Universitat Internacional de Catalunya

Teoria de la Informació

Teoria de la Informació
6
9583
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Professorat


Dra. ROCA TRENCHS, Nuria Candela - nroca@uic.es

Per a qualsevol dubte podeu contactar amb mi mitjançant el meu correu electrònic: nroca@uic.es.

Presentació

El dret i accés a la informació són fonamentals en les societats democràtiques. En aquest context ens preguntarem com funcionen els mitjans de comunicació i quina influència exerceixen en l’opinió pública, per què és important l’exercici de la llibertat de premsa i quin paper juguen els professionals de la comunicació i l’audiència en l’actual escenari digital.

 

L’objectiu de l’assignatura Teoria de la Informació és que els alumnes coneguin els conceptes bàsics de la informació i la comunicació i els seus principals actor, alhora que desenvolupin una visió reflexiva i crítica sobre l’actualitat per tal d’entendre la realitat.

 

Per això, també profundirem en l’origen i evolució dels mitjans de comunicació de masses i obrirem nous horitzons treballant les fórmules i plataformes comunicatives que ens ofereix internet en l’era de la desinformació.

 

També s’aprendran les bases de com actuar davant d’una comunicació de crisi en el context de les plataformes digitals, per tal que els futurs professionals de la publicitat i les relacions públiques tinguin eines per afrontar possibles problemàtiques en el desenvolupament de la seva feina.

 

 

Requisits previs

No són necessaris requisits previs, encara que es parteix del necessari interès per l'actualitat informativa, així com el desenvolupament d'habilitats de comunicació escrita i oral. Es repassaran els components bàsics de la comunicació com a punt de partida de la Teoria de la informació.

Objectius

L'objectiu és introduir a l'alumne en el context de l'activitat informativa com a element essencial de la comunicació i com a bé cultural -no una mercaderia- en l'escenari de transformació digital on l'audiència és activa.

El desenvolupament de la matèria comprendrà conèixer els principals elements que configuren l'actualitat informativa: el panorama comunicatiu de les redaccions com a organitzacions col·laboratives, els efectes dels mitjans de comunicació en la societat i els rols de l'informador en el context actual amenaçat per les dependències ideològiques i econòmiques.

L'alumne valorarà les tasques periodístiques, gèneres i procediments periodístics (especialment l'ús de fonts periodístiques i els criteris de noticiabilitat) que determinaran el treball del publicista i del professional de les relacions públiques per a donar notorietat als seus clients. Les relacions entre aquestes àrees de treball permeten apreciar l'important paper dels professionals de la comunicació per a garantir la transparència i l'autonomia necessàries al ciutadà per a prendre decisions en el seu dia a dia.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 12 - Capacitat de produir texts orals i escrits
  • 34 - Capacitat per objectivar i quantificar (dades, estadístiques, etc.)
  • 64 - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 69 - Coneixement i domini de les diferents tècniques per contrastar la informació
  • 72 - Coneixement i domini de les principals tècniques de recerca científica i periodística
  • 73 - Coneixement i domini de les tècniques d'acostament a les fonts d'informació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Facilitar que els alumnes s'identifiquin com a públic dels mitjans interessat en una mena d'informació significativa per a prendre les seves pròpies decisions i establir interaccions
  • Aprofundir en la idea de convertir-se en professionals del servei públic per a mantenir a la societat informada, dinàmica i capaç de participar en el debat públic
  • Analitzar i discutir el to i la direcció d'assumptes globals en diferents mitjans
  • Diferenciar tècniques d'informar objectivament de tècniques no neutrals com a límits a la llibertat de premsa en un ambient competitiu i publicitari
  • Conèixer grans trets de l'evolució del periodisme del segle XX fins als nostres dies
  • Valorar el rol de l'audiència en la creació i difusió de les notícies
  • Conèixer l'organització dels mitjans informatius a Espanya
  • Comprendre el context que envolta a un discurs (emissor, receptor, objectiu, pragmàtica…).
  • Conèixer els elements bàsics de la construcció d'històries i seran capaces d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments d'aquestes.
  • Aprendre a processar la informació per a generar coneixement propi i continguts útils per als consumidors.
  • Adquirir les habilitats expressives necessàries per a argumentar de manera intel·ligible i convincent.
  • Valorar l'escolta activa i el pensament crític en el procés de comunicació.
  • Buscar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística
  • Observar la realitat amb criteris periodístics.
  • Conèixer els principals conceptes teòrics que sustenten la labor informativa.
  • Conèixer els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme
  • Comprendre amb més coneixement de causa el present i detectar noves tendències.
  • Aprofundir en la cultura i el pensament contemporani i les seves influències en dinàmiques personals i col·lectives. Disposaran d'una base històrica per a entendre el present dels mitjans de comunicació.
  • Facilitar les relacions entre persones, grups de persones, institucions, organismes, etc.
  • Connectar la comunicació amb les percepcions.

Continguts

BLOC 1: Origen i evolució dels mitjans de comunicació

  • Conceptes bàsics. Què entenem per comunicació i informació
  • De la impremta a internet
  • Actualitat: comunicació digital i mòbil. Noves plataformes
  • La verificació de la informació. Manipulació: Veritat i postveritat / Infoxicació / Fake news / Deep fakes
  • Seminari. L'era de la postveritat
  • Lab: la verificació de la informació

BLOC 2: Els mitjans de comunicació i el professional de la informació

  • Els mitjans de comunicació (públics i privats) a Catalunya i a Espanya
  • Professionalització: la realitat mediada
  • Comunicar la informació: què és notícia?
  • Creació, distribució i recepció de la informació
  • Taller. Cas pràctic: Pandèmia Covid-19
 BLOC 3: La formació de l'opinió pública
  • Funcions, influència i poder dels mitjans de comunicació
  • El dret a la informació. Com ens informem.
  • Com es construeix l'opinió pública / Llibertat de premsa i d'expressió
  • Existeix la neutralitat informativa?
 BLOC 4: Comunicació de crisi i gestió de la reputació
  • Com actuar davant d'un problema?
  • Construcció de marca
  • Gestió de la reputació
  • Els influencers

 

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classe magistral. En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2,6
Coaching. Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0,6
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1,0
Taller. espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0,8
Laboratori. Grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). 1,0

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



-Primera i segona convocatòria:
 
  • Actitud, participació i exercicis a classe (10%)
  • Taller. Cas pràctic -oral i en grup- (20%)
  • Taller individual (20%)
  • Examen final (50%)
*Per fer mitja, cal tenir una nota mínima de 4 a l'examen.

 

Convocatòries successives: 100% examen final.

 

IMPORTANT:

-S'aplicarà la normativa ortogràfica de la UIC a tots els treballs i exàmens. Sense excepcions.

-El plagi en qualsevol de les activitats avaluables suposarà el suspens automàtic de l'assignatura.

 

Bibliografia i recursos

Bibliografia

  • Aristóteles. Retórica. Biblioteca Clásica Gredos.
  • Castells, M. (1997). La era de la información. Sociedad, economía y cultura. V1. La sociedad red. Madrid: Alianza Editorial.
  • Eco, U. (1975). Apocalípticos e integrados ante la cultura de masas. Barcelona: Lumen.
  • Gifreu, J. (1991). Estructura general de la comunicació pública. Barcelona: Pòrtic.
  • Guillamet, J. (2003). Història del periodisme.València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Habermas, J. (1982). Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta.
  • Horkheimer, M. & Adorno, T.W. (1969). Dialéctica de la ilustración. Madrid:Trotta.
  • Lakkof, G. & Johnson, M. (1986). Metáforas de la vida cotidiana. Madrid: Cátedra.
  • Lippman, W. (2003). La opinión pública. Madrid: Cuadernos de Langre.
  • Mc Combs, M. E. (2006). Establecimiento de la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós.
  • McLuhan, M. (1964) Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós.
  • McQuail, D. (2000). Introducción a la teoría de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós.
  • Mc Luhan, M. (1989). La aldea global. Transformaciones en la vida del mundo y los medios en el siglo XXI. En colaboración con Bruce R. Powers. Barcelona: Editorial Gedisa.
  • McLuhan, M. (1967). El medio es el mensaje. Inventario de efectos. Barcelona: Paidós.
  • Negroponte, N. (2000). El mundo digital: un futuro que ya ha llegado. Barcelona: ediciones B.
  • Noelle-Neumann, E. (2005). La espiral del silencio. Barcelona: Paidós.
  • Parsons, P.J. (2016). Ethics in Public Relations: A Guide to Best Practice (PR in Practice). 3rd Edition. London: Kogan Page.
  • Platón. La República. Madrid: Alianza Editorial.
  • Ramonet, I. (2013). La explosión del periodismo. De los medios de masas a la masa de medios. Madrid: Clave intelectual.
  • Watzlawick, P. (1983). El arte de amargarse la vida. Barcelona: Herder.
  • Wilcox, D.L., Cameron, G.T. & Reber, B.H. (2014). Public Relations, Strategies and Tactics. New York: Pearson.
  • Wolton, D. (2010). Informar no es comunicar. Contra la ideología tecnológica. Gedisa: Barcelona.

 

Revistes acadèmiques i portals 

Versió per imprimir