Institucions i Polítiques Culturals
Mòdul: Claus de la cultura
Matèria: Cultura: conceptes i experiències bàsiques
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
La cultura i les seves diferents expressions són una part important de la configuració de la identitat d’una persona, d’una societat i d’un poble. Des de després de la Segona Guerra Mundial, les institucions internacionals, les autoritats civils i els agents privats han vist la necessitat de protegir, fomentar i divulgar la cultura com un valor que enriqueix a les persones i que forma part integral de la seva identitat.
Aquesta constatació ha conduït a fomentar polítiques culturals que contribueixen al reconeixement intrínsec del valor de la cultura i al desenvolupament i divulgació de la cultura i les seves múltiples expressions a diferents nivells. Podem parlar de polítiques culturals públiques i privades, polítiques d’abast internacional, nacional o local. L’assignatura d’institucions i polítiques culturals vol oferir una visió general de les polítiques culturals i de les institucions que les promouen.
- Coneixements bàsics sobre el concepte de cultura, els àmbits de la cultura.
- Inquietud per fomentar i divulgar la cultura.
L’objectiu d’aquesta assignatura és
1. Conèixer què entenem per polítiques culturals
2. Oferir una visió general i ample de les polítiques culturals i dels agents que les dissenyen i dels seus destinataris.
3. Idenficar i utilitzar les principals fonts textuals i recursos bibliogràfics sobre institucions i polítiques culturals.
L'estudiant
-Coneix els temes i problemes del debat cultural actual sobre polítiques culturals
-Utilitza les eines informàtiques per elaborar estudis i treballs al voltant de les funcions museològiques
-Exposa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons de la museologia i museografia
-Llegeix i escriu textos en la pròpia llengua i en d'altres, així com de transcriure i resumir informació sobre temes de museologia
-Defineix temes de recerca cultural que piden contribuir a la innovació i millora de la societat.
-Relaciona conceptes relatius a patrimoni, territori i identitat cultural.
-Compèn i expressa arguments sobre museologia amb ordre i coherència de forma oral i escrita
-Analitza i sintetitza textos sobre museologia, l'efectivitat comunicativa d'una exposició temporal o estable.
-És crític i autocrític amb el seu treball i amb la producció museogràfica.
-Treballa de manera autònoma, amb organització i planificació.
-Té compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat pel medi ambient.
- És creatiu, té iniciativa i esperit emprenedor.
- Té destresa en l’ús de les TIC, en l'organització i gestió de la informació.
L'assignatura combina classes magistrals, anàlisi de casos, comentaris de temes d'actualitat sobre polítiques culturals i una exposició oral en grup dels estudiants
El sistema d’avaluació consistirà en
1. Treball sobre polítiques culturals de la Generalitat de Catalunya. 40%
2. Treball sobre polítiques culturals a nivell local i privat. 40%
3. Dos breus exercicis que es valoraran amb un 20%
L'assignatura se superarà amb la mitja de tots els treballs i exercicis. Es tindrà molt en compte l'assistència i participació a classe.
A tenir en compte:
1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,25 per falta d'ortografia o barberisme greu en treballs i exàmens.
2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest. Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
Actas del I Congreso Internacional de la Gestión Cultural. Hacia nuevas políticas culturales del siglo XXI en la Unión Europea (5, 6 y 7 de noviembre de 2009. El Ejido). Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales, 2010.
Annual Report on the State of Culture and the Arts in Catalonia 2010. Barcelona: CONCA, 2010.
BEKEMANS, Léonce (ed.). Culture: Building Stone for Europe 2002. Brussel. European Interuniversity Press, 1994.
CUMMINGS, Milton and KATZ, Richard S. The Patron State. Government and the Arts in Europe, North America and Japan. New York, Oxford University Press, 1987.
DODD, Diane, LYKLEMA, Melle, DITTRICH-VAN WERINGH, Kathinka. A Cultural Component as an integral part of the EU’S Foreign Policy?. Amsterdam, Boekmanstudies, 2006.
FISHER, Rod. A Cultural Dimension to the EU´s External Policies from Policy Statements to Practice and Potencial. Amsterdam: Boekmanstudies, 2007.
LÓPEZ DE AGUILETA, Iñaki: Cultura y ciudad. Manual de política cultural municipal. Gijón. Ed. Trea. 2000.
MANITO, Félix (coord.). Planificación estratégica de la cultura en España. Madrid: Ediciones y publicacones Autor. S.R.L. 2008.
MILLER, Toby y YÚDICE, George. Política cultural. Barcelona: editorial Gedisa, 2004.
POIRRIER, Philippe (dir.). Politiques et practiques de la culture. Paris: la Documentation Françaises, 2010.
----- Pour une histoire des politiques culturelles dans le monde 1945-2011. París: Comité d’histoire du ministère de la Culture et de la Communication, 2011.
VAQUER, J. Política cultural i models de l’estat del benestar a la Unió Europea. Barcelona: Gabinet tècnic del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. (consultat 5 d’octubre de 2012) http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Documents/Arxiu/Arxius%20GT/Politiques_culturals_EB_UE.pdf