Universitat Internacional de Catalunya

Fisioteràpia Aplicada a les Disfuncions de l'aparell Locomotor

Fisioteràpia Aplicada a les Disfuncions de l'aparell Locomotor
5
13428
2
Segon semestre
OB
Fisioteràpia en especialitats clíniques
Fisioteràpia en altres especialitats clíniques
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Professor titular de l’assignatura: 

Seminari T-P de Estiramients musculars

  • Dra. Laura Pacheco (lpacheco@uic.es).
  • Dra. Monserrat Pujol (mpujol@uic.es).
  • Sr. Oriol Nevot (onevot@uic.es)

Seminari T-P de Facilitación Neuromuscular Propioceptiva

Dra. Silvia ORTEGA - sortega@uic.es
Sr. Ricardo Valverde (ricardo10@uic.es).

 

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


Seminari T-P d’Estiraments musculars

Considerant els nombrosos efectes positius, sobre els diferents sistemes orgànics del cos humà, que comporta la pràctica dels estiraments, són considerats, en els seus diferents mètodes, com una eina bàsica per a l'actuació habitual del fisioterapeuta en la seva pràctica professional. Els estiraments ocupen una franja ampla dins de la cinesiteràpia i les seves modalitats passiva i activa, ofereixen un gran ventall de possibilitats per combinar amb altres tècniques terapèutiques i participar en la recuperació de la correcta funcionalitat, així com també en la prevenció de les lesions associades a la pràctica de l'activitat física i esportiva.

 

Seminari T-P de Facilitació neuromuscular propioceptiva 

La facilitació neuromuscular propioceptiva és una filosofia i un mètode de tractament iniciada l’any 1950 pel Dr. Herman Kabat. El mètode Kabat es basa en la utilització d’informacions d’origen superficial i profund per produir l’excitació del sistema nerviós i desencadenar una resposta motora.

La propiocepció és la capacitat d’una articulació de determinar la seva posició en l’espai, detectar el seu moviment, així com la resistència que actua sobre ella. El seu entrenament és important en el tractament de tot tipus de lesions, tant per la prevenció com per la recuperació de lesions de diferent origen a extremitats i tronc.

La indicació d’exercicis propioceptius és una eina imprescindible del fisioterapeuta i és per això que és necessari conèixer el funcionament, aplicar el criteri per a la seva indicació i progressió individualitzada per a cada pacient.

Requisits previs

Asistència mínima del 70%

Objectius

Seminari T-P d’Estiraments musculars

  • Conèixer l'organització i funció del sistema muscular.
  • Conèixer les bases teòriques de l'aplicació dels estiraments musculars en les seves diferents modalitats.
  • Comprendre els efectes biològics que justifiquen l'aplicació dels estiraments musculars.
  • Conèixer i comprendre les indicacions i contraindicacions de l'aplicació dels estiraments musculars.
  • Saber aplicar els estiraments musculars manuals analítics sobre les diferents regions de l'aparell locomotor.
  • Saber confeccionar un programa d'estiraments adaptats a una patologia o lesió.
  • Conèixer les bases teòriques del mètode Kabat.

Seminari T-P de Propiocepció

  • Conèixer la fisiologia del sistema propioceptiu.
  • Entendre la funció de la propiocepció.
  • Conèixer els beneficis de l’entrenament de la propiocepció i els materials i medis més freqüents.
  • Aprendre a dissenyar pautes de propiocepció individualitzades amb criteris de progressió.
  • Practicar exercicis de propiocepció
  • Aprendre a ensenyar exercicis de propiocepció.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • 02 - Tenir capacitat per organitzar i planificar.
  • 05 - Tenir capacitat de gestió de la informació.
  • 06 - Tenir les capacitats necessàries per a la resolució de problemes.
  • 07 - Ésser capaç de prendre decisions.
  • 09 - Demostrar un raonament crític.
  • 14 - Tenir iniciativa i esperit emprenedor.
  • 15 - Mostrar motivació per la qualitat.
  • 17 - Treballar amb responsabilitat, la qual cosa suposa ésser capaç de fer front a les activitats del lloc de treball sense necessitat d'una estricta supervisió.
  • 21 - Conèixer els canvis fisiològics i estructurals que es poden produir com a conseqüència de l'aplicació de la fisioteràpia.
  • 24 - Conèixer les bases físiques dels diferents agents físics i les seves aplicacions en fisioteràpia.
  • 25 - Conèixer els principis i aplicacions dels procediments de mesura basats en la biomecànica i en l'electrofisiologia.
  • 26 - Conèixer l'aplicació dels principis ergonòmics i antropomètrics.
  • 37.5 - conèixer els codis deontològics de la professió
  • 38.1 - Respectar els drets del pacient/usuari i els dels familiars.
  • 43 - Conèixer els procediments fisioterapèutics basats en mètodes i tècniques específics d'actuacions fisioterapèutiques a aplicar a les diferents patologies de tots els aparells i sistemes, i a totes les especialitats de medicina i cirurgia, així com a la promoció i conservació de la salut, i a la prevenció de la malaltia.
  • 48 - Ésser capaç de determinar el diagnòstic en fisioteràpia d'acord amb les normes reconegudes internacionalment i amb els instruments de validació internacionals.
  • 48.2 - Ésser capaç de jerarquitzar les necessitats del pacient/usuari per tal d'atendre amb prioritat les que comprometin més el procés de recuperació.
  • 49 - Ésser capaç de dissenyar el pla d'intervenció en fisioteràpia.
  • 49.1 - Tenir capacitat per poder elaborar un pla específic d'intervenció de fisioteràpia fent servir habilitats de resolució de problemes i raonament clínic.
  • 50 - Saber executar, dirigir i coordinar el pla d'intervenció en fisioteràpia, atenent el principi de la individualitat de l'usuari i utilitzant les eines terapèutiques pròpies de la fisioteràpia.
  • 50.1 - Saber establir i aplicar els mitjans físics terapèutics en els tractaments que es facin als usuaris de totes les especialitats de medicina i cirurgia en què l'aplicació d'aquests mitjans sigui necessària.
  • 50.10 - Ésser capaç d'establir un pla amb les pautes que cal seguir durant el tractament.
  • 50.2 - Saber dissenyar i aplicar exercicis terapèutics amb mètodes especials per a les malalties i lesions cardiorespiratòries, ortopèdiques, traumatològiques, pediàtriques, reumatològiques, geriàtriques, neurològiques, neumològiques, esportives, així com per a les alteracions del raquis, la incontinència urinària i fecal i els exercicis maternals pre i postpart.
  • 50.7 - Ésser capaç d'establir i aplicar el tractament en grup a usuaris amb problemes similars.
  • 51.1 - Dissenyar i dur a terme activitats de prevenció de la malaltia i promoció de la salut.
  • 51.2 - Fer la valoració de l'evolució del pacient/usuari.
  • 51.3 - Redissenyar, si cal, els objectius segons la valoració, i, en aquest cas, adequar el pla d'intervenció o tractament als nous objectius.
  • 52 - Proporcionar una atenció en fisioteràpia de manera eficaç, atorgant una assistència integral als pacients/usuaris.
  • 53.1 - Dissenyar i dur a terme activitats de prevenció de la malaltia i promoció de la salut.
  • 57 - Assumir la responsabilitat de mantenir actualitzats els fonaments dels coneixements, habilitats i actituds de les competències professionals, mitjançant un procés de formació permanent, és a dir, al llarg de tota la vida.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Seminari T-P d’Estiraments musculars

  • L'alumne coneix la funcionalitat del sistema muscular i compren les bases teòriques que justifiquen l'aplicació dels estiraments en les seves modalitats.
  • L'alumne compren i coneix els efectes biològics derivats de l'aplicació dels estiraments musculars a l'aparell locomotor.
  • L'alumne coneix les indicacions i contraindicacions de l'aplicació dels estiraments musculars.
  • L'alumne sap aplicar adequadament les maniobres d'estirament muscular manual analític i pot confeccionar una programa d'exercicis d'estirament adaptat a una patologia o lesió.
  • Saber realitzar les diagonals de Kabat, col·locant les preses amb precisió i sabent el ‘per què’ de cadascuna de les nostres accions.
  • Aprendre a treballar amb el cos i tindre una bona higiene postural a la nostra vida laboral.

Seminari T-P de Propiocepció

  • L'alumne coneix el funcionament del sistemes que participen en la propiocepció i entenen la justificació del seu entrenament.
  • L'alumne coneix els beneficis i els criteris d’aplicació dels exercicis de propiocepció.
  • L'alumne entén que l’entrenament de la propiocepció ha de ser progressiu i adaptat a les necessitats del pacient.
  • L’alumne ha practicat una sèrie d’exercicis tant d’extremitats com de tronc per poder ensenyar-los adequadament.
  • L'alumne sap aplicar adequadament els exercicis en casos clínics i pot confeccionar i ensenyar un programa d'exercicis adaptat a una patologia o lesió.

Continguts

Seminari T-P d’Estiraments musculars

Bases teòriques dels estiraments musculars:

  • Definició de les qualitats físiques (força, resistència, velocitat, coordinació i flexibilitat).
  • Concepte i tipus de flexibilitat. Definició de Matveiev. Factors limitants de la flexibilitat.
  • Propietats mecàniques dels teixits. El reflexe miotàtic i el reflexe miotàtic invers.
  • Nocions bàsiques del múscul esquelètic.
  • Classificació dels estiraments musculars. Modalitats dinàmiques, estàtiques i tècniques d'estirament.
  • Indicacions i contraindicacions dels estiraments musculars. Estudi de les mateixes en funció de la tècnica d'estirament que es vol aplicar.
  • Els estiraments musculars i l'activitat física.
  • Estiraments musculars i lesió.

Aplicacions pràctiques dels estiraments musculars:

  • Extremitats superiors.
  • Regió cervical.
  • Extremitats inferiors.

Seminari T- P de Propiocepció 

  • Definició.
  • Circuit de la propiocepció.
  • Receptors que integren el sistema propioceptiu i classificació.
  • Components de la propiocepció: integració, receptor i emissor.
  • Propiocepció i capacitats físiques.
  • Evolució cap a la lesió.
  • Consideracions i factors de risc.
  • Criteris d’evolució
  • Material i entorns.
  • Activitats pràctiques: extremitats inferiors, superiors i tronc.
  • Mètode Kabat.
  • Generalitats
  • Principis bàsics
  • Tipus de patrons cinètics.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVAMETODOLOGIACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
seminaris teòric-pràctics aprenentatge cooperatiu
mètode del cas
resolució d'exercicis i problemas
05 06 07 09 21 24 25 26 38.1 43 48.2 49 49.1 50 50.1 50.2 51 51.1 51.2 51.3 52 52.1 52.2 52.3 2.8
activitats d'autoaprenentatge contracte d'aprenentatge 01 02 10 14 15 17 50.10 50.7 53.1 53.1 57 1.4
estudi independent de l'alumne   37.5 43 48 53.1 53.1 2.8

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



La nota de l’assignatura de Fisioteràpia Aplicada a Disfuncions de l’Aparell Locomotor s’ obté del promig dels Seminaris T-P, amb un valor  de cada Seminari T-P proporcional a la seva càrrega lectiva.

En cas de no superar un dels dos blocs de l’assignatura durant la primera convocatòria, l’alumne podrà ser avaluat en segona convocatòria del bolc no superat. En el cas de no superar la segona convocatòria d'algún dels dos blocs de l'asignatura l'alumne haurà de repetir tota l'assignatura i examinar-se dels dos blocs

Seminario T-P Facilitación Neuromuscular Propioceptiva (ponderació 60% de la nota final)

Exàmen pràctic (20% i 20%) la prova consistirà en resoldre un cas clínic a través del plantejament d’una pauta d’exercicis de FNP, responent a les necessitats de la patologia o lesió plantejada, i desenvolupant els criteris de progressió de la pauta d’exercicis.

Treball grupal 1 (60%). Els alumnes hauran d’entregar un treball basat en un cas clínic i fer una proposta d’exercicis per a cada fase de tractament basat en els coneixements adquirits a l’assignatura.

La nota final serà la mitjana de la puntuació obtinguda en els apartats anteriors i, per poder fer mitjana s’haurà d’obtenir una nota mínima de 5 en cada una de les proves d’avaluació. La no superació d’un Seminari T-P implica la seva recuperació en 2ª convocatòria.

L'assistència al seminari és obligatori en la seva totalitat. El requisit per l'accés a l'avaluació de qualsevol dels blocs de l'assignatura és una assistència a un mínim del 70% de les classes presencials. El seu incompliment per part de l'alumne suposarà un "No Presentat (NP)" en 1a convocatòria i la impossibilitat de presentar-se en 2a convocatòria.

En cas de no superar el bloc de l’assignatura durant la primera convocatòria l’alumne podrà ser avaluat en segona convocatòria a través d’un examen teòric i pràctic.

 


Seminari T-P d’Estiraments musculars (ponderació 40% de la nota final)

L'avaluació del seminari implicarà el següents apartats:

  • Prova escrita: En data reservada segons calendari d'exàmens: 40% de la nota
  • Avaluació continuada sobre l'aplicació pràctica durant el seminari. 60% de la nota final.

Caldrà aprovar les 2 proves (nota mínim 5) per calcular la nota final del seminari

En segona convocatòria l'alumne només s'examinarà de la part/s (examen o part pràctica) suspeses.

 

 

 

Normativa d’assistència dels Seminaris T-P

Les assignatures del Grau de Fisioteràpia que presenten continguts teoricopràctics tenen com a objectiu principal l'adquisició i el desenvolupament de procediments i habilitats tècniques relacionades directament amb l'exercici pràctic de la professió. Aquest és el motiu que determina l'estructura d'aquestes classes, en grups reduïts amb la supervisió directa i contínua del professor de l'assignatura. Per això, l'assistència als seminaris es considera fonamental i necessària per assegurar l'adquisició d'aquestes competències. Sobre la base de l'exposat, les faltes d'assistència només es podran produir de manera excepcional estant motivades per causes majors i, en qualsevol circumstància, si les mateixes superen el 30% de la càrrega formativa, obligaran a l'alumne a tornar a realitzar la matrícula d'aquesta assignatura en el següent curs acadèmic, sense existir la possibilitat d'examinar-se en la segona convocatòria. Les conseqüències derivades del no compliment d'aquesta normativa poden tenir efectes molt negatius directament relacionats amb el procés de matriculació (solapaments i/o incompatibilitats acadèmiques), i amb la previsió temporal corresponent per a la finalització dels estudis del Grau.

 

Bibliografia i recursos

Seminari T-P d’Estiraments musculars

  1. Alter, M. Los estiramientos. Desarrollo de ejercicios. Barcelona: Paidotribo, 1992.
  2. Esnault, M. Viel, E. Stretching (estiramientos miotendionosos) Automantenimiento muscular y articular. Barcelona: Masson, 1999.
  3. Esnault,, M. Estiramientos analíticos en fisioterapia activa. Barcelona: Masson, 1994.
  4. Neiger, H. Estiramientos analíticos manuales. Técnicas Pasivas. Madrid: Panamericana, 1998
  5. Geoffroy, C. Guide des etirements sportifs. Paris: Ed.Vigot; 2000.
  6. Geoffroy C. Guía práctica de los estiramientos. Barcelona: Paidotribo; 2012.
  7. Di Santo, M. Amplitud de movimiento. Barcelona: Paidotribo; 2012.
  8. Esnault, M. Columna vertebral y Stretching: Barcelona: Paidotribo; 2009.
  9. Peninou, G. Tixa, S. Las tensiones musculares: del diagnóstico al tratamiento. Barcelona: Masson; 2010.
  10. Ylinen, JJ. Estiramientos terapéuticos en el deporte y en las terapias manuales. Barcelona: Masson; 2009.
  11. Romero Rodríguez, D. Tous Fajardo, J. Prevención de lesiones en el deporte Claves para un rendimiento deportivo óptimo. Barcelona: Panamericana; 2011.

 

Seminari T-P de Propiocepció

  1. Adler S, Beckers D, Buck M. La Facilitación Neuromuscular Propioceptiva en la práctica. Médica Panamericana.
  2. Lieber Richard L. Estructura del músculo esquelético, función y plasticidad. McGraw-Hill.
  3. López Chicharro J, Fernández Vaquero A, Fisiología del ejercicio. Médica Panamericana.
  4. Ryerson S, Levit K. Functional movement reeducation. Churchill Livingstone.
  5. Guia de prescripció d’exercici físic per a la Salut (PEFS). Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
  6. Kazemi Bayhashemi A. Manual de orientación neuromuscular en la exploración clínica. Graficas Minaya.
  7. Calderón J, Legido Arce JL. Neurofisiología aplicada al deporte. Tebar.
  8. Lephart S, Fu F. Propioception and neuromuscular control in joint stability. Human kinetics.
  9. Resnick D, Kang Heung S. Trastornos internos de las articulaciones. MédicaPanamericana.
  10. Voss D, Ionta M, Myers B. Facilitación Neuromuscular Propioceptiva. (1987) 3ª ed. Panamericana.
  11. Adler S, Beckers D, Buck M. La Facilitación Neuromuscular Propioceptiva en la práctica. Guía ilustrada. (2002) 2ªed Panamericana.
  12. Viel E. et Ogishima H. Rééducation Neuromusculaire a partir de la propioception. Bases Kinésiologiques. (1997) Masson.
  13. Daniel Vaast (1999). Curso del Método Kabat.

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 21/05/2021 08:00h
  • E2 02/07/2021 11:00h