Universitat Internacional de Catalunya

Fonaments de la Ciència

Fonaments de la Ciència
4
12178
1
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Dr. ESCRIBANO LÓPEZ, Francesc Xavier - xescriba@uic.es

A convenir amb el professor.

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L'ésser humà, en la pluralitat de les seves dimensions, és alhora subjecte i objecte de l'activitat científica i assistencial en l'àmbit de la salut. Per aquest motiu, cal establir els fonaments antropològics i epistemològics que fan possible i contextualitzen la seva activitat científica.

Requisits previs

No hi ha requisits previs.

Objectius

  1. Conèixer el desenvolupament històric de la filosofia de la ciència. Familiaritzar l'alumne amb els principals problemes i dilemes teòrics que es troben avui en la reflexió sobre les ciències experimentals.
  2. Formar una actitud crítica en els alumnes que els permeti arribar a un punt de vista personal i reflexiu sobre el valor real de les teories científiques.
  3. Afavorir una visió interdisciplinar del coneixement de les realitats humanes.
  4. Aprofundir en els conceptes antropològics fonamentals presents en el marc teòric de la infermeria i la salut.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom
  • CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
  • CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi
  • CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
  • CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
  • CE9 - Saber aplicar els coneixements específics teòrics i pràctics de la recerca en ciències de la salut
  • CG1 - Habilitat per integrar els nous coneixements adquirits a través de la recerca i l'estudi, i fer front a la complexitat

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. L'alumne sap distingir i valorar adequadament els conceptes de persona, cura, salut i entorn com a elements fonamentals en la ciència infermera i en la recerca en salut. 
  2. L'alumne ha arribat a prendre consciència de la complexa realitat de l'ésser humà i de la pluralitat de dimensions que el configuren com a persona.
  3. L'alumne expressa per escrit les seves reflexions sobre les diferents dimensions de la ciència.

Continguts

Part I: Fonaments antropològics de la ciència.

1. La pluralitat de dimensions de la persona humana.
2. Fonamentació antropològica de la dignitat de la persona humana.
3. Fenomenologia del dolor, la malaltia i la mort.

Part II: Fonaments epistemològics de la ciència. 

1. Origen i desenvolupament històric de la ciència.

2. Principals reflexions en filosofia de la ciència:

  • Cercle de Viena.
  • K. Popper.
  • T. Kuhn.
  • P. Feyerabend.
  • El realisme científic.

3. Naturalesa i mètode de les ciències experimentals. La ciència, una activitat humana.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat semipresencial (blended)



Les activitats formatives tenen la següent dinàmica:
  1. Classe expositiva: sessió expositiva a càrrec del professor, que té com a finalitat transmetre uns coneixements introductoris sobre el tema per tal d'estimular la reflexió de l'estudiant.
  2. Aprenentatge autònom: estudi del tema a partir de la bibliografia indicada.
  3. Seminari o tutoria grupal: discusió de problemes i casos.
  4. Exercici escrit: realització individual d'un comentari de text o d'un breu assaig de reflexió personal per part dels alumnes sobre el tema exposat a classe.
  5. Mètode del cas.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat semipresencial (blended)



Els dos blocs o apartats de l'assignatura, impartits pels corresponents docents, tenen un pes equilibrat en la valoració final de l'alumne, que es realitzarà a través de treballs escrits, proves escrites i exposicions orals, seguint les indicacions dels professors.

Bibliografia i recursos

  • Anrubia, E. (ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
  • Artigas, M., El desafío de la racionalidad, Eunsa, Pamplona, 1999.
  • Artigas, M., Filosofía de la ciencia experimental, Eunsa, Pamplona, 1999.
  • Diéguez, A., Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005.
  • Echeverría, J., Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra, Madrid, 1999.
  • Echeverría, J., Filosofía de la ciencia, Akal, Madrid, 1995.
  • Escribano, X. (ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Duxelm, Barcelona, 2008.
  • Feyerabend, P.K., Diálogo sobre el método, Cátedra, Madrid, 1990.
  • Kuhn, T.S., La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México, 1971.
  • López Moratalla, N., Repensar la ciencia, Eiunsa, Madrid, 2006.
  • Marcos, A., Hacia una filosofía de la ciencia amplia, Tecnos, Madrid, 2000.
  • Popper, K.R., El mito del marco común, Paidós, Barcelona, 1997.
  • Roqué, M. V. (ed.), El sentido del vivir en el morir, Thomson Reuters-Aranzadi, Pamplona, 2013.
  • Serrano de Haro, A. (ed.), Cuerpo vivido, Editorial Encuentro, Madrid, 2010.
  • Szczeklik, A., Catarsis. Sobre el poder curativo de la naturaleza y el arte, Ed. Acantilado, Barcelona, 2010.
  • Toombs, S.K., The meaning of illness, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, 1993.
  • Torralba, F., Antropología del cuidar, Institut Borja/Mapfre, Barcelona, 1998.
  • Vicente Arregui, J. y Choza, J., Filosofía del hombre. Una antropología de la intimidad, ICF-UNAV, Rialp, Madrid, 1993.

Material didàctic


Versió per imprimir