Universitat Internacional de Catalunya
Assessorament Metodològic
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
Prèvia cita per e-mail amb el professor:
- Cristina Monforte (cmonforte@uic.es)
- Adrián González (agonzalezm@uic.es)
Presentació
En els Treballs de Final de Màster (TFM) els alumnes han de posar en pràctica de forma autònoma, amb la tutorització d’un professor, totes les competències i resultats d’aprenentatge sobre recerca adquirits al llarg del Màster. En algunes ocasions l’elaboració del TFM planteja algunes dificultats als alumnes en diferents nivells, particularment en el metodològic i estadístic.
L’assignatura d’assessorament metodològic pretén reforçar les habilitats i competències adquirides sobre metodologia de recerca en les distintes assignatures del Màster per portar a terme el TFM. A més a més es pretén que que els alumnes aprenguin a utilitzar els serveis d'assessorament metodològic existent a molts centres sanitaris com a sistema de suport a la recerca. Els alumnes hauran de discutir de disseny metodològic amb els professors de l'assignatura.
Requisits previs
És necessari estar matriculat de l’assignatura: Treball Final de Màster, Bioestadística II i Metodologia de la Recerca Qualitativa en Salut.
L’alumne haurà d’haver superat les assignatures: Bioestadística I i Dissenys quantitatius de Recerca Clínica.
Objectius
- Presentar els mètodes estadístics adequats per aconseguir els objectius plantejats al TFM (en TFM amb disseny quantitatiu).
- Proporcionar els programes estadístics adequats per realitzar els anàlisis (en TFM amb disseny quantitatiu).
- Capacitar l’alumne para analitzar els seus propis estudis de recerca tant a dissenys quantitatius com a qualitatius.
- Proporcionar el suport metodològic adequat per a dissenyar i justificar estudis qualitatius.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom
- CE1 - Saber aplicar el mètode científic, el disseny experimental i la bioestadística per resoldre una pregunta o contrastar una hipòtesi en l'àmbit clínic
- CE10 - Saber aplicar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris en l'exercici de la recerca i en la difusió dels resultats
- CE2 - Saber dissenyar un projecte de recerca en l'àmbit clínic dins d'un context específic
- CE3 - Saber descriure els dissenys metodològics utilitzats en les recerques en salut, tant quantitatives com a qualitatives de l'entorn sanitari
- CE5 - Aplicar el llenguatge d'escriptura científica en la comunicació de resultats de salut
- CE6 - Saber descriure i aplicar les tècniques més habituals per explorar i analitzar les dades, les relacions entre variables o categories i/o el contrast d'hipòtesi tant en recerca quantitativa com a qualitativa
- CE9 - Saber aplicar els coneixements específics teòrics i pràctics de la recerca en ciències de la salut
- CG1 - Habilitat per integrar els nous coneixements adquirits a través de la recerca i l'estudi, i fer front a la complexitat
- CG2 - Capacitat crítica d'anàlisi i discussió dels resultats de recerca, així com d'emetre els resultats corresponents
- CG3 - Capacitat de formular preguntes de recerca i operacionalizarlas en forma de projecte de recerca i formular hipòtesi de recerca basades en l'evidència
- CG4 - Capacitat d'argumentar i defensar idees científiques pròpies de forma ètica en relació al procés de recerca
- CT1 - Capacitat d'integració en un equip de treball establert, multidisciplinari i multicultural
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- L'alumne serà capaç de resumir en forma tabular, gràficament o numèricament dades categòriques, comptatges i variables contínues.
- Serà capaç d'utilitzar probabilitats condicionades i saber interpretar-les com mesura de la bondat de una prova diagnòstica en els seus termes aplicats habituals com són la especificitat, la sensibilitat, i els valors predictius de la prova.
- Sabrà reconèixer quina tècnica estadística aplicar en algunes situacions experimentals habituals com són els problemes d’una i de dues mostres.
- Sabrà formular un problema d’estimació en termes d’un interval de confiança (d’una mitjana, d’una diferència de mitjanes, d’una proporció) i sabrà utilitzar la informació proporcionada per tal de prendre decisions.
- Sabrà aplicar el càlcul de la grandària de mostra necessària per garantir una precisió fixada a priori en qualsevol dels intervals anteriors.
- Sabrà utilitzar alguna eina computacional que mecanitzi els diferents càlculs, interpretarà els seus llistats i elaborarà les conclusions.
- Serà capaç de determinar els mètodes estadístics necessaris per contestar a la pregunta científica que es plantegi quan dugui a terme un estudi de recerca.
- Serà capaç de respondre a una pregunta de recerca des del punt de vista estadístic i qualiatiu.
- Serà capaç de realitzar i justificar l'anàlisi de les dades que es generin en la seva recerca.
- Serà capaç de justificar i escriure el mètode de disseny qualitatiu adequat als seus objectius.
Continguts
Els continguts de l’assignatura dependran dels objectius plantejats en els diferents TFM i reforçaran els continguts de les assignatures:
- Bioestadística I y II.
- Dissenys Quantitatius de Recerca clínica
- Metodologia de Recerca Qualitativa en Salut.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
Les classes consistiran en l’assessorament estadístic i metodològic grupal e individualitzat del TFM que estigui realitzant l’alumne. Es realitzaran dues sessions grupals: al inici i al final del curs; i dues individuals al llarg del mateix.
Les sessions grupals seran presencials, i les sessions individuals seran virtuals a través de mitjans online. Les dates es concretaran amb els alumnes.
L’alumne tindrà el seu treball definit, objectius de recerca, tècniques de recollida de dades, etc… i el plantejament estadístic del anàlisis de les dades. Aquest plantejament es presentarà al professor de l’assignatura i entre els dos (alumne – professor) marcaran el ritme de treball amb l’objectiu de millorar aquest aspecte del treball.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat semipresencial (blended)
Avaluació mixta de 2 components:
- Avaluació continua (30%): s'avaluarà el treball presentat en cada una de les tutories en relació amb el treball presentat en cadascuna de les tutories en relació amb els objectius marcats.
- Avaluació del resultat final presentat en la darrera tutoria grupal (70%): l’alumne haurà de presentar l’apartat de Metodologia del Treball Fi de Màster i defensar-lo davant la resta dels alumnes a la tutoria grupal.
Bibliografia i recursos
Argimón, J.M.; Jiménez, J. (2004). Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 3a ed. Madrid: Elsevier.
Armitage, P.; Berry, G. (1997). Estadística para la investigación biomédica. 3a ed. Barcelona: Harcourt Brace.
Bisquerra, R.; Echeverría, B.; Rodríguez, M. (1987). Estadística Psicopedagógica. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias.
Burgos, R. (1998). Metodología de investigación y escritura científica en clínica. 3ª ed. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública.
Burns, N.; Grove, S.K. (2004). Investigación en Enfermería. 3ª ed. Madrid: Elsevier.
Cobo, E.; Muñoz, P.; González, J.A.; Bogorra, J. (2007). Bioestadística para no estadísticos: Principios para interpretar un estudio científico. Barcelona: Elsevier Masson.
Daniel, W. (2002). Bioestadística: base para el análisis de las ciencias de la salud. 4a ed. México D.F.: Limusa.
Dawson-Saunders, E. (2005). Bioestadística médica. 4a ed. México D.F.: El Manual Moderno.
Dunn, V.; Crichton, N.; Roe, B.; Seers, K.Y.; Williams, K. (1997). Using research for nursing practice: a UK experience of the barriers scale. Journal of Advanced Nursing. 26 ( 6 ): 1203-1210.
Icart, T. (1998). Enseñanza-aprendizaje de la atención sanitaria basada en la evidencia. Educación Médica. 1 ( 2 ): 57-62.
Manzano, V.; Varela, J.; García, A.; Pérez, F.J. (1999). SPSS para Windows. Madrid: Ra-Ma.
Martínez, M.A.; Faulín, F.J.; Sánchez, A. (2006). Bioestadística amigable. 2ª Ed. Madrid: Díaz de Santos.
Mayan, M. (2001). Una introducción a los métodos cualitativos. Módulo de entrenamiento para estudiantes y profesionales. México: Qualitative Institute Press. International Institute for Qualitative Methodology.
Milton, J.S. (1994). Estadística para biología y ciencias de la salud. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Norman, G.R.; Streiner, D.L. (1996). Bioestadística. Madrid: Mosby/Doyma.
Pardo. G.; Cedeño, M. (1997). Investigación en salud. Factores sociales. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Peña, D.; Romo, J. (1997). Introducción a la Estadística para las Ciencias Sociales. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Polit.D.; Hungler, B. (2000). Investigación científica en ciencias de la salud. 6ª Ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.
Quero, A.; Rosas, D.; Acosta., P.; Ramírez, D.; Rueda, B.; Robles, M. (1998). Requisitos de la publicación científica. Metas de Enfermería, 9: 27-32.
Sánchez Carrión, J.J. (1999). Manual de análisis estadístico de los datos. Madrid: Alianza Editorial.
Sentís, J.; Pardell, H.; Alentà, H.; Cobo Valeri, E.; Canela Soler, J. (2003). Manual de bioestadística. 3a ed. Barcelona: Masson.
Tomás-Sábado, J. (2009). Fundamentos de Bioestadística y análisis de datos para enfermería. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.