Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Educació II: Fonaments de Desenvolupament Històric de l'educació

• codi 10598
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus FB
• credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Bernat TORRES - btorres@uic.es

Horari d'atenció

Per a qualsevol consulta, o per concertar una entrevista, us podeu adreçar al professorat a través del correu electrònic.

L’assignatura Fonaments i desenvolupament històric de l’educació consta de dues parts o seccions diferenciades: Filosofia de l’Educació (6 crèdits ECTS) i Teories i Institucions contemporànies de l’Educació (TICE) (3 crèdits ECTS), que es cursaran durant el segon semestre.

La secció de Filosofia de l’Educació, en clara continuïtat amb l’assignatura d’Antropologia de l’Educació, reflexiona sobre la idea i la pràctica de l’educació entesa com a activitat artística i es planteja quins són els aspectes  antropològics, ètics i polítics que caracteritzen aquesta activitat. La Filosofia de l’Educació es planteja quina és la naturalesa de l’acció educativa: fins a quin punt es tracta d’una acció teoria, pràctica o productiva; si s’assembla més a una activitat científica o tècnica o si més aviat s’assembla a l’art, etc.

La secció de Teoria i Institucions contemporànies de l’Educació presenta el concepte d'educació i el desenvolupament històric d'aquest terme, tenint en compte els diferents models educatius i pensaments pedagògics que han sorgit en cada època fins arribar al món contemporani. S’estudien en profunditat les teories pedagògiques, les diferents institucions educatives i la legislació vigent, amb especial atenció al nostre marc nacional i estatal.

En el programa que es troba a continuació hi són descrits els elements essencials de l’assignatura, distingint els trets propis de cadascuna de les dues parts independents que la constitueixen, sempre que sigui escaient.

Es tracta d'atansar l'alumne cap a un coneixement de si mateix, dels altres i del medi ambient (ecològic, social, històric, cultural). Aquesta mena de progrés humà, és la base que el capacita per ensenyar als més joves, apropant-los a la comprensió, a la sensibilitat i als valors que el mestre va reconeixent en si mateix i en la pròpia experiència de vida.

Per a poder fer-ho cal anar més enllà del pensament ideològic (estereotipat), típic de l’ adolescent, trencant críticament molts esquemes i opinions rebudes mecànicament dels mitjans informatius i dels sistemes de pensament unilineals que dominen en la vida corrent. Així, l’alumne aprèn a desenvolupar correcta i creativament la reflexió i la crítica, descobrint un pensament propi que esdevé cada vegada més original ja que el posa en sintonia directa amb si mateix, amb els altres, amb el món i amb l’època. Educant-se a si mateix en la llibertat, es capacita per poder educar als altres.

• CEM-05 - Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu al nostre país i els condicionants polítics i legislatius de l'activitat educativa.
• CEM-22 - Relacionar l'educació amb el medi, i cooperar amb les famílies i la comunitat.
• CEM-23 - Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles; canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals; multiculturalitat i interculturalitat; discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
• CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
• CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
• CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
• CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
• CG-05 - Conèixer els elements que conformen el pensament analític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-08 - Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
• CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Identifica, descriu i comprèn la idea d’educació.

Comprèn els fonaments de l’educació infantil.

Promou accions d’educació en valors orientades a la preparació d’una ciutadania activa i democràtica.

Comunica i expressa de forma correcta en la llengua d’ensenyament, de forma oral i escrita.

Promou i facilita en els contextos d’aprenentatge i de convivència, a l’escola i en la relació amb l’entorn, l’atenció a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l’equitat i al respecte dels drets humans.

TICE:

Analitza la pràctica docent i les condicions institucionals que l’emmarquen.

Coneix l’evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i a Catalunya.

Identifica i relaciona els condicionants polítics i legislatius de l’activitat educativa a Espanya i a Catalunya en l’actualitat.

Agrupa i descriu el conjunt de supòsits que determinen l’educació.

Analitza des d’una perspectiva crítica la realitat educativa actual per poder-la entendre i plantejar-hi nous plans d’acció.

Representa amb coherència raonaments sobre fonaments d’educació mitjançant mapes conceptuals o altres procediments comunicant amb arguments i expressant de forma correcta els principis i les idees en la llengua d’ensenyament, de forma oral i escrita.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Tema 1 (Introducció): Filosofia de l'educació com a reflexió sobre l'acte d'educar.

Bloc I: Educació com a activitat artística

Tema 2: Educació, progrés i eina tecnològica

Tema 3: Educació i llibertat.

Tema 4: Educació i compromís amb el propi desenvolupament.

Tema 5: Educació i la comunitat educativa.

Bloc II: Educació, govern i lideratge

Tema 6: Autoritat, poder i llibertat: el lideratge en l’acció educativa.

Tema 7: Lleis, pautes i normes en l’acció educativa.

Tema 8: Educació i tolerància.

Bloc III: Alguns conceptes fonamentals

Tema 9: Educació, dignitat i igualtat.

Tema 10: Educació com a acte de beneficiar.

Tema 11: Educació i amistat,  claus del desenvolupament personal.

Tema 12: Síntesi del curs

TEORIES I INSTITUCIONS CONTEMPORÀNIES DE L'EDUCACIÓ (TICE):

Problemàtica terminològica i científica de l'ensenyament.

Història i educació: de la Il.lustració a les revolucions utòpiques.

Teories de l'educació al segle XX.

Les institucions educatives com a organització. Evolució.

Evolució històrica del sistema educatiu a Espanya i a Catalunya.

Condicionants politics i legals de l'activitat educativa.

Per aprovar l'assignatura 'Fonaments i Desenvolupament Històric de l'educació', cal haver aprovat independentment cadascuna de les parts de l'assignatura, és dir, Filosofia de l'Educació i TICE.

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

El sistema d'avaluació en divideix en tres parts o moments seguint l'esperit de la normativa acadèmica actual i la lògica de l'avaluació continuada. Cadascuna d'aquestes tres parts s'avalurà mitjançant les eines avaluatives i l'assoliment les competències que consten en les diverses rúbriques de l'assignatura (una per a cada part o moment de l'avaluació) (vegeu les rúbriques de l'assignatura):

1.1 Avaluació inicial

L'avaluació inicial es realitzarà a l'inici del curs. Mitjançant l’avaluació inicial identifiquem el nivell previ de l’alumne respecte d’aquelles competències que treballarem al llarg del curs. Es tracta d’una avaluació orientativa tant pel professor, com per l’alumne. Consisteix en l’elaboració d’un assaig argumentatiu -d’unes 500 paraules d’extensió- sobre una qüestió d’actualitat del món educatiu. La prova no requereix estudi, i s’ha de realitzar els primers dies de classe. En aquesta prova s’han de valorar qualitativament els següents elements, tal i com consta en la rúbrica corresponent (vegeu la rúbrica de l'avaluació inicial)

1.2       Avaluació formativa

L'avaluació formativa es desenvolupa entre la inicial i la sumativa final i, per tant, al llarg de gran part del període lectiu de l'assignatura. El sentit de l’avaluació formativa és mostrar a l’alumne quin nivell d’assoliment de les competències requerides està assolint gràcies als exercicis i treballs proposats en l’assignatura, també es tracta d’identificar les mancances de cada alumne i d’impulsar les millores necessàries. Els exercicis i treballs es realitzaran principalment mitjançant la realització de pràctiques i la resolució de les preguntes que s'hi plantegen. Cal tenir en compte que:

- L’avaluació es fa per competències i cal mostrar solvència en cadascuna d’elles per aprovar el curs (vegeu la rúbrica de l'avaluació formativa).

- La superació de l’avaluació formativa no suposa aprovar automàticament l’assignatura i només té una incidència positiva en el cas que s’assoleixi el nivell mínim de domini de les competències a l’avaluació sumativa final. Aquesta incidència positiva es determina sobre un valor positiu o negatiu de 1,5 punts, la qual s'afegirà a la nota assolida en l'avaluació sumativa final.

- Les pràctiques que tinguin una qualificació de "deficient" no es comptabilitzaran com a entregues vàlides i no seran afegides a la nota assolida en l'avaluació sumativa final.

- Els alumnes que han realitzat una bona avaluació formativa, però que no assoleixen finalment el grau mínim de domini requerit en l’avaluació sumativa final, hauran de tornar a realitzar la prova global final en segona convocatòria. Per altra part, en el moment que demostrin el nivell mínim requerit es tindran en compte també els valors de l’avaluació formativa.

- Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant la realització de les pràctiques i la participació activa a classe. D’aquestes pràctiques algunes seran avaluades per part del professor i d’altres seran exposades a classe i/o sotmeses a l’autoavaluació per part de l’alumnat. Si l’alumne presenta menys d’un 60% de les activitats formatives demanades, la seva qualificació en l’avaluació formativa serà negativa.

1.3       Avaluació sumativa final

L'avaluació sumantiva final es realitza posteriorment a la formativa, en la part final del curs. La seva finalitat és determinar si l’alumne ha assolit el nivell mínim de domini requerit de les competències treballades a l’assignatura (vegeu la rúbrica de l'avaluació sumativa final). Consisteix en la realització d'una prova de continguts i, separadament, en l’elaboració d’un assaig sobre una col·lecció de temàtiques estretament lligades amb els continguts conceptuals de l’assignatura en la que l’alumne ha de demostrar el nivell assolit al llarg del curs en les diferents competències examinades. Cal tenir en compte que:

- Superar l'avaluació sumativa final és condició necessària per tal d'aprovar l'assignatura.

- L'avaluació formativa no és un examen final, ja que en la major part de les pràctiques que s'hauran realitzat al llarg de l'avaluació formativa hi haurà exercicis que permetran dominar les competència relatives a la realització d'un assaig així com les competències mínimes de coneixement dels continguts exigida en la prova de continguts esmentada (vegeu la rúbrica de l'avaluació formativa).

- La composició de la nota de l'avaluació sumativa final és: 30% la prova de continguts i 70 % l'assaig final.

- Com ja hem indicat, un cop s'hagi aprovat aquesta avaluació, a la nota final resultant se li sumarà o restarà el resultat de l'avaluació formativa (+ o - 1,5 punts). Aquesta suma o resta no podrà en cap cas fer baixar la nota final de l'aprovat.

TICE:

Els diferents sistemes d'avaluació els englobem en 4 apartats:

PROVES ESCRITES O ORALS

PORTAFOLI

PRESENTACIÓ I PUNTUALITAT DELS TREBALLS

ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ

FILOSOFIA DE L'EDUCACIÓ:

Obres Generals i Manuals:

Obres clàssiques (la major part es troben disponibles a la xarxa)

Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Fundació Bernat Metge.  

Ciceró, De l'amistat. Fundació Bernat Metge.

Cicerón (2002) Sobre la amistad. Palma de Mallorca: Editor José J. de Olañeta.

Plató, Fedre. Fundació Bernat Metge.

Plató, Teetet. Fundació Bernat Metge.

Plató, La república. Fundació Bernat Metge.

Plató, Critó. Fundació Bernat Metge.

Sòfocles: Antígona. Fundació Bernat Metge.  

Sèneca, Els beneficis. Fundació Bernat Metge.

Xenofont, Hieró. Fundació Bernat Metge.

Obres Modernes:

Dreyfus, H. L. (2003). Acerca de Internet. Barcelona: EdiUOC.

Ferguson, N. (2007). La guerra del mundo. Barcelona: Debate.

Frankl, V. (1979). El hombre en busca de sentido, Barcelona: Herder.

Frankl, V. (2005). En el principio era el sentido. Reflexiones en torno al ser humano. Barcelona: Paidós 2005.

Guardini, R. (2003). Cartas sobre la formación de sí mismo. Madrid: Palabra.

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid.

Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid: Palabra.

Olives, J. (2006). La ciudad cautiva., Madrid: Siruela.

Ortega y Gasset, J. (2005). La rebelión de las masas., Madrid: Alianza.

Patocka, J. (1991). Platón y Europa., Barcelona: Península.

Wells, H. G. (1998). La guerra dels mons. Quaderns, Barcelona: Crema.

BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:

Obres citades en les pràctiques i per temes (passatges emprats)

Pràctica 1 (Tema 1: Filosofia de l'educació com a reflexió sobre l'acte d'educar)

Grimaldi, N. (2004). «Educació: Art o Artesania». Revista Relleu, num. 77, p. 4.

Maritain, J. (2008). La educación en la encrucijada. Madrid, pp. 19-21.

Guardini, R. (1999). «El acto pedagógico y su ethos», a R. Guardini, Ética, Madrid, pp. 700-702.

Jaeger, W. (1996). Paideia: los ideales de la cultura griega. Madrid, pp. 3-21.

Pràctica 2 (Tema 2: Progrés educatiu i eina tecnològica: l'apantallament tecnològic)

Ferrés, J, (2008). La educación como industria del deseo, Barcelona: Gedisa, pp. 30-33.

Altisent, A, (1990). Reflexiones de un monje, Salamanca: Sígueme, pp. 192-194; 211-214.

Pràctica 3 (Tema 3: Educació i llibertat II)

Xenofont, Hieró VII, 1-10.

Llano, A. (2003). La vida lograda. Barcelona: Ed. Ariel, pp. 11-20.

Fita, D. «Art i realitat». Revista Relleu, num. 101, pp. 1-4.

Pràctica 4 (Tema 4: L'educació i la comunitat educativa)

Plató, La República, IV 433a-434c.

Fukuyama, F. (2000). La gran ruptura, Barcelona: Ediciones B, pp. 28-31.

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 143-145.

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.

Marina, J. A. (2010). Las culturas fracasadas, Barcelona: Anagrama, pp. 45-47.

Marina, J.A. (2010). Las culturas fracasadas, Anagrama, Barcelona, pp. 93-94

Pràctica 5 (Tema 5: Educació i compromís amb el propi desenvolupament)

Xenofont. Records de Sòcrates II, 1, 21-42.

Maragall, J. (1981). Obres Completes. Barcelona: Selecta, pp. 67-70.

Ortega y Gasset, J. (1998). Meditación de la técnica y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza Editorial, pp. 43-44, 48-49.

Wilde, O. (1976). El Retrat de Dorian Gray. Barcelona: Proa, pp. 36-38.

Patocka, J. (1991). Platón y Europa, Barcelona: Península, pp. 9-10.

Pràctica 6 (Tema 6: Autoritat, poder i llibertat: el lideratge en l’acció educativa)

Arendt, H. (1996). «Qué es la Autoridad». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, p. 133.

Arendt, H. (1996). «La crisis de la Educación». Entre el pasado y el futuro, Barcelona: Península, pp. 200-201.

Gadamer, H. G. (1984). Verdad y Método, Salamanca: Ed. Sígueme, pp. 347-349.

Marina, J. A. (2009). Article publicat a El mundo, 01.10.2009.

Clastres, P. (1986). Crónica de los indios guayaquis, Barcelona: Alta-Fulla.

Saint-Exupéry, A. (2007). El Petit Príncep. Barcelona: Ed. Empúries, cap. X.

Plató, La república, 443b-444a.

Plató, Fedre, 246b; 253d-254b.

Roca, E. (2011). Article digital: web EDU21. 1 d'abril de 2011.

Pieper, J. (2001). Las virtudes fundamentales. Barcelona: Ed. Rialp, pp. 85-87, 123-125.

Pràctica 7 (Tema 7: Lleis, pautes i normes en l’acció educativa)

Plató, Critó, 49a-52b.

Sófocles, Antígona, 440-525.

Aristòtil, Ètica Nicomàquea X, 1179b32-1180b28.

Rouseau, J. J. (2011). Emilio, Libro I, Madrid: Alianza editorial, pp. 48-54.

Montesquieu.  L'esperit de les lleis, Llibre XI (1748).

Gonzalez-Simancas, J. L. (1992). Educación, libertad y compromiso. Pamplona: EUNSA, pp. 192-197.

Mora, F. (2001). Diccionari de Filosofia. Barcelona: Ariel, pp. 2129-2130.

Pràctica 8 (Tema 8: Educació i tolerància)

Sotelo, I. (1991). Article de premsa: «El Estado y la Educación», El País, 11/VII/1991.

Olives, J. (2005). Idees de tolerància, Barcelona: INHECA, pp. 310-315.

Pràctica 9 (Tema 9: Educació, dignitat i igualtat)

Luri, G, (2010). L’escola contra el món, Barcelona: La Campana, pp. 95-98.

Innerarity, D, (2001). Ética de la hospitalidad, Barcelona: Península, pp.23-29.

Pràctica 10 (Tema 10: Educació com a acte de beneficiar)

Sèneca, Els beneficis, Fundació Bernat Metge, 1993, pp. 11-14.

La Biblia, Sir 6, 5-17.

La Biblia, Lc. 21, 1-4.

Cervantes, M. Quijote, II, 74.

Cervantes, M. Quijote, II, 58.

Pràctica 11 (Tema 11:Educació i amistat,  claus del desenvolupament personal)

Aristòtil. Ètica a Nicòmac. Llibre VIII, 1155a5-1159b8.

Lewis, C. S. (1991). Los cuatro amores, Madrid: Rialp.

TICE:

Colom, A.J. et al. (2004). Teorías e instituciones contemporáneas de la educación. Barcelona: Ariel.

Trilla, J. (coord.) (2007). El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona: Graó.

Houssaye, J. (dir.) (1995). Quinze pedagogs. la seva influència avui. Barcelona: UOC-Proa.

Carreño, M. (2011) Teorias e instituciones contemporáneas de educación. Madrid: Sintesis