Universitat Internacional de Catalunya

Psicologia II: Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar

Psicologia II: Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar
9
7860
1
Segon semestre
FB
Formació bàsica
Processos educatius, aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (0-6 anys)
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Dr. CAMPS BANSELL, Jaime - jaumecamps@uic.es

Per quedar amb el professorat convindria demanar cita per mail prèviament. Tot i això després de la classe (13,30h) podeu fer aquelles consultes que creieu convenients.

mcbalaguer@uic.es

jaumecamps@uic.cat

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L'assignatura Processos Cognitius i Aprenentatge Escolar té com a objectiu bàsic el desenvolupament de competències relacionades amb la comprensió de com s’adquireix el coneixement i de com l'escola pot influir en aquesta adquisició. Per això es farà un estudi de les diferents teories de l’aprenentatge que més han influenciat la concepció actual dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

A part d'això també es pretén que l'alumnat adquireixi competències de gestió de l'aula a partir dels continguts que s'impartiran i competències relacionades amb la seva formació com a docent analític/a i reflexiu/va.

Objectius

- Assolir les competències determinades per treballar l'assignatura.

- Comprendre i saber comunicar els continguts propis de l'assignatura

- Saber contextualitzar els continguts assolits a aspectes de la vida escolar real

- Saber crear entorns d'aprenentatge d'acord a les característiques pròpies dels infants d'EI

- Adquirir mecanismes per regular el propi procés d'aprenentatge

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

CEM-1 Comprendre els processos educatius i d'aprenentatge en el període 0-6, en el context familiar, social i escolar.

CEM-4 Reconèixer  la identitat de l'etapa i les seves característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials  i afectives.

CT-4 Responsabilitat organitzativa: Posseir un coneixement i unes habilitats organizatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i dins la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els seus companys, i per damunt de tot amb el seu alumnat. I assolir tot això d'una manera professional i sistemàtica.

CT-6 Col.laboració amb l'entorn professional de l'escola: Posseir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col.laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyin  a l'entorn professional de l'escola.

CT-7 Fomenta la seva responsabilitat pel que fa al seu desenvolupament professional: Analitzar, reflexionar Analizar, reflexionar i desenvolupar els seus punts de vista sobre la professió i la seva competència com a professor, saber explicitar-los i saber com posar-se al dia.

CG-1 Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats d'ensenyament –aprenentatge, en la gestió de l'ensenyament y en el desenvolupament professional.

CG-2 Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament  -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell C1, d'acord amb el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

CG-5 Conèixer els elements del pensament analític, els diferents nivells de domini i desenvolupar aquesta competència al màxim.

 

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

2. Identifica, analitza i comprèn els processos d’ensenyament i aprenentatge dels infants de 0 a 6 anys i sap com relacionar-los amb l’entorn, prenent consciència de la seva complexitat.

4. Reconeix les característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives pròpies dels infants de 0 a 6 anys i sap identificar-ne el possible dèficit o superdotació.

7. Dissenya activitats d’ensenyament i aprenentatge i de joc, adaptades a les necessitats de l’alumnat per fomentar l’aprenentatge autònom, integrant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. Avalua les activitats i la seva eficàcia i, si cal, les adapta a tot el grup o a cada alumne en concret per afavorir l’atenció a la diversitat.

9. Gestiona l’aula d’educació infantil usant diferents formes d’organització, suports didàctics i materials educatius que fomentin els objectius relacionats amb les activitats educatives.

11. Està familiaritzat a la pràctica amb els sistemes de seguiment de l’alumnat i amb les estratègies per fer un seguiment del seu treball com a professor, perquè sigui accessible.

12. Ofereix als pares i a altres parts implicades informació sobre l’alumnat, i usa adequadament la informació que n’obté.

13. Participa constructivament en diferents tipus de consultes amb persones i institucions exteriors col·laborant amb altres professionals.

Continguts

  1. Desenvolupament cognitiu: components individuals i psicosocials de l'aprenentatge
  2. Psicologia Educativa: evolució històrica
  3. Psicologia Cognitiva
  4. Teories psicològiques de l'aprenenetatge 
  5. Creació dialògica del coneixement. Interacció entre iguals i entre adults
  6. Intel.ligències múltiples

Metodologia i activitats formatives

Modalitat semipresencial (blended)



EM-1 Comprendre els processos educatius i d'aprenentatge en el període 0-6, en el context familiar, social i escolar.

-Estudi de casos (EC)

 

-Resolució d'exercicis i problemes (REP)

-Seminaris-tallers (S-T)

 

CEM-4 Reconèixer la identitat de l'etapa i les seves característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives.

-Lliçó magistral (LM)

 

-Estudi de casos (EC)

 

-Aprenentatge orientat a projectes (AOP)

 

-Contracte d'aprenentatge (CA)

-Classes teóricas (CT)

 

-Estudio i treball individual (ETI)

 

 

    

 

CET-4 Responsabilitat organitzativa: Poseir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes amb ell mateix i amb els seus companys i per  sobre de tot, amb els seus alumnes. I aconseguir-ho d'una forma professional i sistemàtica.

-Resolució d'exercicis i problemes (REP)

 

-Aprenentatge orientat a projectes (AOP)

 

-Classes práctiques (CP)

 

-Práctiques externes (PE)

 

CET-6 Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: Poseir els coneixements i habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucionsdedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entron professional de l'escola.

 

-Estudiode casos (EC)

 

-Aprenentatge orientat a projectes (AOP)

-Práctiques externes (PE)

 

-Estudi i treball en grup (ETG)

 

 

CET-7 Fomenta la seva responsabilitat en el que es refereix al seu desenvolupament professional: Analitzar, reflexionars i desenvolupar els seus punts de vista sobre la professió i la seva competència com a professor, saber explicitar-los i saber com posar-se al dia. 

 

-Contracte d'aprenentatge autònom  (CA)

 

-Estudi de casos (EC)

 

-Aprenentatge orientat a projectes (AOP)

-Tutoríes (T)

 

-Estudi i treball individual (ETI)

 

CG-1Integrar les tecnologies de l'informació i la comunicació en les activitats de l'ensenyament-aprenentatfe, en la gestió de l'enenyament i el desenvolupament professional.

-Contracte d'aprenentatge autònom (CA)

 

-Estudi de casos (EC)

 

-Aprenentatge orientat a projectes (AOP)

-Tutories (T)

 

-Estudi i treball individual (ETI)

 

CG-2 Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà- de froma oral i escrita, segons els nivell C1, d'acord amb el Marc Comú Europeu de referènciaper les Llengues.

-Lliçó magistral (LM)

 

-Contracte d'aprenentatge autònom (CA)

 

-Resolució d'exercicis i problemes (REP)

 

-Estudio de casos (EC)

 

-Aprendizaje orientado a proyectos (AOP)

-Classes teòriques (CT)

 

-Seminaris-tallers (S-T)

 

-Classes pràctiques (CP)

 

-Tutoríes (T)

 

-Estudi i treball en grup (ETG)

 

 

CG-5 Conèixer els elements del pensament analític, els diferents nivells de domini i desenvolupar aquesta competència al màxim

-Estudi de casos (EC)

 

-Resolució d'exercicis i problemes  (REP)

 

-Aprenentatge orientat a projectes (AOP)

 

-Contrato de aprendizaje (CA)

-Seminaris-tallers (S-T)

 

-Estudi i treball  individual (ETI)

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat semipresencial (blended)



L'avaluació de l'assignatura es desenvoluparà a partir d'un criteri acumulatiu, és a dir, es valorarà el progrés al llarg del periode docent. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada. Concretament, l'assignatura s'avaluarà a partir de l'elaboració continuada d'un portfoli, de la participació competent en les tutories acadèmiques i de la realització de proves individuals d'avaluació. Altres situacions d'on s'extrauran dades són l'observació i valoració de la participació a l'aula i l'autoavaluació. Caldrà distingir les activitats d'entrenament de les activitats d'avaluació.

Per aconseguir el màxim d'objectivitat possible en l'avaluació, es demanarà a l'estudiant el màxim de coherència possible entre les notes d'avaluació individual i les notes d'avaluació grupal. En cas de no existir aquesta coherència es prioritzarà sempre la nota individual obtinguda a l'aula, com a nota final. Això és així perquè pensem que la compentència en treball grupal és única i que la resta de competències que l'alumne/a ha d'assolir són d'àmbit individual.

En coherència amb la responsabilitat social que comporta la funció dels mestres, cal especificar dos condicionants més en l'avaluació d'aquesta assignatura. En primer lloc esmentar que les actituds que el professorat consideri d'irresponsabilitat acadèmica poden comportar no assolir l'aprovat en l'assignatura, per entrar en completa contradicció amb el perfil de mestra/e, tal i com assenyala el 5è objectiu general de l'assignatura. En segon lloc, i en relació amb la CG 2, especificar que la llengua vehicular d'aquesta assignatura és el català (encara que es pot treballar documentació en castellà o anglès), en aquest sentit, en qualsevol prova d'avaluació escrita, es penalitzarà amb 0.2 punts, cada falta d'ortografia considerada greu. Si a la revisió d'un treball es perceb, des del principi, un excés de faltes d'ortografia o una redacció impròpia, es retornarà el treball perquè l'estudiant el corregeixi i el torni a lliurar al cap d'una setmana. En aquest cas accedirá a un aprovat com a molt.  Pensem que aquestes consideracions seran de molta ajuda per millorar la qualitat de la futura tasca com a mestres i l'actual tasca acadèmica. Si algun/a estudiant presenta, de manera justificada, una dificultat per assolir aquestes condicions cal que ho comuniqui al/ a la professor/a.

És important esmentar també que aquesta assignatura te dues parts diferenciades. La part de Psicologia de l'Aprenentage desenvolupa 7 crèdits i representa un 80 % de la nota final i la part de Psicologia Social representa 2 crèdits i el 20 % restant. Malgrat que els criteris generals d'avaluació són els que consten en aquesta guia docent, cada un dels professors de les dues parts especificarà aquells aspectes concrets que consideri adequats a la seva part. 

La graella posterior mostra quins són els resultats d'aprenentatge que s'esperen de l'alumnat i amb quin sistema seran avaluats. La qualificació es farà en base a l'escala comú de la Facultat d'Educació.

Resultats d'aprenentatge

Sistema avaluació

Identifica, analitza i comprèn els processos d'ensenyament i aprenentatge dels / de les alumes de 0-6 anys i sap com relacionar-los amb l'entorn, prenent  consciència de la seva complexitat (2)

-Proves 

 

-Entrevista estructurada

 

-Portfoli

- -Autoavaluació

Reconeix les característiques cognitives, psicomotores, comunicatives, socials i afectives  pròpies de l'alumnat de 0 a 6 anys i sap identificar el seu possible dèficit o sobredotació (4)

 

-  Prova

- Portfoli

- Entrevista estructurada

- Autoavaluació

Disenya activitats d'ensenyament i aprenentatge i de joc, adaptades a les necessitats de l'alumnat que fomentin l'aprenentatge autònom, integrant l'ús de les  tecnologies de la informació i la comunicació (7)

-Portfoli

 

-Registre de conductes i observacions

 

 

Avalua les activitats i la seva eficàcia i, si és necessari, les adapta a tot el grup o a cada alumne en concret per afavorir l'atenció a la diversitat (8)

-Portfoli

 

 -Registre de conductes i observacion

Gestiona l'aula d'educació infantil utilitzant diferents formes d'organització, suports didàctics i materials educatius que recolzin els objectius relacionados amb les activitats educatives (9)

-Portfoli

 

- Prova

 

 

 

 

 

A nivell pràtic està familiaritzat amb els sistemes de seguiment de l'alumnat i amb les estratègies per realitzar un seguiment del  seu treball com a  professor/a, perquè sigui accessible (11)

-Registre de conductes i observacions

 

-Entrevista estructurada

Ofereix als pares i a altres parts implicades, informació sobre l'alumnat, i utilitza adequadament la informació que n'obté (12)

-Entrevista estructurada

 

 

Participa constructivament en diferents tipus de consultes amb persones i institucions exteriors col.laborant amb altres professionals (13)

-Grau de participació

 

-Entrevista estructurada

 
   


Proves d'avaluació continuada (15%) i prova integradora (30%): Total 45%. Si la prova integradora es suspèn cal anar a 2a convocatòria.

Portfoli: 15%

Entrevista estructurada: 30%

Grau de participació, conductes a l'aula: 10%

Per aprovar l'assignatura cal realitzar totes les activitats d'avaluació continuada.

Bibliografia i recursos

 Balaguer, M.C. Lectura estartègica dels problemes matemàticsa l'Educació Primària.TDX  http://hdl.handle.net/10803/9348

Brunner, J.S. (1984). Acción, pensamiento y lenguaje. Madrid: Alianza Editorial

Bruner, J. (1997). La Educación puerta de la cultura. Madrid: Machado Libros

Coll, C. (coord.) (2008). Psicologia de la Instrucció. Barcelona:UOC

Coll, C., Palacios, J. i Marchesi, A. (2008). Desarrollo psicológico y educación II. Psicologia de la Educación. Madrid: Alianza

Coll, C., Martín, E., Mauri, T., Miras, M., Onrubia, J., Solé, I. i Zabalza, A. (1999). El constructivismo en el aula. Barcelona: GRAO

Gagné, E.D. (1991). La psicología cognitiva del aprendizaje escolar. Madrid: Visor

Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós.

González Pérez, J. i Criado del Pozo, M.J. (2004). Psicologia de la educación para una enseñanza práctica. Madrid: Editorial CCS

Lave, Jean, & Wenger, Etienne (1991). Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation, Cambridge University Press.

Piaget, J. (1965). The child’s construction of number. Nova York: Norton.

Pozo, I. i Monereo, C. (Coord.) (2000). El aprendizaje estratégico. Madrid: Santillana

Puente Ferreras, A. (2005). Cognición y Aprendizaje. Funsamentos Psicológicos. Madrid: Pirámide

Tuffanelli, L. (2010). Comprender. ¿Qué es? ¿Cómo funciona. Madrid: Ministerio de Educación. Narcea

Vigotski, L.S. (1979). El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Barcelona: Crítica.

Vigotski, L.S. (1995). Pensamiento y leguaje. Barcelona: Paidós

Wells, G. (2001). Indagación dialógica. Hacia una teoria y una práctica socioculturales de la educación (pp. 237-270). Barcelona:Paidós

Woolfolk, A.; Hugues, M. y Walkup, V. (2008). Psychology in Education. Essex: Pearson

Pozo Municio, I. (2000). Aprendices y maestros (4ª ed.). Madrid: Alianza.


 

Interacció entre iguals i adults (Psicologia social) (Jaume Camps)

Allport, G. W. (1979). The Nature of Prejudice. Cambridge: Perseus Books. (1a edició de 1954)

Aronson, E. (2000). El animal social (8a edició). Alianza.

Biscarri, J., Samper, L. i Sanuy, J. (1985). Socialització infantil i dinàmica del grup-classe. Lleida: Dilagro.

Córdoba, A.I. et al. (coords) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Madrid: Pirámide.

Gerrig, R.J. i Zimbardo, P.G. (2005). Psicología y vida. Naucalpán de Juárez: Pearson.

Gil, F. i León, J.M. (1998). Habilidades sociales. Madrid: Síntesis.

Harris, J. R. (1998). The Nurture Assumption. New York: The Free Press. 

Hartup, W. W. (1998a). The company they keep: Friendships and their developmental significance. In A. Campbell, & S. Muncer (Eds.), The social child. Hove: The Psychology Press.

López, F. et al. (2003). Desarrollo afectivo y social. Madrid: Pirámide.

Maccoby, E. E. (2003). The Two Sexes. Growing up Apart, Coming Together. Cambridge: Harvard University Press.

Marín, M. (1998). Psicología social de los procesos educativos. Sevilla: Algaida.

Páez, D. et al. (coord.). (2004). Psicología social, cultura y educación. Madrid: Pearson Educación. 

Parsons, T. (1976). La clase como sistema social: algunas de sus funciones en la sociedad americana. A Gras, A. (Ed.). Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 53-60). Madrid: Narcea.   file:///C:/Users/usuari/Downloads/Unidad2aParsons.pdf

Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Barcelona: EDHASA.

Steele, C. M. (1997). A Threat in the Air. How Stereotyper Shape Intellectual Identity and Performance. American Psychologist, 52(6), 613-629. http://users.nber.org/~sewp/events/2005.01.14/Bios+Links/Krieger-rec5-Steele_Threat-in-the-Air.pdf

Thorne, B. (1993). Gerder Play: Girls and Boys in School. New Brunswick: Rutgers University Press.

Turner, J. C. (1987). Rediscovering the Social Group. A Self-Categorization Theory. Oxford: Basil Blackwell. 

Material didàctic



Versió per imprimir