Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Formació: Vocal, Auditiva, Rítmica i Dansa

• codi 10187
• curs 99
• període
• tipus op
• credits 6

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Horari d'atenció

Atenció als alumnes de Formació Vocal i Auditiva: els dimecres de 11.30h a 12.00h i de 14.00h a 14.30h, així com via mail.

Atenció als alumnes de Formació Rítmica i Dansa:  Dilluns de13.30h a 14.00h. Dimecres 14.00h a 14.30h

Aquesta assignatura es divideix en dues parts, una de formació vocal i auditiva, i l’altra de formació rítmica i dansa.

Tot i dividir-se en dues parts, com que s'entén que la formació de l'alumnat, futur mestre de música, ha d'englobar aquests quatre aspecters, l'avaluació de l'assignatura es porta a terme d'una manera conjunta. D'aquesta manera, la no superació d’una de les dues parts implica no poder assolir l'assignatura fins a la recuperació de la part suspesa. 

Cal haver superat o estar cursant el primer cicle de grau mitjà de música, o  en el seu defecte fer una prova de nivell. 

1. Adquirir formació en tècnica vocal, audició, rítmica i dansa. 

2. Prendre consciència de la dansa com a vivència i expressió de la música a través del cos.

3. Conèixer el repertori bàsic de danses tradicionals populars i d'arreu del món.

4. Adquirir criteris didàctics per a la bona aplicació de la dansa a l'escola.

5. Accedir a una visió general de la Dansa Tradicional Catalana segons el seu context, els seus components i els seus gèneres.

6. Dominar els elements usuals en les danses.

• CEM-53 - Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
• CEM-54 - Conèixer i fer servir cançons per promoure l'educació auditiva, rítmica i vocal.
• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CET-4 - Responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
• CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
• CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
• CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-03 - Saber expressar-se en llengua anglesa segons el nivell b1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
• CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
• CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

1. Coneix les bases per a una didàctica musical aplicable a l’aula d’infantil i primària.
2. Coneix la psicologia de la música necessària per a poder desenvolupar el seu treball a l’aula de música, adequant-se a les singularitats de l’alumnat.
3. Entén l’educació musical com a procés interactiu on el nen creix des d’uns paràmetres individuals fins als socioculturals.
4. Coneix els fonaments d’expressió musical i de l’etapa així com les teories sobre l’adquisició o el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
5. Sap dissenyar activitats d’aprenentatge musical basades en principis lúdics.
6. El.labora propostes didàctiques que fomenten l’expressió musical.
7. Reflexiona sobre el model més adequat en funció del context i el sap aplicar adaptant-se a noves situacions d’aprenentatge musical.
8. És capaç de gestionar una sessió musical coneixent els aspectes interactius que intervenen, afavorint  la motivació i permetent un adequat tractament de la diversitat de l’alumnat.
9. Dissenya sessions de música apropiades als grups educatius en funció de la seva maduració.

10. Pren consciencia de la importància de la feina en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, la equitat i el respecte als drets humans.

11. Identifica les dificultats que té l’ensenyament musical en l’àmbit educatiu.

12. Valora la relació entre el llenguatge musical i els altres continguts de l’aula, tenint una visió global del procés d’aprenentatge del nen.

13. Promou activitats d’ensenyament-aprenentatge musical amb altres àrees del currículum per a donar-li sentit interdisciplinari.

14. Proposa activitats d’ensenyament aprenentatge per a facilitar el desenvolupament dels ritmes naturals del cos i dels ritmes artístics de la música.

17. Coneix el funcionament vocal i auditiu per a poder millorar en la seva expressió i comprensió.

18. Coneix les tècniques bàsiques de respiració, emissió, articulació i interpretació.

19. Proporciona els coneixements necessaris per a l’ús de la veu vigilant els hàbits de salut.

20. valora i procura fer ús adequat de la veu com a eina per al mestre de música.

25. Practica la grafia i el dictat.

26. Coneix les possibilitats del cos humà com a instrument musical.

27. Coneix, compren i desenvolupa la percepció auditiva, el funcionament del sistema vocal i la sensibilitat de l’alumne.

34. Aprèn cançons i recursos per a promoure l’educació auditiva, rítmica i vocal dels nens.

35. Mostra sensibilitat artística.

36. Analitza críticament la seva actuació professional per a prendre consciència de   la seva influència en els alumnes i així millorar la seva competència com a mestre de música.

37. fa ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a mantenir-se al dia de les innovacions en les pràctiques educatives de música.

38. comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita, sent capaç de representar-les mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.

39. comunica i s’expressa de manera correcte en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita.

40. sap interpretar i integrar coneixements de documents en llengua anglesa d’aquesta matèria.

1. La veu com instrument vocal: anatomia i fisiòloga.
2. La respiració: els tres temps de respiració. Exercicis de control de respiració, la posició i funció dels òrgans de la boca. Gimnàstica respiratòria.
3. L’emissió de la veu. Articulació, dicció e interpretació.
4. Veu parlada i cantada. Gimnàstica bucofaríngia.
5. La classificació de la veu. La higiene de la veu.
6. Identificació auditiva d’intervals melòdics i harmònics , i d’esquemes rítmics.
7. Sensibilització i reconeixement auditiu dels elements bàsics de l’harmonia.
8. Dictats rítmics, melòdics i harmònics a diferents veus.
9. Fonaments psicopedagògics de l'educació musical a través del ritme i del moviment. 
10. Importància de la dansa en l'educació infantil i primària. Criteris per la selecció de les danses, procés d'ensenyament i aprenentatge de la dansa. Orientacions didàctiques. 
11. Ampliació del repertori amb danses del món. 
12. El cos i el moviment amb a mediadors per a l'educació musical. Activitats pel desenvolupament del sentit del rítme. 
13. Metodologia d'ensenyament-aprenentatge rítmica Dalcroze. 

L’assignatura s’assolirà mitjançant una barreja de metodologies docents com són la classe magistral, l’estudi i anàlisi de casos, resol·lució d’exercicis i problemes, aprenentatge basat en problemes, i orientat a projectes, aprenentatge cooperatiu i contracte d’aprenentatge.

Les activitats formatives seran classes teòriques i pràctiques, en les quals hi tindran cabuda l’estudi i el treball en grup i individual, amb sessions tipus seminaris-tallers i si convé tutories.

Els aspectes de llenguatge corporal i dansa seran treballats de forma pràctica a fi que l'alumne experimenti i alhora adquireixi les directrius apropiades per l'aplicació a l'escola. Les classes es duran a terme a partir de les propostes del professor i es completaran amb la visualitzacióde videos o diapositives adequades al tema i amb reflexions, comentaris i teoritzacions sobre el que ha succeït. 

Sistemes d’avaluació i els seus resultats d’aprenentatge:

Proves objectives: 1,4,18               

Proves d’execució: 8,17,19,25

Presentació d’un treball o projecte: 1,2,14,18,34,38,39

Disseny d’activitats: 5,6,9,13,37

Portafoli: 2,11,12,26,35,39,40

Diari reflexiu: 3,7,10,20,36,39

Criteris d’avaluació:          

Formació Vocal

Avaluació contínua de la participació activa a classe i de les entregues de treballs (10%) que fa mitja amb l’avaluació pràctica  dels coneixements adquirits a la classe (80%) i l’assitència i l’actitud davant l’assignatura  (10%).

En el cas de faltar més del 20% de l’assignatura o en el cas de no haver presentat el total de les activitats , és un alumne que no ha fet l’avaluació continuada; en aquests casos se’l pot qualificar amb un ‘No Presentat’, i es valorarà el fet d’examinar-se de l’exàmen teòrico-pràctic per obtenir la nota, o presentar-se a la segona convocatòria.

L’assistència a les sessions d’exposició en grup són obligatòries i cal ser-hi tota la sessió  per prendre nota de les propostes dels companys i de les seves correccions.

Només es poden tornar a presentar els treballs suspesos amb una nota final de notable com a màxim, i no es pot pujar nota dels aprovats.

Per imperatiu legal, cal que el professorat guardi (per ell mateix o dipositant-ho a secretaria) els treballs i proves que han portat a les notes de la seva assignatura.

La Matrícula d’Honor suposa que l’alumne en qüestió no només ha assolit tot el previst en alt grau, sinó que ha assolit ‘quelcom més’: en originalitat, en treballs extra, en aprofundiment, etc. Per obtenir MH, com a mínim s’ha de tenir la nota d’Excel·lent a l’assignatura i complir amb els criteris recollits a la guia docent.

A mode de síntesi:

Si s’aproven tots els treballs:

80 %   treballs pràctics + 10 % actitud i  assistència + 10%  treball escrit= 100% total

Treballs pràctics:

Exàmen de cançò individual (40%),

Procès ensenyament d’una cançò lliure al grup (40%)

Si no s’ha assistit al 80% de les classes: 60% preguntes pràctiques + 40 % de teoria = 100%  total

Formació rítmica i dansa

A tenir en compte per a l'elaboració dels treballs (tant de formació vocal i auditiva, com de rítmica i dansa):

A més del  ‘saber ser’ i el ‘saber estar’ a l’assignatura, en els treballs cal:

• la necessitat de ser original, crític i reflexiu;
• la importància de consultar les fonts proposades pel professor, abans que d’altres triades a criteri de l’alumne;
• l’obligació de citar les fonts quan es presenten idees que no son pròpies;
• l’obligació de posar entre cometes, i amb la referència oportuna, qualsevol text literal tret d’una font no pròpia;
• ser honest en les seves relacions amb l’altre alumnat i el professorat.

La nomenclatura en la correcció serà:

• Excel·lent (una activitat excel·lent, tant en el fons com en la forma)
• Notable (una activitat ben feta, però no excel·lent)
• Aprovat (una activitat amb els mínims, però amb defectes de fons i/o de forma)
• Insuficient (una activitat que no assoleix els mínims del resultat d’aprenentatge de les competències a avaluar)
• Deficient (una activitat que manifesta que no s’assoleix els mínims i de forma molt notòria)
• N.C.  (No Corregit: cal repetir-ho, per defectes greus de forma, i entregar-ho en el termini d’una setmana; en la segona correcció, la nota màxima serà un Aprovat; no hi ha ‘tercera oportunitat’.

Bibliografia bàsica:

Amades, J. (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta (1a. ed. 1951).

Amades, J. (1997). Danses de la Terra. Tarragona: Edicions el Mèdol.

Bachmann, M. L. (1998). La rítmia Jacques-Dalcroze: una educación por la música y para la música. Madrid: Pirámide.

Badia, M.; Vidal, A. (2005). Tat! recull de moxaines, jocs i cançons per a infants. Berga: Arola editors.

Brice, M. (2004). The unfolding human potential. Dalcroze Eurythmics. Ginebra: Editions Papillon

Busqué, M.;  Badia, M. (2002). Tunc que tan teta. Tarragona: Arola Editors

Busqué, M.; Malagarriga, T. (1972). Música al parvulari i al jardí d'infància. Montserrat: Pub. De l'Abadia de Montserrat.

Busqué, M.; Pujol, M.A. (1996): Ximic, jocs tradicionals. Berga: Amalgama edicions

Cordoner, M. M.; Witschi, B. Ritme la rima. Cançonetes i jocs d'infants. 

Fux, M. (1992). Danza, experiencia de vida. Barcelona: Paídos.

GALOP, el sac de danses, danses catalanes i jocs dansats (1994) Editorial Alta Fulla.

Garcia, H. M. (1997). La danza en la escuela. Barcelona: INDE.

Hemsy de Gainza, V. Juegos de manos, 75 rimas y canciones tradicionales con manos y otros gestos. Buenos Aires: Editorial Guadalupe.

Hugas, A. (1995). El llenguatge del cos i la dansa a l’educació infantil. Barcelona: Edicions 62.

Jaques-Dalcroze, E. (1912). Cançons amb gestios i rondes infantils amb text explicatiu. París: Jobin i Cia.

Malagarriga, T.;  Valls, A. (2003). La audición musical en la educación infantil, propuestas didácticas. Barcelona, ediciones ceac

Maideu, J. (1993). Assaig, cançons i exercicis. Vic : Eumo

Ossona, P. (1984). La educación por la danza. Enfoque metodológico. Buenos Aires: Paídos.

Pujol, M.; Serra, J. (1998). La dansa catalana en l’ensenyament primari. Eines de cultura popular

Sanmatías, C.; Cordoner, M. M. (1989). Expresión musical y rítmica. Valencia: Piles

Trias, N. (1993). Jocs rítmics. Barcelona: Edicions Pilar Llongueres

Trias, N.; Pérez, S.; Filella, L. (2002). Jocs de música i expressió corporal. Madrid: Parramón Ediciones.

Vanderspar, E. (1990). Manual Jaques-Dalcroze. Principis i recomanacions per a l'ensenyament de la rítmica. Barcelona: Edicions Pilar Llongueres

Vilar, M. (1998). Jocs dansats. Barcelona, col.lecció Temes d’infància, Rosa Sensat

Bibliografia complementaria:

Artigues, M. et al (1983). 51 Audicions. Barcelona: Teide. 

Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l'home és músic? Vic: Eumo. 

Copland, A. (1970). Cómo escuchar la música. Mèxic: Fondo de Cultura económico.

Crivillé, J. (1988). Historia de la música española (7). El folklore musical. Madrid: Col. Alianza música 7, Alianza. 

Cateura, M. (1982). Música Preescolar y ciclos básicos. Barcelona: Daimon. 

Figueras, P.; Ódena, P. (1987). L'educació musical a la llar d'infants. Barcelona: Onda.

Grout, D.; Palisca, C. (1990). Historia de la Música occidental, vol.I i II. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 15. 

Hemsy de Gainza, A, V.(1971). La educación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi. 

Karoly, O. (1975). Introducción a la música. Madrid: Alianza , nº 607.  

Maideu, J. (1997). Música, Societat i Educació. Berga: Amlgama.

Nettl, B. (1985). Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza Música 22. 

Randel, D. (ed). (1997). Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza , Alianza Diccionarios.

Roselló, J. (1996). Invitació a la Música. Barcelona: columna.

Sadie, S. (ed). (1980). The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 20 vols. Londres: Macmillan Pub., (6ª ed.). 

Sadie, S. (1994). Guia Akal de la Música. Madrid: Akal, Akal Música nº 7. 

Salazar, A. (1989). Conceptos fundamentales en la Historia de la Música. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 35. 

Segarra, I. (1990). El meu llibre de música (I, II i III). Montserrat: Pub. Abadia de Montserrat. 

Small, C. (1989). Música,Sociedad,Educación. Madrid: Alianza ., Alianza Música, nº 45. 

Valls, M. (1978). Para entender la Música. Madrid: Alianza 

Willems, E. (1961). Las bases psicológicas de la educación musical. Buenos Aires: Eudeba. 

Willems, E. (1972). La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.

Willems, E. (1979). El ritmo musical. Buenos Aires: Eudeba. 

Willems, E. (1981). El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos studio.