Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaEstudis d'àrea IV
Mòdul: Anàlisi cultural: identitat i innovació
Matèria: Anàlisi sociopolitic i cultural d'àrees
Llengua d'impartició principal: català
Responsable
Dra. Marta CRISPÍ - mcrispi@uic.es
Horari d'atenció
A concretar amb cada professor:
marta crispí - mcrispi@uic.es
judith urbano - jurbano@uic.es
Sergio Fuentes
L’assignatura d’Art Català és una matèria optativa de 6 crèdits que s’imparteix al primer semestre del 4t curs d’Humanitats. Pertany a l’àrea de coneixement d’Història de l’Art.
L’art català constitueix el nostre patrimoni artístic més proper. Conèixer’l i emmarcar-lo històricament vol dir assolir un coneixement diacrònic de la història de l’art en general i, alhora, un coneixement específic de les obres realitzades a Catalunya a partir de l’”obra” mateixa, sovint visitable, però també de els fonts documentals i la bibliografia especialitzada. No cal oblidar que el patrimoni local ajuda a conèixer les claus del nostre passat, a interpretar el present i, pot també, obrir noves perspectives de futur.
Al llarg d’aquesta assignatura es realitzarà un recorregut cronològic per les obres més significatives de l’art català des de l’Empúries grega i romana fins l’art contemporani. A partir d’una selecció d’obres mestres de cada període històric s’analitzarà la peça amb des del punt de vista estilístic, iconogràfic, de la tècnica artística o del procés constructiu, a més d’estudiar aspectes lligats a l’encàrrec de la mateixa com el coneixement del promotor i de l’artista i, lògicament, es comentaran les principals fonts documentals i bibliogràfiques. L’estudi de cada obra es posarà en relació amb el context històric i artístic del moment, fet que ajudarà a emmarcar-la en les coordenades de temps i espai que ajuden a obtenir una coneixement global i coherent de la mateixa.
Ser estudiant de la titulació d’Humanitats. Tenir interès i inquietud per la història de l’art i el patrimoni artístic.
- Assolir un coneixement real de la història de l’art català a partir de l’anàlisi de les obres més significatives.
- Saber analitzar i comentar obres d’art ja siguin edificis, escultures, pintures, miniatures, orfebreria o altres peces singulars.
- Iniciar als estudiants en la recerca a partir de l’ús de fonts i bibliografia especialitzada
L'estudiant
CGI01 - comprèn i expressa idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita
CGI02 - té capacitat d'anàlisi i síntesi
CGI03 - té capacitat de crítica i autocrítica
CGI05 - sap treballar de manera autònoma
CGI08 - sap fer servir les eines per a la investigació
CGI10 - usa les TIC i organitza i gestiona la informació
CEA02 - fa servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
CEA03 - coneix i usa adequadament conceptes clau en cultura
CEA04 - reconeix i interpreta manifestacions culturals
CEA11 - interpreta dades derivades de les observacions en relació amb la seva significació, i els relaciona amb les teories apropiades
CEA12 - coneix i interpreta d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
CEA13 - coneix ell marc general diacrònic del passat
CEA15 - identificaa i valoraa aquells elements que conformen el patrimoni cultural
CED22 - fa servir instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu, fonts documentals, referències electròniques, etc.
CED25 - es comunica oralment en el propi idioma i en idiomes estrangers usant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cada un
CED26 - llegeix i escriu textos o documents originals en la pròpia llengua i en altres, així com transcriu, resumeix i cataloga informació de forma pertinent.
Introducció. L’anomenada primera arquitectura romànica: Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona i Sant Pere de Roda
L’arquitectura i l’escultura del romànic ple
La pintura romànica
Mobiliari i aixovar litúrgic
El gòtic català. Introducció històrica. L’arquitectura gòtica catalana: la catedral de Barcelona, catedral de Girona, Santa Maria del Mar
Empúries/Tarraco/Barcino
L’escultura i la pintura catalana del Tres-cents
El s. XV: del gòtic internacional al gòtic flamenc
Visita al MNAC
Visita a la Barcelona gòtica
Arquitectura del s.XVI: La introducció de les formes renaixentistes i l’Escola del Camp de Tarragona
Escultura: Els models italians (B.Ordóñez a la Catedral de Barcelona; la difusió de nous esquemes amb D.Forment i Díez de Liatzasolo; el model de tomba italiana: sepulcre de Joan d’Aragó, Bernat de Vilamarí i Ramon III Folch de Cardona).
Arquitectura del s.XVII: els models contrareformístics i Fra Josep de la Concepció
Arquitectura del s.XVII: la concepció de façana del Classicisme al Barroc i arquitectura militar i civil a Cat (Ciutadella, Barceloneta, Univ.Cervera)
Arquitectura del s.XVIII: la cerca de nous models: Les Rambles com a modernització urbanística / Palau de la Virreina / Palau Moja / la Llotja de Barcelona / Palau Marc, etc
Escultura del s.XVIII-XIX: El cas de Salvador Gurri i Damià Campeny com a escultors a cavall de dos segles
Pintura del s.XVIII: Antoni Viladormat i Francesc Plà el Vigatà
Visita Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [Academicisme del segle XIX]
Romanticisme i Renaixença: el retorn al model medieval / Escola d’Arq de Barcelona / Elias Rogent i la Universitat de Barcelona / Els natzarens catalans / El paisatgisme romàntic
La segona meitat del segle XIX: el realisme pictòric (Fortuny, Martí Alsina); l’anecdotisme pictòric
L’Escola d’Olot; l’Escola de Sitges
L’’Exposició Universal de Barcelona de 1888
Els Masriera; Ramon Casas i Santiago Rusiñol; la Sala Parés i el naixement del mercat de l’art modern
El Cercle Artístic de Sant Lluc: pintura i escultura
La “segona generació”. Els artistes de Els 4 Gats. Joaquim Mir, Isidre Nonell, Hermen Anglada-Camarasa, el jove Picasso a BCN
Visita a la Secció d’Art Contemporani del MNAC
Visita al Museu del Modernisme de Barcelona
Les classes combinaran els continguts teòrics amb l’anàlisi i el comentari de textos i les visites in situ a museus, ciutats i institucions culturals que conserven obres rellevants del patrimoni artístic català. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica seran lectures de textos adients, de fonts de la història de l’art, articles de recerca, visites a museus i itineraris per la ciutat. A més, l'alumne ha de fer un treball de recerca sobre una obra artística. Hi haurà correccions individuals amb la professora sobre el treball.
L'avaluació es farà a partir de
Un treball de recerca sobre una obra d’art que es proposarà el primer dia de classe 30%
Dos exàmens parcials (35% cadascun).
Per aprovar l’assignatura cal superar el treball i els dos exàmens. No es farà mitja amb notes inferior a un 5.
Per aprovar l'assignatura cal presentar tots els treballs en la data convinguda i aprovar-los tots. Per a puntuar els treballs es tindran en compte els següents criteris
Presentació formal del treball
La recerca documental i bibliogràfica realitzada
Anàlisi crític i la valoració personal
Redacció i ortografia
El treball consisteix en l’anàlisi i estudi d’una obra d’art català que cada estudiant ha de triar; l’obra ha de ser accessible per la visita, ja sigui en in situ o en un museu, és a dir, l’estudiant ha poder veure-la de primera mà. La finalitat del treball és que l’alumne s’introdueixi en la recerca en història de l’art a través de l’anàlisi de les fonts, bibliografia i l’estudi de les obres.
L’estructura del treball que se suggereix és: estat de la qüestió, metodologia, anàlisi i comentari de l’obra, conclusions i bibliografia. El treball ha de contenir aparell crític (notes a peu de plana o final). Extensió: 15/20 folis. Es presentarà el dia de l’examen.
Per a tenir en compte:
1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,25 per falta d'ortografia o barbarisme greu en treballs i exàmens.
2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
Bibliografia art català
Medieval
Enciclopèdies
Art de Catalunya. Ars Cataloniae (1997-2002). Barcelona: L’Izard. 16 vols.
L’Art gòtic a Catalunya (2004-2009), ed. A. Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 10 vols
Catalunya Romànica (1984-1998), ed. A. Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 27 vols
Història de l’Art Català (1984-1986). Barcelona: Edicions 62. 11 vols.
Romànic
Barral i Altet, Xavier (1981 ). L'Art pre-romànic a Catalunya : S. IX-X . Barcelona: Edicions 62.
Barral i Altet, Xavier (2009 ). L'Art romànic català a debat. Barcelona: Edicions 62.
Castiñeiras, M., & Camps i Sòria, J. (2008). El Romànic i la Mediterrània : Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180 : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 29 febrer-18 maig 2008. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Catalunya medieval: del 20 de maig al 10 d’agost, Barcelona, 1992. (1992). Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Español, Francesca (2007 ). El Romànic català. Barcelona: Angle.
Junyent, Eduard (1975). El monestir de Ripoll. Barcelona
Yarza, Joaquín (1997 ). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra.
Yarza, Joaquín (cop. 2003 ). Claustros románicos hispanos . León: Edilesa.
Yarza, J. (1987) “La portalada de Ripoll”. A: Catalunya romànica. Vol. X, Ripollès.
Webgrafia
http://www.monestirderipoll.cat/
http://www.monestirsantjoanabadesses.cat/
Gòtic
Catalunya medieval: del 20 de maig al 10 d’agost, Barcelona, 1992. (1992). Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Cornudella i Carré, R. et al. (2012). Catalunya 1400 : el gòtic internacional : Museu Nacional d’Art de Catalunya 29 de març - 15 de juliol del 2012. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Español, Francesca (2001). Els Escenaris del rei: art i monarquia a la corona d'Aragó. Manresa: Angle : Caixa de Manresa.
Español, F. (2002). El gòtic català. Manresa: Angle Editorial.
Pladevall i Font, Antoni (2002- ). L'Art gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Terés i Tomàs, M. R. (1987). Pere ça Anglada: introducció de l’estil internacional en l’escultura catalana. Barcelona : Proa.
Terés i Tomàs, M. R., & Cornudella i Carré, R. (2016). Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400 : circulació de mestres, obres i models artistics. Roma : Viella.
Yarza, Joaquín Fité i Llevot, Francesc, 1948- (1999). L'Artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó : actes : Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998. [Lleida]: Universitat de Lleida [etc.].
ART MODERN
Obres generals
AINAUD DE LASARTE, J.: Cataluña. El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico,
vol. II, “Tierras de España”, Fundación Juan March, Noguer, Barcelona 1978.
ALBAREDA i SALVADÓ, Joaquim (dir.): Desfeta política i embranzida econòmica.
Segle XVIII, “Història, política, societat i cultura dels Països Catalans”, vol. 5,
Enciclopedia Catalana, Barcelona 1995.
DD.AA.: Art català. Estat de la Qüestió, Diputació de Barcelona, Barcelona 1984.
DD.AA.: L’època dels genis. Renaixement i Barroc, Catàleg de l’exposició (Girona
1987-1988), Girona 1988.
DD.AA: El Barroc català. Actes de les jornades, Girona 17-19 de desembre de 1987,
Quaderns Crema, Barcelona 1989.
DD.AA.: Los siglos del Barroco, Akal, Madrid 1997.
DD.AA.: El siglo del Renacimiento, Akal, Madrid 1998.
FONTBONA, Francesc: Del Neoclassicisme a la restauració. 1808-1888, “Història
de l’Art Català”, vol. VI, Edicions 62, Barcelona 1988.
GABRIEL, Pere (dir.): Renaixement i Barroc. Segles XVI-XVII, “Història de la
cultura catalana”, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1997.
GARRIGA i RIERA, Joaquim: L’època del Renaixement, s. XVI, “Història de l’Art
Català”, vol. IV, Edicions 62, Barcelona 1986.
MARÍAS, Fernando: El largo siglo XVI, Taurus, Madrid 1989.
MARTINELL, César: L’art català sota la unitat espanyola, Canosa, Barcelona
1933.
MARTINELL, Cèsar: L’Art Renaixentista i Barroc, “Art Català”, vol. II, Aymà,
Barcelona 1958.
PUIG, Arnau: Del Renaixement al Barroc. Història de l’art català, Taber, Barcelona
1970.
RÀFOLS, Josep-Francesc: Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares,
Edicions Catalanes S.A.- La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona-Bilbao 1980.
SEBASTIÁN, Santiago: Arte y Humanismo, Cátedra, Madrid 1978.
SEBASTIÁN, Santiago; GARCÍA GAINZA, M. Concepción; BUENDÍA, Rogelio: El
Renacimiento, “Historia del Arte Hispánico”, vol. III, Alhambra, Madrid 1980.
SERRA i PUIG, Eva; TORRES i SANS, Xavier (dir.): Crisi institucional i canvi
social. Segles XVI i XVII, “Història, política, societat i cultura dels Països Catalans”,
vol. 4, Enciclopedia Catalana, Barcelona 1997.
TRIADÓ, Joan-Ramon: L’època del Barroc, s. XVII-XVIII, “Història de l’Art Català”,
vol. V, Edicions 62, Barcelona 1984.
TRIADÓ, Joan-Ramon: “L’art català del segle XVII. Estat de la qüestió i problemes
metodològics”, D’Art, 12, març 1986, Universitat de Barcelona, Departament
d’Història de l’Art, pp. 161-171.
TRIADÓ, J.-R.: Arte en Cataluña, Cátedra, Madrid 1994.
Arquitectura
CAMÓN AZNAR, José: La arquitectura y la orfebrería españolas del siglo XVI,
“Summa Artis”, vol. XVII, Espasa Calpe, Madrid 1982.
CARBONELL i BUADES, Marià: L’Escola del Camp de Tarragona en
l’arquitectura del segle XVI a Catalunya, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon
Berenguer IV, Tarragona 1986.
CARBONELL i BUADES, M. i GARRIGA i RIERA, J.: El Palau de la Generalitat
a l’època del Renaixement, Generalitat de Catalunya- Museu Nacional d’Art de
Catlunya, Barcelona 2004.
Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Direcció General
del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat
de Catalunya, Barcelona 1990.
CHUECA GOITIA, F.: La arquitectura del siglo XVI, “Ars Hispaniae”, Madrid
1953.
CIRICI, Alexandre: L’arquitectura catalana, Teide, Barcelona 1975.
GARCÍA ESPUCHE, Albert: Un siglo decisivo. Barcelona y Catalunya, 1550-1640,
Alianza Editorial, Madrid 1998.
GARRIGA i RIERA, Joaquim: “Continuidad tipológica en la arquitectura religiosa
del siglo XVI en Cataluña”, Arte Gótico Postmedieval, C.E.H.A., Segovia 7-8 junio
de 1985, Caja de Ahorros de Segovia, Segovia 1987, pp. 133-139.
KUBLER, George: Arquitectura de los siglos XVII y XVIII, “Ars Hispaniae”, vol.
XIV, Plus Ultra, Madrid 1957.
MÀRIA i SERRANO, Magdalena: Renaixement i arquitectura religiosa. Catalunya
1563-1621, Edicions UPC, Barcelona 2002.
MARTINELL, Cèsar: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. I El primer
barroc (1600-1670). II El barroc salomònic (1671-1730). III Barroc Acadèmic (1731-
1810), “Monumenta Cataloniae”, Alpha, Barcelona 1959-1963.
NARVÁEZ CASES, Carme: El tracista fra Josep de la Concepció (1626-1690),
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2004.
NIETO, Víctor; MORALES, Alfredo J.; CHECA, Fernando: Arquitectura del
Renacimiento en España, 1488-1599, Cátedra, Madrid 1989.
PERELLÓ FERRER, Antònia M.: L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
PITA ANDRADE, José Manuel: La arquitectura española del siglo XVII, “Summa
Artis”, vol. XXVI, Espasa Calpe, Madrid 1982.
PLA DALMAU, Josep M.: La arquitectura barroca española y el churrigueresco,
Dalmau Carles, Girona 1951.
RÀFOLS, Josep-Francesc: Pere Blay i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya,
Associació d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona 1934.
SAMBRICIO, Carlos: La arquitectura española de la Ilustración, Consejo Superior de
los Colegios de Arquitectos de España y Instituto de Estudios de Administración
Local, Madrid 1986.
TOVAR MARTÍN, Virginia; MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: El arte del Barroco.
I, Arquitectura y escultura, Taurus, Madrid 1990.
TRIADÓ, Joan Ramon: Arquitectura religiosa moderna i contemporània, “Art de
Catalunya”, vol. 5, Edicions L’Isard, Barcelona 1999.
VALDIVIESO GONZÁLEZ, Enrique: El Barroco y el Rococó. La arquitectura,
“Historia del Arte Hispánico”, vol. IV, Alhambra, Madrid 1980.
VALDIVIESO GONZÁLEZ, Enrique: La arquitectura española del siglo XVIII,
“Summa Artis”, vol. XXVII, Espasa Calpe, Madrid 1984.
Escultura
BOSCH i BALLBONA, Joan: Els tallers d’escultura al Bages del segle XVII, Obra
Cultura Caixa de Manresa, Manresa 1990.
BOSCH i BALLBONA, Joan (ed.): Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya:
1600-1792, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya-Museu d’Art de
Girona, Girona 2006.
BOSCH i BALLBONA, Joan: Agustí Pujol: la culminació de l’escultura renaixentista
a Catalunya, Col·lecció Memoria Artium 7, Publicacions Universitat de Barcelona,
2009.
CAMÓN AZNAR, J.: “La escultura y la rejería española del siglo XVI”, Summa Artis,
vol. XVIII, Espasa-Calpe, Madrid 1961.
GÓMEZ MORENO, M. Elena: Escultura del siglo XVII, “Ars Hispaniae”, vol. XVI,
Madrid 1963.
MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: Escultura barroca en España, 1600-1770,
Manuales Arte Cátedra, Madrid 1983.
MARTINELL, Cèsar: Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. I El primer
barroc (1600-1670). II El barroc salomònic (1671-1730). III Barroc Acadèmic (1731-
1810), “Monumenta Cataloniae”, Alpha, Barcelona 1959-1963.
MARA, Sofia; PARÍS, Jordi: Els Bonifàs. Una nissaga d’escultors, Institut d’Estudis
Vallencs, Valls 2006.
MORALES Y MARÍN, J.L.: Pintura y escultura españolas en el siglo XVIII, “Summa
Artis”, vol. XXVII, Espasa Calpe, Madrid 1984.
OTERO TÚÑEZ, Ramón: El Barroco y el Rococó. La escultura, “Historia del Arte
Hispánico”, vol. IV, Alhambra, Madrid 1980.
PÉREZ SANTAMARÍA, Aurora: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de
Barcelona i Vic (1680-1730 circa). Projecció a Girona, Lleida 1988.
TOVAR MARTÍN, Virginia; MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José: El arte del Barroco.
I, Arquitectura y escultura, Taurus, Madrid 1990.
YEGUAS, Joan: L’escultor Damià Forment a Catalunya, Universitat de Lleida 1999.
YEGUAS, Joan: L’escultura a Catalunya entre 1490 i 1575: de la tradició medieval a
la difusió i consolidació de les formes "a la romana", Universitat Autònoma de
Barcelona 2001.
YEGUAS, Joan: El mausoleu de Bellpuig. Història i art del Renaixement entre
Nàpols i Catalunya, Saladrigues impressors, Bellpuig d’Urgell 2009.
Pintura
AINAUD DE LASARTE, Joan: La pintura catalana. Del esplendor gótico al Barroco,
Skira-Carroggio, Barcelona 1990.
ALCOLEA i GIL, Santiago: La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII,
Barcelona 1961-1962.
ANGULO, Diego: Pintura del Renacimiento, “Ars Hispaniae”, vol. XII, Madrid 1952.
ANGULO, Diego: Pintura del siglo XVII, “Ars Hispaniae”, vol. XV, Madrid 1971.
BOSCH i BALLBONA, Joan; GARRIGA i RIERA, Joaquim (dir.): De Flandes a
Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona,
Catàleg de l’exposició (Museu d’Art de Girona 1998-1999), Girona 1998.
BROWN, Jonathan: La Edad de Oro de la pintura en España, Madrid 1991.
CAMÓN AZNAR, J.: La pintura española del siglo XVI, “Summa Artis”, vol. XXIII,
Espasa Calpe, Madrid 1964.
CAMÓN AZNAR, J.: La pintura española del siglo XVII, “Summa Artis”, vol. XXV,
Espasa Calpe, Madrid 1977.
CHECA, Fernando: Pintura y escultura del Renacimiento en España 1450-1600,
Manuales Arte Cátedra, Madrid 1993.
CIRICI PELLICER, Alexandre: La pintura catalana, Moll, Palma de Mallorca 1959.
GUDIOL RICART, Josep; ALCOLEA GIL, Santiago; CIRLOT, Juan-Eduardo:
Historia de la pintura en Cataluña, Tecnos, Barcelona 1960.
PÉREZ SÁNCHEZ, Alfonso: Pintura barroca en España 1600-1750, Manuales
Arte Cátedra, Madrid 1992.
POST, Ch.R.: The Catalan School in the Early Renaissance, vol. XII de la
col·lecció A History of Spanish Painting. New York: Kraus Reprint Co., 1970
(1958).
TORRAS TILLÓ, Santi: Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i
l’ofici de pintor al segle XVII. Barcelona: Memoria Artium, 2012.
ART CONTEMPORANI
Obres generals
BARRAL I ALTET, X.(ed.): Art de Catalunya, Ars Cataloniae. vols, 3, 5, 7, 9,
11, 16. Barcelona: L’Isard, 1997.
BUSQUETS, J. : Barcelona, la construcción de una ciudad compacta, Ediciones
del Serbal, Barcelona 2004.
CALVO SERRALLER, F., La imagen romántica de España: arte y arquitectura
del siglo XIX, Alianza, Madrid 1995.
CIRICI, A.: El arte modernista catalán, Aymà, Barcelona 1951.
COMADIRA, N.: Forma i prejudici. Papers sobre el Noucentisme, Émpuries,
Barcelona 2006.
CORREDOR MATHEOS, J.: La segona meitat del segle XX, “Història de l’art
català”, vol. IX, Edicions 62, Barcelona 1996.
D’ORS, C.: El Noucentisme. Presupuestos ideológicos, estéticos y artísticos,
Cátedra, Madrid 2000.
DD.AA.: Art català. Estat de la Qüestió, Diputació de Barcelona, Barcelona 1984.
DE RIQUER I PERMANYER, B. (dir.): La Gran transformació: 1790-1860,
“Història, política, societat i cultura dels Països Catalans”, vol. 6, Enciclopedia
Catalana, Barcelona 1997.
DE RIQUER I PERMANYER, B. (dir.): La Consolidació del món burgès 1860-
1900, “Història, política, societat i cultura dels Països Catalans”, vol. 7,
Enciclopedia Catalana, Barcelona 1997.
DE RIQUER I PERMANYER, B. (dir.): L'Època dels nous moviments socials
1900-1930, “Història, política, societat i cultura dels Països Catalans”, vol. 8,
Enciclopedia Catalana, Barcelona 1997.
DE RIQUER I PERMANYER, B. (dir.): De la gran esperança a la gran
ensulsiada, 1930-1939, “Història, política, societat i cultura dels Països Catalans”,
vol. 9, Enciclopedia Catalana, Barcelona 1997.
FONTBONA, Francesc: Del Neoclassicisme a la restauració. 1808-1888,
“Història de l’Art Català”, vol. VI, Edicions 62, Barcelona 1988.
FONTBONA , F., MIRALLES, F.: Del Modernisme al Noucentisme, 1808-
1917, “Història de l’art català”, vol. VII, Edicions 62, Barcelona 1985.
FONTBONA, F.: El Romanticisme a Catalunya, Pòrtic, Barcelona 1999.
FREIXA, M.; El Modernismo en España, Cátedra, Madrid 1986.
GABRIEL, Pere (dir.): Romanticisme i renaixença: 1800-1860, “Història de la
cultura catalana”, vol. IV, Edicions 62, Barcelona 1997.
GABRIEL, Pere (dir.): Naturalisme, positivisme i catalanisme: 1860-1890,
“Història de la cultura catalana”, vol. V, Edicions 62, Barcelona 1997.
GABRIEL, Pere (dir.): El Modernisme: 1890-1906, “Història de la cultura
catalana”, vol. VI, Edicions 62, Barcelona 1997.
GABRIEL, Pere (dir.): El Noucentisme: 1906-1918, “Història de la cultura
catalana”, vol. VII, Edicions 62, Barcelona 1997.
GABRIEL, Pere (dir.): Primeres avantguardes: 1918-1930, “Història de la
cultura catalana”, vol. VIII, Edicions 62, Barcelona 1997.
GABRIEL, Pere (dir.): República, autogovern i guerra: 1931-1939, “Història de
la cultura catalana”, vol. IX, Edicions 62, Barcelona 1997.
HERNANDO, J.: El pensamiento romántico y el arte en España, Càtedra,
Madrid 1995.
MIRALLES, F.: L’època de les avantguardes, 1917-1970, “Història de l’art
català”, vol. VIII, Edicions 62, Barcelona 1989.
RÀFOLS, Josep-Francesc: Diccionario de artistas de Cataluña, Valencia y
Baleares, Edicions Catalanes S.A.- La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona-Bilbao
1980.
REYERO, C.; FREIXA, M.: Pintura y escultura en España (1800-1910),
Cátedra, Madrid 1995.
TRIADÓ, J.-R.: Arte en Cataluña, Cátedra, Madrid 1994.
Arquitectura
ALCOLEA GIL,S.; ALCOLEA BLANCH,S.: Escultura Catalana del segle
XIX. Del Neoclassicisme al Realisme (catàleg d’exposició), Fundació Caixa
Catalunya, Barcelona 1989.
BASSEGODA, J., El Gran Gaudí, Ausa, Sabadell 1989.
BOHIGAS, O.: Reseña y Catálogo de la arquitectura modernista, Lumen,
Barcelona 1983.
BUSQUETS, J. : Barcelona, la construcción de una ciudad compacta, Ediciones
del Serbal, Barcelona 2004.
CASANOVA, R. (coord..): Gaudí 2002. Miscel·lània, Planeta, Barcelona 2002.
Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico Artístic de la ciutat de
Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Àrea d'Urbanisme i Obres Públiques,
Servei de Protecció del Patrimoni Monumental, 1987.
DOMÈNECH i GIRBAU, Ll. (coord..): Domènech i Montaner, any 2000,
COAC, Barcelona 2000.
FONTBONA, F., (ed.). El modernisme. L’arquitectura, Edicions L’Isard,
Barcelona 2002.
FREIXA, M., El modernisme a Catalunya, Barcanova, Barcelona 1991.
GALERA, M.; ROCA, F.; TARRAGÓ, S.: Atlas de Barcelona, COAC,
Barcelona 1982.
GARCÍA ESPUCHE, A. (dir.): El Modernisme, Catàleg de l'exposició celebrada
a Barcelona. Museu d'Art Modern , 10 d'octubre 1990 a 13 de gener 1991,
Lunwerg, Barcelona 1990.
GARCÍA ESPUCHE, A.: La formació de l’Eixample de Barcelona.
Aproximacions a un espai urbà, L’Avenç, Barcelona 1990.
GIRALT-MIRACLE, D. (coord.): Gaudí. Art i Disney, Catàleg d’exposició,
Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona 2002.
HERNANDO, J.: Arquitectura en España, 1700-1900. Madrid: Cátedra,1989.
LAHUERTA, J.J., Antoni Gaudí 1852-1925, Electa, Milà 1992.
MACKAY, D.: L’arquitectura moderna a Barcelona.(1854-1939), Edicions 62,
Barcelona 1989.
MARTORELL PORTAS, V. (et. al): Historia del urbanismo en Barcelona,
Labor, Barcelona 1970.
MERCADER, L. (ed.): Antoni Gaudí. Escritos y documentos, Quaderns Crema,
(El acantilado, 54) Barcelona 2002.
NAVASCUÉS, P.: Arquitectura española, 1808-1914, “Summa Artis”, vol.
XXXV, Espasa Calpe, Madrid 1994.
ROVIRA, J.M: La arquitectura noucentista, UPC, Barcelona 1983.
TERAN, F. DE : Historia del urbanismo en España III. Siglos XIX y XX,
Cátedra, Madrid 1999.
TRIADÓ, Joan Ramon: Arquitectura religiosa moderna i contemporània, “Art de
Catalunya”, vol. 5, Edicions L’Isard, Barcelona 1999.
Escultura
ALCOLEA GIL,S.; ALCOLEA BLANCH,S., Escultura Catalana del segle XIX.
Del Neoclassicisme al Realisme (catàleg d’exposició), Fundació Caixa
Catalunya, Barcelona 1989.
FONTBONA, F., DURÁ,V., Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana
de Belles Arts Sant Jordi (I- Pintura). Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de
Belles Arts Sant Jordi,1999.
SUBIRACHS, J., L’Escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al
realisme. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1994.
VÉLEZ, P., Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts
Sant Jordi (II- Escultura i medalles), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts
Sant Jordi, Barcelona 2001.
Pintura
BOHIGAS, O. (et alt.): Avantguardes a Catalunya, 1906-1939, Catàleg
exposición, Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona 1992.
COLL., I.: Ramon Casas. Una vida dedicada a l’art. Catàleg raonat de l’obra
pictòrica, El Centaure Groc, Barcelona 1999.
COLL, I.: Santiago Rusiñol i la pintura europea, Catàleg d’exposició, Sitges,
Consorci del Patrimoni de Sitges, 2006.
FONTBONA, F., (ed.): El modernisme. Pintura i dibuix, Edicions L’Isard,
Barcelona 2002.
JARDÍ, E.: Història de les arts plàstiques a Catalunya en el darrer segle. Palma
de Mallorca: Moll, 1973.
JULIAN, I.: Les avantguardes pictòriques a Catalunya, Els llibres de la
Frontera, Barcelona 1986.
LAPLANA, J. de C.: Santiago Rusiñol. El pintor, l’home, Abadia de Montserrat,
Barcelona1995.
MENDOZA, C.; DOÑATE, M. (dir.): Ramon Casas. El pintor del Modernisme,
Catàleg d’exposició, Museu d’Art Modern del MNAC, Fundación Cultural
Mapfre Vida, Barcelona 2001.
PUIG, A.: Les avantguardes artístiques catalanes, Barcanova, Barcelona 1993.