Universitat Internacional de Catalunya

Teràpia Manual Aplicada a L’Extremitat Inferior

Teràpia Manual Aplicada a L’Extremitat Inferior
7
13882
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat

Presentació

Aquesta assignatura recull contingut teòric pràctic relatiu al desenvolupament i l'aplicació de les tècniques de teràpia manual per a l'extremitat inferior. L'alumne aprendrà i perfeccionarà habilitats i destreses per avaluar i tractar disfuncions articulars, neurals i musculars localitzades a l'extremitat inferior. L'assignatura inclou metodologies de valoració i tractament tant manual com a instrumental.

Requisits previs

No es determinen requisits previs.

Objectius

  1. Conèixer la patologia i patogènesi de la disfunció mecànica del sistema osteoartro-neuromiofascial. 
  2. Establir els objectius del tractament a OMPT i les diferents estratègies i modalitats de tractament emprades de forma general a OMPT. 
  3. Demostrar habilitats palpatòries en la identificació de les diferents estructures de lextremitat inferior. 
  4. Dur a terme una inspecció de l'extremitat inferior en càrrega, tant de forma estàtica com de forma dinàmica, i interpreta les troballes. 
  5. Realitzar i interpretar els tests clínics necessaris per valorar la funció específica de les articulacions fisiològiques i anatòmiques de l'extremitat inferior {moviments rotatoris actius i passius, moviments translatoris del joc articular, moviments resistits, moviments passius del teixit tou [moviment fisiològic i accessori (joc muscular i joc compartimental)]. 
  6. Executar tècniques de tractament segons lobjectiu terapèutic de modulació del dolor o millora de la funció. 
  7. Conèixer la presentació clínica de les síndromes i les categories clíniques més típiques de l'extremitat inferior.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

Competències bàsiques i generals: 

  • CB7: Desenvolupar les capacitats per aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea destudi. 
  • CB8: Tenir les capacitats d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. 
  • CB9: Tenir les capacitats per comunicar les seves conclusions així com els coneixements i les raons últimes que les sustenten, dirigit a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats. CB10: Tenir la capacitat de desenvolupar habilitats daprenentatge que els permetin continuar estudiant duna manera que haurà de ser en gran mesura autodirigit o autònom. 
  • CG2: Saber gestionar de manera efectiva situacions professionals i clíniques que requereixin la integració del coneixement de les ciències biomèdiques, clíniques i conductuals a l'àrea d'especialització de la Fisioteràpia Manual Ortopèdica. 
  • CG3: Saber realitzar uns procediments d'avaluació i tractament específics de les disfuncions artro-neuromusculars, establint un diagnòstic de Fisioteràpia Manual Ortopèdica en base a les troballes trobades. 

Competències transversals: 

  • CT1: Ser capaç de comunicar-se eficaçment per poder realitzar una anamnesi, una avaluació i un tractament de les disfuncions artro-neuromusculars, en les relacions interpersonals perquè derivin a potenciar l'estat de salut del pacient/usuari i la col·laboració de l'equip multidisciplinar. 

Competències específiques: 

  • CE1: Determinar i aplicar el tractament més adequat, tenint en compte les indicacions, contraindicacions, precaucions i efectes de la Fisioteràpia Manual Ortopèdica en el marc de la gestió i/o maneig dels mecanismes de dolor i disfuncions del sistema artro-neuromuscular. 
  • CE4: Tenir la capacitat d'executar de forma específica, els principis de la mobilització, manipulació, aprenentatge motor, fisiologia de l'exercici, estratègies ergonòmiques, entre altres modalitats terapèutiques, per al tractament del dolor i la funció del sistema artroneuromuscular de forma específica , com a elements multimodals de l'abordatge terapèutic de Fisioteràpia Manual Ortopèdica.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'estudiant: 

  • Coneixeu els orígens i l'evolució d'OMPT. 
  • Demostra coneixement avançat dels principis i fonaments de les diferents metodologies de Teràpia Manual. 
  • Demostra coneixement avançat i especialitzat de l'anatomia, la fisiologia i la biomecànica específiques dels sistemes musculoesquelètic, neurològic, vascular i limfàtic de l'extremitat inferior. 
  • Coneix la patologia i patogènesi de la disfunció mecànica del sistema osteoartro-neuromiofascial. 
  • Estableix els objectius del tractament a OMPT i les diferents estratègies i modalitats de tractament emprades de forma general a OMPT. 
  • Demostra habilitats palpatòries en la identificació de les diferents estructures de lextremitat inferior. 
  • Duu a terme una inspecció de l'extremitat inferior en càrrega, tant de forma estàtica com de forma dinàmica, i interpreta les troballes. 
  • Demostra coneixement avançat i habilitats i destreses en la realització i interpretació dels tests clínics necessaris per valorar la funció específica de les articulacions fisiològiques i anatòmiques de l'extremitat inferior {moviments rotatoris actius i passius, moviments translatoris del joc articular, moviments resistits, moviments passius del teixit tou [moviment fisiològic i accessori (joc muscular i joc compartimental)]. 
  • Demostra coneixement avançat i habilitats i destreses en lexecució de les tècniques de tractament segons lobjectiu terapèutic de modulació del dolor o millora de la funció. 
  • Demostra consciència crítica de la necessitat i la importància de l'especificitat en l'execució de l'avaluació i el tractament de les disfuncions osteoartro-neuromiofascials de l'extremitat inferior. 
  • Demostra coneixement avançat de la presentació clínica de les síndromes i categories clíniques més típiques de l'extremitat inferior, així com habilitats i destreses específiques en l'avaluació i el tractament d'aquestes.

Continguts

  1. Història i evolució de la Teràpia Manual Ortopèdica 
  2. Principis d'OMPT Articulació anatòmica i articulació fisiològica Posicions articulars 
    1. Osteocinemàtica i artrocinemàtica fisiològica i patològica 
    2. Moviments translatoris del joc articular (tracció, compressió i lliscaments) 
    3. Regla còncau-convexa 
    4. Graus de moviment fisiològics i patològics 
  3. Esquema d'avaluació i tractament a OMPT 
  4. Anatomia funcional i biomecànica de les regions del turmell, genoll i maluc 
  5. Palpació estructural i funcional de les regions del turmell, genoll i maluc 
  6. Inspecció estàtica i dinàmica de lextremitat inferior 
  7. Avaluació funcional de l'extremitat inferior 
  8. Tècniques de tractament per a l'extremitat inferior segons objectiu terapèutic: 
    1. Alleugeriment dels símptomes: tècniques de modulació del dolor, neurodinàmica clínica, embenat funcional. Augment de la mobilitat articular: mobilització articular lenta de tracció i lliscament i manipulació articular. 
    2. Augment de la mobilitat muscular: punció seca, fibròlisi diacutània, massatge funcional i estirament muscular. 
    3. Limitació de la mobilitat: estabilització passiva i mobilització de regions adjacents. 
  9. Avaluació i tractament de les presentacions clíniques (subgrups clínics) més freqüents de l'extremitat inferior: 
    1. Regió del turmell: 
      1. Inestabilitat aguda i crònica de turmell 
      2. Síndrome del túnel del tars 
      3. Tendinopatia aquílea i del tendó del flexor llarg del dit gros 
      4. Disfuncions associades a la mala gestió de la càrrega: fasciopatia plantar, hàl·lux valgus, neuroma de Morton, periostitis tibial. 
      5. Trencaments musculars soli i gastrocnemi 
    2. Regió del genoll 
      1. Inestabilitat aguda de genoll Síndrome fèmor-rotuliana 
      2. Tendinopatia rotuliana Osteoartritis de genoll 
      3. Lesions meniscals Trencaments musculars recte anterior i isquiotibials 
    3. Regió del maluc: 
      1. Osteoartritis de maluc Bursitis trocantèria 
      2. Inestabilitat de maluc (síndrome fèmor-acetabular)

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • CT (Classes teòriques): El professor és el que exposa de manera sistemàtica i ordenada la informació corresponent a les diferents matèries i l'alumne hi té un paper principalment de receptor. L'escenari on el professor transmet el coneixement és l'aula i ho fa tot el grup d'alumnes. El format de classe teòrica permet la introducció d‟activitats en grup dins l‟aula i el desenvolupament d‟estratègies que fomenten la participació activa dels alumnes. 
  • CP (Classes pràctiques): Comprèn qualsevol tipus de pràctica d'aula i/o laboratori (pràctiques entre alumnes, estudi de casos, problemes, activitats a l'aula d'informàtica, cerca d'informació…) 
  • T (Tutories): Relació personalitzada d'ajuda, on el professor-tutor atén, facilita i orienta un o diversos estudiants en el procés d'ensenyament –aprenentatge. 
  • AAP (Activitats d'Autoaprenentatge): Aquestes activitats estan pensades perquè l'alumne resolgui problemes per si sol amb l'ajuda del material que se li facilita i la informació de les activitats presencials i/o disponibles a l'entorn virtual on es desenvolupen les matèries on-line. 
  • EI (Estudi independent de l'alumne): Es tracta d'un procés dirigit a la formació d'un alumne autònom capaç d'aprendre a aprendre; consisteix a desenvolupar habilitats per a l'estudi, establir metes i objectius educatius basats en el reconeixement de les debilitats i fortaleses de l'individu, que respondran a les necessitats i expectatives de cadascú. Implica la possibilitat que cada alumne prengui les seves pròpies decisions en relació amb l'organització del temps i el ritme d'aprenentatge, per això requereix un alt grau de responsabilitat per aprofitar al màxim els recursos. Inclou estudi de continguts relacionats amb les “classes teòriques” i “pràctiques”. (Estudiar exàmens, realització de treballs teòrics individuals i en grup, treball a biblioteca, lectures complementàries, etc.). 
  • LM (Mètode expositiu / Lliçó Magistral): Transmissió de coneixements i activació de processos cognitius a l'alumne.
  • AC (Aprenentatge cooperatiu): Desenvolupament d'aprenentatges actius i significatius de manera cooperativa. 
  • AI (Aprenentatge invertit): Sistema basat en les noves tecnologies com a eines bàsiques de coneixement fora de l'aula, perquè en arribar a classe els alumnes posin en conjunt les seves idees i impressions donant l'oportunitat als docents de personalitzar la seva instrucció segons les necessitats de cadascun. 
  • ABP (Aprenentatge basat en problemes): Desenvolupament daprenentatges actius a través de la resolució de problemes. 
  • SRP (Simulació/ Role playing): Translació a l'aula de situacions pròpies de la realitat que serviran a l'alumne per aplicar-les a la seva vida futura. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • Avaluació teòrica: 10% 
  • Avaluació pràctica: 25% 
  • Avaluació oral: 5% Registre narratiu: 20% 
  • Autoavaluació: 20% 
  • Coavaluació: 20% 

S'usarà el sistema de qualificacions segons la legislació vigent. Actualment, segons el RD 1125/2003 del 5 de setembre. 

  • 0-4,9 Suspens. 
  • 5,0-6,9 Aprovat. 
  • 7,0-8,9 Notable. 
  • 9,0-10 Excel·lent. 

La menció de Matrícula d'Honor es pot atorgar als alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9,0. El seu nombre no podrà ser superior al 5% dels alumnes matriculats en una matèria en el curs acadèmic corresponent, llevat que el nombre d'alumnes matriculats sigui inferior a 20, cas en què es podrà concedir una sola Matrícula d'Honor.

Bibliografia i recursos

  • Freddy M. Kaltenborn. Movilización Manual de las Articulaciones. Volumen I Extremidades. 7ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2011.
  • Freddy M. Kaltenborn. Fisioterapia Manual. Volumen III Manipulación – Tracción de las extremidades y la columna. 1ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2009.
  • M. Tricás, César Hidalgo, Orosia Lucha, Olaf Evjenth. Estiramiento y Autoestiramiento muscular en Fisioterapia OMT. Volumen I: Extremidades. OMT-España, 2012.
  • G. Bucher-Dollenz, R. Wiesner, R. Blake, E. Hengeveld, P. Jeangros, V. Schöb Mezzanotte, H. Stam, H. von Piekartz, P. Westerhuis  El Concepto Maitland. Su aplicación en Fisioterapia Panamericana, 2010.
  • Renate Wiesner, dipl. Physiotherapeutin HF, Fachlehrerin Manuelle Therapie, OMT SVOMP, Teacher IMTA Ejercicios de fisioterapia Thieme 2009
  • Arundale AJH, Bizzini M, Giordano A, Hewett TE, Logerstedt DS, Mandelbaum B, et al. Exercise-based knee and anterior cruciate ligament injury prevention. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(9):A1–25.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part one: Introduction, and mind-body exercise programs ∗. Clin Rehabil. 2017;31(5):582–95.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part two: Strengthening exercise programs. Clin Rehabil. 2017;31(5):596–611.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part three: Aerobic exercise programs ∗. Clin Rehabil. 2017;31(5):612–24.
  • Ceballos-Laita L, Estébanez-de-Miguel E, Martín-Nieto G, Bueno-Gracia E, Fortún-Agúd M, Jiménez-del-Barrio S. Effects of non-pharmacological conservative treatment on pain, range of motion and physical function in patients with mild to moderate hip osteoarthritis. A systematic review. Complement Ther Med [Internet]. 2019;42:214–22. Available from: https://doi.org/10.1016/j.ctim.2018.11.021
  • Ceballos-Laita L, Jiménez-del-Barrio S, Marín-Zurdo J, Moreno-Calvo A, Marín-Boné J, Albarova-Corral MI, et al. Effects of dry needling in HIP muscles in patients with HIP osteoarthritis: A randomized controlled trial. Musculoskelet Sci Pract [Internet]. 2019;43:76–82. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.msksp.2019.07.006
  • Cibulka MT, Bloom NJ, Enseki KR, Macdonald CW, Woehrle J, McDonough CM. Hip Pain and Mobility Deficits-Hip Osteoarthritis: Revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(6):A1–37.
  • Estébanez-de-Miguel E, Caudevilla-Polo S, González-Rueda V, Bueno-Gracia E, Pérez-Bellmunt A, López-de-Celis C. Ultrasound measurement of the effects of high, medium and low hip long-axis distraction mobilization forces on the joint space width and its correlation with the joint strain. Musculoskelet Sci Pract. 2020;50(March):1–5.
  • Estébanez-de-Miguel E, López-de-Celis C, Caudevilla-Polo S, González-Rueda V, Bueno-Gracia E, Pérez-Bellmunt A. The effect of high, medium and low mobilization forces applied during a hip long-axis distraction mobilization on the strain on the inferior ilio-femoral ligament and psoas muscle: A cadaveric study. Musculoskelet Sci Pract. 2020;47(March):3–7.
  • Gaitonde DY, Ericksen A, Robbins RC. Pfps-2019. Am Fam Physician. 2019;99(2):88–94.
  • Hertel J, Corbett RO. An updated model of chronic ankle instability. J Athl Train. 2019;54(6):572–88.
  • Lee P, Nixion A, Chandratreya A, Murray J. Synovial Plica Syndrome of the Knee: A Commonly Overlooked Cause of Anterior Knee Pain. Surg J. 2017;03(01):e9–16.
  • Logerstedt DS, Scalzitti D, Risberg MA, Engebretsen L, Webster KE, Feller J, et al. Knee stability and movement coordination impairments: Knee ligament sprain revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(11):A1–47.
  • Makris EA, Hadidi P, Athanasiou KA. The knee meniscus: Structure-function, pathophysiology, current repair techniques, and prospects for regeneration. Biomaterials. 2011;32(30):7411–31.
  • Malliaras P, Cook J, Purdam C, Rio E. Patellar tendinopathy: Clinical diagnosis, load management, and advice for challenging case presentations. J Orthop Sports Phys Ther. 2015;45(11):887–98.
  • Martin RL, Davenport TE, Reischl SF, McPoil TG, Matheson JW, Wukich DK, et al. Heel pain - Plantar fasciitis: Revision 2014. J Orthop Sports Phys Ther. 2014;44(11):A1–33.
  • Mayer SW, Joyner PW, Almekinders LC, Parekh SG. Stress Fractures of the Foot and Ankle in Athletes. Sports Health. 2014;6(6):481–91.
  • McKay J, Maffulli N, Aicale R, Taunton J. Iliotibial band syndrome rehabilitation in female runners: A pilot randomized study. J Orthop Surg Res. 2020;15(1):1–8.
  • Rudavsky A, Cook J. Physiotherapy management of patellar tendinopathy (jumper’s knee). J Physiother [Internet]. 2014;60(3):122–9. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.jphys.2014.06.022
  • Rutland M, O’Connell D, Brismée J-M, Sizer P, Apte G, O’Connell J. Evidence-supported rehabilitation of patellar tendinopathy. N Am J Sports Phys Ther [Internet]. 2010;5(3):166–78. 
  • Teyhen DS, Robertson J. Optimizing Recovery After Knee Meniscal or Cartilage Injury. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(2):125.
  • Willy RW, Hoglund LT, Barton CJ, Bolgla LA, Scalzitti DA, Logerstedt DS, et al. Patellofemoral pain clinical practice guidelines linked to the international classification of functioning, disability and health from the academy of orthopaedic physical therapy of the American physical therapy association. J Orthop Sports Phys Ther. 2019;49(9):CPG1–95