Universitat Internacional de Catalunya

Dermatologia

Dermatologia
4
9390
5
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès

Professorat


L’alumnat pot consultar dubtes al professorat al final de cada classe. Fora d’aquest horari, cal sol·licitar cita prèvia per correu electrònic:

Dr. Ramón Grimalt: rgrimalt@uic.es

Dra Maria Teresa Fernández: mfernandezf@uic.es

Dr Antoni Campoy: acamsan@uic.es

Dr Antonio Macaya: macaya@uic.es

 

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.


AQUEST ANY PER TAL D'APTARNOS A LA SITUACIO CREADA PER LA PANDEMIA ENS VEIEM OBLIGATS A MODIFICAR LES CLASSES MAGISTRALS I FER-LES NO PRESENCIALS

La Dermatologia és una especialitat organoespecífica que inclou el diagnòstic, el tractament (tant mèdic com quirúrgic) i la prevenció de les malalties de la pell i el subcutis, mucoses i annexos cutanis així com les manifestacions en la pell de malalties sistèmiques i les manifestacions sistèmiques de malalties cutànies. A la vegada promociona un estat correcte de la pell en general. La Venereologia inclou el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de transmissió sexual (MTS) així com altres alteracions de l'àrea genito-anal,dermatologia comprèn aspectes clínics, histològics, immunològics, microbiològics i terapèutics, amb una relació estreta amb la medicina interna, la pediatria, la patologia quirúrgica i amb la resta d'especialitats.
El concepte i el sentiment modern del dermatòleg són que treballa una especialitat integral amb un marge de futur ampli a la recerca, unes possibilitats extenses de desenvolupament en terapèutica (crioteràpia, laserteràpia, fototeràpia, immunoteràpia, teràpia gènica, teràpia fotodinàmica etc ...) i sobretot una gamma extensa de tècniques quirúrgiques que ja són pròpies de l'especialitat. Aquesta àmplia oferta de possibilitats terapèutiques fa que la dermatologia d'avui atregui el metge jove; és ben sabut, i les estadístiques ho confirmen, que una de les especialitats que prioritàriament trien els MIR és la dermatologia.
D'altra banda, el gran públic, per una major consciència sanitària, per imperatius assistencials lògics i, fins i tot, per qüestions de tipus professional o social, cada vegada demana més assistència dermatològica.
La Dermatologia gaudeix d'uns avantatges que poden resultar envejables a altres especialitats, que el pacient sol agrair, i per descomptat que són molt rendibles econòmicament per a l'hospital. És una especialitat amb la qual, moltes vegades, amb una inspecció simple o amb unes maniobres exploratòries clíniques senzilles es pot aconseguir el diagnòstic; no hi ha cap altra especialitat mèdica amb la qual es pugui arribar al diagnòstic, la major part de les vegades, en un espai tan curt de temps. Això disminueix el temps d'espera de la resposta terapèutica i facilita els controls evolutius. En definitiva, la dinàmica operacional de la Dermatologia com a especialitat medicoquirúrgica segurament és la més ràpida i la més rendible. A l'hospital, el dermatòleg és un professional imprescindible per a la classificació correcta de lesions i de problemes cutanis que presenten els pacients ingressats, i sovint la col·laboració d’aquest especialista resulta molt valuosa fins i tot per establir la malaltia de base del pacient. que la majoria de patologies internes poden presentar una part cutània: la pell és, d'alguna manera, el mirall del cos, en la qual afloren els problemes interns (per exemple les síndromes paraneoplàsiques).

 

Requisits previs

Per poder cursar la matèria de "DERMATOLOGIA" l'alumne haurà de tenir aprovat prèviament la matèria "Estructura i funció de la pell i dels òrgans dels sentits".

Objectius

Capacitar l'alumne en el reconeixement de les malalties principals de la pell per establir-ne correctament la prevenció, el diagnòstic i el tractament. Amb aquest objectiu, l'alumne ha d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques necessàries corresponents, que es concreten en les competències específiques següents:
Identificació de problemes
Els coneixements que permeten la identificació dels problemes dermatològics s'adquireixen amb l'estudi de l'assignatura de Dermatologia, que, per la relació que hi ha amb moltes malalties, són imprescindibles per a l'àrea de Medicina.
La pruïja com a manifestació multietiològica
Causes de les púrpures
Importància i causes de la fotosensibilitat
Problemàtica de les eritrodèrmies
Interès de l'exploració de les mucoses
Manifestacions cutànies de la SIDA
Concepte de dermatosi paraneoplàsica
Epidemiologia, actitud i prevenció de les malalties de transmissió sexual
Diagnòstic diferencial de les úlceres genitals
Problemàtica dels tumors pigmentats
Bases teòriques dels mètodes diagnòstics en dermatologia
Exploració en dermatologia i malalties de transmissió sexual
Cultius microbiològics i micològics
Histopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul·loses i en els
melanomes)
Immunopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul·loses i en les
connectivopaties autoimmunes
Serologies en dermatologia
L'exploració dermatològica
Iniciació a l'examen de la pell, els cabells, les ungles i les mucoses
Identificació de lesions elementals i secundàries
Identificació del procés clínic segons el tipus de lesió, la forma, la localització i la
distribució
Aprenentatge del procés de confecció d'una anamnesi dermatològica en relació amb l'afecció sistèmica
Exploració física general en dermatologia
Avaluació de l'aspecte general del pacient i recollida de dades clíniques en relació amb el procés cutani
Exploració de signes vitals, adenopaties, hepatomegàlia o articulacions en relació amb la pell
Interpretació de les dades analítiques principals en dermatologia
Biòpsia cutània
Metodologia, indicacions, interpretació i contraindicacions de la biòpsia cutània
Indicacions i metodologia de les tècniques de microscòpia electrònica, immunofluorescència i altres marcadors histològics
Tècniques microscòpiques
Metodologia i indicacions de la presa de mostres d'escates i exsudats, amb examen directe per detectar bacteris o fongs amb tincions diferents.
Aïllament de l'àcar de l’escabiosi
Proves epicutànies
Fonaments de les proves per detectar al·lergògens en dermatologia
Metodologia i indicacions de les proves epicutànies
Contraindicacions
Interpretació dels resultats
Valoració de les proves en el món laboral

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica, incloent-hi els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
  • 06 - Desenvolupar la pràctica professional amb relació a altres professionals de la salut i adquirir habilitats de treball en equip.
  • 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
  • 08 - Reconèixer les bases de la conducta humana normal i les seves alteracions.
  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 10 - Comprendre i reconèixer els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut, saber com determinen la simptomatologia i el desenvolupament natural de les malalties agudes o cròniques en els individus i les poblacions.
  • 11 - Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
  • 12 - Comprendre els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions terapèutiques, d'acord amb l'evidència científica disponible.
  • 13 - Obtenir i elaborar una història clínica que contingui tota la informació que sigui rellevant.
  • 14 - Fer un examen físic i una valoració mental.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
  • 20 - Adquirir experiència clínica adequada en institucions hospitalàries, centres de salut o altres institucions sanitàries, sota supervisió, així com coneixements bàsics de gestió clínica centrada en el pacient i utilització adequada de proves, medicaments i altres recursos del sistema sanitari.
  • 21 - Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen el malalt, i comprendre el contingut d'aquesta informació.
  • 23 - Comunicar-se de manera efectiva i clara, tant de forma oral com escrita, amb els pacients, els familiars, els mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 24 - Establir una bona comunicació interpersonal que doni capacitat de dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, familiars, mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 25 - Reconèixer els factors determinants de la salut en la població, tant els genètics com els dependents del sexe i estil de vida, els demogràfics, ambientals, socials, econòmics, psicològics i culturals.
  • 26 - Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents, i en el manteniment i promoció de la salut, tant individual com col·lectiva.
  • 28 - Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques i valorar tendències i riscos per a la presa de decisions sobre salut.
  • 31 - Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
  • 32 - Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i de recerca.
  • 34 - Tenir, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu, amb escepticisme constructiu i orientat a la investigació.
  • 35 - Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i la gestió de les malalties.
  • 36 - Ser capaç de formular hipòtesis, recollir i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
  • CB-5 - Saber transmetre d'una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l'àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten.
  • CTI-1 - Saber comunicar de forma efectiva, mitjançant la comunicació oral i escrita en una tercera llengua que permeti treballar en un context internacional.
  • CTP-3 - Desenvolupar el pensament i raonament crític i autocrític (Autoavaluació).
  • CTS-2 - Mostrar i actuar amb sensibilitat vers temes mediambientals.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Objectius generals
Els objectius generals que els alumnes han d'adquirir abans de l'examen final de l'assignatura són:
Adquirir les bases i els conceptes morfopatològics i el vocabulari dermatològic necessaris per entendre la fisiopatologia, la semiologia, l'evolució i el tractament de les malalties dermatològiques principals.
Comprendre la importància de les manifestacions cutànies que poden aparèixer en els processos sistèmics i per les malalties d'altres òrgans, i conèixer les de major rellevància.
Comprendre la problemàtica de les malalties de transmissió sexual i saber l'actitud que cal adoptar davant aquests processos.
Comprendre la importància del diagnòstic i l'orientació terapèutica dels processos en el camp de l'oncologia cutània.
Objectius específics
Al final del procés de formació, l'alumne ha de:
Ser capaç d'identificar els problemes principals en relació amb les malalties dermatològiques. Per tant, ha de conèixer:
Les lesions dermatològiques elementals.
Les malalties infeccioses dermatològiques, microbianes, les víriques i les produïdes pels fongs més freqüents i importants.
Les malalties dermatològiques parasitàries principals.
Les característiques de les malalties de transmissió sexual.
Les característiques de les dermatosis per agents físics i químics i les característiques de les toxicodèrmies.
El significat i les característiques dels èczemes.
Les característiques de les dermatosis eritematoescatoses i especialment de la psoriasi.
Les característiques de les dermatosis autoimmunes.
Les manifestacions cutànies de les malalties sistèmiques.
Les malalties més freqüents i importants dels annexos cutanis.
Les característiques dels limfomes cutanis i dels tumors benignes i malignes de la pell i les mucoses.
El concepte de dermatosis paraneoplàsiques i les afeccions principals incloses dins d'aquest grup.
. Conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics en dermatologia, que es concreten en el coneixement de:
La història clínica dermatològica.
L'exploració cutània i el reconeixement de les lesions elementals.
Les particularitats de la biòpsia cutània.
Les particularitats de la immunopatologia.
La presa de mostres per a microbiologia i micologia.
Les proves epicutànies.
Les exploracions fotobiològiques.
Conèixer les bases per establir el diagnòstic i orientar la indicació terapèutica de les principals malalties dermatològiques.
Berrugues víriques. Herpes simple. Herpes zòster Piodermitis
Micosis cutànies superficials i candidiasi Lepra
Malalties de transmissió sexual
Èczemes
Psoriasi
Malalties ampul·loses
Dermatosis reactives i manifestacions dermatològiques en el transcurs d'afeccions d'altres òrgans o sistemes Limfomes cutanis
Tumors benignes més freqüents i importants (hemangiomes, nevus melanocítics)
Precancerosis cutànies i de les mucoses.
Tumors malignes de la pell (carcinomes i melanomes).
Haver adquirit les habilitats següents sobre dermatologia:
1. Saber realitzar una anamnesi sobre malalties cutànies i sobre la relació de la
patologia amb altres òrgans, aparells i sistemes.
2. Saber explorar la pell i interpretar les lesions dermatològiques elementals.
3. Conèixer les principals manifestacions cutànies de les malalties sistèmiques.
4. Conèixer les indicacions i precaucions per a la pràctica de la biòpsia cutània.
5. Conèixer les indicacions de les tècniques d'immunopatologia.
6. Conèixer les indicacions de les proves epicutànies i la seva utilitat per a la
dermatologia laboral.
7. Saber valorar els informes dermatopatològics en els processos de més
transcendència, especialment els relacionats amb la patologia tumoral
maligna.
8. Saber valorar els resultats dels exàmens microbiològics i micològics,
especialment els relacionats amb les malalties de transmissió sexual.

Continguts

El contingut de l'assignatura es repartirà en lliçons teòriques, en sessions de laboratori, en sessions de mètode del cas. No se seguirà forçosament l'ordre següent ni serà impartit en el mateix format.

Tema 1. Introducció a la dermatologia i lesions elementals
Introducció a la dermatologia i mètode d'estudi. Recordatori de l'estructura general de la pell i de les seves funcions. Anamnesi. Exploració física. Topografia dermatològica. Semiologia dermatològica. Lesions cutànies elementals: primàries i secundàries. El llenguatge dermatològic i la comunicació entre metges.

Tema 2. La dermatitis atòpica i les seves varietats
Visió general dels èczemes. Concepte d'atòpia. Dermatitis atòpica. Concepte i etiopatogènia. Diagnòstic i pronòstic de les formes infantils i de l'adult. Estratègies terapèutiques i complicacions. Acne i patologia relacionada El fol·licle pilosebaci: acne. Etiopatogènia. Formes clíniques i tractament. Clínica, patogènesi i terapèutica de la rosàcia. Dermatitis perioral. Hidrosadenitis supurativa: aspectes clínics i terapèutics.

Tema 4. Un dia de consulta bàsica
Patologia habitual i quotidiana. Estudi de casos clínics simples amb participació activa dels estudiants.
PRIMER EXAMEN PARCIAL (lesions elementals i llenguatge dermatològic): 10% de la nota final

Tema 5. Les al·lèrgies i la DAC
Dermatitis de contacte (DAC). Concepte i etiopatogènia. Anamnesi del pacient amb dermatitis de contacte. Clínica i localització segons els al·lergògens.
Dermatitis professionals Diagnòstic diferencial. Proves epicutànies. Tractament i prevenció.
Psoriasi, dermatitis seborreica i pitiriasi rubra pilar
Consideracions generals: incidència, etiopatogènia i dermatopatologia de la psoriasi. Diagnòstic i pronòstic de les diferents formes clíniques. Psoriasi pustulosa, psoriasi en gotes, eritrodèrmia psoriàtica, psoriasi artropàtica.
Complicacions. Diagnòstic diferencial. Dermatitis seborreica. Seborriasi i atopsoriasi. Pitiriasi rubra pilar. Principis de la terapèutica local i general. Els agents biològics.

Tema 7. Manifestacions cutànies de malalties sistèmiques
Manifestacions cutànies del lupus eritematós cutani: classificació i criteris de diagnòstic. Formes cròniques i subagudes. Lupus eritematós agut. Tractament. Dermatomiositis: concepte i criteris de diagnòstic. Dermatomiositis amiopàtica. Tractament. Esclerodèrmia. Morfea. Esclerodèrmia lineal. Esclerodèrmia sistèmica, esclerodèrmia limitada, esclerodèrmia difusa. Síndromes relacionades: atrofodèrmia idiopàtica de Pasini i Pierini. Fasciïtis eosinofílica. Diagnòstic diferencial entre l'esclerodèrmia i les síndromes esclerodermiformes. Tractament de l'esclerodèrmia cutània. Lesions cutànies de l'artritis reumatoide. Manifestacions cutànies de la malaltia mixta del teixit connectiu.

Tema 8. Dermatosis ampul·loses
Dermatosis ampul·loses autoimmunes. Concepte. Grup del pèmfig. Clínica, diagnòstic diferencial i tractament dels processos del grup dels pèmfigs: pèmfig vulgar, pèmfig vegetant, pèmfig foliaci, pèmfig eritematós. Dermatitis herpetiforme. Grup del pemfigoide. Epidermolisi ampul·losa adquirida. Eritema polimorf: clínica, diagnòstic diferencial i tractament de l'eritema polimorf i les seves variants. Síndrome de Stevens-Johnson. Necròlisi epidèrmica tòxica.

Tema 9. Alteracions dels cabells i les ungles
Concepte i classificació de les alopècies. Formes clíniques, orientació diagnòstica i terapèutica. Alopècia areata, alopècia androgenètica, tricotil·lomania, alopècia cicatricial, efluvis anagènic i telogènic. Patologia unguial més freqüent.

Tema 10. Segon dia de consulta bàsica
Pacients comuns i malalties ja vistes en el temari. Participació activa de l'alumnat i puntuació optativa per part del professor.

Tema 11. Tumors benignes cutanis més freqüents
Tumors cutanis benignes més freqüents. Quists sebacis, mixoides de mílium. Granuloma piogènic. Neurofibromes, lipomes. Queratosi seborreica, fibromes, nevus epidèrmic, nevus organoide. Angiomes adquirits, llacs venosos. Anomalies vasculars congènites: malformacions vasculars, hemangiomes. Diagnòstic diferencial de les anomalies vasculars congènites i síndromes relacionades. Mastocitoma solitari i xantogranuloma juvenil.

Tema 12 Tumors malignes cutaneomucosos
Concepte de carcinoma in situ. Carcinoma de cèl·lules basals: formes clíniques, tractament. Carcinoma de cèl·lules escamoses: clínica i terapèutica. Carcinomes mucosos. Queratoacantoma: diagnòstic, evolució i actitud terapèutica.
Histiocitosi de cèl·lules de Langerhans, classificació i formes clíniques.

Tema 13 Proliferacions benignes pigmentades
Concepte i varietats de nevus melanocítics. Conducta que s'ha de seguir amb el pacient amb un nevus melanocític. Precursors del melanoma maligne i signes d'alarma de transformació maligna del nevus. El nevus de Spitz, el nevus de Becker, halo nevus, nevus d'Ota, nevus d'Ito, taques mongòliques, el nevus blau. Les "blaschkitis", introducció al mosaïcisme cutani. Discromies per hemoglobina, congènites i adquirides. Discromies per pigments exògens

Tema 14. Melanoma maligne
Melanoma: epidemiologia, factors etiopatogènics, varietats clinicopatològiques de melanomes malignes: lentigen maligne, melanoma d'extensió superficial, melanoma acral lentigen, melanoma nodular. Diagnòstic diferencial. Conducta que s'ha de seguir amb el melanoma maligne. Factors pronòstics. Tractament del melanoma.

Tema 15. Dermatosis víriques
Generalitats. Infeccions per papovavirus: berrugues comunes, berrugues planes, berrugues plantars, condilomes acuminats. Papulosi bowenoide, epidermodisplàsia verruciforme. Mol·lusc contagiós. Papilomatosisgegant de
Busche-Lowenstein. Diagnòstic i terapèutica de les berrugues. Infeccions per herpes virus: herpes simple, infeccions pel virus de la varicel·la-zòster Història natural, diagnòstic i terapèutica. Neuràlgia post herpètica.
Parvovirus B19: cinquena malaltia, malaltia de “guant i mitjó”, exantema subitum. Mononucleosi infecciosa. Orf. Nòdul dels munyidors. Virus d'Epstein Barr. Altres malalties de possible etiologia vírica: acrodermatitis papulosa
infantil, exantema periflexural asimètric de la infància. Pitiriasi rosada.

Tema 16. Micosis
Classificació i tècniques diagnòstiques de les dermatomicosis. Micosis superficials no dermatofítiques (pitiriasi versicolor) i dermatofítiques (tinyes). Candidiasi. Formes clíniques de la candidiasi. Tractament de les micosis
cutaneomucoses. Concepte de micosi profunda.

Tema 17. Genodermatosis principals
Classificació i descripció clinicopatològica de les ictiosis. Malalties ampul·loses hereditàries. Síndromes neurocutànies. Manifestacions cutànies de les facomatosis.

Tema 18. Dermatosis per micobacteris i sarcoïdosi
Tuberculosi cutània. Generalitats. Classificació. Formes clíniques. Diagnòstic i tractament. Micobacteriosis atípiques cutànies més freqüents. Sarcoïdosis.
Aspectes clínics diagnòstics i terapèutics. Lepra: concepte, epidemiologia, etiopatogènia. La immunitat en la lepra. Diagnòstic bacteriològic i histològic. Classificació. Clínica cutània i sistèmica de la lepra. Terapèutica i pronòstic de les formes diferents de lepra.

Tema 19. Dermatosis bacterianes. Piodermitis
Generalitats. Diagnòstic i tractament de les infeccions principals per estafilococ i estreptococ: impetigen, ectima, síndrome de la pell escaldada estafilocòccica, infeccions piògenes dels annexos, erisipela, cel·lulitis, fasciïtis necrosantes, dactilitis ampul·losa distal, dermatitis perianal estreptocòccica Altres infeccions microbianes. Erisipeloide. Eritrasma, carboncle. Infeccions per pseudomones.

Tema 20. Malalties de transmissió sexual
Sífilis: concepte, immunologia. Diagnòstic de la sífilis. Definició i classificació. Epidemiologia. Diagnòstic de les formes precoces, tardanes i congènites de la sífilis. Diagnòstic diferencial amb el xancroide. Xancre mixte. Tractament de la sífilis.
Manifestacions cutànies en el decurs de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana. SIDA.
Malalties de transmissió sexual no sifilítiques (granuloma veneri, limfogranuloma veneri). Balanitis, uretritis. Gonocòccia: història i exploració del pacient amb gonocòccia. Identificació del gonococ. Gonocòccia masculina i
femenina. Manifestacions extragenitals de la gonocòccia. Tractament de la gonocòccia. Uretritis no gonocòccica: etiologia, clínica i tractament. Aftosi. Síndrome de Behçet. Síndrome de Reiter. Mètode del cas, ABP i aprenentatge virtual. A les 7 sessions del mètode del cas, a les sessions d'ABP l'aprenentatge virtual s'abordaran els aspectes dermatològics següents, que seran t matèria de l'examen final i que per motius docents no s'especifica en quina sessió s'estudiaran.La pruïja i la urticària.La urticària com a manifestació d'etiologia diversa. Classificació de les diferents formes clíniques. Exploracions dels pacients amb urticària. Diagnòstic, pronòstic i tractament de les formes immunològiques i no immunològiques. Tractament. Urticària física, urticària per contacte, pruïja acuagènica, urticària colinèrgica i adrenèrgica. Urticària vasculitis. Angioedema. Toxicodèrmies i eritema polimorf. La pruïja essencial. La pruïja senil. Liquen pla. Reaccions liquenoides Liquen pla: concepte, etiopatogènia, dermatopatologia, formes clíniques,diagnòstic diferencial amb erupcions liquenoides. Evolució, pronòstic i terapèutica del liquen pla. Diagnòstic diferencial del liquen pla. Malaltia de l'empelt contra l'hoste.Vasculitis. Panniculitis
Concepte i classificació de les vasculitis. Vasculitis leucocitoclàstiques. Púrpures no vasculítiques. Panniculitis.
Dermatosi per agents externs. Fotodermatosis i toxicodèrmies
Dermatosi per agents externs: físics i químics. Patomímies.
Fotodermatosi: quadres clínics, profilaxi i tractament.
Toxicodèrmies: concepte i formes clíniques. Anàlisi de les substàncies més freqüents involurades amb les toxidèrmies. Evolució, pronòstic i profilaxi de les diferents formes clíniques de toxidèrmies. Dermatosis metabòliques
Manifestacions cutànies dels processos endocrinometabòlics. Manifestacions cutànies de la diabetis mellitus. Manifestacions cutànies de les dislipèmies. Correlació clinicoanalítica de les xantomatosis. Manifestacions cutànies de les amiloïdosis. Dermatosis carencials: pel·lagra.

Porfíries
Porfíries: patogènia i classificació. Síndromes i manifestacions cutànies de les porfíries. Porfíria cutània tarda. Protoporfíria eritropoètica. Porfíria eritropoètica congènita. Porfíria hepatoeritrocítica. Valoració dels factors etiològics en l'aparició de les manifestacions extracutànies de les porfíries. Tractament de les
porfíries. Diagnòstic diferencial de les porfíries. Marcadors cutanis de les neoplàsies internes
Síndromes paraneoplàsiques. Eritemes figurats. Metàstasis cutànies. Malaltia de Paget.
Parasitosis i zoonosi
Leshmaniosi cutània. Epidemiologia, clínica i terapèutica. Lesions cutànies causades per artròpodes. Lesions més freqüents produïdes per insectes. Clínica i terapèutica de les pediculosis. Clínica i terapèutica de l’escabiosi. Patologia cutània de la immigració.

Finalment les tres sessions de laboratori constaran de:
Terapèutica específica dermatològica: teràpia fotodinàmica, EFG, crioteràpia, pílings, ompliments i Botox. Els làsers: diferents aparells, longituds d'ona i sistemes.
Ús del dermatoscopi: lesions pigmentades.Detecció de parasitosi: escabiosi, pediculosi i displàsies piloses.
3. Biòpsies frotis i sutures. Terapèutica dermatològica. Fórmules magistrals. La Sensació de tocar cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat semipresencial (blended)



Classe magistral
CM: La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes del curs. El format, però, permet la introducció de les activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies per fomentar la participació activa dels estudiants.
Mètode del cas
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics propis de la professió. Són activitats en grup que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
Ensenyament basat en problemes (ABP)
Els plans d'estudis d'aprenentatge basat en problemes (ABP), també coneguts per problem-based learning (PBL), són models educatius progressistes que no intenten només ensenyar els coneixements, habilitats i actituds necessaris per a l'exercici de la Medicina, sinó que també intenten orientar tot el sistema docent de manera que
l'estudiant adquireixi la capacitat de resoldre problemes concrets, tal com es presenten a la pràctica, que aprengui per si mateix a buscar la informació necessària i que es transformi així en un perpetu autoaprenent, tant de les ciències bàsiques com clíniques. Es farà servir un cas-problema que es treballarà en grups de 6 a 10 estudiants i que l'estudiant haurà de presentar resolt en acabar l'assignatura en forma de presentació oral.
Laboratori d'habilitats
LH: El laboratori d'habilitats es duu a terme amb grups reduïts i és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i reals. És també una àrea per al coneixement més pràctic de les exploracions complementàries i/o mesures terapèutiques.
Les 3 sessions del laboratori d'habilitats comprendran:
1. Ús del dermatoscopi.
2. Biòpsies frotis i sutures. Fórmules magistrals. La sensació de tocar cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.
3. Terapèutica específica dermatològica: teràpia fotodinàmica, EFG, crioteràpia, pílings, ompliments i Botox. Els làsers: diferents aparells longituds i sistemes. Els làsers: diferents aparells, longituds i sistemes Aprenentatge virtual
És el que porta a terme l'alumne a través de la simulació de casuística i de situacions professionals en un campus virtual. Inclou també la lectura i l’estudi de materials específicament dissenyats amb aquesta intenció. Són habilitats
planificades i tutoritzades per un professor.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat semipresencial (blended)



SISTEMA D'AVALUACIÓ

Continguts

Correspon a la totalitat dels objectius especificats en la guia tant els donats a classe com no.

Criteris d'avaluació

Es valorarà el coneixement dels conceptes teòrics fonamentals i la capacitat de l'alumne de realitzar correctament l'orientació diagnòstica i el diagnòstic diferencial dels casos clínics presentats.

Es valorarà especialment la capacitat de descriure correctament les imatgesclíniques (llenguatge dermatològic) i la capacitat de comunicació entre metges.

Procediments:

Exàmen parcial inicial:(primers 15 dies del curs) Idioma dermatològic, lesions elementals.Casos clínics per descriure i orientar.(10% de la nota final)

Examen parcial:(a meitat del curs aprox.) Casos clínics, preguntes curtes i test.(10% de la nota final)

Miniponències Dermatològiques (MD)es presentarà a classe de forma oral. (10% de la nota final).L'Assistència a les sessions de MD es obligatoria.

Examen final:

Examen teòric preguntes tipus test algunes amb imatges

Examen pràctic:  històries clíniques problema per respondre redactant.

Criteris de Qualificació:

En els exàmens es valorarà la capacitat de descripció i de raciocini de l'alumnat.

Puntuació de l’exàmen final

1. Les preguntes curtes puntuaran 20 punts

2. Les preguntes tipus test a elecció múltiple, amb una única resposta correcta. (50 punts)

3. Puntuació total 70 punts     

4. Els 30 punts restants per completar el 100 s'obtenen dels dos primers exàmens parcials (10+10) i de la nota de les MD (10).

CAL APROVAR L'EXAMEN FINAL PER APROVAR L'ASSIGNATURA

El claustre de professorates reserva sumar o restar un 5% de la nota finalque podrà ser aplicat sobre la base del'actitud / participacióde l'alumne durant les classes, participació als mètodes del cas i sessions de laboratori. També es valorarà la feina fet a traves del EdPuzzle i del Perusall.

Durant el curs s’establiran uns criteris per premiar als alumnes que obtinguin les millors puntuacions al DERMOTRIVIAL amb millora a la nota final o probabilitat d'obtenir una MH.

En el cas de recuperació d'examen es guardarà la nota dels exàmens parcials així com de la avaluació de les MD.

Bibliografia i recursos

No se subministren apunts de l'assignatura. No es validaran apunts aportats pels estudiants. Bibliografia de consulta específica Es recomana usar el llibre propi de l'assignatura

Grimalt R. et al. Aula Medica 2017 Apuntes de Dermatologia.

http://www.libreriasaulamedica.com/Apuntes-De-Dermatologia_9788478856206_277075


MACKIE, R. Clinical Dermatology. 5a ed. Oxford University Press, 2003
GAWKRODGER, D. J. Dermatology: An Illustrated Colour Text. 4a ed. Churchill
Livingstone, 2008
BUXTON, P. K. ABC of Dermatology. 5a ed. BMJ Publishing Group, 2009
ARNOLD, H. l.; ODOM, James W. D. Andrews. Tratado Dermatología. Barcelona:
Masson/Salvat, 1993
FERRÁNDIZ, C. Dermatología Clínica. Madrid: Mosby/Doyma, 2002
FITZPATRICK, T. B.; JOHNSON, R. A, WOLFF, K. Atlas en color y sinopsis de
dermatología clínica. Madrid: McGraw-Hill / Interamericana de España, 2001
MASCARÓ, J.M. Claves para el diagnóstico clínico en Dermatología. Barcelona:
Ediciones Doyma, 1992
PEYRÍ, J.; BORDAS, X.; VIVES, P. Licenciatura clínica: dermatología. Barcelona: Salvat
Editores, 1988
Altres llibres recomanats de consulta
ARMIJO, M.; CAMACHO, F. Tratado de Dermatología. Vol. 1. Madrid: Biblioteca Aula
Médica, 1998
BRAUN-FALCO, O.; PLEWIG, G.; WOLFF, H. H.; WINKELMANN, R. K. Dermatología. Berlín:
Ed. Springer-Velag, 1991
Rook/Wilkinson/Ebling. Textbook of Dermatology. Editors: Champion, R. H.;
Bruton, J. L.; Burns, D. A.; Breathnach, S. M. Oxford: Blackwell Science, 1998
Fitzpatrick’ s. Dermatology in General Medicine. 5a ed. Editors: Freedberg, I. M.;
Eisen, A.Z.; Wolff, K.; Frank Austen, K.; Goldsmith, L. A.; Katz, S.I., Fitzpatrick, T.
B. McGraw-Hill, 1999
HARPER, J.; ORANJE, A.; PROSE, N. Textbook of Pediatric Dermatology. Oxford:
Blackwell Science, 2000
A més, a través d'Internet es pot accedir a molts recursos interactius per a la
recerca i la formació en la nostra especialitat.
Web de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (www.aedv.es)
Web de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia (www.eadv.org)
Web de l’Acadèmia Europea de Pediatria (www.eapaediatrics.eu/)
Web de l’Acadèmia Americana de Dermatologia i Venereologia (www.aad.org)
Web de Internet Dermatology Society (http://telemedicine.org)
Llista de dermatologia internacional (www.dermlist.com)
Dermatology Online Journal (http://dermatology.cdlib.org/)
Atles de dermatologia (www.dermatlas.com, www.dermis.net -molt interessants
per memoritzar imatges clíniques-, www.atlasdermatologico.com.br)

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 15/01/2021 16:00h
  • E2 12/07/2021 19:00h

Material didàctic