Universitat Internacional de Catalunya

Antropologia

Antropologia
6
8476
1
Primer semestre
FB
Global Trends
Antropologia
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Dr. ROMERO MULERO, Pablo - promero@uic.es

De dilluns a divendres a les 14.00h

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


L'assignatura d'Antropologia es presenta com una reflexió sobre el coneixement i la racionalitat. Aquesta doble reflexió es canalitza a través d'una doble lectura dels "altres" i "nosaltres" que, simultàniament també evoluciona des d'allò irracional fins a la racionalitat, i des del més llunyà fins al més proper. Un plantejament d'aquest tipus permet, en primer lloc, un estudi sobre què és l'home, sobre les grans preguntes que l'envolten i com el fenomen religiós ofereix una proposta de resposta. Però l'estudi d'aquest fenomen es concreta en l'estudi de les religions no occidentals per contrastar, en la segona part, amb la consciència racional d'Occident i la pèrdua de la religiositat.

Requisits previs

No requereix requisits previs.

Objectius

  • Conèixer i entendre els principals conceptes i plantejaments vitals de les grans religions: confucionisme, taoísme, budisme, hinduisme i islamisme.
  • Conèixer i reflexionar sobre les maneres amb que les grans religions han donat resposta als principals interrogants que envolten l’ésser humà: l’origen del món, el sentit de la vida i del dolor, de la mort i la existència i la natura de la divinitat, així com la relació que s’estableix amb ella, etc.
  • Reflexionar sobre la cultura occidental per contrast amb la l’oriental.
  • Analitzar els processos de racionalitat i pèrdua de racionalitat que s’han produït a occident.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Reflexió crítica y personal sobre grans plantejaments vitals (sentit de la vida y de la mort, dolor, cosmografia, felicitat) y las respostes que els han donat les principals religions del món.
  • Coneixements sobre la doctrina i les formes d’organització de les principals religions (confucianisme, taoísme, budisme, hinduisme i islamisme).
  • Desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisis i de comprensió.
  • Reflexionar sobre la cultura occidental, el racionalisme i pèrdua de confiança en la raó en els darrers segles.

Els estudiants:

  1. Tindran els coneixements bàsics d'economia, dret, geografia i història per poder ser capaços d'entendre alguns dels grans problemes de la societat actual.
  2. Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
  3. Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
  4. Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
  5. Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
  6. Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.

Continguts

“Tota tecnologia implica una tendència intrínseca” (N. Postman)

 1. Fenomenologia del fet tecnològic en el pensament contemporani.

 1.1  Els mitjans com a epistemologia i l'home com a producte (Postman, la televisió i les xarxes socials). El naixement del llenguatge publicitari amb E. Bernays: The Century of the self.

1.2  Realitat i representació: el capgirament gnoseològic a la modernitat (Descartes/Hume).

1.3  La naturalesa humana ¿inmutable? Canvi tecnológic i canvis antropològics a l'era tecnològica. (N. Carr)

1.4  La posibilitat de la comunicació i la societat postmoderna. Els mass media com a aparador del món.

1.5  El pas de l'abstracció a la representació (Homo Videns, G. Sartori, caps. 3,5 i 6)

1.6  La tecnologia com a paradigma de la racionalitat postmoderna. N. Carr (textos i entrevistes) “¿Internet nos está volviendo estúpidos?”

 Nicholas Carr, entrevistes a El País sobre els conceptes de multitasking i infoxicació.

 2. Temps i posmodernitat: història, linealitat y progrés.

 2.1.         Temps buit i temps ple al món contemporani (H. Gadamer, Actualidad de lo bello.)

2.2.         "Temps consuntiu i temps adquisitiu" a l'obra de Rafael S. Ferlosio.

2.3.         Alienació del temps en l'home postmodern (Mongardini). La percepció del propi temps vital com a identitat (Black mirror i Lifeline, de V. Erice)

2.4.          Oci i negoci: la festa. El temps com a mercaderia. (J. Pieper)

2.5.          Història i narcisisme: la exhibició sentimental del jo.

 Text H. Arendt (contemplació i praxi).

  • Text J. Pieper (l'oci contemplatiu).

 -       La obsolescència de l'home en un món tecnificat (G. Anders, E. Sennett)

-       Llibertat i perfecció en l'home contemporani. (M. Sandel, Contra la perfección. Bauman, Vida de consumo: liibertat, temps i obsolèscencia pàgs. 83-89)

 -       Modern times, de Chaplin; comparació amb El nuevo capitalismo o la tecnificación del hombre, de R. Sennett.

-       Despersonalització a Modernidad líquida, de Z. Bauman.

 (pràctiques: textos de H-G. Gadamer, Los dos tiempos; Mongardini, V. Erice, Lifeline

https://www.youtube.com/watch?v=mR-I1FDOr4g)

 3. El capgirament de la racionalitat. Narcisisme i posmodernitat.

 -       Del buit a la postmodernitat. Narcisisme col.lectiu i procés de personalització: característiques, causes i conseqüències (Sartori, caps 3, 5, 6 y prólogo Lipovetsky). Concepte d'Amor líquido a Bauman.

-       La realitat líquida en Z. Bauman i el caràcter moral del narcisisme. (Sartori, cap. 6) ¿Podem definir objeticvament la realitat?

-       De l'homo sapiens a l'homo insipiens. La manipulació de la veritat objectiva pel poder. La advertencia huxleyana de N. Postman. Raó i informació als mass media. (Postman, cap. 11)

-       Lipovetsky: del sustent de la realitat a l'encant de la imatge. Dels fets a les opinions: la deriva relativista al món de la comunicació.

-       L' opinió teledirigida. El paradigma de l' opinió pública (Sartori, Vídeo-política; Postman, Las cinco advertencias del cambio tecnológico)

-       Homo faber: el subjecte com a creador de la realitat. La subjetivización de lo real. N. Postman (cap V. El mundo de la diversión)

-       La fragmentació del llenguatge en els mitajns de comunicació de masses (Postman, cap. 6; Sartori)

 (pràctiques textos de Ch. Lasch, La cultura del narcisismo; La era del vacío, de Lipovetsky; G. Debord, La sociedad del espectáculo, etc)


Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Hi haurà com a mínim una prova parcial durant el semestre de llibres de lectura obligatòria; aquesta prova serà seran monogràfica i eliminarà matèria quan la mitjana de la nota del grup sigui superior a set. En cas contrari serà matèria d'examen de nou a la prova final. El seu valor total és un 30% de la nota.

L'examen final es durà a terme al acabar el semestre i el seu valor és del 50% de la nota final. 
La nota mínima en aquest examen serà de 2; qualsevol qualificació inferior a la prova final farà impossible fer la mitjana amb la resta de notes. Tots aquells alumnes que no aconsegueixin el 80% d'assistència a classe durant el curs perdran la possibilitat de presentar-se a l'examen final de la convocatòria. En cas de repetir l'assignatura la norma d'assistència romandrà inalterable.

Les pràctiques i els treballs fet a classe o a casa hauran de ser entregats sense excepció el dia i hora convingtus. El seu valor seran un 20% de la nota. Si hom no pot assistir a classe, s'enviarà un correu amb antelació, però mai no podran ser lliurats al professor més tard. De la mateixa manera, la no assistència a classe sempre es notificarà per endavant (en cas de malaltia o imprevistos) i a través d'un comprovant quan hi ha algun tipus d'incompatibilitat ocasional. En cas contrari es considerarà una falta. Qualsevol treball, pràctica o text en general que contenen elements aliens en forma de plagi (definits com qualsevol nota o text sense filiació ni autor, una còpia d'un treball anterior o la reproducció sense la cita corresponent d'un text d'internet) es considera una falta greu i comportarà el suspens automàtic de l'assignatura i la pèrdua de la convocatòria inmediata. D'aquesta manera, l'alumne es presentarà obligatòriament a la propera convocatòria.

Bibliografia i recursos

Bauman, Z. La posmodernidad y sus descontentos; Akal, 2001.

Bauman, Z. Amor líquido; FCE, 2005.

Debord, G. La sociedad del espectáculo, Pre-textos, 1999.

Graf Huyn, Hans, Seréis como dioses; El buey mudo, 2010.

Finkielkraut, A. Nosotros, los modernos, Encuentro, 2006.

Lasch, Ch. La cultura del narcisismo; Edit. Andrés Bello, 2001.

Lipovetsky, G. La era del vacío, Anagrama, 2003.

Postman, Neil, Divertirse hasta morir, Edic. La tempestad, 2001.

Sartori, G, Homo videns: la sociedad teledirigida, Taurus, 2012.

Sennett, R., La corrosión del carácter; Anagrama, 2000.

Toutain, F., Imitació de l'home, La Magrana, 2012.

Material didàctic



Versió per imprimir