Universitat Internacional de Catalunya

Infermeria Clínica General

Infermeria Clínica General
6
8604
2
Primer semestre
OB
Mòdul de Fonaments de la Cura II
Infermeria clínica general
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Cada dia de 9:50 a 10:10h sol·licitant cita per e-mail.

Presentació

Justificació

La planificació de les cures infermeres per a les principals alteracions de salut de les persones requereix una base sòlida de competències generals que es repetiran en l’aprenentatge del Pla de cures per a cada patologia. Descobrir i interioritzar progressivament aquestes competències, amb una metodologia que combina la classe magistral per als temes més innovadors i complexos, i la tutoria grupal, l’elaboració i presentació d’informació, per a la resta de temes, facilitarà l’assimilació de competències.

Descripció

La matèria Infermeria Clínica General se centra en l’adquisició dels coneixements necessaris per conèixer les alteracions de salut de l’adult, les manifestacions i les cures, i aplicar-hi el procés d’atenció d’infermeria (PAE). Durant la matèria es treballaran els procediments de la cura per tractar i provenir els problemes derivats en les persones cuidades i en la família, mitjançant un treball cooperatiu amb els altres membres de l’equip i amb la participació de la persona cuidada i dels seus familiars en el procés salut-malaltia. En destaquen elements que són base per a la resta de les matèries de l’àrea, com la semiologia, l’Homeòstasi i els principis bàsics enerals de les cures clíniques.

Requisits previs

  • No n’hi ha.

    El Departament d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut acorda que tots els alumnes del Grau en Infermeria, quan hagin de seguir la seva docència en línia, hauran d’obrir la càmera i estar visibles per al professorat en tot moment.

Objectius

  1. Desenvolupar les habilitats cognitives, pscicomotrius i de relació per proporcionar les cures d’infermeria adequades i promoure la importància de l’autonomia i el manteniment de la salut, la prevenció de la malaltia i el benestar del pacient, la família i la comunitat.
  2. Adquirir les aptituds necessàries per integrar els coneixements teòrics en la pràctica diària de la professió d’infermeria.
  3. Conèixer les cures d’infermeria generals associades a la semiologia més freqüent: situacions crítiques, quirúrgiques, malalties cròniques i oncològiques.
  4. Integrar el coneixement específic de la malaltia en el concepte holístic de la persona.
  5. Recordar l’etipatogènia, l’epidemiologia i la fisiopatologia de la semiologia per fonamentar científicament el treball d’infermeria.
  6. Conèixer el pronòstic i les possibles complicacions.
  7. Estudiar el procés d’atenció d’infermeria (PAE), mitjançant l’obtenció de la informació correcta per elaborar rigorosament el pla de cures d’infermeria; la valoració específica dels signes, símptomes i problemes, fent servir el judici clínic i establint prioritats, i la planificació de les cures basant-se en els problemes i diagnòstics d’infermeria.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 11. E - Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys, i fomentar l'educació per a la salut.
  • 12. B - Conèixer i complir el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial de transformació.
  • 14. G - Establir mecanismes d'avaluació, tenint en compte els aspectes cientificotècnics i els de qualitat.
  • 15. B - Treballar amb l'equip de professionals com una unitat bàsica en la qual s'estructuren de manera uni o multidisciplinari i interdisciplinari els professionals i la resta de personal de les organitzacions assistencials.
  • 16. G - Conèixer els sistemes d'informació sanitària.
  • 19. B - Capacitat de prendre decisions basades en el pensament crític i la pràctica reflexiva.
  • 1. G - Ser capaç de donar una atenció sanitària, tècnica i professional adequada a les necessitats de salut, amb plena autonomia tècnica i científica, de les persones que s'atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen amb la normativa legal i deontològiques aplicables.
  • 24. G - Habilitat per treballar de manera autònoma.
  • 28. E - Lideratge de les cures infermeres i d'equips d'infermeria per a la qualitat de l'atenció a les persones, la participació en les polítiques de salut i el desenvolupament professional.
  • 2. E - Planificar i facilitar cures infermeres a les persones o grups, tenint en compte els resultats obtinguts en salut i l'avaluació del seu impacte, a través de guies de pràctica clínica i assistencial que descriuen els quatre processos a través dels quals es diagnostica, es tracta o es té cura d'un problema de salut.
  • 3. E - Conèixer i aplicar els fonaments i principis teòrics i metodològics de la infermeria.
  • 5. G - Dissenyar sistemes de cures dirigits a les persones o grups, avaluar-ne l'impacte i establir les modificacions oportunes.
  • 6. E - Basar les intervencions infermeres en l'evidència científica i en els mitjans disponibles.
  • 7. B - Entendre sense prejudicis les persones, tenint en compte els seus aspectes físics, psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences o valors, i garantint el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.
  • 8. B - Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses d'acord amb la manera en què viuen el seu procés de salut-malaltia.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Desenvolupar habilitats cognitives, psicomotrius i de relació per proporcionar cures d’infermeria adequades a la promoció de l’autonomia, el manteniment de la salut, la prevenció de la malaltia i el benestar del pacient, la seva família i la comunitat.
  • Reconèixer la semiologia més freqüent en les principals alteracions de salut.
  • Desenvolupar les cures d’infermeria des de la reflexió de la etiopatogènia, l’epidemiologia i la fisiopatologia de la semiologia per fonamentar científicament el treball d’infermeria mitjançant la planificació de les cures basant-se en problemes i diagnòstics d’infermeria.
  • Conèixer les principals proves diagnòstiques per la imatge (radiologia, escàner i TEP, entre d’altres) i analítiques, el seu fonament i la seva aplicació, així com l’aplicació terapèutica, especialment en intervencionisme cardiovascular i oncologia.

Continguts

  • Introducció a les cures d’infermeria de les malalties medicoquirúrgiques. Agents físics i químics com causa de malaltia. Termoregulació.
  • Semiologia general. Cures d’infermeria sobre els grans símptomes clínics. Dolor, febre, icterícia, nàusees i vòmits, hemorràgia, vertigen, síncope, coma, dispnea i oligúria.
  • Trastorns de l’equilibri hidroelectrolític i àcid base. Atenció d’infermeria en pacients amb trastorns de l’equilibri hidroelectrolític. Conceptes fonamentals de l’homeòstasi hidroelectrolítica i àcid base. Atenció d’infermeria en pacients amb fluïdoteràpia. Trastorns volumètrics. Desequilibris dels principals ions intracel·lulars i extracel·lulars. Atenció d’infermeria en pacients amb trastorns de l’equilibri àcid base.
  • Infecció. Atenció d’infermeria al pacient amb infecció.
  • Xoc, sèpsia, i fallada multiorgànica. Atenció d’infermeria en pacients amb xoc.
  • Malaltia crònica i malaltia aguda. Definició i causes de malaltia aguda i crònica. Estratègies diferencials en el diagnòstic i en el tractament. Atenció d’infermeria en pacients amb patologies cròniques.
  • Fisioteràpia i rehabilitació. Concepte. Modalitats. Principals indicacions terapèutiques. Atenció d’infermeria en pacients amb dèficit d’autocura, amb risc o deteriorament de la mobilitat física i de la integritat cutània i amb alteració del patró d’eliminació.
  • Principis generals d’oncologia medicoquirúrgica. Atenció d’infermeria en pacients oncològics en relació amb la fisiopatologia del càncer, l’epidemiologia, la detecció i la prevenció precoç. Sistema de classificació: tumor, nòdul i metàstasi. Aspectes generals del tractament del càncer.
  • Anàlisis clíniques. Diagnòstics de laboratori: laboratori hematològic, microbiològic, immunològic, bioquímic i biològic. Valors normals de les anàlisis clíniques més comunes. Peticions analítiques a la pràctica clínica diària, intrahospitalària i extrahospitalària.
  • Tècniques de diagnòstic. Procés diagnòstic clínic. Radiodiagnòstic. Diagnòstic histopatològic. Endoscòpia. Monitorització clínica. Tècniques especials de diagnòstic. Preparació del pacient sotmès a proves diagnòstiques.
  • Pacient quirúrgic. Atenció d’infermeria en el preoperatori. Atenció d’infermeria en l’intraoperatori: col·locació del pacient a la taula operatòria. Normes bàsiques d’asèpsia quirúrgica. Quiròfan. Esterilització. Instrumental quirúrgic. Atenció d’infermeria en el postoperatori. Període postoperatori: intervencions immediates. Complicacions postoperatòries: Unitat de Cures Postoperatòries. Atenció d’infermeria en la ferida quirúrgica. Fisiopatologia quirúrgica. Ferida quirúrgica.
  • Cures intensives. Atenció d’infermeria en pacients crítics. Estructura i funció de les cures intensives. Sistemes de monitoratge. Sistemes de tractament.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Modalitat totalment presencial a l’aula

A la taula es pot observar la relació entre els ECTS i la càrrega de treball en hores d’aprenentatge en funció de les diferents metodologies que s’utilitzen en Infermeria Clínica General. Tots els càlculs estan fets sota la suposició que el pla ha de constar de 240 ECTS. En aquesta matèria, cada ECTS equival a 10 hores, en les quals el docent té algun paper o hi és present. Aquesta intervenció del docent es pot fer mitjançant la classe magistral, en què el professor exposa les idees principals i fomenta la participació i el discurs. També es pot fer mitjançant les tutories grupals i individuals, en què s’acompanya l’alumne durant el procés d’aprenentatge, orientant-lo, aconsellant-lo i assessorant-lo. Els treballs cooperatius fomenten el treball entre iguals. La resta de les hores, de 15 hores d’1 ECTS fins a arribar a les 25, es distribueixen en 7 hores de treball autònom (de les quals el professor en tutela 3 de manera virtual a través de les TIC i 4 corresponen a l’alumne) i 8 hores, que no apareixen en les taules, de càrrega d’aprenentatge dirigit i autònom de l’estudiant. En el treball autònom l’alumne aprèn a resoldre problemes pel seu compte, amb el material que se li ofereix i la informació que rep en les classes presencials. Es reserven unes hores per fer recerca d’informació, elaborar treballs i estudiar individualment, tot això per arribar a assolir els coneixements desitjats.

Crèdits: 6 ECTS (6 × 25 hores = 150 hores)

• Treball dirigit amb el professor en la classe fa es fa a l’aula: 60 hores

o Classes magistrals: 43 hores

o Mètode del cas: 7 hores

o Exercicis: 4,5 hores

o Discussió i lectura crítica: 5,5 hores

• Treball supervisat pel professor i fet de manera autònoma i virtual: 18 hores (3 hores per ECTS).

• Treball individual: 72 hores (12 hores per ECTS). Treball de comprensió d’apunts, exercicis i casos fets a classe i de bibliografia no obligatòria, síntesi i estudi d’apunts .

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



• En relació a el curs  19-20 s'elimina l'obligatorietat de treure un 5 en l'examen final per poder fer mitjana amb la resta de notes ja que d'aquesta manera es dóna més força a l'avaluació continuada que ara passarà a tenir un valor de l'50% per compensar els percentatges en la nota global. El 50% d'avaluació continuada serà d'un 10% per als qüestionaris de treball autònom, un 15% els treballs per la participació a classe (qüestionaris després de treball a classe un 40%, concurs de preguntes un 48% i estratègia un 12%) i 25% la prova escrita intermèdia. Considerem important mantenir els exàmens perquè facilita la retenció de la matèria, però per si sola no representa l'adquisició de les competències i pensem que amb la realització d'un cas que recull les qüestions més importants de l'assignatura s'aconsegueix un correcte equilibri.

Quant a la segona convocatòria assenyalar:

• Es mantindran els percentatges de l'avaluació de la primera convocatòria i les notes de l'avaluació continuada, a excepció que es permetrà millorar la nota dels qüestionaris autònoms (fins a un 5). La nota de l'examen final serà l'obtinguda en aquesta segona convocatòria, és a dir no es mantindrà la nota de la prova escrita intermèdia i la nota de la segona conv valdrà un 75%. No es donaran MH en 2a convocatòria.

3 ª i 4 ª convocatòria
Per la 3 ª i 4 ª convocatòria es mantindrà el mateix tipus d'avaluació que a la 1 ª i 2 ª convocatòria respectivament i en cap cas es guardaran les notes parcials o de qualsevol tipus d'avaluació d'un curs per l'altre.

 

Avaluació de competències.
Les competències plantejades en l'assignatura seran superades si se superen les seves respectives proves avaluadores. Els resultats d'aprenentatge i els instruments d'avaluació de les competències es troben a l'annex 1.

 

Bibliografia i recursos

  • Thibodeau GA, Paton KT. Estructura y Función del cuerpo Humano, 13ª edición de Elsevier, Madrid.2008
  •  Long, B. C., Phipps, W. J. (2002). Enfermería Médico-Quirúrgica (2ª ed.). Vol 1 y 2. Mosby 2000. Madrid.
  • Smeltzer S.C., Bare B.G. Enfermería Médico-quirúrgica de Brunner y Suddarth. 12ª edición. LIPPINCOTT. 2013
  • Herdman & Kamitsuru. Diagnósticos enfermeros. Definiciones y clasificación 2015-2017 Elsevier, 2015
  •  Mª T Luis. Los Diagnósticos enfermeros. Masson, Madrid, 9ª Edición.2014

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 13/01/2022 12:00h
  • R1 01/02/2022 14:00h
  • E2 28/06/2022 10:00h
  • R2 08/07/2022 11:00h