convocatòria (maig/ juny)
Si la nota de l’examen de la 1a. convocatòria està entre 4.5 i 4.99, farà mitjana amb les notes d’Activitats Formatives, si la nota d’Activitats Formatives ≥ 7.5.
Si la nota de l’examen de la 1a. convocatòria està entre 4.5 i 4.99, i la nota Activitats Formatives < 7.5, cal anar a 2a. convocatòria.
Si la nota de l’examen en la 1a. convocatòria és < 4.5, es va a la 2a. convocatòria.
2- ACTIVITATS FORMATIVES Primera Convocatòria (maig/ juny)
Si la nota d’Activitats Formativesés inferior a 5, i la nota de l’examen és ≥ 6.5, la ponderació en 1a. convocatòria serà:
|
Avaluació i ponderació |
|
|
Examen tipus test 1ª. Convocatòria |
40 % |
|
Activitats Formatives |
60 % |
|
Total |
100% |
Per aprovar cal que el “Total” sigui ≥ 5, en cas contrari va a segona convocatòria.
Si la nota d’Activitats Formatives és inferior a 5, i la nota de l’examen és < 6.5, va a examen de segona convocatòria.
SEGONA CONVOCATÒRIA
Per aprovar l’assignatura cal treure a l’examen una nota ≥ 5 i
en Activitats Formatives (LH, ABP, Exàmens parcials, Lliçó) cal tenir una nota ≥ 5.
Si la nota d’Activitats Formatives de la 1a. convocatòria és < 5 cal fer 2 preguntes argumentades(1) i un treball virtual(2) per arribar al 5 (nota màxima).
Si la nota d’examen 2a. convocatòria i Activitats Formatives son ≥ 5 faran mitjana:
|
Avaluació i ponderació |
|
|
Examen tipus test 2ª. Convocatòria |
65 % |
|
Laboratori d'habilitats - ABP i valoració dels professors |
20 % |
|
Nota d’exàmens parcials |
10 % |
|
Lliçó |
5 % |
|
Total |
100% |
Si la nota de l’examen de la 2a. convocatòria està entre 4.5 i 4.99, farà mitjana amb les notes d’Activitats Formatives, si la nota d’Activitats Formatives ≥ 7.5.
Si la nota de l’examen de la 2a. convocatòria està entre 4.5 i 4.99, i la nota d’Activitats Formatives < 7.5, haurà suspès la convocatòria.
Nota màxima 2a. convocatòria: 7
(1) Elaboració de 2 preguntes per a examen tipus MIR amb 4 opcions de resposta, amb cada una de les respostes degudament raonades.
(2) Treball de síntesi de Virtual
Objectiu del treball:
Revisió crítica sobre un document relacionat amb l’ús i aplicacions de proves diagnostico – terapèutiques.
Es valorarà l’originalitat i l’aplicabilitat clínica
Com fer-ho?
Escollir un article, guia clínica, document de consens, protocol, .... en relació a l’ús - indicacions de proves diagnostico-terapèutiques.
Fonts d’informació:
- Webs de societats científiques: espanyoles, europees, nord-americanes,…
Exemples:
www.nice.org.uk/guidance/
- PubMed: en l’apartat de “limits” escollir documents tipus: guies clíniques, documents de consens,...
Estructura del treball
-. Títol del treball. Nom de l’alumne
-. Part 1:
Introducció – Justificació.
Discussió – Conclusions.
Bibliografia – referència del document analitzat.
-. Part 2:
Perquè l’has triat?
Què has après?
Document PDF. Màxim 2 pàgines, lletra tipus Arial del 10, espaiat 1.5
Bibliografia i recursos
Longo, Fauci, Kasper, Hauser, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON’S PRINCIPLES OF INTERNAL MEDICINE INTERNA. 18th Ed. McGraw Hill, 2011.
Rozman C., Cardellach F. Farreras: MEDICINA INTERNA 16º edición. ELSEVIER ESPAÑA, S.A. 2008.
Període d'avaluació
- E1 14/01/2022 16:00h
- E2 08/07/2022 19:00h