ENUNCIAT I PROGRAMA DEL CURS

EL REC COMTAL

Encara que no es coneixen els seus inicis per falta de documentació, se sap que ja existia al segle XI, durant el regnat de Ramón Berenguer I. A més, en alguns trams coincideix amb l'antic aqüeducte romà, encara que no queda clar si tota la seva construcció es fonamenta o si només aprofita algunes parts.

El Rec, que es va plantejar principalment amb una finalitat merament econòmica, serpenteaba al llarg dels actuals districtes de Sant Andrés i Sant Martín, i en el transcurs dels segles es va ser adaptant a les necessitats de cada període. La ciutat, doncs, va créixer a la seva al voltant, i les zones per on passava eren les més desenvolupades, especialment quant a la indústria i l'agricultura.

Tal com explica l'historiador Enrique H. March "No s'entén la història de Barcelona sense la producció que aquesta infraestructura ha suposat per a la ciutat." I és que durant anys el Rec va ser una de les infraestructures crucials per a Barcelona i la seva economia

Hi ha una incidència representada pel Rec Comtal en el poblament i desenvolupament social i econòmic de Sant Andrés i Sant Marti, pel seu pes específic en la transformació de la regió. Els trets més importants del seu impacte són, sens dubte, l'implant de les explotacions agrícoles i ramaderes i posteriorment l'establiment de les indústries, doncs és, sens dubte, l'artèria vital de la comarca.

Sabudes són les vicissituds tingudes per la ciutat i altres poblacions satèl·lits del pla, per aconseguir el necessari subministrament d'aigua per al consum dels seus habitants, doncs les manques del líquid element en el transcurs de la història, han estat importants i això ha obligat a buscar-la a tot arreu on existia alguna possibilitat d'obtenir-la. El fet ha estat endèmic i molt lligat a l'expansió i al creixement demogràfic. Desgraciadament, encara no s'ha resolt el problema completament i de tant en tant, les autoritats recomanen el seu estalvi.

Les restes de l'aqüeducte romà, de la Plaça Nova, ostenten una clara adreça cap als vessants de Collserola, però sembla que no va ser suficient aquesta aportació i és bastant clara la situació de les deus d'on s'assortia. No obstant això és desconeguda l'existència d'una font, capaç de proveir les necessitats de la colònia.

És molt possible no obstant això, que anessin captades les aigües de diferents mines, com ha estat tradicional. La conducció a la Ciutat Vella i posteriorment en l'Eixample, utilitzant una complicada xarxa subterrània, està suficientment documentada, existent, inoperant i desconeguda per a la majoria dels barcelonins.

Tots els indicis coneguts apunten al fet que la insuficiència en el subministrament d'aigua a la ciutat va ser institucional des de molt antic, i les successives corporacions van haver de buscar altres solucions alternatives. Les restes arqueològiques i la documentació escrita, aporten serioses dades que permeten especular amb l'existència d'un altre aqüeducte romà, que amb diferent orientació es dirigia de dret en el riu Besós.

L'aparença és que el traçat d'aquest aqüeducte efectuava el seu recorregut molt proper al que després seria el Rec Comtal, i possiblement en algun lloc, el traçat seria coincident. El primer, amb unes característiques pròpies, perquè en llocs molt específics, era sobre elevat mitjançant uns "arcs, arcs torts, arcs opera antico facto, arcs antiquos, arcs Priscos, etc.", que documentalment van fixant el seu pas pel territori.

És presumible que el Rec Vell fes referència a l'aqüeducte i que en trobar-se danyat, fora arreglat pel comte Mir (Regomir), entre els anys 954 i 966, i que el Rec Nou fos la construcció medieval renovat pel Baró de la Limiti, al segle XVIII.

L'estructura resultant d'aquesta última remodelació, va concedir a la Sèquia Comtal, una longitud de dotze quilòmetres i només un desnivell de l'un per mil. El cabal era d'uns 72.000 metres cúbics de mitjana diària, subjecte a unes fluctuacions depenents de la climatologia i de les estacions del cicle anual. Quant al cabal, era distribuït entre la ciutat i els regs, a raó de un terç per a la primera i dos terços per a l'ús agrícola i industrial (molins).     

La històrica funció del Rec Comtal ha desaparegut completament i actualment, gens més és un de tants col·lectors que constitueixen la xarxa de clavegueram de la ciutat. Les seves aigües ja no són aprofitades, però no és gens llunyana la data en què encara es beneficiaven uns dos-cents camperols. Xifra que ens és coneguda, per l'últim encarregat del reg, Joan Sitja i Clapés, que des de 1967 va deixar d'exercir aquest tradicional ofici.

PROPOSTA D'INTERVENCIÓ

La proposta d'intervenció que es proposa en l'assignatura Projectes 4, se situa al llarg de l'antic traçat del Rec Comtal.

En l'actualitat s'està redactant un pla especial que advoca per la recuperació de la memòria de l'antiga infraestructura, de la qual es conserva amb prou feines un 5% en l'actualitat.

En projectes 4 s'han seleccionat 6 dels 25 emplaçaments que formen part d'aquest pla especial, amb tal de plantejar unes intervencions suficientment variades que permetin donar una lectura global del que podria ser la recuperació de la memòria del Rec Comtal.


OBJECTIU

L'objectiu del curs és treballar les diferents escales, urbana, tipològica i constructiva aprofitant una mirada sobre una preexistència que ens ha de fer conscients de les decisions que prenem.
Els solars han estat seleccionats perquè ens permetin, treballar les tres escales d'una manera natural.

En tots ells serà possible treballar l'espai urbà considerant la preexistència patrimonial del traçat del Rec. 

Plantejar una nova volumetria considerant la preexistència del traçat urbà.

I treballar la tipologia i la materialitat considerant la preexistència patrimonial d'alguna edificació existent.

Depenent del solar, el desenvolupament del programa triat se centrarà en una nova volumetria a plantejar, o pot centrar-se en la recuperació i rehabilitació d'algun edifici existent que vam crear que té suficient valor arquitectònic o tipològic, al marge de la intervenció a l'espai públic que ira reforçada pel traçat del Rec.

L'interès de la proposta d'ordenació d'aquest espai, serà l'analitzar que preexistències són determinants, tant des del nivell patrimonial com des del punt de vista sociològic.

Per tant l'intent és projectar i reordenar aquests emplaçaments seleccionats, part d'uns criteris patrimonials que han de basar-se indubtablement en unes preexistències que han d'investigar-se i valorar-se adequadament. Els usos s'han de definir en funció d'aquesta característica patrimonial de l'autenticitat, com a criteri selectiu, no discriminat cap de les condicions de les preexistències existents en aquest patrimoni arquitectònic.

Per tant la labor d'identificació en el primer lliurament de l'Anàlisi (8 febrer 2019), que s'ha de bolcar en la memòria i anàlisi històrica, aixecament fotogramètric preexistències i les maquetes de conjunt. El fase del. Avantprojecte (1 març 2019) els valors que s'han identificat han de ser jerarquitzats, i mitjançant, la memòria i planimetria històrica del conjunt, hi haurà justificació del programa a desenvolupar en funció dels valors detectats, ordenats en funció d'un objectiu. Finalment el tercer lliurament del Projecte (29 març 2019), haurà determinat la forma arquitectònica mitjançant l'ordenació volumètrica del conjunt i la resolució tipològica i constructiva del projecte.