Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Didàctica de l'expressió Musical

• codi 10185
• curs 4
• període Semestre 1
• tipus op
• credits 6

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Enric VIDAL - evidal@uic.es

Horari d'atenció

Atenció als alumnes els dimecres de 11.30h a 12.00h i de 14.00h a 14.30h, així com via mail.

El material didàctic s’anirà donant a mida que es desenvolupi l’assignatura.

Aquesta assignatura ens donarà les eines per poder assolir algunes de les competències adequades com a mestres i així poder exercir de mestres a l’assignatura de música a les escoles.

Cal haver superat o estar cursant el primer cicle de grau mitjà, o  en el seu defecte fer una prova de nivell. 

Conèixer i practicar els processos d’ensenyament aprenentatge específics de l’àrea en els diferents cicles de les etapes Infantil i Primària.

Conèixer els principis bàsics que fonamenten l’educació musical a les dues diferents etapes.

• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
• CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-03 - Saber expressar-se en llengua anglesa segons el nivell b1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
• CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

1. Coneix les bases per a una didàctica musical aplicable a l’aula d’infantil i primària.
2. Coneix la psicologia de la música necessària per a poder desenvolupar el seu treball a l’aula de música, adequant-se a les singularitats de l’alumnat.
3. Entén l’educació musical com a procés interactiu on el nen creix des d’uns paràmetres individuals fins als socioculturals.
4. Coneix els fonaments d’expressió musical i de l’etapa així com les teories sobre l’adquisició o el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
5. Sap dissenyar activitats d’aprenentatge musical basades en principis lúdics.
6. El.labora propostes didàctiques que fomenten l’expressió musical.
7. Reflexiona sobre el model més adequat en funció del context i el sap aplicar adaptant-se a noves situacions d’aprenentatge musical.
8. És capaç de gestionar una sessió musical coneixent els aspectes interactius que intervenen, afavorint  la motivació i permetent un adequat tractament de la diversitat de l’alumnat.
9. Dissenya sessions de música apropiades als grups educatius en funció de la seva maduració.
10. Pren consciencia de la importància de la feina en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, la equitat i el respecte als drets humans.
11. Identifica les dificultats que té l’ensenyament musical en l’àmbit educatiu.
12. Valora la relació entre el llenguatge musical i els altres continguts de l’aula, tenint     una visió global del procés d’aprenentatge del nen
13. Promou activitats d’ensenyament-aprenentatge musical amb altres àrees del             currículum per a donar-li sentit interdisciplinari.
14. Proposa activitats d’ensenyament aprenentatge per a facilitar el desenvolupament     dels ritmes naturals del cos i dels ritmes artístics de la música.   

     35. Mostra sensibilitat artística.

     36. Analitza críticament la seva actuació professional per a prendre consciència de   la              seva influència en els alumnes i així millorar la seva competència com a mestre de               música.

     37. fa ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a mantenir-se al dia de            les innovacions en les pràctiques educatives de música.

     38. comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta              en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita, sent capaç de representar-les              mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.

     39. comunica i s’expressa de manera correcte en la llengua d’ensenyament de manera                oral i escrita.

1. Fonaments epistemològics de la didàctica de l’expressió musical.
2. L’educació musical en la formació integral del nen.
3. La música en el currículum d’infantil i primària. Bases de la didàctica de l’educació musical. Objectius, metodologia i  avaluació.
4. Perfil, característiques i desenvolupament psicofísic dels alumnes d’educació infantil i primària en relació amb l’educació musical.
5. La música i la interdisciplinarietat. Els temes transversals en educació i la expressió musical.
6. El procés d’ensenyament-aprenentatge a l’aula de música.
7. Noves tecnologies aplicades a la música.
8. La creativitat en el desenvolupament de la musicalitat. Estratègies per a estimular la capacitat creativa dels nens mitjançant la música.
9. Principals , mètodes de pedagogia musical dels segles XIX i XX.

L’assignatura s’assolirà mitjançant una barreja de metodologies docents com són la classe magistral, l’estudi i anàlisi de casos, resol.lució d’exercicis i problemes, aprenentatge basat en problemes, i orientat a projectes, aprenentatge cooperatiu i contracte d’aprenentatge.

I les activitats formatives seran classes teòriques i pràctiques i l’estudi i el treball en grup i individual, amb sessions tipus seminaris-tallers i si convé tutories.

Sistemes d’avaluació i els seus resultats d’aprenentatge:

Proves objectives: 1,4,16,18,30,32

Proves d’execució: 8,15,17,19,21,23,24,25

Presentació d’un treball o projecte: 1,2,14,18,22,28,31,33,34,38,39

Disseny d’activitats: 5,6,9,13,37

Portafoli: 2,11,12,26,27,29,35,39,40

Diari reflexiu: 3,7,10,20,36,39

Criteris d’avaluació:

Avaluació contínua de la participació activa a classe i de les entregues de treballs (60%) que fa mitja amb l’avaluació teòrico-pràctica  dels coneixements adquirits a la classe (30%) i l’assitència i l’actitud davant l’assignatura  (10%).

En el cas de faltar més del 20% de l’assignatura o en el cas de no haver presentat un 60% de les activitats , és un alumne que no ha fet l’avaluació continuada; en aquests casos se’l pot qualificar amb un ‘No Presentat’, i es valorarà el fet d’examinar-se de l’exàmen teòrico-pràctic per obtenir la nota, o presentar-se a la segona convocatòria.

L’assistència a les sessions d’exposició en grup són obligatòries i cal ser-hi tota la sessió  per prendre nota de les propostes dels companys i de les seves correccions.

Només es poden tornar a presentar els treballs suspesos amb una nota final de notable com a màxim, i no es pot pujar nota dels aprovats.

Per imperatiu legal, cal que el professorat guardi (per ell mateix o dipositant-ho a secretaria) els treballs i proves que han portat a les notes de la seva assignatura.

La Matrícula d’Honor suposa que l’alumne en qüestió no només ha assolit tot el previst en alt grau, sinó que ha assolit ‘quelcom més’: en originalitat, en treballs extra, en aprofundiment, etc. Per obtenir MH, com a mínim s’ha de tenir la nota d’Excel·lent a l’assignatura i complir amb els criteris recollits a la guia docent.

A mode de síntesi:

Si s’aproven tots els treballs:

60 %   treballs + 10 % actitud i  assistència + 30%  teoria tipus test= 100% total

Treballs:

treball individual sobre un text (5%),

3 petites activitats (5% x 3),

crítica sobre una d’elles (proposta de millora) (10%),

prova de proposta d’activitat segons un marc donat a infantil/CI (15%)

 i a CM/CS (15%)

Si no s’ha assistit al 80% de les classes: 60% preguntes pràctiques + 40 % de teoria = 100%  total

A més del  ‘saber ser’ i el ‘saber estar’ a l’assignatura, en els treballs cal:

• la necessitat de ser original, crític i reflexiu;
• la importància de consultar les fonts proposades pel professor, abans que d’altres triades a criteri de l’alumne;
• l’obligació de citar les fonts quan es presenten idees que no son pròpies;
• l’obligació de posar entre cometes, i amb la referència oportuna, qualsevol text literal tret d’una font no pròpia;
• ser honest en les seves relacions amb l’altre alumnat i el professorat.

La nomenclatura en la correcció serà:

• Excel·lent (una activitat excel·lent, tant en el fons com en la forma)
• Notable (una activitat ben feta, però no excel·lent)
• Aprovat (una activitat amb els mínims, però amb defectes de fons i/o de forma)
• Insuficient (una activitat que no assoleix els mínims del resultat d’aprenentatge de les competències a avaluar)
• Deficient (una activitat que manifesta que no s’assoleix els mínims i de forma molt notòria)
• N.C.  (No Corregit: cal repetir-ho, per defectes greus de forma, i entregar-ho en el termini d’una setmana; en la segona correcció, la nota màxima serà un Aprovat; no hi ha ‘tercera oportunitat’.

Bibliografia bàsica:

AMADES, J. (1979): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta (1a. ed. 1951).

BADIA, M. I VIDAL, A. (2005): Tat! recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Berga, Tarragona?,Arola editors.

BUSQUÉ, M, I BADIA, M. (2002): Tunc que tan teta. Tarragona, Arola Editors

BUSQUÉ, M., I MALAGARRIGA, T. (1972): Música al parvulari i al jardí d'infància. Montserrat: Pub. De l'Abadia de Montserrat.

BUSQUÉ, M. I PUJOL M.A. (1996): Ximic, jocs tradicionals. Berga, amalgama edicions

Departament d'Ensenyament. Cançons populars i tradicionals a l'escola.

http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/

DÍAZ, M.; FREGA, A. L. 1998. La creatividad como transversalidad al proceso de

educación musical. Vitoria-Gasteiz: Amarú.

GALOP, el sac de danses, danses catalanes i jocs dansats (1994) Editorial Alta Fulla.

HEMSY DE GAINZA, V. Juegos de manos, 75 rimas y canciones tradicionales con manos y otros gestos. Buenos Aires, Editorial Guadalupe.

HUGAS, A. (1995): El llenguatge del cos i la dansa a l’educació infantil. Barcelona, Rosa Sensat/ edicions 62.

MALAGARRIGA, T. I VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil, propuestas didácticas. Barcelona, ediciones ceac

MALAGARRIGA, T.; VALLS, A. 2003. La educación musical en la educación infantil.

Barcelona: CEAC

MALAGARRIGA, T. I MARTÍNEZ, M. 2010. Tot ho podem expressar amb música.

Barcelona: Dinsic.

MAIDEU, J. (1993): Assaig, cançons i exercicis. Vic : Eumo

OCAÑA, A. 2001. Recursos didáctico-musicales para trabajar en Primaria. Granada:

Grupo Editorial Universitario.

PASCUAL, P. 2002. Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.

TRIAS, N. (1993): Jocs rítmics. Barcelona, Edicions Pilar Llongueres

VILAR, M. (1998): Jocs dansats. Barcelona, col.lecció Temes d’infància, Rosa Sensat

Bibliografia metodologies:

BACHMANN, M. L. 1984. La rythmique Jaques-Dalcroze. Neuchâtel: La Baconnière

(Ed. en castellà: La Rítmica Jaques-Dalcroze una educación por la música y para la

música. Madrid: Pirámide, 1998).

CASALS, J: 1993 El método Ireneu Segarra. Vol. VI, 4 Núm. 16. Págs. 51-74

HEGYI, E. 1999. Método Kodály de Solfeo I y II. Madrid: Pirámide.

LLONGUERAS, J.2002: El ritme en l'educació i la formació general de la infantesa.

Barcelona. DINSIC

MARTENOT, M. 1970, Principes fondamentaux d'éducation musicale et leur application.

Livre du maître. 4ème. édition. Paris: Magnard (Trad. Principios fundamentales de

educación musical y su aplicación. Barcelona: Rialp, 1993)

PAYNTER, J. 1999. Sonido y estructura. Madrid: Akal.

SANUY, M., GONZÁLEZ SARMIENTO, L. 1969. Orff-Schulwerk-Música para niños.

Introducción. Madrid: Unión musical española.

SZÖNYI, E. 1976. La educación musical en Hungría a través del método Kodály.

Budapest: Corvina. (Ed. en anglès, actualitzada: Kodály's principles in practice: an

approach to music education through the Kodály method. (5ª ed. rev.) Budapest:

Corvina. 1990)

STEEN, A. 1992. Exploring Orff. A teacher's guide. Mainz: Schott.

SCHAFER, R. M. 1994. Hacia una educación sonora. Buenos Aires: Pedagogías

Musicales Abiertas.

TOMATIS, A. 1987. L'oreille et la voix. Paris: Robert Laffont.

VANDERSPAR, E. 1990. Manual Jaques-Dalcroze. Principis i recomanacions per a

l'ensenyament de la rítmica. Barcelona: P. Llongueres.

WILLEMS, E. 1976. L'oreille musicale, 2 vols. Fribourg: Pro Musica.

WILLEMS. E. 1982. El valor humano de la educación musical. Barcelona Paidós

Bibliografia complementaria:

 ARTIGUES, M., i d'altres. (1983): 51 Audicions. Barcelona: Teide.
BLACKING, J. (1994): Fins a quin punt l'home és músic? Vic: Eumo.
 COPLAND, A. (1970): Cómo escuchar la música. Mèxic: Fondo de Cultura

 Económico.
CRIVILLÉ, J. (1988): Historia de la música española (7). El folklore musical. Madrid: Col. Alianza música 7, Alianza.
CATEURA, M. (1982): Música Preescolar y ciclos básicos. Barcelona: Daimon.
FIGUERAS, P., I ÓDENA, P. (1987): L'educació musical a la llar d'infants. Barcelona: Onda.
GROUT, D., PALISCA, C. (1990): Historia de la Música occidental, vol.I i II. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 15.
HEMSY DE GAINZA, V. (1971): La educación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi.
KAROLY, O. (1975): Introducción a la música. Madrid: Alianza , nº 607. 
MAIDEU, J. (1997): Música, Societat i Educació. Berga: Amlgama.
NETTL, B. (1985): Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza Música 22.
RANDEL, D., editor. (1997): Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza , Alianza Diccionarios.
ROSELLÓ, J. (1996): Invitació a la Música. Barcelona: columna.
SADIE, S., editor. (1980): The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 20 vols. Londres: Macmillan Pub., (6ª ed.).
SADIE, S. (1994): Guia Akal de la Música. Madrid: Akal, Akal Música nº 7.
SALAZAR, A. (1989): Conceptos fundamentales en la Historia de la Música. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 35.
SEGARRA, I. (1990): El meu llibre de música (I, II i III). Montserrat: Pub. Abadia de Montserrat.
SMALL,C. (1989): Música,Sociedad,Educación. Madrid: Alianza ., Alianza Música, nº 45.
VALLS, M. (1978): Para entender la Música. Madrid: Alianza
WILLEMS, E. (1961): Las bases psicológicas de la educación musical. Buenos Aires: Eudeba.
WILLEMS, E. (1972): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.
Willems, E. (1979): El ritmo musical. Buenos Aires: Eudeba.
WILLEMS, E. (1981): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos studio.