Didàctica de l'expressió Musical
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Enric VIDAL - evidal@uic.es
Horari d'atenció
Atenció als alumnes els dimecres de 11.30h a 12.00h i de 14.00h a 14.30h, així com via mail.
El material didàctic s’anirà donant a mida que es desenvolupi l’assignatura.
Aquesta assignatura ens donarà les eines per poder assolir algunes de les competències adequades com a mestres i així poder exercir de mestres a l’assignatura de música a les escoles.
Cal haver superat o estar cursant el primer cicle de grau mitjà, o en el seu defecte fer una prova de nivell.
Conèixer i practicar els processos d’ensenyament aprenentatge específics de l’àrea en els diferents cicles de les etapes Infantil i Primària.
Conèixer els principis bàsics que fonamenten l’educació musical a les dues diferents etapes.
35. Mostra sensibilitat artística.
36. Analitza críticament la seva actuació professional per a prendre consciència de la seva influència en els alumnes i així millorar la seva competència com a mestre de música.
37. fa ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a mantenir-se al dia de les innovacions en les pràctiques educatives de música.
38. comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita, sent capaç de representar-les mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.
39. comunica i s’expressa de manera correcte en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita.
L’assignatura s’assolirà mitjançant una barreja de metodologies docents com són la classe magistral, l’estudi i anàlisi de casos, resol.lució d’exercicis i problemes, aprenentatge basat en problemes, i orientat a projectes, aprenentatge cooperatiu i contracte d’aprenentatge.
I les activitats formatives seran classes teòriques i pràctiques i l’estudi i el treball en grup i individual, amb sessions tipus seminaris-tallers i si convé tutories.
Sistemes d’avaluació i els seus resultats d’aprenentatge:
Proves objectives: 1,4,16,18,30,32
Proves d’execució: 8,15,17,19,21,23,24,25
Presentació d’un treball o projecte: 1,2,14,18,22,28,31,33,34,38,39
Disseny d’activitats: 5,6,9,13,37
Portafoli: 2,11,12,26,27,29,35,39,40
Diari reflexiu: 3,7,10,20,36,39
Criteris d’avaluació:
Avaluació contínua de la participació activa a classe i de les entregues de treballs (60%) que fa mitja amb l’avaluació teòrico-pràctica dels coneixements adquirits a la classe (30%) i l’assitència i l’actitud davant l’assignatura (10%).
En el cas de faltar més del 20% de l’assignatura o en el cas de no haver presentat un 60% de les activitats , és un alumne que no ha fet l’avaluació continuada; en aquests casos se’l pot qualificar amb un ‘No Presentat’, i es valorarà el fet d’examinar-se de l’exàmen teòrico-pràctic per obtenir la nota, o presentar-se a la segona convocatòria.
L’assistència a les sessions d’exposició en grup són obligatòries i cal ser-hi tota la sessió per prendre nota de les propostes dels companys i de les seves correccions.
Només es poden tornar a presentar els treballs suspesos amb una nota final de notable com a màxim, i no es pot pujar nota dels aprovats.
Per imperatiu legal, cal que el professorat guardi (per ell mateix o dipositant-ho a secretaria) els treballs i proves que han portat a les notes de la seva assignatura.
La Matrícula d’Honor suposa que l’alumne en qüestió no només ha assolit tot el previst en alt grau, sinó que ha assolit ‘quelcom més’: en originalitat, en treballs extra, en aprofundiment, etc. Per obtenir MH, com a mínim s’ha de tenir la nota d’Excel·lent a l’assignatura i complir amb els criteris recollits a la guia docent.
A mode de síntesi:
Si s’aproven tots els treballs:
60 % treballs + 10 % actitud i assistència + 30% teoria tipus test= 100% total
Treballs:
treball individual sobre un text (5%),
3 petites activitats (5% x 3),
crítica sobre una d’elles (proposta de millora) (10%),
prova de proposta d’activitat segons un marc donat a infantil/CI (15%)
i a CM/CS (15%)
Si no s’ha assistit al 80% de les classes: 60% preguntes pràctiques + 40 % de teoria = 100% total
A més del ‘saber ser’ i el ‘saber estar’ a l’assignatura, en els treballs cal:
La nomenclatura en la correcció serà:
Bibliografia bàsica:
AMADES, J. (1979): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta (1a. ed. 1951).
BADIA, M. I VIDAL, A. (2005): Tat! recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Berga, Tarragona?,Arola editors.
BUSQUÉ, M, I BADIA, M. (2002): Tunc que tan teta. Tarragona, Arola Editors
BUSQUÉ, M., I MALAGARRIGA, T. (1972): Música al parvulari i al jardí d'infància. Montserrat: Pub. De l'Abadia de Montserrat.
BUSQUÉ, M. I PUJOL M.A. (1996): Ximic, jocs tradicionals. Berga, amalgama edicions
Departament d'Ensenyament. Cançons populars i tradicionals a l'escola.
http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/
DÍAZ, M.; FREGA, A. L. 1998. La creatividad como transversalidad al proceso de
educación musical. Vitoria-Gasteiz: Amarú.
GALOP, el sac de danses, danses catalanes i jocs dansats (1994) Editorial Alta Fulla.
HEMSY DE GAINZA, V. Juegos de manos, 75 rimas y canciones tradicionales con manos y otros gestos. Buenos Aires, Editorial Guadalupe.
HUGAS, A. (1995): El llenguatge del cos i la dansa a l’educació infantil. Barcelona, Rosa Sensat/ edicions 62.
MALAGARRIGA, T. I VALLS, A. (2003): La audición musical en la educación infantil, propuestas didácticas. Barcelona, ediciones ceac
MALAGARRIGA, T.; VALLS, A. 2003. La educación musical en la educación infantil.
Barcelona: CEAC
MALAGARRIGA, T. I MARTÍNEZ, M. 2010. Tot ho podem expressar amb música.
Barcelona: Dinsic.
MAIDEU, J. (1993): Assaig, cançons i exercicis. Vic : Eumo
OCAÑA, A. 2001. Recursos didáctico-musicales para trabajar en Primaria. Granada:
Grupo Editorial Universitario.
PASCUAL, P. 2002. Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.
TRIAS, N. (1993): Jocs rítmics. Barcelona, Edicions Pilar Llongueres
VILAR, M. (1998): Jocs dansats. Barcelona, col.lecció Temes d’infància, Rosa Sensat
Bibliografia metodologies:
BACHMANN, M. L. 1984. La rythmique Jaques-Dalcroze. Neuchâtel: La Baconnière
(Ed. en castellà: La Rítmica Jaques-Dalcroze una educación por la música y para la
música. Madrid: Pirámide, 1998).
CASALS, J: 1993 El método Ireneu Segarra. Vol. VI, 4 Núm. 16. Págs. 51-74
HEGYI, E. 1999. Método Kodály de Solfeo I y II. Madrid: Pirámide.
LLONGUERAS, J.2002: El ritme en l'educació i la formació general de la infantesa.
Barcelona. DINSIC
MARTENOT, M. 1970, Principes fondamentaux d'éducation musicale et leur application.
Livre du maître. 4ème. édition. Paris: Magnard (Trad. Principios fundamentales de
educación musical y su aplicación. Barcelona: Rialp, 1993)
PAYNTER, J. 1999. Sonido y estructura. Madrid: Akal.
SANUY, M., GONZÁLEZ SARMIENTO, L. 1969. Orff-Schulwerk-Música para niños.
Introducción. Madrid: Unión musical española.
SZÖNYI, E. 1976. La educación musical en Hungría a través del método Kodály.
Budapest: Corvina. (Ed. en anglès, actualitzada: Kodály's principles in practice: an
approach to music education through the Kodály method. (5ª ed. rev.) Budapest:
Corvina. 1990)
STEEN, A. 1992. Exploring Orff. A teacher's guide. Mainz: Schott.
SCHAFER, R. M. 1994. Hacia una educación sonora. Buenos Aires: Pedagogías
Musicales Abiertas.
TOMATIS, A. 1987. L'oreille et la voix. Paris: Robert Laffont.
VANDERSPAR, E. 1990. Manual Jaques-Dalcroze. Principis i recomanacions per a
l'ensenyament de la rítmica. Barcelona: P. Llongueres.
WILLEMS, E. 1976. L'oreille musicale, 2 vols. Fribourg: Pro Musica.
WILLEMS. E. 1982. El valor humano de la educación musical. Barcelona Paidós
Bibliografia complementaria:
ARTIGUES, M., i d'altres. (1983): 51 Audicions. Barcelona: Teide.
BLACKING, J. (1994): Fins a quin punt l'home és músic? Vic: Eumo.
COPLAND, A. (1970): Cómo escuchar la música. Mèxic: Fondo de Cultura
Económico.
CRIVILLÉ, J. (1988): Historia de la música española (7). El folklore musical. Madrid: Col. Alianza música 7, Alianza.
CATEURA, M. (1982): Música Preescolar y ciclos básicos. Barcelona: Daimon.
FIGUERAS, P., I ÓDENA, P. (1987): L'educació musical a la llar d'infants. Barcelona: Onda.
GROUT, D., PALISCA, C. (1990): Historia de la Música occidental, vol.I i II. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 15.
HEMSY DE GAINZA, V. (1971): La educación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi.
KAROLY, O. (1975): Introducción a la música. Madrid: Alianza , nº 607.
MAIDEU, J. (1997): Música, Societat i Educació. Berga: Amlgama.
NETTL, B. (1985): Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza Música 22.
RANDEL, D., editor. (1997): Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza , Alianza Diccionarios.
ROSELLÓ, J. (1996): Invitació a la Música. Barcelona: columna.
SADIE, S., editor. (1980): The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 20 vols. Londres: Macmillan Pub., (6ª ed.).
SADIE, S. (1994): Guia Akal de la Música. Madrid: Akal, Akal Música nº 7.
SALAZAR, A. (1989): Conceptos fundamentales en la Historia de la Música. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 35.
SEGARRA, I. (1990): El meu llibre de música (I, II i III). Montserrat: Pub. Abadia de Montserrat.
SMALL,C. (1989): Música,Sociedad,Educación. Madrid: Alianza ., Alianza Música, nº 45.
VALLS, M. (1978): Para entender la Música. Madrid: Alianza
WILLEMS, E. (1961): Las bases psicológicas de la educación musical. Buenos Aires: Eudeba.
WILLEMS, E. (1972): La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.
Willems, E. (1979): El ritmo musical. Buenos Aires: Eudeba.
WILLEMS, E. (1981): El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos studio.