Universitat Internacional de Catalunya
Fisiopatologia de Sistemes
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
Els dubtes es resoldran abans o després de classe. Per resoldre dubtes no presencials, es farà mitjançant videoconferència.
Presentació
Després de conèixer l’anatomia i la fisiologia de l’individu, arriba la fisiopatologia, una ciència que tracta el funcionament dels diferents sistemes en situació de malaltia. Aquesta assignatura fa una aproximació intensiva als aspectes més genèrics tot fent èmfasi en els mecanismes implicats en la gènesi i el desenvolupament dels diferents processos nosològics.
Requisits previs
És altament recomanable que l’alumnat hagi assolit les competències bàsiques en anatomia general i específica dels diferents òrgans i sistemes, així com en fisiologia general i específica.
Objectius
-
Estudiar les alteracions més freqüents de l’estructura i la funció dels diferents sistemes del cos humà.
-
Entendre els factors i els mecanismes responsables del fracàs dels diferents òrgans i sistemes.
-
Aprofundir en els coneixements fisiològics generals en relació amb la disfunció.
-
Entendre els conceptes de malaltia i de síndrome com a fracàs en els processos fisiològics, amb expressió clínica.
-
Conèixer i saber utilitzar la terminologia i el llenguatge biomèdic.
-
Apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada, així com aquells que es troben en situació terminal.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- Reconèixer els aspectes que regeixen l'estat patològic i les seves implicacions a nivell clínic i diagnòstic.
- Identificar els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció de el cos humà a nivell molecular, cel·lular i tissular.
- Desenvolupar la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Desenvolupar la capacitat d'organització i planificació adequades.
- Desenvolupar la capacitat per a la resolució de problemes.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Interpretar resultats experimentals.
- Saber comunicar, fer presentacions i redactar treballs científics.
- Ser capaç de treballar en equip.
- Raonar i avaluar les situacions i resultats des d'un punt de vista crític i constructiu.
- Tenir la capacitat de desenvolupar habilitats en les relacions interpersonals.
- Aplicar el mètode científic.
- Respectar els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors propis d'una cultura de pau i de valors democràtics.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En acabar el curs, l’alumnat:
-
Coneix les bases de la malaltia i les patologies humanes més prevalents.
-
Coneix els conceptes generals de salut i malaltia. Concepte de síndrome.
-
Entén la causa i les conseqüències generals dels fracassos dels processos fisiològics en l’àmbit cel·lular, tissular, de sistema i d’individu.
-
Comprèn els conceptes de malaltia i síndrome com a fracàs en els processos fisiològics, amb expressió clínica.
-
Coneix els conceptes d’etiologia, fisiopatologia, patogènia, patocronia, semiologia i propedèutica.
-
Coneix i interpreta els mecanismes fisiopatològics que produeixen les manifestacions clíniques generals més freqüents en la pràctica clínica, com la febre, el dolor o les alteracions nutricionals.
-
Coneix i interpreta els mecanismes fisiopatològics que produeixen les manifestacions específiques més freqüents de cada sistema.
-
És capaç d’apreciar les característiques específiques dels pacients d’edat avançada o en situació terminal.
-
Coneix la fisiopatologia de processos de tipus general.
-
Coneix i sap utilitzar el llenguatge biomèdic.
-
És capaç de criticar articles científics originals i de revisió en el camp de la biomedicina i d’avaluar i escollir les metodologies adequades.
Continguts
|
CONCEPTES BÀSICS |
|
Concepte de salut i malaltia. Etiologia, fisiopatologia, semiologia i propedèutica clínica. Salut poblacional. Prevenció de malalties |
|
Fisiopatologia del xoc. Mecanismes i tipus |
|
Fisiopatologia de la infecció |
|
Fisiopatologia de la termoregulació. Síndrome febril |
|
Inflamació i malaltia. Inflamació com a mecanisme de defensa |
|
Síndrome de la immunodeficiència adquirida |
|
Els agents físics i químics com a causa de malaltia |
|
Trastorns per hipersensibilitat. Immunopatologia del trasplantament. Malaltia autoimmunitària |
|
Fisiopatologia del dolor |
|
Medicina pal·liativa |
|
Fisiopatologia de l’envelliment. Síndromes geriàtriques |
|
FISIOPATOLOGIA GENERAL DE LES DIFERENTS MALALTIES I SÍNDROMES |
|
Insuficiència cardíaca |
|
Miocardiopaties i valvulopaties. Trastorns del pericardi |
|
Trastorns de la conducció i freqüència cardíaques |
|
Síndromes i patologies de l’aparell respiratori. Insuficiència respiratòria aguda |
|
Insuficiència respiratòria crònica i SAHS |
|
Síndromes i patologies del parènquima pulmonar i de la pleura |
|
Trastorns de la circulació pulmonar |
|
Síndromes i patologies de l’aparell digestiu. Disfàgia. Síndromes de malabsorció i maldigestió |
|
Trastorns de la funció hepatobiliar i del pàncrees exocrí |
|
Afectació hepàtica |
|
Síndromes i patologies de l’aparell urinari. Insuficiència renal. Síndrome nefròtica i nefrítica |
|
Fisiopatologia de l’aigua i dels electròlits. Trastorns de l’equilibri hídric, dels balanços de sodi i potassi i de l’equilibri àcid-base |
|
Síndromes i patologies de l’aparell locomotor |
|
Fisiopatologia general del metabolisme fosfocàlcic |
|
Fisiopatologia de la sèrie granulocítica. Esplenomegàlia i adenopaties |
|
Fisiopatologia de l’hemostàsia |
|
Trastorns del metabolisme hidrocarbonat. Alteracions de la regulació de la glucèmia |
|
Conferència d’actualitat |
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Classes magistrals: compostes per dues parts d’exposició durant 50 minuts d’un tema teòric per part del professorat.
Casos clínics o mètodes del cas (MC): plantejament d’una situació real o imaginària. L’alumnat treballa les preguntes formulades en grups reduïts o en interacció activa amb el professorat i es discuteixen les respostes. El professorat intervé activament i, si cal, aporta nous coneixements.
Educació virtual (EV): material en línia que l’alumnat pot consultar des de qualsevol ordinador, a qualsevol hora, i que contribuirà a l’autoaprenentatge de conceptes relacionats amb l’assignatura.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Alumnat en primera convocatòria:
-
Resolució de casos clínics: 15 %
-
Examen parcial: 25 %
-
Examen final: 60 %
El professorat es reserva fins a un 10 % de la nota per ser concedida per arguments subjectius com ara: implicació, participació, respecte a les normes bàsiques, etc.
Alumnat en segona convocatòria: mateixos criteris que en la primera convocatòria.
Alumnat repetidors: la nota de l’avaluació contínua (participació, mètodes del cas) es guardarà, tot i que sempre que ho vulgui l’alumnat podrà repetir l’assistència a classe i obtenir una nova nota. La nota del parcial no es guardarà.
Punts generals que cal tenir en compte sobre el sistema d’avaluació:
-
A l’examen final s’haurà d’obtenir un 5 de nota mínima per poder fer mitjana amb les notes d’avaluació contínua (mètodes del cas, actitud i parcial). Els exàmens seran de tipus test amb quatre opcions de resposta, on comptarà +1 els encerts i -0,25 els errors.
-
Un 10 % de les preguntes dels exàmens podrien ser de conceptes que no s’hagin explicat directament a l’aula, però que estiguin presents en la bibliografia recomanada així com en articles discutits, premsa o material virtual recomanat.
-
Assistència a classe:
-
Es recomana l’assistència regular a les classes de teoria i als mètodes del cas.
-
L’assistència a les classes magistrals no és obligatòria, però els assistents s’hauran de regir per les normes que indiqui el professorat. L’expulsió d’un alumne de classe magistral o del mètode del cas repercutirà negativament en la nota.
-
L’assistència als mètodes del cas és opcional. Per poder ser avaluat d’aquesta part de l’assignatura és obligatori assistir a un mínim de vuit sessions i fer les activitats proposades a la sessió.
-
-
En la concessió de les matrícules d’honor, entre els candidats es tindrà especial consideració la seva participació i implicació en les diferents metodologies de l’assignatura, així com el respecte per les normes bàsiques.
-
L’ús indegut d’aparells electrònics, com mòbils, tauletes o ordinadors portàtils, pot comportar l’expulsió de classe. Com a ús indegut s’entén l’enregistrament i la difusió tant de l’alumnat com del professorat durant les diferents lliçons, així com l’ús d’aquests aparells amb finalitats lúdiques i no educatives.
Bibliografia i recursos
Principals llibres de consulta:
- PORTH. Fisiopatologia. Alteraciones de la salud. Conceptos básicos. Sheila Grossman. Ed. Walters-Kluwer
- LANGE. Fisiopatología de la enfermedad. Hammer D. Gary. 8ª Edición.Ed. McGraw-Hill
- Patología General (Pérez Arellano JL), ELSEVIER MASSON.
- Fisiología (Guyton AC, Hall JE), de McGraw-Hill Interamericana.
- Patología General. Semiología Clínica y Fisiopatología (García-Conde J, Merino J, González J), de McGraw-Hill, Interamericana.
- Essentials of Pathophysiology (Kaufman CE, McKee PA). Little, Brown & Company.
- Fisiología Humana (Tresguerres JAF), McGraw-Hill Interamericana.Main reference books:
Període d'avaluació
- E1 25/05/2021 I3 18:00h
- E2 22/06/2021 14:00h