Universitat Internacional de Catalunya
Fonaments de la Ciència
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
A convenir amb el professor.
Presentació
L'ésser humà, en la pluralitat de les seves dimensions, és alhora subjecte i objecte de l'activitat científica i assistencial en l'àmbit de la salut. Per aquest motiu, cal establir els fonaments antropològics i epistemològics que fan possible i contextualitzen la seva activitat científica.
Requisits previs
No hi ha requisits previs.
Objectius
- Conèixer el desenvolupament històric de la filosofia de la ciència. Familiaritzar l'alumne amb els principals problemes i dilemes teòrics que es troben avui en la reflexió sobre les ciències experimentals.
- Formar una actitud crítica en els alumnes que els permeti arribar a un punt de vista personal i reflexiu sobre el valor real de les teories científiques.
- Afavorir una visió interdisciplinar del coneixement de les realitats humanes.
- Aprofundir en els conceptes antropològics fonamentals presents en el marc teòric de la infermeria i la salut.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom
- CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca
- CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi
- CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis
- CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats
- CE9 - Saber aplicar els coneixements específics teòrics i pràctics de la recerca en ciències de la salut
- CG1 - Habilitat per integrar els nous coneixements adquirits a través de la recerca i l'estudi, i fer front a la complexitat
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- L'alumne sap distingir i valorar adequadament els conceptes de persona, cura, salut i entorn com a elements fonamentals en la ciència infermera i en la recerca en salut.
- L'alumne ha arribat a prendre consciència de la complexa realitat de l'ésser humà i de la pluralitat de dimensions que el configuren com a persona.
- L'alumne expressa per escrit les seves reflexions sobre les diferents dimensions de la ciència.
Continguts
Part I: Fonaments antropològics de la ciència: antropologia de la salut.
1. Les dimensions de la malaltia.
2. El procés salut-malaltia-atenció.
3. La construcció de la corporalitat.
4. Antropologia del dolor.
5. Antropologia de la mort.
Part II: Fonaments epistemològics de la ciència.
1. Origen i desenvolupament històric de la ciència.
2. Principals reflexions en filosofia de la ciència:
- Cercle de Viena.
- K. Popper.
- T. Kuhn.
- P. Feyerabend.
- El realisme científic.
3. Naturalesa i mètode de les ciències experimentals. La ciència, una activitat humana.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
Les activitats formatives tenen la següent dinàmica:
- Classe expositiva: sessió expositiva a càrrec del professor, que té com a finalitat transmetre uns coneixements introductoris sobre el tema per tal d'estimular la reflexió de l'estudiant.
- Aprenentatge autònom: estudi del tema a partir de la bibliografia indicada.
- Seminari o tutoria grupal: discusió de problemes i casos.
- Exercici escrit: realització individual d'un comentari de text o d'un breu assaig de reflexió personal per part dels alumnes sobre el tema exposat a classe.
- Mètode del cas.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat semipresencial (blended)
Els dos blocs o apartats de l'assignatura, impartits pels corresponents docents, tenen un pes equilibrat en la valoració final de l'alumne, que es realitzarà a través de treballs escrits, proves escrites i exposicions orals, seguint les indicacions dels professors.
Bibliografia i recursos
- Anrubia, E. (ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
- Artigas, M., El desafío de la racionalidad, Eunsa, Pamplona, 1999.
- Artigas, M., Filosofía de la ciencia experimental, Eunsa, Pamplona, 1999.
- Diéguez, A., Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005.
- Echeverría, J., Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra, Madrid, 1999.
- Echeverría, J., Filosofía de la ciencia, Akal, Madrid, 1995.
- Escribano, X. (ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Duxelm, Barcelona, 2008.
- Feyerabend, P.K., Diálogo sobre el método, Cátedra, Madrid, 1990.
- Kuhn, T.S., La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México, 1971.
- López Moratalla, N., Repensar la ciencia, Eiunsa, Madrid, 2006.
- Marcos, A., Hacia una filosofía de la ciencia amplia, Tecnos, Madrid, 2000.
- Popper, K.R., El mito del marco común, Paidós, Barcelona, 1997.
- Roqué, M. V. (ed.), El sentido del vivir en el morir, Thomson Reuters-Aranzadi, Pamplona, 2013.
- Serrano de Haro, A. (ed.), Cuerpo vivido, Editorial Encuentro, Madrid, 2010.
- Szczeklik, A., Catarsis. Sobre el poder curativo de la naturaleza y el arte, Ed. Acantilado, Barcelona, 2010.
- Toombs, S.K., The meaning of illness, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, 1993.
- Torralba, F., Antropología del cuidar, Institut Borja/Mapfre, Barcelona, 1998.
- Vicente Arregui, J. y Choza, J., Filosofía del hombre. Una antropología de la intimidad, ICF-UNAV, Rialp, Madrid, 1993.