Posturologia Clínica i Reeducació Vestibular
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català,
Responsable
Horari d'atenció
Dr. Juanjo García
jjgarcia@uic.es
Sr. Luís Sánchez
bc018290@uic.es
El manteniment de l’equilibri o estabilització postural, necessàri no només per l’estàtica en bipedestació sinó que també com a base per qualsevol activitat o moviment corporal, implica un complex procés d’integració de diferents informacions neurosensorials en el sistema nerviós central. Els trastorns de l’equilibri poden ser la conseqüència d’una inadequada integració sensorial que no permet el correcte anàlisis de la situació per posar en marxa una eficient resposta motora correctora o estabilitzadora.
El propòsit de l’assignatura és introduir a l’alumne en el coneixement dels mecanismes neurofisiologies implicats en la regulació de l’estabilitat postural, com a base per poder realitzar i interpretar la exploració clínica dels diferents receptors posturals. Aquesta avaluació clínica indicarà la dependència sensorial que pot presentar una persona amb problemes d’estabilitat, aspecte fonamental per poder establir un pla terapèutic de reeducació vestibular. La reeducació vestibular, relacionada amb la funció d’estabilització, representa un camp d’actuació i d’aplicació per al fisioterapeuta en molts dels àmbits de la disciplina.
No s’estableixen.
L’assignatura pretén assolir els següents objectius:
A la finalització de l’assignatura, l’alumne tindrà les capacitats adequades per:
- comprendre les bases neurofisiològiques de l’estabilització postural.
- saber aplicar una exploració clínica bàsica dels diferents captors posturals.
- saber realitzar i interpretar els resultats de l’exploració sobre una plataforma estabilométrica.
- conèixer les bases fisiopatològiques de les principals patologies que poden afectar la funció d’estabilització postural.
- comprendre els principis teòrics de la reeducació vestibular.
1. Historia de la posturologia clínica.
2. Concepte d’equilibri.
3. Tipus de receptors posturals.
4. Vies de transmissió de la informació postural.
5. Centres d’integració en el sistema nerviós central.
6. Activitat tònica postural.
7. Exploració clínica en posturologia.
8. Exploració estabilomètrica: interpretació dels resultats.
9. Patologia de l’equilibri: Méniere, neuritis i VPPB.
10. Principis de la reeducació vestibular.
Materia 7. Optativas de especialización |
CT |
0,8 |
LM, MC |
1,2,30.1,37.4, 43,53 |
S T-P |
2,8 |
LM, REP, AC |
9,47,49,50,51 |
|
AAP |
1,8 |
CA |
10,15,29.1, |
|
EI |
3,6 |
|
43,53. |
L’assignatura serà avaluada mitjançant la realització d’una prova final escrita.
Normativa d’assistència
Les assignatures del Grau de Fisioteràpia que presenten continguts teòric-pràctics tenen com a objectiu principal l'adquisició i el desenvolupament de procediments i habilitats tècniques relacionades directament amb l'exercici pràctic de la professió. Aquest és el motiu que determina l'estructura d'aquestes classes, en grups reduïts amb la supervisió directa i contínua del professor de l'assignatura. Per això, l'assistència als seminaris es considera fonamental i necessària per assegurar l'adquisició d'aquestes competències. Sobre la base de l'exposat, les faltes d'assistència només es podran produir de manera excepcional estant motivades per causes majors i, en qualsevol circumstància, si les mateixes superen el 20% de la càrrega formativa, obligaran a l'alumne a tornar a realitzar la matrícula d'aquesta assignatura en el següent curs acadèmic, sense existir la possibilitat d'examinar-se en la segona convocatòria. Les conseqüències derivades del no compliment d'aquesta normativa poden tenir efectes molt negatius directament relacionats amb el procés de matriculació (solapaments i/o incompatibilitats acadèmiques), i amb la previsió temporal corresponent per a la finalització dels estudis del Grau.
Bibliografia bàsica:
Bibliografia complementaria: