Universitat Internacional de Catalunya

Estructura i Funció de l'aparell Locomotor I

Estructura i Funció de l'aparell Locomotor I
6
7837
1
Primer semestre
FB
Formació Bàsica
Morfologia, estructura i funció del cos humà (Anatomia humana)
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: anglès

Professorat


Els professors de l’assignatura estan a la vostra disposició per a ajudar-vos en l’estudi. Per quedar amb ells cal escriure un e-mail i concertar un cita.Per quedar amb ells cal escriure un e-mail i concertar un cita sempre que es necessiti.

 

Dr. Albert Pérez i Bellmunt: aperez@uic.es

Dr. Carles Escalona: cescalona@uic.es

Sr. Oriol Casasayas casasayascos@uic.es 

 

Presentació

L'assignatura d ' Estructura i funció del cos humà és una assignatura fonamental i bàsica que conté diferents branques de coneixement, imprescindible per poder comprendre la complexitat del cos. Les seves branques, com son l’anatomia macroscòpica, l’anatomia microscòpica i la fisiologia, ens ajuden a comprendre l’estructura i funció de l’aparell locomotor. La justificació d’aquesta assignatura es centra en transmetre a l’alumne la idea de que l’ésser humà constitueix una unitat estructural i funcional altament complexa i unificada.

L'assignatura ens permet estudiar l'aparell locomotor sa i veure com qualsevol alteració trenca el seu equilibri. Un bon metge ha de conèixer l'anatomia, la fisiologia i la histologia humanes per saber quines estructures hi ha i per no lesionar-les en cap acte terapèutic; amb els coneixements adquirits sabrà fer-les aplicar i sabrà quin tractament és el més efectiu per restablir la funció normal de l'aparell locomotor lesionat.

Requisits previs

No es tenen en compte

Objectius

Els objectius generals de l'Anatomia i la Fisiologia són:


Objectius generals: han de permetre a l’alumne:

  1. Adquirir els coneixements bàsics teòrics, pràctics, funcionals, radiològics i aplicar-los a l’anatomia del cap, coll i extremitats de l’aparell locomotor.
  2. Familiaritzar-se amb el llenguatge sanitari, la nòmina anatòmica internacional i adquirir els hàbits de l’autoaprenentatge i l’estudi.
  3. Aplicar els coneixements anatòmics i fisiològics a problemes que es plantegen.
  4. Elaborar judicis o debats de temes d’investigació.

Objectius específics de l’extremitat superior:

  1. Conèixer els diferents óssos que formen l’esquelet de l’extremitat superior.
  2. Identificar i descriure les característiques morfofuncionals de les diferents articulacions de l’extremitat superior.
  3. Descriure i analitzar els mecanismes implicats en els diferents moviments de la extremtiat superior.
  4. Classificar, identificar i descriure els músculs de les diferents regions de l’extremitat superior.
  5. Identificar i descriure els vasos i nervis de l’extremitat superior.
  6. Identificar en el cadàver les diferents estructures de la cintura escapular, braç, avantbraç i mà.
  7. Palpar detalls anatòmics de l’extremitat superior.
  8. Resoldre problemes clínics a partir de deduccions fetes amb els coneixements bàsics de l’anatomia i fisiologia de l’extremitat superior.
  9. Identificar mitjançant tècniques d’imatge, estructures de les diferents regions topogràfiques de l’extremitat superior.

Objectius específics de cap i coll:               

  1. Conèixer els diferents óssos que formen l’esquelet de la cara i el crani.
  2. Descriure els límits de les foses endocraneals i localitzar els principals orificis del crani.
  3. Identificar i descriure les característiques morfofuncionals de l’articulació témporo-mandibular.
  4. Descriure i analitzar els mecanismes implicats en els diferents moviments del cap i coll.
  5. Descriure i classificar els músculs del cap.
  6. Identificar i descriure els vasos i nervis de la cara.
  7. Palpar els diferents elements que integren el massís facial.
  8. Identificar els elements ossis i musculars del crani mitjançant la preparació anatòmica en cadàvers.
  9. Resoldre problemes clínics a partir de deduccions fetes amb els coneixements bàsics de l’anatomia i fisiologia del cap.
  10. Identificar les regions topogràfiques del cap mitjançant tècniques d’imatge.

Objectius de la fisiologia:

  1. Comprendre el camp d’actuació i la visió del cos humà des del punt de vista de la fisiologia.
  2. Conèixer la fisiologia dels diferents teixits del cos humà.
  3. Conèixer els processos fisiològics de formació, regeneració i destrucció òssia.
  4. Conèixer la fisiologia del cartílag, especialment en el context articular.

Objectius de la histologia:

  1. Aprendre que és un microscopi.
  2. Aprendre les característiques essencials que permeten identificar una cèl·lula o teixit ossi, cartilaginós, muscular i la pell.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

 

 

  • 01 - Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
  • 06 - Tenir les capacitats necessàries per a la resolució de problemes.
  • 07 - Ésser capaç de prendre decisions.
  • 09 - Demostrar un raonament crític.
  • 10 - Desenvolupar les capacitats per dur a terme un aprenentatge autònom.
  • 28.1 - Ésser capaç de comunicar-se de forma oral i escrita en la llengua nativa.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'estudiant:
 


- Coneix l'estructura (anatomia) del cos humà.
- Comprèn i coneix la funció (fisiologia) del cos humà.
- Coneix la histologia del cos humà. - Relaciona els conceptes anatòmics i fisiològics.
- Identifica les estructures anatòmiques en proves pel diagnòstic per la imatge (radiografia, tomografia axial computada, ressonància magnètica, etc).
- Identifica les estructures anatòmiques en peces cadavèriques i models anatòmics.
- Relaciona els conceptes anatòmics i fisiològics amb la pràctica clínica.
- Encerta en el diagnòstic anatòmic i fisiològic casos clínics.
- Raona i processa la informació anatòmica i fisiològica que rep.
- Sap exposar conceptes anatòmics i fisiològics.
- Entén articles científics sobre fisiologia i anatomia.

Continguts

PART I. GENERALITATS D'ANATOMIA, HISTOLOGIA I FISIOLOGIA

Generalitats d'anatomia macroscòpica. Concepte i evolució de l'anatomia. Mètode d'estudi. Posició anatòmica. Eixos i plans. Terminologia anatòmica.

Generalitats del sistema esquelètic. Òssos: constitució, classificació i morfologia. Vascularització i inervació. Desenvolupament òssi.

Generalitats del sistema articular. Concepte. Classificació morfològica i funcional. Estudi dels diferents tipus d'articulacions.

Generalitats del sistema muscular. Definició i classificació. Annexos musculars. Vascularització i inervació.

Generalitats del sistema nerviós: divisions del sistema nerviós. Parts del  SNC i SNP. Tipus i funcions dels receptors. Aferencies, eferencies, tipus i part del nervis.

Generalitats de fisiologia: Característiques i nivells d’organització de la matèria viva. Organització funcional del cos humà i control del medi intern. Homeòstasi.

Generalitats de histologia: què és i què estudia. Con funciona el microscopi.

Generalitats d’embriologia: què és i què estudia.

 

PART II. ANATOMIA FUNCIONAL I CLÍNICA DE L'EXTREMITAT SUPERIOR

Introducció a la cintura escapular. Articulacions del complex articular de l'espatlla: concepte, articulació esterno-clavicular. Articulació acromioclavicular. Articulació glenohumeral. Descripció i biomecànica.

Músculs que uneixen l'extremitat superior amb la columna vertebral: múscul trapeci, múscul dorsal ample, múscul elevador de l'escàpula, múscul romboides menor i múscul romboides major.

Músculs que uneixen l'extremitat superior con el tòrax: múscul pectoral major, múscul pectoral menor, múscul subclavi, múscul serrato anterior.

Músculs de l'escàpula: múscul supraespinós, múscul infraespinós, múscul rodo menor, múscul rodó major, múscul subescapular y múscul deltoides.

Anatomia regional de la cintura escapular. Maneguet dels rotadors. Cavitat axilar. Triangle d'auscultació.

Introducció al braç: Concepte. Compartiments. Articulació del colze: articulació húmerorradial, articulació húmerocubital, articulacions radiocubitals. Descripció i biomecànica.

Músculs del compartiment anterior del braç: bíceps braquial, coracobraquial i braquial. Músculs del compartiment posterior del braç: tríceps, braquial i ancóneo. Anatomia regional del braç: espais quadrilàter i triangular de Velpeau.

Introducció a l'avantbraç: Concepte. Membrana interòssia i compartiments. Articulaciones del canell i de la mà: articulació radiocarpiana, articulacions intercarpianes, articulacions carpometacarpianes, articulacions intercarpianes, articulacions metacarpofalàngiques, articulacions interfalàngiques. Descripció i biomecànica.

Músculs del compartiment anterior de l'avantbraç: pronador rodó, flexor radial del carp, palmar llarg, flexor cubital del carp, flexor superficial dels dits, flexor profund dels dits, flexor llarg del polze, pronador quadrat.

Músculo del compartiment lateral de l'avantbraç: braquiorradial, extensor radial llarg del carp i extensor radial curt del carp. Músculs del compartiment posterior de l'avantbraç: extensor dels dits, extensor del menovell, extensor cubital del carp, supinador, abductor llarg del polze, extensor curt del polze, extensor llarg del polze i extensor de l'índex.

Anatomia regional de l'avantbraç: retinacle flexor del carp, retinacle extensor del carp, canals osteofibrosos. Canal del polze i tabaquera anatòmica. Canal de Guyon. Túnel carpià.

Introducció a la mà: Concepte. Compartiments. Músculs del compartiment tenar: abductor curt del polze, flexor curt del polze, oponent del polze i adductor del polze. Músculs del compartiment intermedi: lumbricals, interossis palmars i interossis dorsals. Músculs del compartiment hipotenar: palmar curt, abductor del menovell, flexor curt del menovell, oponent del menovell.

Innervació de l'extremitat superior: Introducció. Plexe braquial: constitució. Rams colaterals anteriors i posteriors.

Rams terminals del plexe braquial (1a part): nervi musculcutani, nervi mitjà i nervi cubital.

Rams terminals del plexe braquial (2a part): nervi cutani medial del braç, nervi cutani medial del braç, nervi radial i nervi axilar. Innervació cutània i dermatomes.

Vascularització arterial i venosa de l'extremitat superior. Artèria axilar, artèria braquial, artèria radial, artèria cubital. Arcs palmars. Vasos venosos superficials i profunds. Limfàtics.

PART III. ANATOMIA FUNCIONAL I CLÍNICA DE CAP I COLL

Estudi en conjunt del crani. Normes per l'estudi del cap. Osteologia del crani i la cara. Articulacions del crani: sutures. Articulació temporomandibular. Descripció i biomecànica.

Músculs de la cara i crani: Múscul epicranial. Músculs mímics.

Músculs de la masticació: temporal, maseter, pterigoideo lateral i pterigoideo medial.

Músculs del coll. Músculs de la nuca: múscul recte anterior del cap, múscul recte lateral del cap, múscul recte posterior major i menor del cap, múscul oblic major i menor del cap.

Músculs del coll. Músculs de la regió lateral: Platisma. Músculs llarg del cap i llarg del coll. Músculs escalens anterior, mig i posterior. Múscul esternocleidomastoideo.

Músculs del coll. Músculs de la regió anterior. Músculs suprahioideos: digàstric, estilohioideo, milohioideo, genihioideo. Músculs infrahioideos: esternohioideo, omohioideo, esternotiroideo i tirohioideo.

Innervació: Plexe cervical: concepte, constitució i clínica.

Vascularització arterial, venosa i limfàtica de cap i coll.

 

PART IV. FUNCIÓ OSSIA I CARTILAGINOSA.

Fisiologia de l’os: estructura i funcions. Fisiologia de l’ossificació i la seva relació amb el calci. Remodelatge i reparació de les fractures.

Fisiologia del cartílag: estructura i funcions. Nutrició d’un teixit avascular. Evolució del cartílag en els processos degeneratius articulars.

PART IV. HISTOLOGIA.

Histologia: os, cartílag, múscul estriat i llis.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



S'implementaran diferents metodologies docents:

Classe magistral (CM).

Mètode del cas (MC).

Pràctiques de laboratori (PL) o osteoteca: són obligatories.  S'ha de portar la bata blanca i guants, no es permetrà entrar a l'aula de pràctiques carpetes ni maletes.

  • Osteoteca.
  • Anatomia per la imatge
  • Laboratorio de dissecció.
  • Laboratori de microscopia.

Tutoría.

Laboratori Virtual.

ACTIVITAT FORMATIVA METODOLOGIA COMPETÈNCIES CRÈDITS ECTS
activitats d'autoaprenentatge classes pràctiques classes teòriques estudi independent de l'alumne tutories aprenentatge basat en problemes aprenentatge cooperatiu contracte d'aprenentatge mètode expositiu / lliçó magistral mètode del cas resolució d'exercicis i problemes 01 06 07 09 10 28.1 6 ECTS

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



1ª, 3ª i 5ª convocatòria consisteix en: 20 % prova parcial, 25 % prova pràctica, 35% prova final i 20 % avaluació continuada. 

 

Prova parcial.

-      Data:  mirar planificació. 

-      Tipus de prova: 20-30 preguntes tipus test  (que inclou imatges, esquemes, disseccions i imatges de proves diagnòstiques).

-      Aquesta prova inclourà tota la matèria treballada fins el dia abans (en les classes magistrals, pràctiques de laboratori i mètodes del cas), així com els continguts inclosos a la bibliografia recomanada. 

 

 Prova pràctica.

-      Data:  el darrer dia de pràctiques al laboratori de dissecció.

-      Tipus de prova: 10-15 preguntes relacionades amb els continguts pràctics.

-      La pregunta incorrecta no resta.

-      La persona que no superi aquest examen no supera l'assignatura. 

 

Prova final.

-      Data: a determinar per la coordinadora de curs.

-      Tipus de prova: 40-60 preguntes tipus test .

-      Entra tota la matèria explicada a les classes (teòriques, pràctiques i mètode del cas), així com els continguts inclosos a la bibliografia recomanada.

-      És imprescindible superar aquest examen per poder aprovar l’assignatura.

 

Avaluació continuada: preguntes, treballs i proves realitzades durant les classes (ja siguin de realitzats de manera oral, per escrit o de manera virtual). Per la natura d'aquesta prova no hi podrà haver revisió d'aquest apartat. 

 

 OBSERVACIONS: 

- Cal superar l'examen final i l'examen pràctic per superar la matèria amb una nota igual o superior a 5. 

- Per aprovar l'assignatura cal tenir una nota mitja igual o superior a 5. 

- La persona que ha aprovat l'examen pràctic i examen final, però la mitja no supera el 5, haurà de presentar-se a la recuperació de l’examen tipus test i aconseguir un millor resultat d’aquest examen per tal que la mitja surti igual o superior a 5.

 

2ª, 4ª 6 ª convocatòria consisteix en: 25 % prova pràctica, 55% prova final i 20 % avaluació continuada. 

-          La prova final i la prova pràctica tenen les mateixes característiques que les convocatòries anteriors.

-          Avaluació continuada. 

Bibliografia i recursos

Bibliografia Bàsica

Lorente, Miguel, Pérez y Escalona. Manual de miología. Ed. Masson-Elsevier.

Schünke. Prometheus. Texto y Atlas de Anatomía. Tomo1 Anatomía General y Aparato Locomotor. Ed. Panamericana.

Tortora - Derrickson. Principios de Anatomía y fisiología (11ª edición). Editorial Panamericana. 2006.

Moore K.L.: Anatomía con orientación clínica. Editorial Panamericana. 1996.

Alan Stevens y James Lowe. HISTOLOGÍA HUMANA (3ª edición). Ed. Elsevier. 2006.

A.L. Kierszenbaum. Histología y Biología celular (2ª edición). Ed. Elsevier. 2008.

Welsch. Sobotta Histología (2ª ed). Ed. Panamericana. 2009.

 

 

Bibliografia Complementària

 

Rouvière H. Anatomía Humana. Editorial Masson.1988.

F.Netter. Atlas de anatomía humana. Ed.MassonSobotta. Atlas de anatomía humana. Ed.Panamericana

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 19/01/2023 A15 08:00h
  • E1 19/01/2023 A14 08:00h
  • E2 26/06/2023 A14 08:00h
  • E2 26/06/2023 A15 08:00h