Assignatura

Intervenció Educativa en Alumnes amb Deficiències Sensorials i Motores

  • codi 10163
  • curs 4
  • període Semestre 1
  • tipus op
  • credits 6

No especificada

Professorat

Responsable

Horari d'atenció

D.visual

- PARTICIPANTS (ONCE)

  • Arnau Gilberte, Àngela. Tècnic en rehabilitació-habilitació.
  • Cerdà Clussella, Gemma. Tècnic en rehabilitació-habilitació.
  • Corbella Roqueta, M. Teresa. Professora d’Informàtica. Servei TIC.
  • Escudero Grao, Ester. Mestra de suport a alumnes amb discapacitat visual.
  • Fernández Uroz, Noemí. Psicòloga i Psicopedagoga.
  • García Lerones, Raquel. Especialista en Tiflotecnologia.
  • Ginebra Coma, Irene. Directora Tècnica Pedagògica.
  • Pallero González, Rafael. Psicòleg.

- CONTACTE

SI es necessita fer una consulta, suggerència, etc. podeu adreçar-vos a:

 

D. motriu

 

Presentació

D. Motriu

L'expressió "persones amb discapacitat" és la forma més correcta i àmpliament acceptada de referir-se als homes i dones que formen part del conjunt de persones que, a causa d'un dèficit o anomalia en una estructura o funció corporal, presenten una absència o limitació en la seva capacitat funcional, és a dir, en la possibilitat de realitzar una activitat, ja sigui mental o física, dins del que serien els paràmetres en els que ho poden fer la majoria de persones de la seva edat, nivell cultural, circumstàncies personals, etc.

Per a diferenciar els diferents grups que formen aquest enorme col·lectiu i poder referir a un d'ells en particular, s'acostuma a fer en funció de les conseqüències més significatives que genera la seva discapacitat. D'aquesta manera, es pot parlar de persones amb discapacitat psíquica, orgànica, amb discapacitat sensorial, que pot ser auditiva o visual, persones amb discapacitat física o amb trastorns de mobilitat o, senzillament, persones amb mobilitat reduïda.

D.visual

Es realitzaran 5 sessions sobre l’atenció educativa a alumnes amb discapacitat visual.

Aquestes aniran adreçades a conèixer el CRE ONCE Barcelona, que té com a objectiu posar a l’abast dels alumnes cecs i discapacitats visuals, de les seves famílies i dels professionals que els atenen, tots els recursos humans i materials adients. Aquests faciliten, afavoreixen i potencien el desenvolupament personal, acadèmic i social dels alumnes per tal que puguin superar les dificultats derivades de la seva discapacitat visual.

Tenint en compte que tots estan escolaritzats en centres educatius ordinaris, és important que els futurs mestres coneguin els recursos existents, per tal de què, en cas de necessitat, s’adrecin a les institucions segons el tipus de discapacitat en què es podran trobar a l’aula.

Trastorns del Espectre Autista (TEA).

Es realitzen tres sessions de formació sobre l’Aproximació des d’una perspectiva d’Anàlisis Aplicat al Comportament als Trastorns de l’Espectre Autista.

Les sessions van destinades a que els alumnes de la Menció d’Educació Especial de la UIC, puguin aprofundir en els Trastorns de l’Espectre Autista i coneguin des d’un lloc més proper el Protocol de Tractament, desenvolupat a la Universitat de UCLA, pel Doctor Ivar Lovaas Ph.D. i el treball de Replicació Multi-Céntrica del “UCLA Young Autism Project. NIMH” portat a termes en 14 Centres de Replicació repartits per tot el món.

 



Objectius

D. Motriu

  • Conèixer l’etiologia i la tipologia de la discapacitat física
  • Desenvolupar els criteris d’inclusió educativa segons l’Organització Mundial de la Salut
  • Conèixer diferents materials de suport que facilitaran la participació activa i efectiva de tot l’alumnat

Aplicar metodologies adequades per tal de facilitar la inclusió de l’alumne amb discapacitat motriu

D.visual

  • Donar a conèixer el Centre de Recursos Educatius per a alumnat amb discapacitat visual: qui som i què fem.
  • Contextualitzar el nostre treball d’atenció a la diversitat dins del marc legislatiu actual.
  • Conèixer la tasca que realitza l’Equip Psicopedagògic específic: professionals, criteris d’atenció, àmbit d’actuació i funcions.
  • Donar a conèixer el model explicatiu del procés d’ajustament a la discapacitat visual.
  • Facilitar un coneixement general sobre les intervencions amb les famílies dels alumnes amb discapacitat visual.
  • Experimentar i entendre la baixa visió.
  • Conèixer tècniques i estratègies per potenciar l’autonomia dels alumnes amb discapacitat visual.
  • Conèixer diferents mètodes i tècniques per tal de facilitar la inclusió dels alumnes amb discapacitat visual en les diferents etapes educatives.
  • Donar a conèixer les adaptacions tiflotècniques que utilitzen els alumnes cecs i de baixa visió per treballar amb l’ordinador, i estratègies metodològiques per utilitzar el programari estàndard i específic.
  • Conèixer unes pautes bàsiques per a la selecció i/o adaptació de materials digitals accessibles pels alumnes amb discapacitat visual.
  • Conèixer diferents dispositius d’accés a l’ordinador i programari estàndard i específic per treballar les diferents àrees curriculars en les etapes d’Educació Infantil i Primària.

Trastorns del Espectre Autista (TEA)

  • Identificar característiques simptomatològiques pròpies dels nens dintre del TEA.
  • Introduir al alumne al Diagnòstic Diferencial.
  • Reconèixer Indicadors Conductuals en Edats Primerenques. Eines Estandarditzades d’Screening.
  • Conèixer dades Epidemiològiques i Etiològiques dels TEA.
  • Introduir al alumnat a la bases Psicològiques de l’Aprenentatge del nen típic.
  • Presentar les operacions de canvi de Conducta, com a base per a la comprensió del Anàlisi Aplicat del Comportament (ABA).
  • Presentar les Variables per a Tractaments Efectius en els TEA, així com les Principals Bases Metodològiques (Discret Trial, Task Analisys i Break Down). 
  • Introduir a l’Alumne en l’Abordatge dels Comportaments Disruptius. 

Continguts

D. Motriu

  • Descripció i anàlisi de la discapacitat física
      • Reflexió i coneixement de terminologia de l’OMS (salut, classificació internacional de la funcionalitat, inclusió escolar...)
      • Tractament de casos reals per fer una aproximació a lla discapacitat i la participació a l’escola
      • L’aprenentatge cooperatiu com una estratègia per afavorir la participació activa i efectiva de tot l’alumnat
      • Coneixement de diferents materials de suport i adaptacions d’accessibilitat
      • Participació en diferents desafiaments físics cooperatius

D. visual

  • Presentació del CRE ONCE Barcelona.
  • Objectius.
  • Estructura i organització.

PROCÉS DE DETECCIÓ I AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT AMB DISCAPACITAT VISUAL.

  • Marc legislatiu actual: L.O.E. (2006).
  • Alumnat amb n.e.e.
    • Mecanismes d’atenció i suport a l’alumnat amb n.e.e.

- Serveis Educatius Generals (EAP’s, etc)

- Serveis Educatius Específics (CREDV, etc)

  • Criteris.

Què considerem per discapacitat visual?

  • L’ OMS.
  • L’ ONCE.
  • Àmbits d’actuació.
  • Funcions del/la Psicopedagog/ga.
  • Objectiu.
  • Quan?
  • Com?
  • Què?
  • Per què?
  • Equip Psicopedagògic: professionals.
  • Avaluació psicopedagògica.
  • Procés a seguir en la valoració d’un alumne de nova detecció.

ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT FAMILIAR.

  • Ajustament familiar:
    • Deficiència visual congènita.
    • Deficiència visual adquirida.
    • Indicadors de l’ajustament.
    • Moments crítics.
    • Intervenció:
      • Educativa.
      • Terapèutica.
    • Individual.
      • Grupal.

AUTONOMIA PERSONAL.

  • Autonomia personal.
  • Orientació i mobilitat.
  • Activitats de vida diària.
  • Pràctiques.

BAIXA VISIÓ.

  • Concepte de baixa visió.
  • Grups funcionals de visió.
  • Optimització del resta visual.
    • Pràctiques.

EL SUPORT EDUCATIU EN L’ESCOLARITAT OBLIGATÒRIA.

  • Trets característics de la discapacitat visual.
  • Metodologia.
  • Orientacions.
  • Materials baixa visió.
    • Materials braille.
  • Dificultats.
  • Funcions del mestre de suport.
    • Intervenció amb els alumnes.
    • Intervenció amb els Centres Educatius.
    • Intervenció amb les famílies.
  • Braille.
  • Inclusió dels alumnes amb discapacitat visual.
  • Adaptacions de determinats continguts.
  • Activitats complementàries CRE ONCE Barcelona.

RECURSOS DIGITALS I EINES TIFLOTÈCNIQUES PER L’ALUMNAT AMB DISCAPACITAT VISUAL.

  • Eines tiflotècnicques per alumnat amb discapacitat visual
  • Eines TIC i recursos digitals per l’alumnat amb discapacitat visual.
  • Alguns recursos i jocs per a baixa visió i ceguesa.
Accessibilitat de materials a l’aula.
  • Jclic, jocs interactius.
  • Llibres digitals.
  • Documents en format PDF.
  • Activitats accessibles.
Procés d’aprenentatge i metodologia de treball amb les TIC.    

Trastorn del Espectre Austista (TEA) / Autism Spectrum Disorder (ASD)

 
  • Diagnòstic  DSM-IV:  
 

DSM.IV: http://www.dsm-iv.org.es/index.php.html

 

DSM-5:http://www.dsm5.org/Documents/12-03%20Autism%20Spectrum%20Disorders%20-%20DSM5.pdf

 
  • Alteració Qualitativa del a Comunicació.
  • Alteració Qualitativa de la Interacció Social.
  • Patró Restringit, Estereotipat i Repetitiu d’Interessos.
  • Altres Informacions dels TEA. www.cdc.gov/nceh/programs/cddh/dd/brick.htm
    • Simptomatologia Associada.
    • Prevalença
    • Etiologia 
    • Símptomes Primerencs.
      • M-CHAT:
 

Modified Check-list for Autism in Toodlers.

 

1. Does your child enjoy being swung, bounced on your knee, etc.? 

 

2. Does your child take an interest in other children?                                                         

 

3. Does your child like climbing on things, such as up stairs?                                                

 

4. Does your child enjoy playing peek-a-boo/hide-and-seek?                                              

 

5. Does your child ever pretend, to talk on the phone or take care of a doll or pretend other things?                                                         

 

6. Does your child ever use his/her index finger to point, to ask for something?             

 

7. Does your child ever use index finger to point, to indicate interest in something?      

 

8. Can your child play properly with small toys (e.g. cars or blocks) without just mouthing, fiddling, or dropping them?       

 

9. Does your child ever bring objects over to you (parent) to show you something?                               

 

10. Does your child look you in the eye for more than a second or two?                                                    

 

11. Does your child ever seem oversensitive to noise? (e.g., plugging ears)                                               

 

12. Does your child smile in response to your face or your smile?                                                                 

 

13. Does your child imitate you? (e.g., you make a face-will your child imitate it?)                                  

 

14. Does your child respond to his/her name when you call?                                                                        

 

15. If you point at a toy across the room, does your child look at it?                                                           

 

16. Does your child walk?                                                                                                                                        

 

17. Does your child look at things you are looking at?                                                                                     

 

18. Does your child make unusual finger movements near his/her face?                                                     

 

19. Does your child try to attract your attention to his/her own activity?                                                  

 

20. Have you ever wondered if your child is deaf? 

 

21. Does your child understand what people say?   

 

22. Does your child sometimes stare at nothing or wander with no purpose?  

 

23. Does your child look at your face to check your reaction when faced with something unfamiliar?

 

© 1999 Diana Robins, Deborah Fein, & Marianne Barton

 

 

 

Tractament: Característiques del Aprenentatge del Nen Típic.

 
  • Classes de resposta Generativa.
 

 

 
  • Emergència, Classes d’Equivalènça i Teoria d’Exemplars.
 

 

 
  • Conceptualització del TEA des de la Perspectiva de l’Aprenentatge.
 

 

 

Tractament: Abordatge Conductual dels TEA.

 

 

   

 

 
  • Inici Primerenc.
  • Programa Intensiu.
  • Entrenament, Formació i Assessorament a Pires.
  • Individualitzat
  • Abordatge Conductualment Dinàmic.
  • Comprehensiu.  
  • Escolarización Ordinaria
 

 

 
  • Introducció al concepte de Conducta Operant.
 

 

 

 

 

 

 
  • Principals Bases Metodològiques:
    • Discret Trial
    • Task Analisys
    • Break Down. 
 

 

 
  • Operacions de Canvi de Conducta.
 

 

 
  • Reforç Positiu i Negatiu.
  • Principi de Premack.
 

 

 
  • Contingències Conductuals
 

 

 
  • Positives / Negatives / Acontingències
 

 

 
  • L’abordatge de Comportaments Inapropiats.
    • Anàlisi Funcional del Comportament.
    • Estratègies d’intervenció.
   

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

D. Motriu

Es farà una barreja entre explicacions teòriques per part del professor, amb activitats grupals de reflexió i d’aprenentatge guiat. A més hi haurà la participació de persones amb discapacitat que facilitaran l’empatia dels alumnes vers elles.

D.visual

La metodologia de treball serà des d’un suport teòric amb una pràctica reflexiva, i amb experimentació directa segons les característiques de la sessió.

Trastorns del Espectre Autista (TEA).

Les sessions de treball són teòriques amb marcat contingut pràctic, mitjançant l’ús de vídeos, exemples clínics i dinàmiques de preguntes obertes als alumnes.

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

D. Motriu

Es realitzarà una activitat durant les hores de docència així com la realització d’una unitat didàctica un cop finalitzades les 9 hores de formació. Aquests treballs s’enviaran per email al professor.

D.visual

L’avaluació és farà mitjançant un qüestionari de 20 preguntes, 4 de cada sessió amb 3 respostes d’elecció múltiple. S’activarà el dia 18 de gener fins el dia 31 de gener. Serà d’autoavaluació.

Trastorns del Espectre Autista (TEA).

L’avaluació es porta a terme mitjançant preguntes a respondre en grup. Tot el grup serà avaluat amb la mateixa nota.

Bibliografia i recursos

D.visual

Procés de detecció i avaluació de l’alumnat amb discapacitat visual.

q BONALS,Joan, SÁNCHEZ-CANO, Manuel (coords.). Manual de asesoramiento psicopedagógico. Capitulo 20: El alumnado con déficit visual. Editorial Graó. Barcelona. (1997). ISBN: 978-84-7827-522-9.

q BONALS,Joan, SÁNCHEZ-CANO, Manuel (coords.). La evaluación psicopedagógica. Capítulo 11: La evaluación psicopedagógica del alumnado con déficit visual. Editorial Graó. Barcelona. (2005). ISBN: 84-7827-366-2.

Orientació i assessorament familiar.

q CHECA, Javier; DÍAZ, Pura; PALLERO, Rafael. Psicología y Ceguera. Manual para la intervención psicológica en el ajuste a la deficiencia visual. Capítulo 5: Intervención Psicológica para el ajuste a la deficiencia visual en la infancia y en la adolescencia. Madrid: ONCE (2003) ISBN: 84-484-0123-9

 

Autonomia personal i Baixa visió.

q Curso Básico de Autoaprendizaje sobre "Relación y Comunicación con Personas con Ceguera y Deficiencia Visual.

http://www.once.es/otros/trato/

 

El suport educatiu en l’escolaritat obligatòria.

q BARRAGA, Natalie. Textos reunidos de la doctora Barraga. Madrid: ONCE (1997) ISBN: 84-484-0093-3

 

q FROSTIG, Marianne; HORNE, David i MILLER, Ann-Marie. Figuras y formas. Guía para el maestro. Madrid: Médica Panamericana, S.A. (1973) ISBN: 84-85320-28-X

 

q CHAPMAN, E.J.; TOBIN, M.J.; TOOZE, F.H. i MOSS, S. “Look & Think”. Madrid: ONCE (1997) ISBN: 84-484-0094-1

 

q BUENO, M. i TORO, S. Deficiencia visual. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Archidona: Aljibe (1994) ISBN: 84-87767-20-6

 

q BUENO, M.; ESPEJO, B.; RODRÍGUEZ, F. i TORO, S. Niños y niñas con baja visión. Recomendaciones para la família y la escuela. Archidona: Aljibe (1999) ISBN: 84-95212-24-2

 

q BUENO, M.; ESPEJO, B.; RODRÍGUEZ, F. i TORO, S. Niños y niñas con ceguera. Recomendaciones para la família y la escuela. Archidona: Aljibe (2000) ISBN: 84-95212-71-4

 

q MARTÍNEZ, I. i POLO, D. Guía didáctica para la lectoescritura braille. Madrid: ONCE (2004) ISBN: 84-484-0149-2

 

q ARDANAZ, L.; et al. La escuela inclusiva. Prácticas y reflexiones. Barcelona: Graó (2004) ISBN: 84-7827-325-5

 

 

Recursos digitals i eines tiflotècniques per l’alumnat amb discapacitat visual.

q Adreça del servidor de l’Once. Es poden descarregar versions demostració dels diferents programes i adaptacions tiflotècniques.

ftp://ftp.once.es/pub/utt/tiflosoftware/

q Accés a les notícies més importants relacionades amb ceguesa i tecnologia.

http://cidat.once.es/home.cfm?id=2&nivel=1&orden=2

q Accés al catàleg de productes tiflològics i tiflotècnics que comercialitza o distribueix l’Once.

http://cidat.once.es/home.cfm?excepcion=5

q Curs D332: Estratègies TAC per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat visual.

 

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td332/guia.html

 

q Curs D232: Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat visual.

 

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/td232/

 

Trastorn del Espectre Austista (TEA) / Autism Spectrum Disorder (ASD)

Procés de detecció i avaluació.

q  DSM.IV: http://www.dsm-iv.org.es/index.php.html

q  DSM-5:http://www.dsm5.org/Documents/12-03%20Autism%20Spectrum%20Disorders%20-%20DSM5.pdf

q  http://www.cdc.gov/Features/CountingAutism

q  http://www.autismspeaks.org/what-autism/diagnosis/screen-your-child

q  https://www.firstsigns.org/

q  Gillberg C, Wing L. Autism: not an extremely rare disorder. Acta Psychiatr Scand 99(6):399-406, 1999.

q  California Health and Human Services, Department of Developmental Services. Changes in the Population of Person's with Autism and Pervasive Developmental Disorders in California's Developmental Services System: 1987 through 1998. A Report to the Legislature, Mar 1999.  http://www.autism.com/ari/dds/dds.html

q  National Institute of Health, National Institute of Child Health and Human Development (NICHD). Autism Facts, Autism research at the NICHD, 2001. www.nichd.nih.gov/punlications/pubs/autism/facts/sub4.htm

Anàlisi Aplicat del comportament.

q  Condicionament Operant.

 

q  Anderson, C. M., Hawkins, R. P., & Scotti, J. R. (1997). [Los eventos privados en el análisis de conducta: Bases conceptuales y relevancia clínica]. Behavior Therapy, 28, 157-179.

 

q  Domjan, M. y Burkhard, B. (1998), Principios de aprendizaje y de conducta. (Cap. 5. pp. 188-192). Madrid. Debate.

 

q  Freixa i Baque, E. (2003). ¿Qué es conducta? Revista Internacional de Psicología Clínica y de la Salud, 3, 595-613.

 

q  García, A. Gómez, J., Gutiérrez, M.T., Pérez, V. (2005), Procesos Psicológicos Básicos. Un Análisis Funcional. Madrid. Pearson-Prentice Hall.

 

q  Whaley, D. L., & Malott, R. W (1983). Formas de reforzamiento. En, Psicología del Comportamiento (Cap. 6, pp. 101-120). Barcelona: Fontanella. (Orig. 1971).

 

q  Baron, A., & Galizio, M. (2005). Positive and negative reinforcement: Should the distinction be preserved? The Behavior Analyst, 28, 85-98.

q  Homme, L.E., DeBaca, P.C., Devine, J.V., Steinhorst, R. & Rickert, E..J. (1963). Use of the Premack Principle in controlling the behaviour of nursery school children. In Journal of the Experimental Analysis Behavior. Vol 6 Num. 4. 544

 

q  Martin, G., & Pear, J. (2003a). Developing behavioral persistence through the use of intermittent reinforcement. In, Behavior modification: What it is and how to do it (7th ed., Chap. 6, pp. 73-85). New Jersey: Prentice Hall.

 

q  Martin, G., & Pear, J. (2003b). Establishing a desiderable behavior by using escape and avoidance conditionting. In, Behavior modification: What it is and how to do it (7th ed., Chap. 13, pp. 162-169). New Jersey: Prentice Hall.

 

q  Miltenberger, R.G. (2007).Behavior Modification: principles and procedures. (2nd ed., Chap 4, pp.75-88). Wadsworth Publising.

 

q  Whaler, R. G., & Fox, J. J. (1981). Setting events in applied behavior analysis: Toward a conceptual and methodological expansion. Journal of Applied Behavior Analysis, 14, 327-338.

 

Tractament:

q  New York Department of Health.

 

q  National Institute of mental Health.

 

q             Lovaas,O. I.(1987) Behavioral treatment and normal educational and intellectual functioning in young autistic children. Journal of Consulting and Clinical Psycology. 55,3-9.

 

q  McEachin, J. J., Smith, T., & Lovaas, O. I. (1993). Long-term outcome for children with autism who received early intensive behavioral treatment. American Journal on Mental Retardation, 97 (4), 359-372.

 

q  Cohen, H., Amerine-Dickens, M., & Smith, T., (2006). Early Intensive Behavioral Treatment:  Replication of the UCLA Model in a Community Setting. Developmental and Behavioral Pediatrics, 27, S145-S155.

 

q  Eikeseth, Svein, Smith, Tristram, & Eldevik, Erik Jahr Sigmund. (2002). Intensive Behavioral Treatment at School for 4- to 7-Year-Old Children with Autism. Behavior Modification, 26, 49-68.

 

q  Howard, J.S.,  Sparkman, C.R., Cohen, H.G., Green G., & Stanislaw H. (2005). A comparison of intensive behavior analytic and eclectic treatments for young children with autism. Research in Developmental Disabilities. 26, 359-383.

 

q  Jacobson, John W., Mulick, James A., & Green, Gina. (1998). Cost-Benefit Estimates for Early Intensive Behavioral Intervention for Young Children with Autism-General Model and Single State Case.Behavioral Interventions, 13, 201-226.

 

q  Sallows, G.O., &  Graupner, T.D. (2005). Intensive Behavioral Treatment for Children With Autism: Four-Year Outcome and Predictors. American Journal on Mental Retardation, 110, 417-438.

 

q  Anderson, S. R., Avery, D. L., DiPietro, E. K., Edwards, G. L., & Christian, W. P. (1987).  Intensive home-based early intervention with autistic children. Education and Treatment of Children, 10, 352-366.

 

q  Smith, T., Groen, A.D., & Wynn, J.W. (2000). Randomized trial of intensive early intervention for children with pervasive developmental disorder.  American Journal on Mental Retardation.105, 269-285.

 

q  Bibby P, Eikeseth S, Martin, N. T., Mudford, O. C.,  & Reeves, D., (2002).   Progress and outcomes for children with autism receiving parent-managed intensive interventions. Research in Developmental Disabilities. 23, 81-104.

 

q  Eikeseth, S., Smith, T., Jahr, E., & Eldevik, S. (2002).  Intensive behavioral treatment at school for 4- to 7-year-old children with autism – A 1-year comparison controlled study. Behavior Modification, 26, 46-68.

 

q  Smith T., Eikeseth, S., Klevstrand, M., & Lovaas, O.I. (1997).  Intensive behavioral treatment for preschoolers with severe mental retardation and pervasive developmental disorder.  American Journal of Mental Retardation. 102, 238-249.

 

q  Smith, T., Buch, G.A., & Gamby, T.E. (2000).  Parent-directed, intensive early intervention for children with pervasive developmental disorder. Research in Developmental Disabilities, 21, 297-309.

 

Altres webs d’Interès amb més recursos.

http://www.lovaas.com/index.php

http://www.planetaimaginario.org/

http://www.abainternational.org/aba.asp

http://www.apbahome.net/index.php

http://www.iautism.info/

https://itunes.apple.com/es/app/isecuencias/id506624913?mt=8

http://www.lavanguardia.com/vida/20120613/54311859692/entrevista-autismo-planeta-imaginario.html#ixzz2BcqKbK00

 

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00