Universitat Internacional de Catalunya
Dret de la Informació
Professorat
A convenir amb el cos docent.
Presentació
L'assignatura té per objecte introduir l'alumne en el marc jurídic en que es desenvolupa la professió del periodista. Per això s'ha fet un plantejament que integra els aspectes teòrics de imprescindible domini amb la pràctica diària a la que es veu immers l'informador dels nostres dies.
Requisits previs
L'assignatura no té requisits previs.
Objectius
- De coneixement: reconèixer la Constitució com a norma jurídica suprema, així com d'identificació dels poders de l'Estat i la seva producció jurídica, les seves relacions, el sistema de drets i llibertats que incorpora i la singularitat de l'estructura composta d'Espanya com a Estat de les Autonomies.
- Habilitats: distinció d'institucions i principis constitucionals.
- Actituds: iniciar un acostament humanístic al text de la Constitució, sobretot pel que fa als valors superiors de l'ordenament jurídic: llibertat, igualtat, pluralisme polític i justícia.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
- 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
- 06 CG - Capacitat de lectura, anàlisi i síntesi
- 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
- 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
- 11 CG - Coneixement i domini dels diferents recursos de recerca
- 16 CE - Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades
- 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
- 26 CE - Capacitat per entendre i aplicar la dimensió legal d'un producte periodístic
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L'alumne sabrà reconèixer la posició jurídica del ciutadà en l'Estat de Dret i estarà familiaritzat amb les referències professionals del periodista especialitzat en tribunals.
Els estudiants:
- Tindran els coneixements bàsics d'economia, dret, geografia i història per poder ser capaços d'entendre alguns dels grans problemes de la societat actual.
- Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
- Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
- Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
- Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
- Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.
Continguts
Part teòrica
- Tema 1. Introducció a la teoria de lEstat: 1. Elements bàsics de lEstat. 2. LEstat Constitucional. 3. El cas espanyol: la Constitució del 1978. 4. L'estructura de la Constitució del 1978.
- Tema 2. La Constitució i les seues garanties: 1. La jurisdicció constitucional; 2. La reforma constitucional; 3. El dret d'excepció.
- Tema 3. Les funcions de lEstat: 1. La funció legislativa; 2. La funció executiva; 3. La funció judicial.
- Tema 4.- Controls entre poders. Institucions de control: 1. El control polític; 2. El control jurídic.
- Tema 5. La llibertat dinformació: 1. Introducció; 2. Llibertat dexpressió i llibertat dinformació; 3. Investigar, difondre i rebre informació; 4. La llibertat en el dret a la informació; 5. La universalitat i el dret a la informació; 6. El requisit constitucional de veracitat; 7. La veracitat i la rectificació; 8. Els drets del professional de la informació.
- Tema 6. El dret a la informació i el dret a l'honor.
Part pràctica
L'alumne periodista ha de desenvolupar totes les fases que intervenen en l'elaboració d'una notícia, des del contacte amb les fonts fins a la redacció de la informació. Els blocs temàtics no són lineals, sinó que s'aniran tractant a les classes d'acord amb les necessitats de cada nova pràctica.
- Tema 1. El llenguatge periodístic: claredat , concisió i precisió. L'estil i la veu del periodista. Claus narratives. Aproximacions (pertinents i impertinents) al llenguatge literari. La rapidesa i el rigor.
- Tema 2. El contacte amb les fonts. Com contrastar-les. Els actors de la justícia i el seu rol com a fonts: l'advocat, el jutge, el fiscal. Recursos informatius.
- Tema 3. Els gèneres periodístics: més informació, més interpretació. La notícia, la crònica, el reportatge, l'article d'investigació.
- Tema 4. Les diferents fases del procés penal i el recorregut periodístic. La fase d'instrucció i la vista oral.
- Tema 5. Les col·lisions del dret a la informació amb altres drets fonamentals. El deure d'informar de les institucions. Exigències i limitacions del periodista. Els gabinets de premsa: barrera o recurs?
- Tema 6. L'actualitat de la crònica de tribunals. Les rutines informatives i la seva influència en la qualitat del producte. El protagonisme de la informació judicial. El tractament en la premsa rosa i en plataformes digitals.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Mitjançant les diferents activitats formatives (exposicions orals, anàlisi de textos, síntesi de continguts exposats a les classes magistrals) es pretén que l'estudiant sigui capaç de guanyar sentit crític, autonomia en el desenvolupament del treball a més dels coneixements abocaments en cadascuna de les unitats temàtiques del curs.
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
|---|---|
| Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 3.6 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.6 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1 |
| Labs: grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). | 0.8 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'assignatura consta d'una part teòrica i una altra de pràctica, i en cadascuna suposen el 50 % de la nota final de l'assignatura.
La part teòrica savaluarà mitjançant exercicis pràctics, un examen parcial liberatori i l'examen final. Els exercicis pràctics i l'examen parcial suposen el 40% de la nota final de la part teòrica. L'examen final suposa el 60% de la nota final de la part teòrica. Per poder presentar-se a l'examen final de la part teòrica de l'assignatura cal haver assistit al 80% de les classes de la part teòrica.
Pel que fa a la part pràctica de l'assignatura, els alumnes hauran de lliurar set pràctiques i fer un examen final. Les set pràctiques, que suposaran el 60% de la nota, seran els treballs lliurats periòdicament a classe i serviran per veure l'evolució de l'alumne. L'examen final comptarà un 30% de la nota, ja que demostrarà que s'han adquirit els conceptes ensenyats durant el curs. El 10% restant dependrà de la seva participació a classe, la presentació adequada dels treballs o el coneixement de l'actualitat. Per poder presentar-se a l'examen final de la part pràctica de l'assignatura cal haver assistit al 80% de les classes de la part pràctica.
A la segona convocatòria s'hauran de presentar els alumnes que a cadascuna de les dues parts de l'assignatura no hagin obtingut un 5 com a mínim. L'examen de segona convocatòria tractarà del total de lassignatura. Així, si un alumne n'ha suspès una part i aprovat l'altra haurà de fer els exàmens corresponents a les dues parts de l'assignatura.
Per a la tercera i successives convocatòries no serà obligatori que els alumnes assisteixin a classe i segueixin l'avaluació continuada i, per tant, podran ser avaluats només amb els exàmens finals de la part teòrica i de la part pràctica de l'assignatura.
S'observarà rigorosament la normativa de la facultat en relació amb les faltes d‟ortografia i el plagi.
Bibliografia i recursos
A les classes presencials s'oferiran lectures, obligatòries o suggerides, que complementaran la següent bibliografia bàsica:
ALANDETE, David. Fake news: la nueva arma de destrucción masiva. Ed. Deusto. 2019.
ALVAREZ CONDE, Enrique. Curso de Derecho Constitucional, 2 vols. Ed. Tecnos (6 ª edición), 2008.
AZURMENDI, Ana. Derecho de la información: guía jurídica para profesionales de la comunicación. Eunsa, 2001.
AZURMENDI, Ana. Derecho de la Comunicación. Guía jurídica para profesionales de los Medios. Eunsa, 2016.
BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (coord.). Manual de derecho constitucional. 2 vols. Ed. Tecnos. 14ª Ed. 2019.
BALAGUER CALLEJÓN, María Luisa. Derecho de la información y de la comunicación. Ed. Tecnos. 2016.
BARCELO, M., Vintró, J. (coords.). Derecho Público de Cataluña. Atelier, 2011.
ESCOBAR DE LA SERNA, Luis. Derecho de la Información. Dykinson, 2004.
MOLAS, Isidre. Derecho Constitucional. Tecnos, 2009.
ORTEGA GUTIERREZ, David. Manual de Derecho de la Información. Editorial Universitaria Ramón Areces, 2003.
SANJURJO REBOLLO, Beatriz. Manual de Derecho de la Información. Una perspectiva legal para un mundo cada día más mediático. Dykinson (2009).
URIAS, Joaquín. Principios de derecho de la información. Ed. Tecnos. 3ª Ed. 2014.
VV.AA. Santiago MUÑOZ MACHADO (ed.). Comentario mínimo de la Constitución Española. Ed. Crítica. 1ª Ed. 2018.