Universitat Internacional de Catalunya
Pensament Social 2
Altres llengües d'impartició: anglès
En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.
Professorat
Cal enviar un correu electrònic per tal de concertar l’hora de visitat.
Presentació
Partint de la base que els estudiants ja han adquirit un coneixement bàsic sobre el pensament humà, ara abordarem algunes de les seves expressions polítiques més universals: liberalisme, conservadorisme, progressisme, socialisme, anarquisme i comunisme. Aquest curs pretén fer un pas més per a abordar algunes de les contribucions que, des del camp de la teoria i la filosofia política, han protagonitzat els principals debats teòrics contemporanis.
En classe no es podrà utilitzar cap dispositiu electrònic per a comunicar-se ni per a prendre notes. Computadores, tauletes i telèfons mòbils estan prohibits a l'aula.
Requisits previs
No hi ha requisits previs per al seguiment d’aquesta assignatura. Tot i així, es dona per fet que l’estudiant té les habilitats necessàries per tractar textos de certa complexitat conceptual, treballar-los correctament, presentar-los en sessions públiques i discutir-los críticament.
També ha de tenir el costum de llegir diaris d’informació general, tant nacionals com internacionals.
Objectius
Atesa la gran quantitat del material existent, hem optat per fer una incursió en el treball i el pensament d’alguns autors referents dels principals corrents de la teoria política contemporània.
Aquest curs s’enfocarà, llavors, amb els objectius següents:
1. Fer una introducció a les principals corrents i als principals debats i arguments de la teoria de la política normativa contemporània en una perspectiva contextualista, és a dir, orientada pels problemes fonamentals de les democràcies actuals.
2. Completar la perspectiva empírica del pensament humà amb un enfocament normatiu i pluralista a l’horitzó de valors, arguments i supòsits des dels quals es dissenyen les preguntes i els dissenys d’investigació, si implementen i avaluen les polítiques o institucions públiques.
3. Desenvolupar una perspectiva crítica de l’anàlisi dels conceptes, vocabularis i supòsits subjacents als arranjaments institucionals i les polítiques públiques de les democràcies contemporànies.
4. Revisar arguments, idees i conceptes polítics i enriquir el vocabulari que permeti millorar la capacitat de reflexió personal, argumentació, exposició i expressió oral i escrita.
5. Relacionar els debats teòrics i polítics contemporanis amb altres dimensions intel·lectuals i polítiques de la vida cultural contemporània: cinema, pintura, música, literatura.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 11 - Conèixer els principals conceptes i teories sobre l'home i la societat.
- 12 - Conèixer els principals conceptes i teories sobre la filosofia de l'economia i l'empresa.
- 33 - Tenir capacitat de cerca, interpretació i transmissió d'informació.
- 50 - Adquirir capacitat de relacionar conceptes i fer exercicis d'anàlisi i de síntesi.
- 52 - Ser capaç de desenvolupar aptituds en les relacions interpersonals i de treball en equip.
- 53 - Adquirir habilitats per a l'aprenentatge autònom.
- 54 - Ser capaç d'expressar idees i arguments de manera ordenada i coherent tant oralment com de forma escrita.
- 56 - Ser capaç de fer argumentacions que afavoreixin el raonament crític i autocrític.
- 57 - Adquirir aptituds que afavoreixin la comprensió lectora.
- 60 - Assolir coneixements que afavoreixin el respecte vers altres cultures i costums.
- 61 - Desenvolupar habilitats per tal de facilitar l'adaptació a noves situacions.
- 62 - Adquirir mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic.
- 64 - Capacitat de planificació i organització del treball.
- 65 - Adquirir la capacitat de posar en pràctica els coneixements.
- 68 - Desenvolupar mecanismes que afavoreixin la sensibiltat vers temes relacionats amb el benestar social.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Analitzar i avaluar críticament el sorgiment del liberalisme.
Analitzar i avaluar críticament el sorgiment del feixisme d’entreguerres i la reconstrucció del pensament liberal i democràtic a la segona meitat del segle xx.
Analitzar i avaluar críticament alternatives al liberalisme.
Discutir des de diferents perspectives teòriques.
Discutir sobre el renaixement del republicanisme.
Discutir sobre el llibertarisme opositor del comunitarisme.
Descriure el sorgiment de l’Estat en un sentit modern i exposar les contribucions teòriques de Maquiavel, Bodino i Hobbes.
Descriure i comentar els nous enfocaments del pensament demoliberal, com el fonament individualista o la neutralitat dels dissenys institucionals.
Avaluar la contribució de moviments com el feminisme, l’ecologisme o diverses identitats de moviments.
Explicar la redefinició de la noció de ciutadania en el context de la globalització.
Exposar l’impacte en el pensament polític del sorgiment del cristianisme.
Continguts
Tema 1. Liberalisme clàssic
Tema 2. Liberalisme conservador
Tema 3. Liberalisme progressista
Tema 4. Socialisme
Tema 5. Anarquisme
Tema 6. Comunisme
Tema 7. Republicanisme
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment online
S'alternaran les explicacions teòriques i les activitats pràctiques de la següent manera:
La primera classe de la setmana serà teòrica, l'alumne haurà d'haver llegit les lectures assignades i participar activament en el debat teòric que formarà part de la seva avaluació.
La segona serà un cas pràctic sobre el tema teòric.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment online
L'avaluació del curs serà contínua i es basarà en els següents criteris:
-Participació: s'entén per la lectura i participació en les classes teòriques. Es valoraran especialment l'actitud i la participació a l'aula aportant una opinió formada i raonada sobre els objectes d'estudi. S'atorgarà un 10% de la nota.
- Exposicions i debat: es valorarà les presentacions realitzades en tres aspectes: continent, com aquesta realitzada l'exposició?; contingut, s'ajusta al tema tractat, el fa correctament? i exposició en si mateixa, sap l'alumne parlar en públic?. S'atorgarà un total de 35% de la nota per tots els debats i participacions en aquests.
- Assaig. Treball final d'un tema, triat per l'alumne, que ha de ser presentat abans de l'examen i amb els paràmetres d'un treball acadèmic. 10%
- L'examen final que consisteix en quatre preguntes curtes, amb valor de 1,5 punts i una llarga per valor de 4 punts. L'examen tindrà una durada d'hora i mitja. Per a aprovar el curs és necessari aprovar l'examen. El seu valor és d'un 45% de la nota.
Resum de l'avaluació:
Participació en classe: 10%
Casos pràctics: 35%
Assaig: 10%
Examen: 45%
En cas de necessitar-ho, l'alumne que desitgi participar en l'examen de segona convocatòria haurà de presentar tots els treballs no lliurats #dins del termini i en la forma escaient. L'examen de segona convocatòria tindrà la mateixa estructura que el de primera convocatòria.
Bibliografia i recursos
Manual del curs:
Mellón, J.A. y Torrens, X., Ideologías y movimientos políticos comtemporaneos; Tecnos, 2016
Manuals:
ARON, R, Las etapas del pensamiento sociológico; Tecnos, 2013.
SABINE, G, Historia de la teoría política, FCE, 2000.
SÁNCHEZ AGESTA, Principios de teoría política, Editora Nacional, 1990.
SARTORI, G, Elementos de teoría política, Alianza, 2005.
TOUCHARD. J, Historia de las ideas políticas, Tecnos, 2006.
Obres especialitzades:
ARENDT, H, ¿Qué es la política?; Paidós, 1997.
ARENDT, H, Los orígenes del totalitarismo; Alianza, 2006.
ARENDT, H, La promesa de la política; Planeta, 2015.
ARENDT, H, Verdad y mentira en la política; Página Indómita, 2017.
ARON, R, Ensayo sobre las libertades; Alianza, 2007.
AZURMENDI, M, Todos somos nosotros; Taurus, 2003.
BERLIN, I, Dos conceptos de libertad y otros escritos; Alianza bolsillo, 2001.
BERLIN, I, Sobre la libertad; Alianza ensayo, 2004.
BERLIN, I, La traición de la libertad; FCE, 2004.
BOAZ, D, Liberalismo, una aproximación; Gota a gota, 2007.
CASSIRER, E, El mito del estado; FCE, 2013.
FOUCAULT, M, Un diálogo sobre el poder; Alianza, 2011.
GRAY, J. Liberalismo; Alianza, 1986.
GRAY, J. Las dos caras del liberalismo. Una nueva interpretación de la tolerancia liberal; Paidós, 2001.
HUNTINGTON, S, El choque de civilizaciones; Paidós, 2015.
LÓPEZ QUINTÁS, A. La tolerancia y la manipulación, Rialp, 2012.
LÖWITH, K, El hombre en el centro de la historia, Herder, 2000.
OROZCO DELCLÓS, A. La libertad en el pensamiento; Rialp, 1977.
OTERO NOVAS, J.M. Fundamentalismos enmascarados, Ariel, 2001.
RUIZ SOROA, El esencialismo democrático, Trotta, 2010.
SARTORI, G, La sociedad multiétnica, Taurus, 2001.
SARTORI, G, ¿Qué es la democracia?, Taurus, 2003.
SARTORI, G, Elementos de teoría política, Alianza, 2005.
SARTORI, G, La democracia en treinta lecciones, Taurus, 2009.
SPAEMANN, R, Crítica de las utopías políticas; Eunsa NT, 1980.
STRAUSS, L, Qué es la filosofía política, Alianza, 2014.
WEBER, M, El político y el ciéntifico; Alianza, 2012.
WEBER, M, Conceptos sociológicos fundamentales, Alianza, 2014.
WEBER, M, Sociología del poder. Los tipos de dominación; Alianza, 2012.
ZIMMER R, Las obras esenciales de la filosofía, Ariel, 2012.
Material didàctic
- A. de Tocqueville, Sobre la libertad política
- Azurmendi, M., Diez tesis sobre multiculturalismo
- Berlin, I, Dos conceptos de libertad
- Berlin, I, La traición de la libertad
- Cassirer, E., El mito del estado
- Gray, J, Liberalismo
- Gray, J, Liberalismo y tolerancia liberal
- J. Locke, Carta sobre la tolerancia
- López Quintás, Tolerancia y manipulación
- Sartori, G, Fundamentos de teoría política
- Sartori, G, La democracia en 30 lecciones
- Sartori, G, La sociedad multiétnica (full copy)
- Sartori, G, La sociedad multiétnica (págs 1-47)
- Sartori, G, Qué es la democracia (introducción)
- Strauss, L, Progreso o retorno