Universitat Internacional de Catalunya
Intervenció Psicopedagògica en Educació Infantil i Primària
Altres llengües d'impartició: català, anglès,
Professorat
En tractar-se d'un Màster on-line, els estudiants disposen de diversos recursos on-line per a garantir un contacte continu amb el professorat. A través d'aquests recursos, el professorat supervisa les activitats, fa el seguiment del treball de l'assignatura i manté el contacte amb els alumnes.
Presentació
La matèria d'Intervenció Psicopedagògica en l'entorn escolar, optativa d'especialitat, s'ofereix per a aquells alumnes que triïn l'àmbit d'intervenció psicopedagògica escolar. Consta de dues assignatures: Intervenció psicopedagògica en Educació Infantil i Educació Primària, i Orientació educativa i assessorament psicopedagògic en Educació Secundària, Batxillerat i Formació Professional L'assignatura d'Intervenció psicopedagògica en Educació Infantil i Educació Primària presenta les característiques principals d'aquestes dues etapes del sistema educatiu, així com el tipus de demandes que es realitzen al psicopedagog. Aquesta assignatura optativa d'especialitat per a aquells alumnes que triïn l'àmbit d'intervenció psicopedagògica escolar, té una càrrega lectiva de 7 ECTS. En aquesta assignatura és molt important el paper didàctic de l'estudi de casos, amb presentació i elucidació de situacions professionals sobre les quals emetre un diagnòstic i proposar una intervenció psicopedagògica
Objectius
-Saber justificar les decisions d'avaluació diagnòstica a l'hora d'intervenir amb un nen de parvulari o d'educació primària -Una vegada realitzada la valoració psicopedagògica, saber prioritzar les àrees en les quals s'intervindrà .- Saber argumentar el tipus d'intervenció psicopedagògica més adequada en cada cas. -Decidir i fonamentar quin aspecte prioritzar en la intervenció. -Relacionar els casos amb els temes treballats en el mòdul. - Conèixer criteris de seguiment en els tres àmbits d'intervenció: individual, escolar i familiar.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
2. Competències 2.1-Bàsiques i generals CB6 Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca. CB7 Saber aplicar els coneixements adquirits i saber resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi. CB8 Ser capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. CB9 Saber comunicar conclusions, coneixements i raons, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. CB10 Posseir les habilitats d'aprenentatge que permetin continuar estudiant d'una manera, en gran manera, acte-dirigit o autònom. CG4 Saber aplicar els coneixements adquirits i ser capaç de resoldre problemes en entorns complexos en els quals actua el psicopedagog. CG5 Ser capaç de comunicar de manera argumentada la presa de decisions en el camp psicopedagògic. 2.2-Transversals CT1 Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional o investigadora. CT4 Ser capaç d'exposar les idees elaborades de manera oral i escrita adaptant-se a l'estil i els models de l'activitat professional o investigadora. CT5 Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat. CT6 Comportar-se amb ètica i responsabilitat social com a ciutadà i com a professional. 2.3-Específiques CE4 Determinar les necessitats psicopedagògiques dels alumnes, grups i organitzacions a partir de l'aplicació de diferents sistemes d'avaluació. CE6 Analitzar les dades obtingudes en l'avaluació psicopedagògica i elaborar els informes pertinents. CE10 Analitzar l'organització i funcionament dels centres educatius per a coordinar l'orientació personal, acadèmica i professional dels alumnes. CE11 Identificar les necessitats educatives en les diferents etapes amb la finalitat de desenvolupar la funció tutorial i l'orientació psicopedagògica. CE13 Avaluar processos, programes, serveis i metodologies dissenyades i/o desenvolupades per psicopedagogs.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Conèixer i valorar positivament les característiques diferencials entre l'Educació Infantil (EI) i l'Educació Primària (EP). Conèixer els contextos d'intervenció psicopedagògica en EI i en EP: els nens i les seves famílies, els centres escolars, els diferents espais educatius del centre, el treball amb els equips docents, la relació amb l'entorn social més pròxim. Factors d'influència de l'entorn social en el context escolar: infància en risc d'exclusió social. Identificar estratègies per a afavorir la convivència i la mediació en EI i EP. Saber aplicar de manera correcta diferents instruments d'avaluació en EI i EP. Adequar els recursos i estratègies d'intervenció educativa a les etapes educatives de EI i EP. Valorar de manera crítica i constructiva, a través de l'observació i la documentació, l'aplicació i els resultats de les intervencions dutes a terme en aquesta etapa. Elaborar o actualitzar informes psicopedagògics que incloguin orientacions per a la intervenció educativa en aquesta etapa.
Continguts
1.Característiques de l'orientació i intervenció psicopedagògica en l'alumnat de EI i EP. Prevenció, detecció precoç i intervenció psicopedagògica per a treballar les capacitats aptituds, actituds, motivacions i expectatives de l'alumnat. L'avaluació i els informes psicopedagògics dels alumnes de EI i EP. 2.Orientació i intervenció psicopedagògica en el professorat per a possibilitar la seva funció docent i orientadora. Assessorament en els programes i actuacions didàctiques i d'organització que puguin prevenir i tractar la dificultats/necessitats en el procés educatiu de l'alumnat. El treball col·laboratiu en el si dels equips docents per a optimitzar la seva actuació docent i orientadora. 3.Orientació i intervenció psicopedagògica en les famílies: gestió de la participació de la família en els processos educatius dels seus fills i en la col·laboració amb els docents de les diferents etapes educatives. 4.Gestió de conflictes i de problemes de convivència en el centre educatiu. 5.Supervisió i avaluació d'equips docents
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Bibliografia i recursos
La matèria es desenvolupa a partir de continguts que han rebut un tractament didàctic especial per a la modalitat de formació no presencial en entorns virtuals d'aprenentatge.
El contingut dels diferents blocs temàtics es distribueix en un Mòdul Didàctic.
El Mòdul està format per diferents elements que faciliten la comprensió i assimilació dels conceptes teòrics i dels casos a través del disseny de la pàgina que visualitza l'alumne.
El disseny de cada mòdul inclou els següents elements: ⦁
Presentació ⦁
Síntesi ⦁
Contingut ⦁
Figures - Esquemes - Arbres de decisió ⦁
Links d'interrelacions temàtiques ⦁
Fòrums ⦁
Debats ⦁
Webconference (Adobe Connect) ⦁
Bibliografia ⦁
Autoavaluació i avaluacions ⦁
Links externs al Campus Virtual ⦁
Biblioteca virtual
D'altra banda, i aprofitant totes les possibilitats que ofereix Internet, es desenvolupen diferents tipus d'activitats, treballs en grup, comentaris de lectures i col·loquis per a afavorir la comunicació entre alumnes i professor i, en definitiva, potenciar l'aprofitament del Màster i les relacions professionals de tots els participants
Amitrano, C., Rother G. (1996). Tratamiento Psicopedagógico. Estrategias y procedimientos con niños, padres y docentes. Buenos Aires: Psicoteca editorial.
Bassedas Ballús;E.; Huguet Comellas, T.; Marrodan Saenz, M.; Oliván Plazaola, M.; Planas i Sisquella, M.; Rosell Alfonso, M.; Seguer Caballé, M.; Vilella Martí,
M. (1991). Intervención educativa y diagnóstico psicopedagógico. Barcelona: Paidós.
Bonals Picas, J.; Sánchez Cano M. (2007). Manual de Asesoramiento
Psicopedagógico. Barcelona: Grao.
Barberousse, P. (2008).Fundamentos teóricos del pensamiento complejo de Edgar Morín. Revista Educare Vol. XII, Nº 2, 95 113, ISSN: 1409 42 58.
Boqué i Torremorell, M.C. (2005). Tiempo de mediación. Barcelona: EAC-Planeta
Botbol, M. (2005). El orgullo de descubrir 3 a 6 años.Madrid: Editorial Síntesis.
Brueker, J.L.; Bond, G.L. (1981). Diagnóstico y Tratamiento de las dificultades de aprendizaje. Madrid: Ediciones Rialp.
Cardona Moltó, M. C.; Chiner Sanz, E.; Lattur Devesa, A. (2006). Diagnóstico Psicopedagógica. San Vicente Alicante: Editorial Club Universitario
Cole, R. W. (2008). Educating everybody’s Children: Diverse Teaching Strategies for Diverse Learners, Revised and Expanded. Association for Supervision and Curriculum Development. Alexandria, VA.
Colmenero Ruiz, Mª J. Caminando hacia una educación inclusiva. Caminando hacia una sociedad inclusiva. Departamento de Pedagogía. Universidad de Jaén.
Costello, B.; Watchtel, J.; Watchtel, T. (2013). Manual de Prácticas Restaurativas para Docentes, Personal Responsable de la Disciplina y Administradores de Instituciones Educativas. Versión Kindle
Costello, B.; Watchtel, J.; Watchtel, T. (2013). Círculos Restaurativos en los Centros Escolares: Fortaleciendo la Comunidad y Mejorando el Aprendizaje. Versión Kindle
Dabas, E.N. (1998). Red de redes. Las prácticas dela intervención en redes sociales. Buenos Aires: Paidós.
De Vicente Abad, J. (2017). Aprender a convivir, aprender a transformar. Barcelona: Graó
Equip Cuidem-nos. (2011). Bienestar docente. Barcelona: Graó
Echeita, G., Rodríguez, V. (2007).Colaborando desde el asesoramiento psicopedagógico al desarrollo de una educación escolar inclusiva. En Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Barcelona: Graó.
Elichiry, N E. (1987). El niño y la escuela reflexiones sobre lo obvio. Buenos Aires: Nueva visión.
Fernández, A. (2000). Los idiomas del Aprendiente. Análisis de modalidades de enseñanza en familias, escuela y medios. Buenos Aires: Nueva Visión.
Filidoro, N. (2009). “Cuando las etiquetas se tornan invisibles”. Ponencia III Simposio Internacional sobre Patologización de la Infancia organizado por el Equipo Fórum Add. Buenos Aires.
García Barreiro, J. y otros (2012). Mediación en la práctica. Manual de implantación de un servicio de mediación. Málaga: Copicentro.
Hopkins, B. (2012). Restaurative Classroom Practice [en línea]. Disponible en:
http://europeancircleofrestorativeeducators.com/sites/default/files/pdf/Restorative%20C lassroom%20Practice%201013.pdf
Ortega-Ruiz, R.; Zych, I. (2016). Convivencia escolar: manual para docentes. Madrid: Editorial Grupo 5.
Pagés Santacana, A. Itinerarios escolares y desigualdad educativa: el problema actual de los diagnósticos. IAEU. Barcelona www.iaeu.net Curso MOOC.
Sánchez García-Arista, Mª. L. (2014). Gestión positiva de conflictos y mediación en contextos educativos. Madrid: Narcea.
Sanlorien, P. (2007). El asesoramiento en momentos de cambio de ciclos y etapas. En Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Barcelona: Grao
Santana Vega, L.E. y Santana Bonilla, P. (1998). “El modelo de consulta / asesoramiento en orientación”. Revista de Investigación Educativa, 16, 2, 59 –77.
Segura Morales, M. (2009, 5ª ed.). Ser persona y relacionarse. Habilidades cognitivas, sociales y de crecimiento moral. Madrid: Narcea
Schlemenson, S. (2001). Niños que no aprenden: Actualizaciones en el diagnóstico psicopedagógico. Buenos Aires: Paidos.
Terrail, J.P. (2002). De l’inégalité scolaire. Paris: La dispute.
Ubieto, J R. (s/d). Modelos de trabajo en Red. Referencia: Educación Social, (núm. 36 pp.).
Untoiglichy, G. (2013). En la infancia los diagnósticos se escriben con lápiz. La patologización de las diferencias en la clínica y la educación. Buenos Aires: Noveduc.
Vélaz de c.; Ureta, M. (1998). Orientación e intervención psicopedagógica. Granada: Ediciones Aljibe.
Watts, A.G., Dartois, C. Y Pant, P. (1987). Career guidance service within the European Community: Constrast and common trends. International Journal for de Advancement of Counselling.
Uruñuela Nájera, P. Mª. (2012). Cómo resolver conflictos. Herramientas para prevenir desde las familias y las AMPA. Madrid: Ceapa.
Uruñuela Nájera, P. Mª. (2016). Trabajar la convivencia en los centros educativos. Una mirada al bosque de la convivencia. Madrid: Narcea.
Albertí i Cortés, M.; Boqué i Torremorell, M.C. (2015). Hacia una pedagogía restaurativa: superación del modelo punitivo en el ámbito escolar. Revista de Mediación [en línea], (8)1: 36-49. Disponible en:
https://revistademediacion.com/wp-content/uploads/2015/07/Revista-Mediacion-15-
5.pdf
Prácticas restaurativas: cuando la escuela cuida de sí misma. Diario de la educación [en línea], Disponible en: http://eldiariodelaeducacion.com/blog/2017/06/19/practicas-restaurativas-cuando-laescuela-cuida-de-si-misma/
Grado Pérez, A. (2016). Convivencia y mediación. Revista de la Confederación Española de Asociación de Padres y Madres del Alumnado, [en línea]. Disponible en:
http://padresymadres.org/convivencia-y-mediacion/
Notó Brullas, F.; Grado Pérez, A. (2017). Convivencia en positivo. Optimismo pedagógico. Disponible en:
http://www.grao.com/ca/producte/convivencia-en-positivo-optimismo-pedagogico
Vaello Orts, J. (2015). El rol de los orientadores y las orientadoras en la gestión de la convivencia. Revista CONVIVES [en línea], 9: Orientación y convivencia escolar (1118). Disponible en: http://convivesenlaescuela.blogspot.com.es/2015/02/presentacion-revista-n9orientacion-y.html
VVAA (2013). Revista CONVIVES [en línea], 4. Disponible en: http://convivesenlaescuela.blogspot.com.es/2013/09/revista-convives-n-4-mediacionescolar.html
IX Congreso Regional de Educación 18/05/2016
Ponencia Inaugural: Competencias para convivir. Àngels Grado Pérez Vídeo Disponible en: http://educantabria.tv/channel/ix-congreso-regional-deeducacion/competencias-para-convivir.html?account=educantabria