Universitat Internacional de Catalunya
Anatomia Patològica General
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Sempre que ho necessitin els alumnes se sol·licitarà la reunió per mail per concertar dia i hora.
RESPONSABLE DE L'ASSIGNATURA
María Teresa Fernández Figueras: mfernandezf@uic.es
PROFESSORS
Francesc Alameda: 11669faq@gmail.com / falameda@uic.es
Analia Elguezabal: aelguezabal@uic.es
Isabel Trias: isabel.trias@hospitalplato.com / itrias@uic.es
Noelia Pérez: noelia.perez@quironsalud.es / nperez@uic.es
Noelia de la Torre: NDeLaTorre@cst.cat / ndelatorre@uic.es
Napoleón de la Ossa: napoleon.delaossa@gmail.com / ndelaossa@uic.es
Maria Teresa Fernández Figueras: mfernandezf@uic.es
Presentació
L'Anatomia patològica és la ciència que estudia les causes i els efectes de les malalties analitzant els canvis estructurals, funcionals, genètics i moleculars de les cèl·lules, teixits i òrgans, en correlació amb la clínica.
L’Anatomia Patològica proporciona la base per entendre la patogènia, la clínica, la evolució i el tractament de les malalties i és la disciplina clínica responsable de la major part de diagnòstics de neoplàsies i també de moltes malalties no neoplàsiques.
Els termes “Histopatologia” o simplement “Patologia” s’utilitzen sovint com a sinònims i els metges especialitzats en aquesta branca de la medicina es diuen Patòlegs o Anatomopatòlegs. El patòlegs són molt més que morfòlegs, es a dir, especialistes en identificar canvis morfològics. Els patòlegs tenen un coneixement profund de la malaltia que els fa capaços de correlacionar les troballes morfomoleculars amb la informació clínica i la radiologia.
L'estudi de l'Anatomia Patològica inclou la Patologia General i la Patologia Sistèmica. A la Patologia General s'estudien les reaccions bàsiques de les cèl·lules davant les malalties, incloent les neoplàsies, mentre que a la Patologia Sistèmica s'estudien les alteracions específiques de les cèl·lules, teixits i òrgans a les malalties.
Requisits previs
Coneixements de biologia celular i molecular, anatomia i d'histologia per poder reconèixer els canvis patològics en els teixits i la seva fisiopatologia.
Objectius
- Reconèixer els canvis histopatològics (estructurals, histoquímics, immunohistoquímics i moleculars) que permeten identificar les diferents malalties i comprendre els processos estructurals i moleculars que condueixen a la malaltia
- Coneixer el maneig correcte de les mostres tissulars preses per al seu estudi anatomopatològic i la necesitat de proporcionar informació clínica per estudiar-les
- Relacionar les dades clíniques i les alteracions morfomoleculars, amb casos pràctics que posen de manifest la importància de la correlació clínico-patològica
- Aprendre el maneig correcte del microscopi virtual
- Acostumar-se a fer servir els recursos d’Anatomia Patològica a Internet.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 06 - Desenvolupar la pràctica professional amb relació a altres professionals de la salut i adquirir habilitats de treball en equip.
- 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
- 11 - Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
- 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
- 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
- 27 - Reconèixer el seu paper en equips multiprofessionals, i assumpció del lideratge quan convingui, tant en el subministrament de cures de la salut com en les intervencions per a la promoció de la salut.
- 31 - Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
- 32 - Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i de recerca.
- 36 - Ser capaç de formular hipòtesis, recollir i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Al finalitzar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
1. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties inflamatòries
2. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties infeccioses
3. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties autoimmunes
4. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties neoplàstiques
5. Utilitzar el microscopi virtual de forma correcta
6. Interpretar imatges macroscòpiques i microcòpiques i correlacionar-les amb l'entorn clínic del pacient
7. Trobar i utilitzar informació rellevant d’Anatomia Patològica a Internet
Continguts
CLASSES TEÒRICOPRÀCTIQUES
1. Introducció a la Anatomía Patológica.
Que és l'Anatomia Patològica? Que fa un patòleg? (Patologia Quirúrgica, necròpsica, citopatologia, patologia digital) Com és un informe anatomopatològic i com s’interpreta?Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana: Patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), Citopatologia (frotis, líquids, punció aspiració, citologia en capa fina), Patologia Autòpsica, Immunohistoquímica, Patologia Molecular. Paper de l’anatomia patològica a la Medicina actual.
2. Adaptació i diferenciació cèl·lular.
Mecanismes d’homeòstasi cel·lular. Adaptacions cel·lulars del creixement i diferenciació. Hiperplàsia fisiològica i patològica. Hipertròfia fisiològica i patològica. Atròfia fisiològica i patològica. Metaplàsia.
3. Lesió i mort cèl·lular: Necrosi i apoptosi.
Causes i mecanismes de la lesió cel·lular. Morfologia de la lesió i necrosi cel·lulars. Lesió per isquèmia i hipòxia. Mecanismes de lesió cel·lular. Exemples de lesió cel·lular i necrosi. Apoptosi: Causes, canvis morfològics i moleculars de l’apoptosi (mort cel·lular programada
4. Depòsits intracèl·lulars. Envelliment cèl·lular
Dipòsits de lípids: Canvi greixós (degeneració o metamorfosi greixosa). Lesió cel·lular per alcohol. Dipòsits intracel·lulars de proteïnes. Dipòsits de glicogen. Pigments. Calcificació distròfica i metastàtica. Envelliment cel·lular.
5. Reparació cel•lular: Regeneració cel•lular i tissular.
Generalitats de la reparació tissular. Control de proliferació cel·lular. Capacitat proliferativa dels teixits. Cèl·lules mare. Paper de la matriu extracel·lular en la reparació. Reparació tissular. Formació d’una cicatriu: Angiogènia, activació fibroblasts i dipòsit de teixit conjuntiu. Reparació per teixit connectiu. Curació de la ferida cutània. Regeneració de diferents teixits
6. Trastorns hemodinàmics, tromboembòlia i xoc
Hiperèmia i congestió. Etiopatogènia i morfologia de l'edema. Hemorràgia. Trombosi. Morfologia i evolució trombes. Coagulació intravascular disseminada. Definició, tipus i conseqüències de l'embòlia. Definició, causes, tipus, morfologia i evolució de l’infart. Xoc. Estadis del xoc.
7. Inflamació I: Concepte i característiques generals. Inflamació aguda.
Concepto de inflamación. Inflamación aguda. Causas. Cambios vasculares y celulares. Quimiotaxis. Principales agentes quimiotácticos. Fagocitosis. Lesiones causadas por los leucocitos. Defectos en la función de los leucocitos. Patrones morfológicos de la inflamación aguda: Inflamación serosa, fibrinosa y supurativa. Absceso y úlcera. Mediadores de la inflamación.
8. Inflamació II: Inflamació crònica i granulomatosa
Evolució de la inflamació aguda: Resolució i cronificació. Inflamació crònica: Causes i cèl·lules inflamatòries. Inflamació granulomatosa: Tipus de cèl·lules que formen els granulomes. Tipus de granulomes.
9. Malalties infeccioses generalitats i malalties bacterianes.
Tipus d'agents infecciosos. Transmissió dels microorganismes infecciosos. Patrons de resposta inflamatòria a la infecció. Vasculitis infeccioses. Exemples d’infeccions bacterianes: Pneumococ, Micobacteris, Treponema pàl·lid i Helicobacter pylori.
10. Malalties causades per virus, fongs, protozous i helmints
Exemples d’infeccions víriques: Herpes simple. Citomegalovirus. Virus del papil·loma humà. Virus d’Epstein Barr. Exemples d’infeccions fúngiques: Càndida, Aspergillus, Múcor i Pneumocystis jirovecii. Exemples d’infeccions per protozous: Leishmània, Tricomona i Giàrdia.
11. Malaltia vascular hipertensiva i Arteriosclerosi.
Malaltia vascular hipertensiva: Arteriolosclerosi. Esclerosi calcificant de la mitja. Aterosclerosi: Epidemiologia, morfologia i complicacions.
12. Patologia vascular i cardíaca.
Cardiopatia isquèmica. Cardiopatia hipertensiva. Valvulopaties. Miocardiopaties. Miocarditis. Malaltia pericardíaca. Tumors vasculars benignes i malignes.
13.Malalties per hipersensibilitat autoimmunes (I) i autoinflammatories.
Vasculitis i arteritis no infeccioses. Hipersensibilitat. Mecanismes i malalties. Malalties autoimmunes. Malaties autoinflammatories.
14 Malalties autoimmunes (II). Rebuig de trasplantaments.
Malaltia relacionada amb la IgG4. Rebuig dels trasplantaments. Reacció del trasplantament contra l'hoste.
15. Immunodeficiències congènites i adquirides
Tipus i característiques generals. Etiopatogènia. Lesions morfològiques associades a la SIDA. Neoplàsies i infeccions associades.
16. Amiloïdosi.
Amiloïdosi: Patogènesi i classificació. Lesions morfològiques.
17. Neoplàsies: Definicions i terminologia. Epidemiologia del càncer.
Terminologia de les neoplàsies. Característiques de las neoplàsies benignes i malignes. Epidemiologia. Influència de l'ambient. Incidència. Factors geogràfics i ambientals. Edat. Herència: síndromes de càncer hereditari, càncers familiars, defectes de la reparació del DNA. Malalties preneoplàstiques adquirides.
18. Bases moleculars del càncer (I).
Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.
19. Bases moleculars del càncer (II).
Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.
20. Bases moleculars del càncer (III): Biologia del creixement tumoral.
Angiogènesi tumoral. Progressió i heterogeneïtat. Mecanismes de la invasió i les metàstasis: Invasió de la matriu extracel·lular, disseminació vascular i genètica molecular. efensa de l'hoste contra el tumor. Antígens tumorals. Mecanismes efectors antitumorals. Efectes del tumor sobre l'hoste.
21. Carcinogènesi química, física i microbiana.
Carcinogènesi química: iniciació i promoció; productes carcinògens. Carcinogènesi per radiació: Rajos ultraviolats i radiació ionitzant. Carcinogènesi vírica: virus oncogènics DNA i virus oncogènics RNA. Helicobacter pylori.
22. Diagnòstic i pronòstic de les neoplàsies
Diagnòstic de laboratori del càncer: histologia, citologia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, biologia molecular, citometria de flux, marcadors tumorals. Grau i estadi dels tumors.
23. Patologia d'órgans endocrins
Generalitats de la patologia endocrina neoplasica i no neoplàsica
24. Patologia de cap i coll
Tiroides, paratiroides, glàndules salivars, patologia sinonasal i d'orofaringe
25. Malaltia pulmonar obstructiva crònica i restrictiva.
Tipus i morfologia de la bronquitis crònica, malaltia de la via aèria perifèrica, emfisema, asma i bronquiectàsies. Malalties infeccioses. Patologia intersticial pulmonar.
26. Neoplàsies pulmonars i pleurals.
Incidència, classificació, factors de risc, morfologia i pronòstic de les neoplàsies broncopulmonars i pleurals.
27. Patologia linfoide
Generalitats de la patologia limfoide neoplàsica i no neoplàsica
28. Patologia renal i de vies urinàries
Tumors renals. Neoplàsies urotelials. Pròstata: Hiperplàsia benigna i carcinoma. Neoplàsies testiculars. Neoplàsies penianes.
29. Lesions i neoplàsies ginecològiques (uter i ovaris)
Cos del úter: Endometriosi i adenomiosi, Hiperplàsia endometrial i carcinoma endometrial. Pòlips endometrials. Tumors de múscul llis. Trompa de Fal·lopi: Inflamació i neoplàsies. Ovari: Quists i neoplàsies ovàriques. Malalties de la placenta: Processos inflamatoris i Malaltia trofoblàstica
30. Lesions i neoplàsies ginecològiques (cérvix i vulva)
Vulva: Liquen esclerós, Condilomes, Carcinoma i malaltia de Paget extramamària. Quists vulvars i vaginals. Neoplàsies malignes vaginals. Neoplàsia del coll uterí.
31. Lesions proliferatives i tumorals benignes de mama.
Patologia benigna de mama. Tumors benignes: Fibroadenoma i Papil·loma intraductal. Tumor fil·loides. Ginecomàstia.
32. Tumors malignes de mama
Epidemiologia del carcinoma. Factors de risc. Patogènesi. Carcinoma in situ. Carcinomes infiltrants.
33. Patologia cutània.
Generalitats de la patologia inflamatòria i neoplàsica de pell.
34. Lesions i tumors de parts toves, articulacions i ós.
Generalitats dels tumors de parts toves i ós. patologia osteoarticular no neoplàsica.
35. Patologia neural no neoplàsica
Generalitats de la patologia neural no neoplàsica
36. Neoplàsies del sistema nervioso
Neoplàsies nervioses: Gliomes. Tumors neuronals. Neoplàsies embrionàries. Meningiomes. Tumors metastàtics. Tumors del sistema nerviós perifèric.
CLASSES PRACTIQUES
ABP1. Inflamació
ABP2. Metodologies de treball en AP.
ABP3. patologia limfoide.
ABP4 Patologia cutània
MC1. Malalties infeccioses
MC2. Patologia pediàtric.a Malalties i tumors de la infàntesa. Malalties de la infància: infeccions perinatals, síndrome del distress respiratori del nounat, enterocolitis necrotitzant, síndrome de la mort sobtada del lactant. Tumors infantils més freqüents.
MC3. Neoplàsia urològica
MC4. Patologia ginecològica i mamària
PL1 Microscòpia. Patologia cel·lular i vascular
PL2. Microscòpia. Patologia aguda i crònica inflamació
PL3. Microscòpia. Malalties immunitàries i amiloïdosi
PL4. Microscòpia. Patologia tumoral I (macroscòpia)
PL5. Microscòpia. Patologia tumoral II (microscòpia tumoral)
PL6. Microscòpia. Patologia tumoral III (diagnòstic integrat de tumors)
PL7. Patologia pulmonar
PL8. Patologia digestiva
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
Es realitzaran:
On line sincròniques través de collaborate:- 36 hores de classes teòriques
Presencials- 2 hores de Laboratori d'habilitats consistent en la visita al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari General de Catalunya
- 16 hores de pràctiques de Laboratori
- 8 hores d'aprenentatge basat en problemes
- 8 hores de mètode del cas .
PRÀCTIQUESLes pràctiques de microscòpia es realitzaran amb ordinador i serà recomanable portar l'ordinador personal.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat semipresencial (blended)
Examen parcial: 3 punts. Temes 1 a 18 (40 preguntes test teòriques). No allibera matèria.
Examen final: 7 punts
-Examen Teòric (4.5 punts): 80 preguntes test teòriques dels temes 1 a 36
-Examen Pràctic (2.5 punts): 20-30 preguntes test d'imatges seleccionades
Avaluació continuada: permetra millorar la nota fins a 0,7 punts.
Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir 5 punts com a mínim entre l'examen parcial i final.
- Tots els exàmens es faran amb ordinador. Les respostes incorrectes tindran puntuació negativa.
- Si no es pot fer servir un sistema de seguiment automàtic, per minimitzar la posibilitat de consultar amb altres persones es faran les preguntes en progressió sequencial i amb temps ajustat, sense permetre de tornar enrera
- Els alumnes repetidors hauran de fer els dos examens. La nota de participació a l'assignatura correspondrà a l'obtinguda el curs passat.
Avaluació recuperació juliol:
L'examen tindrà el mateix valor que el final, es a dir 7 punts. Consistirà en preguntes tipus test teòriques i pràctiques de tota l'assignatura amb puntuació negativa. Es farà amb ordinador. La nota final de l'alumne serà l'obtinguda per la suma d'aquest examen més les notes obtingudes a l’examen parcial i participació. No obstant l'assignatura es donarà per aprovada sempre que l'alumne obtingui com a mínim un 3.5 sobre 7 en l'examen final de juliol.
Si no es pot fer servir un sistema de seguiment automàtic, per minimitzar la posibilitat de consultar amb altres persones es faran les preguntes en progressió sequencial i amb temps ajustat, sense permetre de tornar enrera
Bibliografia i recursos
- Kumar, Abbas, Aster. Robbins Patología Humana (10ª edición). Elsevier, Barcelona, 2018. LLibre recomanat.
- Kumar, Abbas, Aster. Robbins y Cotran Patología Estructural y Funcional (9ª edición). Elsevier, Barcelona, 2015.
- Edward F. Goljan. Rapid Review Pathology. V edition. Elsevier. 2018.
Període d'avaluació
- E1 14/01/2021 13:30h
- E2 06/07/2021 14:00h