Universitat Internacional de Catalunya
Gestió de la Cura
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Cita prèvia per correu electrònic.
Presentació
El desenvolupament en l’àmbit professional de la infermera assistencial requereix gestionar els recursos que utilitza i els recursos amb els quals es relaciona. És evident que amb aquesta gestió s’obtindrà una eficàcia o eficiència que permetrà millorar la cura de les persones. I aquests coneixements en la gestió es poden començar a adquirir en l’àmbit acadèmic.
Aquesta assignatura pretén invitar els alumnes a introduir-se en una realitat assistencial que no es pot separar del bon ús dels recursos que hi ha. El programa proporciona una formació als graduats en Infermeria que els permet desenvolupar les funcions de gestió en la presentació dels seus serveis i utilitzar adequadament tant els coneixements com les tècniques necessaris mitjançant el domini dels sistemes de treball, de l’organització sanitària i dels recursos.
Requisits previs
No n’hi ha.
El Departament d’Infermeria de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut acorda que tots els alumnes del Grau en Infermeria, quan hagin de seguir la seva docència en línia, hauran d’obrir la càmera i estar visibles per al professorat en tot moment.
Objectius
-
Adquirir els coneixements, els procediments i les actituds necessaris perquè en l’àmbit de la infermeria es gestionin correctament els recursos materials i humans per així poder donar una cura eficaç i eficient a la persona.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 13. G - Conèixer els principis de finançament sanitari i sociosanitari i utilitzar adequadament els recursos disponibles.
- 15. B - Treballar amb l'equip de professionals com una unitat bàsica en la qual s'estructuren de manera uni o multidisciplinari i interdisciplinari els professionals i la resta de personal de les organitzacions assistencials.
- 16. G - Conèixer els sistemes d'informació sanitària.
- 18. E - Capacitat de liderar les cures infermeres en qualsevol dels àmbits de la pràctica professional.
- 20. B - Treball en equip multidisciplinari
- 22. G - Ús i gestió de la informació i la recerca.
- 25. E - Coneixements en l'àrea d'estudi.
- 28. E - Lideratge de les cures infermeres i d'equips d'infermeria per a la qualitat de l'atenció a les persones, la participació en les polítiques de salut i el desenvolupament professional.
- 4. B - Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social o multicultural.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En finalitzar la matèria de Gestió de la Cura, l’alumne serà capaç de:
- Explicar els elements bàsics i els passos del procés de gestió.
- Utilitzar el procés de gestió per liderar un treball multidisciplinari infermer.
- Reflexionar sobre les diferents opcions de política sanitària i relacionar-ho amb el Sistema Nacional de Salut espanyol.
- Emprar els coneixements i els procediments adequats i adoptar les actituds necessàries perquè en l’àmbit de la infermeria es gestionin correctament els recursos materials i humans per així poder donar una cura eficaç i eficient a la persona.
Continguts
Tema 1. EL MARC CONCEPTUAL DE LA GESTIÓ
1.1 Conceptes i teories de la gestió. Objectiu específic: conèixer les principals teories, conceptes, tècniques i mètodes de gestió, amb una atenció especial a les activitats dels processos de planificació, organització, direcció i avaluació.
1.2 Sociologia de les organitzacions. Objectiu específic: identificar i analitzar les característiques de l’entorn social i humà de les organitzacions de la salut.
1.3 Sistemes i polítiques de la salut. Objectiu específic: conèixer el marc general de la prestació dels serveis de la salut.
1.4 Legislació. Objectiu específic: aproximar-se al context legal en què es desenvolupen les activitats de gestió.
Tema 2. LA GESTIÓ DELS RECURSOS SANITARIS
2.1 Gestió de recursos humans. Objectiu específic: descriure i valorar la importància de les càrregues de treball i les dotacions de personal.
2.2 Sistemes de treball. Objectiu específic: valorar els avenços i inconvenients dels diferents sistemes de treball.
2.3 Comunicació i relacions interpersonals. Objectiu específic: conèixer i valorar les relacions que afavoreixen un ambient de treball positiu i les diverses maneres d’afrontar els conflictes en l’actuació professional.
2.4 Gestió de recursos materials. Objectiu específic: identificar les necessitats qualitatives i quantitatives dels recursos materials i assegurar-se que s’utilitzen correctament i que es mantenen.
Tema 3. NOVES APLICACIONS A LA GESTIÓ
3.1 Aplicació informàtica a la gestió. Objectiu específic: conèixer les possibilitats que la informàtica aporta a la gestió sanitària.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Modalitat totalment presencial a l’aula
A continuació, es pot observar la relació entre els ECTS i la càrrega de treball en hores d’aprenentatge en funció de les diferents metodologies que s’utilitzaran en Gestió de la Cura. L’assignatura es desenvoluparà a través de sessions teòriques (classes magistrals), sessions pràctiques, aprenentatge virtual guiat i autònom.
En aquesta matèria, cada ECTS equival a 10 hores, en les quals el docent té un paper presencial. Aquesta intervenció del docent es fa mitjançant la classe magistral, en què el professor exposa les idees principals i fomenta la participació i el discurs. El contingut de les classes magistrals consisteix en el desenvolupament dels temes i conceptes principals de l’assignatura, que es detallen en el temari. Pel que fa a les classes pràctiques, s’utilitza la metodologia de Casos, en què es fomenta el treball entre iguals, i s’acompanya l’alumne en el procés d’aprenentatge, orientant-lo, aconsellant-lo i assessorant-lo.
La resta de les hores (de 15 hores d’1 ECTS fins a arribar a les 25), es distribueixen de la manera següent:
- 7 hores de treball autònom, de les quals el professor en tutela 3 de manera virtual a través de les TIC (qüestionari en el Moodle amb preguntes curtes en relació amb temes que s’hagin tractat a classe prèviament). Les altres 4 corresponen a l’alumne.
- 8 hores, que no apareixen en les taules, de càrrega d’aprenentatge dirigit i autònom de l’estudiant.
En el treball autònom, l’alumne aprèn a resoldre problemes pel seu compte, amb el material que se li ofereix i la informació que rep en les classes presencials. Es reserven unes hores per fer recerca d’informació, elaborar treballs i estudiar individualment, tot això per arribar a assolir els coneixements desitjats.
Crèdits: 4 ECTS (4 × 25 hores = 100 hores)
- Treball dirigit amb el professor en la classe que es fa a l’aula: 40 hores
- Classes magistrals: 31 hores
- Mètode del cas: 2 hores
- Discussió i lectura crítica: 7 hores
- Treball supervisat pel professor i fet de manera autònoma i virtual: 12 hores (3 hores per ECTS)
- Treball individual: 48 hores (12 hores per ECTS). Treball de comprensió d’apunts, exercicis i casos fets a classe i de bibliografia no obligatòria, síntesi i estudi d’apunts
Durant aquestes sessions, un 54 % seran classes magistrals i un 46 % seran classes actives de l’alumne. D’aquest 46 %, un 23 % serà treball a classe i un 23 % serà treball virtual amb les TIC. Les metodologies participatives de classe que representen un 23 % es distribueixen de la manera següent: un 4 % per al mètode del cas i un 19 % per a la discussió a classe després lectura crítica (síntesi i aprenentatge entre iguals). Pel que fa al 23 % del treball virtual, es farà mitjançant qüestionaris.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Modalitat totalment presencial a l’aula
En relació amb el curs 2019-2020, s’elimina l’obligatorietat de treure un 5 en l’examen final per poder fer mitjana amb la resta de les notes, ja que així es dona més pes a l’avaluació contínua, que ara passarà a tenir un valor del 50 %, distribuït de la manera següent: un 10 % per als qüestionaris de treball autònom, un 15 % per als treballs de la participació a classe i un 25 % per a la prova escrita intermèdia. És important mantenir els exàmens, perquè faciliten la retenció de la matèria, però, només amb els exàmens, no s’adquireixen les competències, i per això es farà un cas que recollirà les qüestions més importants de l’assignatura.
Segona convocatòria
Es mantindran els percentatges de l’avaluació de la primera convocatòria i les notes de l’avaluació contínua, tot i que es podrà millorar la nota dels qüestionaris autònoms (fins a un 5). La nota de l’examen final serà la que s’obtingui en aquesta segona convocatòria, és dir, no es mantindrà la nota de la prova escrita intermèdia i la nota de la segona convocatòria valdrà un 75 %. En la segona convocatòria no hi haurà matrícules d’honor.
Tercera i quarta convocatòria
Per a la tercera i quarta convocatòria es mantindrà el mateix tipus d’avaluació que el de la primera i segona i en cap cas es guardaran les notes parcials o de qualsevol tipus d’avaluació d’un curs per l’altre.
Esquema d’avaluació que s’ha d’utilitzar
Es realitzarà una avaluació contínua i s’aniran penjant les notes a intranet, perquè l’alumne pugui anar valorant el seu aprenentatge. Els qüestionaris es retroalimentaran amb les respostes encertades, perquè l’alumne pugui aprendre i avaluar-se al mateix temps. La prova parcial es corregirà a classe per facilitar l’aprenentatge i, per descomptat, es podrà sol·licitar una revisió de l’examen.
NORMES QUE REGEIXEN EL CURS
Presència i participació
Encara que l’assistència a classe no és obligatòria, és important destacar que les sessions en què es faci treball a classe, especialment síntesi dels temes que s’hagin tractat, seran una gran ajuda, de manera que, si l’alumne no hi assisteix, pot tenir més dificultats per superar l’assignatura. A més, aquesta síntesi de temes forma part de l’avaluació i, per tant, si no assisteix a aquestes sessions, suspendrà aquesta part
Bibliografia i recursos
- AYUSO MURILLO, D, Grande Sellera, R.F. La gestión de enfermeria y los servicios generales en las organizaciones sanitarias. Ed: Ediciones Diaz de Santos 2006 ISBN: 84-7978-756-2
- KÉROUAK, S et Al. El pensamiento enfermero. Barcelona: Masson - Salvat, 1996.
- KOZIER et Al. Fundamentos de enfermería: Conceptos proceso y práctica. En: Biblioteca de enfermería profesional. Vol.1. 5º edición. Madrid: Mc. Graw Hill- Interamericana, 2002.
- HUBER, D Liderazgo y administración en enfermería. México: Mc Graw –Hill Interamericana, 1999.
- MARRINER, A Guía de Gestión y dirección en enfermería. 6ª Ed. Madrid: Harcourt-Mosby, 2001.
- MOMPART, M Administración y Gestión. 2ª Ed. En: Enfermería 21. Madrid: Difusión Avances de Enfermería (grupo Paradigma), 2000.
- RUIZ, J Cultura organizacional y desarrollo profesional e enfermería. Revista Rol de Enfermería 1999; (22-1) 11-15.
- RUIZ, J BLANCH, A La misión (I). Revista Rol de Enfermería 2000; 23(3): 170-173.
- RUIZ, J La misión (II) Revista Rol de Enfermería 2000; 23(7-8): 489-491.
- Asenjo Sebastián, M.A. Gestión diaria del Hospital. 3ª Ed: Masson-Elsevier, 2006. ISBN: 84-458-1666-7
- Cochrane, A.L. Effectiveness & Efficiency. Random Reflections on Health Services. Ed: The Royal Society of Medicine Press 2004. ISBN 1 85915 394 X
- Muir Gray, J.A. Atención Sanitaria Basada en la Evidencia. Como tomar decisiones en gestión y política sanitaria. Ed: Churchill Livingstone España, 1997
- Wright, J. Hill, P. Gobierno Clínico. Ed: Elsevier 2005. ISBN 84-8174-906-0
- DÍAZ, MT Accountability: Nuevo término en administración en enfermería. Revista Rol de Enfermería 1996; (215-216): 61-64.
- Kaplan, R.S., Norton, D.P. Cuadro de Mando Integral (The Balanced Score Card). 2º Ed. Ed: Ediciones Gestión 2000, 2000. ISBN: 84-8088-504-1
- BUENO, E Organización de empresas. 2ª Ed. Madrid: Ediciones pirámide, 2007.
- Mintzberg, H. Diseño de organizaciones eficiente. 2ª Ed. Buenos Aires: El Ateneo 2003
- Mintzberg, H. La estructuración de las organizaciones. 8ª Ed: Ariel Economía 2005. ISBN 84-344-6102-1
- Ferrús Estopà, L. Recomanacions per la dotació d’infermeres a les unitats d’hospitalització. Factors que influencien la pràctica enfermera. Ed: Consell de Col.legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya 2006.
- Vazquez Navarrete M.L. , Vargas Lorenzo, I. Organizaciones sanitarias integradas. Un estudio de Casos. Ed: Consorci Hospitalari de Catalunya, 2007. ISBN: 978-84-611-5728-0
- Oteo Ochoa, L.A. (editor) Gestión Clínica: Gobierno Clínico. Ed: Diaz de Santos 2006. ISBN: 84-7978-750-3
- Martinez, M.J. (editor). Lo que se aprende en los mejores MBA. Ed: Gestión 2000, 1999. ISBN: 84-8088-366-9
- Massons, J. Finanzas para profesionales de marketing y ventas. Ed: Ediciones Deusto, 1996. ISBN: 84-234-1443-4
- Lopez Casasnovas (Director). Anàlisi Econòmica de la Sanitat. Fulls Econòmics del Sistema Sanitari. Ed: Server Català de la Salut. Generalitat de Catalunya, 1994. ISBN: 84-393-3016-2
- Determinación de estándares sobre cuidados enfermeros enfermeros. Revista Rol de Enfermeria. 1991, Mayo núm.: 153 Páginas36-42
- Sistema PRN. Revista Rol de Enfermeria. El método PRN. 1988, Julio-Agosto núm.: 119-120 Páginas 41-46
- Pearce, J. & Robinson, R (2007) Strategic Management Formulation, Implementation, and Control. 10ª Edit. New York: Mc Graw Hill
- Yoder, P. (2003) Leading and Managing in Nursing. 3ª Edit. St Louis: Mosby
- Chievenato, I. (1999) Introducción a la teoría general de la Administración (5ª Edición). New York: Mc Graw Hill.
- Harvey, F. (1979) Evolution to a Matrix Organization. Academy of Management Review, Oct, 551-553.
- Hampton, D. (1977) Contemporary Management. New York: Mc Graw Hill
- Knigth, K. (1976) Matrix Organization: A review. Journal of Management Studies, My, 116-119.
Període d'avaluació
- E1 14/01/2022 10:00h
- R1 02/02/2022 10:00h
- E2 01/07/2022 12:00h
- R2 13/07/2022 12:00h