Formació: Vocal, Auditiva, Rítmica i Dansa
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Horari d'atenció
Atenció als alumnes de Formació Vocal i Auditiva: els dimecres de 11.30h a 12.00h i de 14.00h a 14.30h, així com via mail.
Atenció als alumnes de Formació Rítmica i Dansa: Dilluns de13.30h a 14.00h. Dimecres 14.00h a 14.30h
Aquesta assignatura es divideix en dues parts, una de formació vocal i auditiva, i l’altra de formació rítmica i dansa.
Tot i dividir-se en dues parts, com que s'entén que la formació de l'alumnat, futur mestre de música, ha d'englobar aquests quatre aspecters, l'avaluació de l'assignatura es porta a terme d'una manera conjunta. D'aquesta manera, la no superació d’una de les dues parts implica no poder assolir l'assignatura fins a la recuperació de la part suspesa.
Cal haver superat o estar cursant el primer cicle de grau mitjà de música, o en el seu defecte fer una prova de nivell.
1. Adquirir formació en tècnica vocal, audició, rítmica i dansa.
2. Prendre consciència de la dansa com a vivència i expressió de la música a través del cos.
3. Conèixer el repertori bàsic de danses tradicionals populars i d'arreu del món.
4. Adquirir criteris didàctics per a la bona aplicació de la dansa a l'escola.
5. Accedir a una visió general de la Dansa Tradicional Catalana segons el seu context, els seus components i els seus gèneres.
6. Dominar els elements usuals en les danses.
10. Pren consciencia de la importància de la feina en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, la equitat i el respecte als drets humans.
11. Identifica les dificultats que té l’ensenyament musical en l’àmbit educatiu.
12. Valora la relació entre el llenguatge musical i els altres continguts de l’aula, tenint una visió global del procés d’aprenentatge del nen.
13. Promou activitats d’ensenyament-aprenentatge musical amb altres àrees del currículum per a donar-li sentit interdisciplinari.
14. Proposa activitats d’ensenyament aprenentatge per a facilitar el desenvolupament dels ritmes naturals del cos i dels ritmes artístics de la música.
17. Coneix el funcionament vocal i auditiu per a poder millorar en la seva expressió i comprensió.
18. Coneix les tècniques bàsiques de respiració, emissió, articulació i interpretació.
19. Proporciona els coneixements necessaris per a l’ús de la veu vigilant els hàbits de salut.
20. valora i procura fer ús adequat de la veu com a eina per al mestre de música.
25. Practica la grafia i el dictat.
26. Coneix les possibilitats del cos humà com a instrument musical.
27. Coneix, compren i desenvolupa la percepció auditiva, el funcionament del sistema vocal i la sensibilitat de l’alumne.
34. Aprèn cançons i recursos per a promoure l’educació auditiva, rítmica i vocal dels nens.
35. Mostra sensibilitat artística.
36. Analitza críticament la seva actuació professional per a prendre consciència de la seva influència en els alumnes i així millorar la seva competència com a mestre de música.
37. fa ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a mantenir-se al dia de les innovacions en les pràctiques educatives de música.
38. comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita, sent capaç de representar-les mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.
39. comunica i s’expressa de manera correcte en la llengua d’ensenyament de manera oral i escrita.
40. sap interpretar i integrar coneixements de documents en llengua anglesa d’aquesta matèria.
L’assignatura s’assolirà mitjançant una barreja de metodologies docents com són la classe magistral, l’estudi i anàlisi de casos, resol·lució d’exercicis i problemes, aprenentatge basat en problemes, i orientat a projectes, aprenentatge cooperatiu i contracte d’aprenentatge.
Les activitats formatives seran classes teòriques i pràctiques, en les quals hi tindran cabuda l’estudi i el treball en grup i individual, amb sessions tipus seminaris-tallers i si convé tutories.
Els aspectes de llenguatge corporal i dansa seran treballats de forma pràctica a fi que l'alumne experimenti i alhora adquireixi les directrius apropiades per l'aplicació a l'escola. Les classes es duran a terme a partir de les propostes del professor i es completaran amb la visualitzacióde videos o diapositives adequades al tema i amb reflexions, comentaris i teoritzacions sobre el que ha succeït.
Sistemes d’avaluació i els seus resultats d’aprenentatge:
Proves objectives: 1,4,18
Proves d’execució: 8,17,19,25
Presentació d’un treball o projecte: 1,2,14,18,34,38,39
Disseny d’activitats: 5,6,9,13,37
Portafoli: 2,11,12,26,35,39,40
Diari reflexiu: 3,7,10,20,36,39
Criteris d’avaluació:
Formació Vocal
Avaluació contínua de la participació activa a classe i de les entregues de treballs (10%) que fa mitja amb l’avaluació pràctica dels coneixements adquirits a la classe (80%) i l’assitència i l’actitud davant l’assignatura (10%).
En el cas de faltar més del 20% de l’assignatura o en el cas de no haver presentat el total de les activitats , és un alumne que no ha fet l’avaluació continuada; en aquests casos se’l pot qualificar amb un ‘No Presentat’, i es valorarà el fet d’examinar-se de l’exàmen teòrico-pràctic per obtenir la nota, o presentar-se a la segona convocatòria.
L’assistència a les sessions d’exposició en grup són obligatòries i cal ser-hi tota la sessió per prendre nota de les propostes dels companys i de les seves correccions.
Només es poden tornar a presentar els treballs suspesos amb una nota final de notable com a màxim, i no es pot pujar nota dels aprovats.
Per imperatiu legal, cal que el professorat guardi (per ell mateix o dipositant-ho a secretaria) els treballs i proves que han portat a les notes de la seva assignatura.
La Matrícula d’Honor suposa que l’alumne en qüestió no només ha assolit tot el previst en alt grau, sinó que ha assolit ‘quelcom més’: en originalitat, en treballs extra, en aprofundiment, etc. Per obtenir MH, com a mínim s’ha de tenir la nota d’Excel·lent a l’assignatura i complir amb els criteris recollits a la guia docent.
A mode de síntesi:
Si s’aproven tots els treballs:
80 % treballs pràctics + 10 % actitud i assistència + 10% treball escrit= 100% total
Treballs pràctics:
Exàmen de cançò individual (40%),
Procès ensenyament d’una cançò lliure al grup (40%)
Si no s’ha assistit al 80% de les classes: 60% preguntes pràctiques + 40 % de teoria = 100% total
Formació rítmica i dansa
TIPUS ACTIVITAT
|
% de la NOTA |
Entrega i exposició treball de dansa tradicional -Treball escrit -Exposició oral
|
40% (20%) (20%) |
Entrega del treball sobre rítmica
|
25% |
Examen dansa
|
35% |
A tenir en compte per a l'elaboració dels treballs (tant de formació vocal i auditiva, com de rítmica i dansa):
A més del ‘saber ser’ i el ‘saber estar’ a l’assignatura, en els treballs cal:
La nomenclatura en la correcció serà:
Bibliografia bàsica:
Amades, J. (1979). Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Selecta (1a. ed. 1951).
Amades, J. (1997). Danses de la Terra. Tarragona: Edicions el Mèdol.
Bachmann, M. L. (1998). La rítmia Jacques-Dalcroze: una educación por la música y para la música. Madrid: Pirámide.
Badia, M.; Vidal, A. (2005). Tat! recull de moxaines, jocs i cançons per a infants. Berga: Arola editors.
Brice, M. (2004). The unfolding human potential. Dalcroze Eurythmics. Ginebra: Editions Papillon
Busqué, M.; Badia, M. (2002). Tunc que tan teta. Tarragona: Arola Editors
Busqué, M.; Malagarriga, T. (1972). Música al parvulari i al jardí d'infància. Montserrat: Pub. De l'Abadia de Montserrat.
Busqué, M.; Pujol, M.A. (1996): Ximic, jocs tradicionals. Berga: Amalgama edicions
Cordoner, M. M.; Witschi, B. Ritme la rima. Cançonetes i jocs d'infants.
Fux, M. (1992). Danza, experiencia de vida. Barcelona: Paídos.
GALOP, el sac de danses, danses catalanes i jocs dansats (1994) Editorial Alta Fulla.
Garcia, H. M. (1997). La danza en la escuela. Barcelona: INDE.
Hemsy de Gainza, V. Juegos de manos, 75 rimas y canciones tradicionales con manos y otros gestos. Buenos Aires: Editorial Guadalupe.
Hugas, A. (1995). El llenguatge del cos i la dansa a l’educació infantil. Barcelona: Edicions 62.
Jaques-Dalcroze, E. (1912). Cançons amb gestios i rondes infantils amb text explicatiu. París: Jobin i Cia.
Malagarriga, T.; Valls, A. (2003). La audición musical en la educación infantil, propuestas didácticas. Barcelona, ediciones ceac
Maideu, J. (1993). Assaig, cançons i exercicis. Vic : Eumo
Ossona, P. (1984). La educación por la danza. Enfoque metodológico. Buenos Aires: Paídos.
Pujol, M.; Serra, J. (1998). La dansa catalana en l’ensenyament primari. Eines de cultura popular
Sanmatías, C.; Cordoner, M. M. (1989). Expresión musical y rítmica. Valencia: Piles
Trias, N. (1993). Jocs rítmics. Barcelona: Edicions Pilar Llongueres
Trias, N.; Pérez, S.; Filella, L. (2002). Jocs de música i expressió corporal. Madrid: Parramón Ediciones.
Vanderspar, E. (1990). Manual Jaques-Dalcroze. Principis i recomanacions per a l'ensenyament de la rítmica. Barcelona: Edicions Pilar Llongueres
Vilar, M. (1998). Jocs dansats. Barcelona, col.lecció Temes d’infància, Rosa Sensat
Bibliografia complementaria:
Artigues, M. et al (1983). 51 Audicions. Barcelona: Teide.
Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l'home és músic? Vic: Eumo.
Copland, A. (1970). Cómo escuchar la música. Mèxic: Fondo de Cultura económico.
Crivillé, J. (1988). Historia de la música española (7). El folklore musical. Madrid: Col. Alianza música 7, Alianza.
Cateura, M. (1982). Música Preescolar y ciclos básicos. Barcelona: Daimon.
Figueras, P.; Ódena, P. (1987). L'educació musical a la llar d'infants. Barcelona: Onda.
Grout, D.; Palisca, C. (1990). Historia de la Música occidental, vol.I i II. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 15.
Hemsy de Gainza, A, V.(1971). La educación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi.
Karoly, O. (1975). Introducción a la música. Madrid: Alianza , nº 607.
Maideu, J. (1997). Música, Societat i Educació. Berga: Amlgama.
Nettl, B. (1985). Música folklórica y tradicional de los continentes occidentales. Madrid: Alianza Música 22.
Randel, D. (ed). (1997). Diccionario Harvard de música. Madrid: Alianza , Alianza Diccionarios.
Roselló, J. (1996). Invitació a la Música. Barcelona: columna.
Sadie, S. (ed). (1980). The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 20 vols. Londres: Macmillan Pub., (6ª ed.).
Sadie, S. (1994). Guia Akal de la Música. Madrid: Akal, Akal Música nº 7.
Salazar, A. (1989). Conceptos fundamentales en la Historia de la Música. Madrid: Alianza , Alianza Música, nº 35.
Segarra, I. (1990). El meu llibre de música (I, II i III). Montserrat: Pub. Abadia de Montserrat.
Small, C. (1989). Música,Sociedad,Educación. Madrid: Alianza ., Alianza Música, nº 45.
Valls, M. (1978). Para entender la Música. Madrid: Alianza
Willems, E. (1961). Las bases psicológicas de la educación musical. Buenos Aires: Eudeba.
Willems, E. (1972). La preparación musical de los más pequeños. Buenos Aires: Eudeba.
Willems, E. (1979). El ritmo musical. Buenos Aires: Eudeba.
Willems, E. (1981). El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidos studio.